To (color)

El to, matís o tonalitat (en inglés: hue) és una de les propietats o qualitats fonamentals en la propietat d'un color, definit tècnicament (en el model CIECAM02), com «el grau en el qual un estímul pot ser descrit com a similar o diferent d'estímuls descrits com roig, groc i blau». Es referix a la propietat en els aspectes cualitativamente diferents de l'experiència de color que tenen relació en diferències de llongituts d'ona o en mescles de diferents llongituts d'ona. És l'estat pur del color, sense mescla de blanc o negre i, junt a la lluminositat i la saturació, una de les tres característiques psicofísicas del color.

Existix una alta correlació entre llongitut d'ona i to, tal com apareix en el arcoíris. Estos colors formen part del grup de colors espectrals, els relacionats en una llongitut d'ona determinada. Mentres que els colors no espectrals serien els no relacionats en una llongitut d'ona determinada (com els púrpuras i morats). Solament poden obtindre's per mig de la mescla de dos o més llums monocromàtiques.

Els colors cromàtics són els colors tant espectrals com no espectrals, pero té importància per a entendre'ls el to, mentres que en els colors acromàtics, la seua visualisació o percepció s'entén millor en relació en la dimensió de lluminositat que a la de to. Els colors descendixen de l'obscur al color definit (per eixemple del negre al blau).

Habitualment, es distinguixen colors en el mateix to en adjectius que es referixen a la seua lluminositat i/o saturació; per eixemple, vert clar, vert pastiç, vert vívido, o vert obscur.

Evolució del vocabulari

Teñir significa impartir un color a un objecte. Este objecte pot ser una pasta coloreada utilisada per a pintar, per lo que un matís és en pintura, en el XVII, una mescla de colors capaç de representar perfectament el color natural, en contraposició a un color pur, d'un sol pigment. Para Furetière, el matís és la manera d'aplicar els colors per a donar relleu a les figures. Fins a finals del XVIII, "matís" es referia també a lo que hui cridem aquarela. Al final de el XIX, és una mescla a on un color apareix débilmente.

L'us de la paraula to està atestat en pintura en la conferència de Bourdon en la Real Acadèmia de Pintura i Escultura en 1669. La noció de to sembla derivar de l'us més comú, que es referix a la veu parlada. El to de veu es referix a vàries qualitats distintes del sò, correlacionadas en la pràctica: potència, caràcter greu o agut, dinàmica del sò. L'aplicació per metàfora als colors mescla de la mateixa manera vàries qualitats, a sovint en noves analogias: un to vigoroso s'aplica a la veu i pintura. Les conferències de l'Acadèmia aludixen sense dubte a la teoria aristotèlica dels colors, que els classifica en una única escala anàloga als tons de la música, del negre al blau, passant pel roig, el groc i el blanc. Esta idea va dominar el discurs erudit de l'época; Isaac Newton va organisar, en el seu Opticks de 1704, els colors prismàtics segons els sèt intervals de la escala diatònica. La teoria de Newton separa cromaticidad i lluminositat, pero estan íntimament lligades en les pastes de color utilisades pels pintors. Un blau pur és necessàriament obscur, un groc pur sempre lluminós. Els "tons" de la paleta d'un artiste es varen mantindre normalment en este orde fins a mediats de el Plantilla:S-. En el seu us tècnic en pintura, com en el seu us quotidià, to conserva un significat ambigu, que deu desentranyar-se pel context.

André Béguin senyala al final de el Plantilla:S- que matís pot tindre significats diferents, inclús contradictoris, mentres que el significat de to, adoptat posteriorment per la pintura, també varia d'un autor o especialitat a una atra. El Vocabulaire typologique et technique Dessin Peinture considera que to i matís són sinònims.

També utilisem to i matís en un sentit més restringit, a on matís designa el color independentment dels efectes de gradació, claritat o obscuritat, l'element revela a la representació pel blanc i el negre, mentres que to designa un caràcter relacionat en la claritat. Furetière, 1702 ya dona este significat: hi ha cinc tons o graus de claroscuro, el segon o tercer que seguix a la gran llum es dirà demi-teinte. Aixina, un matís pot tindre varis tons, que constituïxen una "gama". En l'obra de Chevreul Moyen de nommer et de définir els couleurs, escrita en colaboració en els experts en colors de la Manufacture dones Gobelins, to és casi sinònim de valor; cada color té el seu propi to, per a pujar el to s'afig negre, per a aclarir-ho s'afig blanc. Estes operacions materials modifiquen evidentment la cromaticidad i la saturació, conceptes colorimètrics que no existien en l'época. Chevreul va interessar i va influir, directament o a través de la divulgació de Charles Blanc a varis pintors teòrics del color com Paul Signac, qui escriu Sent les paraules to i matís generalment utilisades l'una per l'atra, precisem que per matís entenem la qualitat d'un color, i per to el grau de saturació o lluminositat d'un matís. La degradació d'un color a un atre crearà una série de tons intermijos, i la degradació d'un d'estos matisos cap al clar o l'obscur passarà per una successió de tons.

