Roca industrial

Pedrera de roca de Portland

Es diuen roques industrials a totes aquelles que són d'utilitat al ser humà, ya siga de forma directa o despuix d'haver experimentat un tractament adequat. Són roques que s'aprofiten per les seues propietats fisicoquímica, independentment de les substàncies i l'energia que es puga extraure.

Estes roques es destinen fonamentalment al sector de la construcció i en menor proporció al sector siderúrgico, químic i agrícola. Solen ser roques abundants en la corfa terrestre, fàcilment assequibles, que no suponen un elevat cost d'explotació i per lo tant barates.

Normalment s'exploten a cel obert en llocs denominats pedreras, que produïxen un gran impacte en l'entorn, ya que comporten la destrucció total de la vegetació i del sol, i que queden ràpidament agotades per l'elevat ritme d'extracció.

Aplicacions de les roques industrials

Segons el Institut Geològic i Miner d'Espanya les roques industrials poden classificar-se en cinc grans grups, segons la seua utilitat: àrits, aglomerados, roques de construcció, vidre i productes ceràmics.

Àrits

AP

Els àrits estan formats per pedras o fragments de pedra de diversos tamanys (blocs, vores, graves, arenes, rovines, argila) que s'utilisen fonamentalment en la construcció d'edificis i en obres públiques (pavimentació de carreteres, balasto, etc.)

Els àrits naturals (graves, arenes, etc.) s'extrauen directament de pedreres i són en general de naturalea silícea solament tenen que classificar-se per tamanys abans de la seua comercialisació. Els clastos solen ser redonejats ya s'acostumen a provindre de depòsits fluvials.

Els àrits de trituración s'extrauen en grans blocs que deuen ser triturados abans de la seua classificació i comercialisació. Solen ser de naturalea diversa, pero predominen per la seua importància els calizos. Són més angulosos que els naturals per lo que presenten més fricció i cohesió entre ells i per tant major resistència a corriments.

Conglomerantes

AP Es denomina conglomerante al material capaç d'unir fragments d'un o varis materials i donar cohesió al conjunt per mig de transformacions químiques en la seua massa que originen nous composts. Els conglomerantes s'utilisen com a mig d'unió, formant pastes anomenades morters o argamasas. Els principals conglomerantes són el ciment, el algeps i la calç.

• El ciment comú es fa calcinant en una mescla de calcàrea, argila i arena silícica.
• El ciment portland, el més usat en construcció, es fabrica afegint algeps a la mescla cuita anterior.
• El algeps s'usa en plaques per a sostres i parets prefabricar, enyesado de parets, etc.
• La calç és un òxit impuro de calcio que es obstiene coent roca calcàrea. És un sòlit blanc que s'usa per a preparar bases alcalinas, com a material refractario, per a pintar parets, etc.

Productes ceràmics

AP Les argilas, les margas i el caolín són roques formades principalment per silicat d'alumini hidratados que tenen la propietat de comportar-se plásticamente quan es mesclen en aigua, sent la base de l'indústria ceràmica.

El 80% es dedica a la fabricació de taulells, rajolas, teixixcas, un 11% s'usa com a aditiu al ciment i un 3% a ceràmica fina.

Roques de construcció

Les roques de construcció admeten ser tallades i s'usen com a materials de construcció; destaquen:

• Basalt. S'usa com a material de construcció i com àrits de trituración.

• Roques carbonatadas, com la calcàrea, dolomía, marbre que s'usen com a materials ornamentals en fronteras, cuinas, neteas, jardineria, com a àrits de trituración i sobretot com matèria primera en la fabricació de ciment.
• Pissarra i esquisto. S'usen en teuladas i paretés fronteres, i com a àrits de trituración.
• Roques granítiques, com el granit, la diorita, el pórfido, la pegmatita que són sobretot matèria primera per a àrits de trituración, pero també com a superfícies de treball en cuinas, adoquinar, taulells, balasto, etc.

Vidre

AP

El vidre prové majoritàriament del cuarzo, mineral presente sobretot en arenas, areniscas i quarsitas o be molt concentrat i pur en filons. Per a aumentar la seua calitat i resistència el cuarzo es mescla en òxits alcalinos, calç o flúor.

Els usos del vidre són molt diversos, des de finestras, fins a aïllants de la electricitat, passant per recipients per a usos domèstics, industrials i en els laboratoris, ya que és resistent a l'acció de la majoria d'agent químic.