Plagioclasa
Les plagioclasas són un conjunt de minerals que comprenen la serie albita-anortita, secció triclínica del grup dels feldespats, pertanyent al grup dels tectosilicatos. Són un constituent important de moltes rocas.[1]
El seu nom prové del grec πλάγιος: oblicuo, i κλάσις: trencament.[2]
Estan constituïdes per una solució sòlida isomorfa compresa entre l'albita (NaAlSi3O8 o Na2O·A el2O3·6SiO2 = 68.7% de sílice, 19.5% d'òxit de sodi i 11.8% de sesquióxido d'alumini) i l'anortita (CaAl2Si2O8 o CaO·A el2O3·2SiO2 = 43.2% de sílice, 36.7% de sesquióxido d'alumini i 20.1% d'òxit de calcio).[3]
Minerals de la série
[editar | editar còdic]Depenent dels percentages presents d'estos tectosilicatos s'usen les següents denominacions:[4]
- Albita: entre 100 i 90% d'albita i entre 0 i 10% d'anortita.
- Oligoclasa: entre 90 i 70% d'albita i entre 10 i 30% d'anortita.
- Andesina: entre 70 i 50% d'albita i entre 30 i 50% d'anortita.
- Labradorita: entre 50 i 30% d'albita i entre 50 i 70% d'anortita.
- Bitownita: entre 30 i 10% d'albita i entre 70 i 90% d'anortita.
- Anortita: entre 10 i 0% d'albita i entre 90 i 100% d'anortita.
Propietats
[editar | editar còdic]En ser un tectosilicato, l'estructura cristalina està formada per tetraedres de SiO44-,[5] a on alguns aniones de Si se substituïxen per cationes d'Al. En els buits entre els tetraedres se situen els cationes de Na+ i de Ca2+.[6] Les formes de les plagioclasas corresponen al sistema cristalí triclínic. Estos minerals apareixen en roques ígneas i metamòrfiques.[3] Normalment són de color blanc o gris clar i de formes prismàticas o tabulars.[7] El seu durea varia de 6,0 a 6,5. El color de la raer (pols resultant d'incisió o de punción) és blanc.[8]
Usos
[editar | editar còdic]
Els usos de les plagioclasas són diversos. De valor econòmic són les varietats iridiscents, com pedres precioses o com pedres ornamentals.[9] També s'usen en fabricació de vidre i de ceràmica.[9] Per ser més llaugeres que atres components, també s'utilisen per a fabricar blocs de formigó.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ no/plagioklas plagioklas Store norske leksikon. Revisat el 9 d'octubre de 2011.
- ↑ Dizionario Garzanti della lingua italiana. Aldo Garzanti Editore. Milano, Itàlia. 1980.
- ↑ 3,0 3,1 Dana's Textbook of Mineralogy. Edward Salisbury Dana. William I. Ford. New York. John Wiley & Sons, Inc. London. Chapman & Hall, Limited. 1958.
- ↑ Dana's Textbook of Mineralogy. Edward Salisbury Dana. William I. Ford. New York, Wiley & Sons. London, Chapman & Hall. 1958.
- ↑ UNED. «archive. org/web/20111120072110/http://www. uned. es/cristamine/min_descr/clases/silicatos/tectosilicatos. htm Tectosilicatos». Archivat des d'el uned. es/cristamine/min_descr/clases/silicatos/tectosilicatos. htm original, el 20 de novembre de 2011. Consultat el 6 de maig de 2011.
- ↑ Multimèdia Project. «archive. org/web/20110604060759/http://mmpchile. c5. cl/pag/productos/rec_miner/Multimedia%20Project%20Tecnologia/grupo_de_los_feldespatos. htm Grup dels feldespat». Archivat des d'el c5. cl/pag/productos/rec_miner/Multimedia%20Project%20Tecnologia/grupo_de_los_feldespatos. htm original, el 4 de juny de 2011. Consultat el 6 de maig de 2011.
- ↑ University College London. «archive. org/web/20060507145851/http://www. es. ucl. ac. uk/schools/Glossary/plagioclase. htm Plagioclase» (en anglés). Archivat des d'el es. ucl. ac. uk/schools/Glossary/plagioclase. htm original, el 7 de maig de 2006. Consultat el 4 de maig de 2011.
- ↑ Wolfgang Griem. «geovirtual2. cl/Mineral/813minplagio. htm Plagioclasa». Museu Virtual. Consultat el 4 de maig de 2011.
- ↑ 9,0 9,1 Encyclopædia Britannica Online. «britannica. com/EBchecked/topic/462644/plagioclase Plagioclase (mineral)» (en anglés).
- ↑ (2010).fis. cinvestav. mx/supyvac/23_S/SV23S104.pdf «Efecte d'un aditiu plastificante comercial sobre l'estructura cristalina de la plagioclasa utilisada en la fabricació de blocks llaugers de concret».Superfícies i Buit.Societat Mexicana de Ciència i Tecnologia de Superfícies i Materials.23(S)
- 104-108.ISSN 1665-3521.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plagioclasa.
Erro al crear miniatura: Plagioclasa en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plagioclasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.