Bavenita
La bavenita és un mineral de la classe dels inosilicatos. Va ser descoberta en 1901 en la localitat pedrera Seula, mont Camoscio, Baveno, Verbano-Cusio-Ossola, Piemont (Itàlia),[1] sent nomenada aixina per esta localitat.
Característiques físiques i químiques
[editar | editar còdic]La bavenita es troba en vàries formes, sent les més habitual els cristals laminares o tabular de contorn rectangular, que solen aparéixer com agregats subparalelos o radiados. També apareix com a masses afieltradas. [2]És un silicat de calcio, berili i alumini en hidroxilos. L'estructura molecular és de inosilicato en cadenes múltiples de periodo 2, en estructura de columna.[3]Forma una série de solució sòlida en la bohseíta (Ca4Be3AlSi9O24(OH)4), en la que la substitució gradual de l'alumini per berili va donant els distints minerals de la série.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix com drusas en cavitats miarolíticas en granit i roques pegmatitas associades, format a partir de l'alteració del berilo i atres minerals contenint berili. En ocasions es presenta com pseudomorfosis del berilo.[4] També es pot formar en vetes d'alteració hidrotermal. Sol trobar-se associat a atres minerals com: berilo, helvina, fenaquita, bertrandita, cuarzo, epidota, estibina, albita, ortoclasa, titanita, clorita, clinozoisita o tremolita.
Es coneix en al voltant d'unes 300 localitats en el món, de les que més de la mitat estan situades en els Alps.[5]En Espanya s'han trobat eixemplars de molt bona calitat, rellevants a escala mundial, en cavitats miarolíticas en el granit de vàries pedreres de Cadalso dels Vidres (Madrit). En les pedreres de La Cabrera (Madrit) apareix com agregats d'aspecte algodonoso, formats per cristals capilars. Eixemplars significatius en cristals tabular apareixen també en les pedreres de Les Vendes en Penya Aguilera (Toledo).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1901).Atti della Reale Accademia dei Lincei.10
- 139-145.
- ↑ Antony, J.W., Bideaux, R.A., Bladh, K.W. i Nichols, M.C. (1990). Handbook of Mineralogy Vol. II, Silica, Silicates, Mineral Data Publishing, p. 67.
- ↑ (1966).Acta Crystallographica.20
- 301-309.
- ↑ The American Mineralogist, 17, 409-422.
- ↑ «Bavenite. Mindat».
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. IX. Silicat., Madrit: Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, pp. 348-349.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bavenita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.