La distinció entre to i matís pertany més be al llenguage erudit, com ya reconeixia Robin al final de el XVIII Para de Piles, teinte té més be el significat de mescla de pigments, capaç de representar perfectament el color natural.

L'us ampli de tots estos térmens predomina, inclús en obres especialisades.

El desenroll de la colorimetria va conduir a una millor definició dels conceptes, influint en els treballs moderns. El terme "color" ya no s'utilisa per a referir-se a un material, sino a la percepció de les radiacions coloreadas. Un color es caracterisa per tres magnituts, el seu to, el seu valor i la seua purea; alternativament estos tres paràmetros es denominen: to, lluminositat, saturació.

Obtenció d'un to

El concepte d'un sistema de color en un to es va explorar ya en 1830 en l'esfera de color de Philipp Otto Runge. El sistema de color de Munsell de la década de 1930 va ser un gran pas alvance, ya que es va descobrir que uniformitat perceptiva significa que l'espai de color ya no pot ser una esfera.

Com a convenció, el to de roig s'establix en 0° per a la majoria dels espais de color en un to.

Espais de color opost

En els espais de color opost en, els quals dos dels eixos són percebuts ortogonals a la lluminositat, com per eixemple els espais de color CIE 1976 (L*, a*, b*) (CIELAB) i 1976 (L*, o*, v*) (CIELUV), el tom pot ser calculat per mig de croma convertint estes coordenades de la forma rectangular a la forma polar. El to és la component angular d'esta representació polar, mentres que el croma és la component radial.

En particular, en CIELAB

$h_{ab}=\mathrm{a}\mathrm{t}\mathrm{a}\mathrm{n}\mathrm{2}(b^{*},a^{*}),$

mentres que, análogamente, en CIELUV

$h_{uv}=\mathrm{a}\mathrm{t}\mathrm{a}\mathrm{n}\mathrm{2}(v^{*},u^{*})=\mathrm{a}\mathrm{t}\mathrm{a}\mathrm{n}\mathrm{2}(v^{\prime },u^{\prime }),$

a on, nuguen2 és l'arc tangente de dos arguments.

Definició de to en funció del RGB

Preucil descriu un hexàgon de color, similar a una representació trilineal descripta per Evans, Hanson, i Brewer, que pot ser utilisada per a calcular el to a partir del RGB. El roig s'ubica a 0°, el vert a 120°, i el blau a 240°,

$h_{rgb}=\mathrm{a}\mathrm{t}\mathrm{a}\mathrm{n}\mathrm{2}(\sqrt{3}\cdot (G-B),2\cdot R-G-B).$

De manera equivalent, es pot resoldre

$\tan (h_{rgb})=\frac{\sqrt{3}\cdot (G-B)}{2\cdot R-G-B}.$

Preucil va utilisar una representació polar, a la que va denominar círcul de color. Utilisant R (roig), G (green /verda), i B (blue / blava), es pot calcular l'àngul del to utilisant el següent esquema: determinar com dels següents ordenaments possibles de R, G, i B prevalen, després aplicar la fòrmula de la taula indicada a continuació.

Orde	Regió de to	$h_{\text{Círculo de Preucil}}$
$R\ge G\ge B$	Taronja	$60^{\circ }\cdot \frac{G-B}{R-B}$
$G>R\ge B$	Cartujo	$60^{\circ }\cdot (2-\frac{R-B}{G-B})$
$G\ge B>R$	Verda primavera	$60^{\circ }\cdot (2+\frac{B-R}{G-R})$
$B>G>R$	Azur	$60^{\circ }\cdot (4-\frac{G-R}{B-R})$
$B>R\ge G$	Violeta	$60^{\circ }\cdot (4+\frac{R-G}{B-G})$
$R\ge B>G$	Rosa	$60^{\circ }\cdot (6-\frac{B-G}{R-G})$

És de notar que en cada cas la fòrmula conté la fracció $\frac{M-L}{H-L}$, a on H és el major de R, G, i B; L és el més baix, i M és el to mig entre els atres dos. Això és denominat com "error de to de Preucil" i va ser utilisat en el càlcul de l'intensitat de la caraça en la reproducció fotomecánica de colors.

