Òxit de calcio
La calç[1] és un terme que designa totes les formes físiques en les que pot aparéixer el òxit de calcio (CaO). S'obté com a resultat de la calcinació de les roques calcàreas o dolomías.
La calç s'ha usat des de la més remota Antiguetat com conglomerante en la construcció, també para pintar murs i fronteres dels edificis construïts en atobós o tapial —típic en les antigues vivendes mediterrànees— o en la fabricació de fòc grec.
Definició
[editar | editar còdic]També cridada: calç aérea, calç de construcció, calç química, calç de albañilería, calç fundente.
La calç (del llatí calx) és una substància alcalina constituïda per òxit de calcio (CaO), de color blanc o blanc grisáceo, que al contacte de l'aigua es hidrata o apaga, en solsida de calor, i mesclada en arena forma una argamasa o morter de calç.[2] També els alquimistes cridaven calç a qualsevol òxit metàlic o escoria.[3]
Un atre compost cridat calç és l'òxit de calcio i magnesi o dolomía calcinada (CaMgO2).
Calç aérea
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Calç aérea.
La calç aérea és el principal material conglomerante dels morters tradicionals, tant d'unió com de revestiment. Baixe el terme de calç aérea denominem a un conglomerante de portlandita, hidròxit de calcio (Ca(OH)2), també denominada calç apagada o hidratada, que en el temps acaba per transformar-se en calcita, carbonat de calcio (CaCO3), per carbonatació. La carbonatació dels hidrats en contacte en el diòxit de carbono de l'aire (d'allí el seu nom) forma carbonat de calcio que desenrolla certa resistència i contribuïx a la durabilitat dels morters que contenen la calç de construcció.[4] La calç s'ha obtingut històricament a partir de les roques calcàrees naturals, que són molt abundants en la superfície de la corfa continental terrestre.[5]
La calç aérea és aquella que necessita la presència d'aire per a carbonatar i endurir.[6] És una calç que es combina i endurix en el diòxit de carbono present en l'aire. Quan es amasa i es mescla en aigua, forma una pasta que millora la trabajabilidad –característiques de escurrimiento i penetració– i la retenció d'aigua dels morters. És cridada tècnicament com CL, per a les calç càlciques, o DL, per a les calç dolomíticas, segons l'especificació UNE-EN 459-1[7]
Calç càlciques CL
[editar | editar còdic]És una subfamília de les calç aérees constituïdes principalment per òxit de calcio i/o hidròxit de calcio sense cap adició hidràulica ni puzolánica.
Calç dolomíticas DL
[editar | editar còdic]És una subfamília de les calç aérees constituïdes principalment per òxit de calcio i magnesi i/o hidròxit de calcio i magnesi sense cap adició hidràulica ni puzolánica.
Calç hidràulica
[editar | editar còdic]La calç hidràulica és aquella que pot forjar i endurir en o sense presència d'aire, inclús baixe l'aigua.[6] Es produïx per calcinació de pedres calcàrees en la composició de les quals entra al voltant del 20 % d'argila, i que, polvorisada i mesclada en aigua, forja com el ciment.[3] La calç hidràulica és un ciment natural – les seues sigles en anglés són NHL (Natural Hydraulic Llime). La calç hidràulica conté, ademés del carbonat càlcic, al voltant d'un 20-25 % de aluminatos, argila, silicat, etc. Per estes "impurees", només una temperatura major que la del calcinació tradicional dels forns de llenya, podria convertir en calç eixa pedra. En la Revolució Industrial i els forns de major potència es va conseguir una calç en característiques hidràuliques (a pesar de ser en un 75-80% aérea).[8]
La calç en propietats hidràuliques, quan es amasa i es mescla adequadament en àrits i aigua, forma un morter que conserva el seu trabajabilidad durant un temps suficient i, despuix de periodos determinats, alcança una resistència específica i una estabilitat de volum a llarc determini. Té la propietat de forjar i endurir quan es mescla en aigua i per reacció en el diòxit carbono de l'aire (carbonatació).
Calç hidràuliques naturals NHL
[editar | editar còdic]La calç hidràulica natural és una calç en propietats hidràuliques produïdes per la calcinació de calcàrees més o menys arcillosas o silíceas (incloent la creta) en reducció a pols en apagat en o sense molienda.
Les propietats hidràuliques són el resultat exclusiu de la composició química especial de la matèria primera natural.
Calç formulades FL
[editar | editar còdic]La calç formulada és una calç en propietats hidràuliques constituïda principalment per calç aérea (CL) i/o calç hidràulica natural (NHL) en material hidràulic i/o puzolánico afegitó.
Calç hidràuliques HL
[editar | editar còdic]La calç hidràulica és un conglomerante constituït per calç i atres materials tals com el ciment, escorias d'alt forn, cendres volants, filler calizo i atres materials adequats. Té la propietat de forjar i endurir en l'aigua. L'aire contribuïx a l'enduriment.
Calç apagada
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Calç apagada.
La calç apagada és una pols blanca o una pasta, compost principalment per hidròxit de calcio, que s'obté afegint aigua a la calç viva.[3] En afegir aigua a la calç viva i a la dolomita calcinada s'obtenen productes hidratados denominats comunament calç apagada o hidròxit de calcio (Ca (OH)2) i dolomita hidratada (CaMg (OH)4) respectivament.
Procés de fabricació
[editar | editar còdic]La calç viva s'obté per calcinació de la calcàrea,[9] en un alt contingut en carbonat de calcio (CaCO3), a una temperatura d'uns 900 °C segons la següent reacció:
CaCO3 + calor → CaO + CO2
El calcinació, de manera industrial, té lloc en forns verticals o horisontals rotatius.
De manera artesanal pot ser en un forn tradicional, romà o àrap.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ J.A.H. Oates (1998). Llime and Limestone. Chemistry and Technology, Production and Uses.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Definició calç en RAE
- ↑ Consultat el 14 de decembre de 2015.
- ↑ http://www.ugr.es/agcasco/personal/restauracion/teoria/TEMA04.htm
- ↑ 6,0 6,1 Universitat Nacional de Tucumán.Consultat el 12 de decembre de 2015.
- ↑ (2004) QIES-04 : resums de comunicacions = abstracts, Santiago de Compostela: Servizo de Publicacións i Intercanvi Científic, Universidade de Santiago de Compostela, p. 361. ISBN 9788481217551.
- ↑ «¿Quina diferència hi ha entre una calç aérea i una calç hidràulica?». Redverde.és. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2015. Consultat el 14 de decembre de 2015.
- ↑ National Llime Association. Llime. Handling, Application and Storage.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óxido de calcio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.