Bazzita
La bazzita és un mineral de la classe dels ciclosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la berilo”. Va ser descoberta en 1915 prop de Baveno, en la regió del Piemont (Itàlia),[1] sent nomenada aixina en honor de Alessandro E. Bazzi, el seu descobridor.
Característiques químiques
És un silicat hidratat de berili, escandio, ferro, magnesi i sodi. És l'anàlec en escandio del berilo, grup al que pertany. La seua estructura molecular és de ciclosilicato en anells de tetraedres de sílice de sis membres, sense aniones complexos aïllats.[2]
Típicament trobat com a cristals hexagonals prims blaus, molt difícil de distinguir dels cristals del berilo.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: manganeso, liti, potassi, rubidi i cesi.
Formació i jaciments
Es troba en l'interior de cavitats miarolítiques del granit, aixina com en vetes en roques alpines tipo pegmatita i en granit pegmatítico.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: cuarzo, ortoclasa, moscovita, laumontita, albita, hematites, calcita, clorita, fluorita, berilo o bavenita.
Referències
- ↑ Artini, E.(1915).«Due minerali vaig donar Baveno contenenti terre rare: weibyeïte i bazzite».Atti della Reale Accademia dei Lincei, Rendiconti della Classe vaig donar Scienze Fisiche, Matematiche i Naturali.24: 313-319.(en italià)
- ↑ Demartin, F.; Gramaccioli, C.M.; Pilati, T.(2000).«Structure refinement of bazzite from pegmatitic and miarolitic occurrences».The Canadian Mineralogist.38: 1419-1424.(en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bazzita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.