Els ànguls de to calculats per al círcul Preucil coincidixen en els calculats per a l'hexàgon Preucil en múltiples sancers de 30° (roig, groc, vert, cian, blau, magenta i els colors a mig camí entre parells contigus) i diferixen en aproximadament 1,2° en múltiples sancers impars de 15° (segons la fòrmula del círcul), la màxima divergència entre abdós.

El procés de conversió un color RGB en un espai de color HSL o espai de color HSV per lo general es basa en un mapage de sis sectors, tratatndo al com HSV com un hexacono, o el com a doble HSL com un hexacono doble. The formulae used llaure those in the table above.

En les arts

En la pintura, un to es referix a un color pur; és dir, un sense pigment blanc o negre afegits. Un to és un element de la roda de color i són els primers en ser processats en el cervell.

En una historieta realisada a tinta i, per lo tant, en blanc i negre, la yuxtaposició regular de llínees més o menys propenques permet crear l'ilusió de to. Enrique Lipszyc distinguix tons "chatos" i "graduats" relacionant-los en tres conceptes tècnics: Color Textura Volum per la llum i l'ombra.

En la visió dels animals

L'importància del to en la visió animal varia àmpliament segons les espècies i està estretament relacionada en la seua caseta ecològica, comportament i història evolutiva. El to que perceben els animals es veu influenciant aspectes de supervivència, reproducció, comunicació i adaptació als seus entorns. Estudiar la percepció del color en diferents espècies proporciona valioses idees sobre el seu comportament i ecologia.

Molts animals depenen de la visió del color per a localisar fonts d'aliment. La capacitat per a distinguir els matisos ajuda a identificar frutes madures, flors en néctar o assuts camuflats. Per eixemple, les abellas són sensibles a la llum ultravioleta, lo que els permet vore patrons i colors en les flors que són invisibles per als humans.

El color juga un paper crucial en la comunicació intraespecífica i la selecció de parella. Els colors lluents poden senyalar aptitut reproductiva, dominancia o disposició per al apareamiento. A sovint, les aus, peixos i insectes mostren colors vibrants durant les exhibicions de corteig per a atraure a possibles parelles.

La capacitat per a percebre els tons ajuda tant als depredadors com als assuts. Els depredadors poden usar la visió del color per a detectar assuts que contrasten en el seu entorn, mentres que les espècies de preses poden usar el color per a mesclar-se en el seu entorn i evitar ser detectades.

La visió del color ajuda als animals a navegar i orientar-se en el seu entorn. Alguns animals, com les aus i els reptils, poden usar la posició del sol i el color del cel (per eixemple, tons blaus) com a ajuda per a la navegació.

Les diferents espècies han evolucionat diferents graus de visió del color segons les seues necessitats específiques. Per eixemple, els animals diürns solen tindre una visió del color ben desenrollada en comparació als animals nocturns, que poden dependre més d'atres sentits com l'olfat i l'oïment.

Comprendre cóm els animals perceben el color pot tindre aplicacions pràctiques, com el disseny d'entorns amigables per a la vida selvada o el desenroll de ferramentes i enzes per a esforços de conservació.

Vore també

• Círcul cromàtic

Bibliografia

• Waldman, Gary (2002). Introduction to light : the physics of light, vision, and color, Dover edició, Mineola: Dover Publications, pp. 193. ISBN 978-0-486-42118-6.
• Judd, Deane B. (1975). Color in Business, Science and Industry, third edició, New York: Wiley-Interscience, pp. 388. ISBN 978-0-471-45212-6.
• Pastoureau, Michael (2008). Black: The History of a Color, Princeton University Press, pp. 216. ISBN 978-0691139302.
• R. W. G. Hunt (2004). The Reproduction of Colour, 6th edició, Chichester UK: Wiley–IS&T Series in Imaging Science and Technology, pp. 11–12. ISBN 978-0-470-02425-6.
• Wyszecki, Günther (1982). Colour Science: Concepts and Methods, Quantitative Data and Formulae, 2nd edició, New York: Wiley Séries in Pure and Applied Optics. ISBN 978-0-471-02106-3.
• Bohren, Craig F. (2006). Fundamentals of Atmospheric Radiation: An Introduction with 400 Problems, Wiley-VCH. ISBN 978-3-527-40503-9.

Enllaços externs

• Explicació de matís, saturació i lluentor en els colors