Albita
La albita és un mineral del grup dels silicats, subgrup tectosilicatos, i dins d'ells pertany als feldespats denominats plagioclasas. És un aluminosilicato de sodi, que pot dur calcio o potassi substituint al sodi en la ret cristalina, pero per definició l'albita deu tindre molt més sodi (més de 90%) que calcio i potassi junts (menys de 10%).
Presenta un aspecte de cristals ben formats blancs, casi sempre maclados. La macla de cristals aplanados junts crea l'efecte de estriaciones en la superfície del cristal, sent tan característica que es designa com macla d'albita.
És l'extrem en sodi de dos séries de solució sòlida distintes. Per un costat, la série de les plagioclasas, a la qual es considera que pertany, els extrems de les quals són l'albita (plagioclasa de sodi) i l'anortita (plagioclasa de calcio). Els térmens intermijos no es consideren espècies minerals, pero tenen noms propis, sent la oligoclasa i la andesina les que es troben en la zona dominant en l'albita, i la bytownita i la labradorita els de la zona de la anortita. Per una atra part, la série dels feldespat potásicos, els extrems dels quals són l'albita (NaAlSi3O8) i la sanidina (KAlSi3O8), en toda una serie de minerals intermijos en proporcions variables de sodi i potassi.
El seu nom procedix del llatí albus, que significa blanc, aludint al seu color més usual. Sinònims molt poc usats en espanyol són: hiposclerita, olafita i zigadita.
Una varietat d'albita és la cleavelandita, que apareix associada a la turmalina i forma cristals blancs tan extremadament fins que a voltes són transparents.
L'albita va ser descrita per primera volta científicament en 1815 per Johan Gottlieb Gahn i Jöns Jakob Berzelius, que varen donar a este mineral, pel seu color predominant blanc, este nom basat en la paraula llatina albus, 'blanc'.
Ambient de formació
[editar | editar còdic]
La série de minerals feldespat potásicos només existix quan l'ambient de cristalisació ha segut a alta temperatura. Quan la temperatura és baixa es produïx el procés d'exsolución, en el que l'albita se separa del restant de massa mineral formant capes d'albita en l'interior dels cristals de feldespat potásico. A voltes estes capes blanques són visibles a l'ull humà i l'espècimen es denomina pertita.
L'albita és un constituent molt típic de les roques ígneas de tipo granit o sienita. Els minerals als que normalment apareix associada en abdós tipos de roca són cuarzo, turmalina i moscovita.
Pot trobar-se també en roques metamòrfiques de grau inferior, com les formades baix condicions de pressió i temperatura relativament baixes, i en certes roques sedimentarias.
Localisació, extracció i us
[editar | editar còdic]L'albita és molt freqüent en pegmatita granítiques, associada en atres feldespat, encara que no sol ser el predominant. S'utilisa en la fabricació de vidre i ceràmica, aixina com en l'indústria de materials refractarios.S'han trobat importants jaciments en la península del Labrador i en la península Escandinava. En Espanya , l'albita és el constituent principal de la Granodiorita que forma el plutón de Estaca de Bars, en La Corunya. També és el component principal dels feldespat extrets per al seu us en l'indústria ceràmica en les pedreres de Llansá (Girona).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Albita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.