Iridiscència
L'iridiscència és un fenomen òptic caracterisat com la propietat de certes superfícies en les quals el to de la llum varia d'acort a l'àngul des del que s'observa la superfície com en les taques d'oli, les bombetes de sabó, les ales d'una palometa i el costat reproduible del disc làser, ya siga CD o DVD.
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
.jpg){kind=link}
Mecanisme
L'iridiscència és causada per múltiples reflexions de la llum en múltiples superfícies semitransparentes, a on els subsecuentes canvis de fase i interferència de les reflexions modulen la llum per l'amplificament o atenuació de les diferents llongituts d'ona.[1] Depenent de l'àngul en el que s'allumene la superfície, es vorà de distints colors.
Si les llongituts d'ona dels rajos reflectits estan “en fase”, s'exaltaran un a l'atre. A este fenomen se li coneix com “interferència constructiva” i produïx els colors iridiscents. Pel contrari si els dos rajos de llum que es reflectixen tenen llongituts d'ona “fòra de fase” un en l'atre, el segon raig cancelarà la reflexió del primer. Este fenomen es coneix com “interferència destructiva” i reduïx l'intensitat del color.[2] Com les condicions d'interferència depenen de la llongitut d'ona, l'intensitat de llum reflectida per una película donada varia considerablement en la llongitut d'ona. Això produïx els efectes de color d'iridiscència quan s'allumena la película en llum blanca.[3]
El funcionament del color pot ser explicat per un efecte òptic cridat “interferència de la película final”. Este efecte ocorre quan una o dos substàncies en diferents qualitats de refracció de llum (ya siga l'aire o l'aigua) estan formant una capa o película.[4] Alguns colors són més reflectits i uns atres més transmesos, en atres paraules, la capa fina reflectix més certs colors que uns atres. En el cas dels fulls d'unes falagueres, com els de Selaginella willdenowii és causat per la presència d'una capa més fina en la epidermis superior. La capa deu reflectir més la llum blava i transmetre més la llum roja.[4]
Etimologia
El terme iris té el seu orige etimològic en la paraula grega ἴριϛ íris que significa arcoíris, i que també és el nom de la deesa Iris en la mitologia grega: personificació de l'arcoíris i mensager dels deus que deixava una estela de colors lluminosos despuix del seu pas.
Referències
- ↑ Isaac (3 de decembre de 2012). La chafada invisible: Fums, pólvos i perfums, Fondo de Cultura Economica. ISBN 9786071603869.
- ↑ Kane, Joseph W.; Sternheim, {{{nom2}}}; Vázquez, {{{nom3}}}; Mirabent, {{{nom4}}} (1 de giner de 1989). Física, Reverte. ISBN 9788429143188.
- ↑ Kane, Joseph W.; Sternheim, {{{nom2}}}; Vázquez, {{{nom3}}}; Mirabent, {{{nom4}}} (1 de giner de 1989). Física, Reverte. ISBN 9788429143188.
- ↑ 4,0 4,1 «Moren, R. C. 1988. Falagueres iridiscents i la seua estranya conducta». Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2016. Consultat el 25 de novembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iridiscencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.