Anar al contingut

Cordierita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cordierite Italie.jpg
Cordierita
Archiu:Cordierite structure.png
Estructura cristalina de la cordierita

La cordierita (mineralogia) o iolita (gemología) és un mineral ciclosilicato de ferro, magnesi i alumini. La seua fòrmula és (Mg,Fe)2A el4Si5O18 a on pugues haver proporcions variables entre ferro i magnesi. Existix una solució sòlida entre la cordierita rica en ferro (sekaninaïta) i la cordierita rica en magnesi. La indialita és la seua polimorfo d'alta temperatura, isoestructural en el berilo.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cordierita pertany a "09.CJ - Ciclosilicatos en enllaços senzills de 6 [Si6O18]12- (sechser-Einfachringe), sense aniones complexos aïllats" junt en els següents minerals: bazzita, berilo, indialita, stoppaniïta, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(I), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Nom i descobriment

[editar | editar còdic]

La cordierita va ser descoberta en 1812 i va ser descrita pel mineralogista Lucas en 1813. Es va nomenar en reconeiximent de l'ingenier, geólogo i mineralogista francés Louis Cordier (1777–1861),[2] que va fer la primera descripció baix el nom de dichroïte. Les mostres procedien del Veta de Gata, en Espanya, localitat que no va ser acceptada com a jaciment topotipo.


Referències

[editar | editar còdic]