Anortita
L'anortita és un mineral que constituïx una varietat de plagioclasa.[1] És un aluminosilicato de calcio, per definició quan el calci és més del 90% dels ions metàlics. És dimorfo de la svyatoslavita, que té la mateixa fòrmula química pero cristalisa en un atre sistema distint del triclínic.
És l'extrem en calci de la série de solució sòlida de les plagioclasas, que el seu un atre extrem és l'albita (plagioclasa de sodi).cita requerida
El seu nom ve del grec anortos, que significa no recte, pels seus cristals oblicuos. Es va descriure per primera volta en 1823 per Gustav Rose en a partir de mostres obtingudes en el Vesubio, Itàlia.[2] Sinònims molt poc usats en espanyol són: indianita, amphodelita, anorthita, anorthoíta, barsovita, beffanita, ciclopita o lepolita.
Són molt freqüents les macles d'un cristal penetrant en un atre, aplegant a ser rar vore un cristal en les seues superfícies sanceres sense estar tallat per un atre. Les maclas en làmines poden produir un acanalado en el cristal, produint l'efecte de estriaciones.
Ambient de formació
Es troba fonamentalment en roques metamòrfiques procedents de calcàrees someses a metamorfisme de contacte. També podem trobar-la en roques ígneas plutòniques máfiques.
Pel seu ambient de formació, els minerals als normalment apareix associada són biotita, augita, piroxeno i hornblenda.
Localisació, extracció i us
S'han trobat notables jaciments en Nàpols, Campània i en el mont Vesubio (Itàlia). També és important en Califòrnia i Nova Jersey (Estats Units).
Com totes les plagioclasas, la anortita posseïx aplicacions industrials per a fabricar ceràmiques i esmalts, a banda de l'interés coleccionístico.
Referències
- ↑ del Ram, A. i Guillén, F.. «Plagioclasa». Regió de Múrcia difgital. Consultat el 2 d'octubre de 2016.
- ↑ Rose, Gustav(1823).«Über donen Feldspat, Albit, Labradorit und Anorthit».Annalen der Physik.73(2): 173–208.doi:10.1002/andp.18230730208.(en alemà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anortita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.