Gemología
La gemología és la branca de la mineralogia i de la geologia que es dedica a l'estudi, identificació, anàlisis i evaluació de les pedres precioses o gemas.[1] Una tasca central de la gemología és posar a disposició métodos i procediments rigorosos que permeten distinguir les gemas naturals de les seues imitacions i versions sintètiques. Entre estos procediments es conten les medicions realisades en distints instruments i aparats (per eixemple, medicions cristalográficas i fotomètriques, microscopía, espectroscopía, anàlisis de difracció per rajos X, etc.).[2] Es tracta, per tant, d'una disciplina científica que no guarda cap relació en les pràctiques esotèriques que assignen significats o supostes propietats terapèutiques a les gemas.
Pel valor de les peces estudiades, prescindix d'aquells métodos mineralógicos que requerixen de l'extracció de mostres i utilisa solament aquells procediments que les conserven intactes.
El gemólogo deu conéixer vàries disciplines com: cristalografia, òptica, matemàtiques, cristaloquímica, química analítica, síntesis i imitació de gemas, entre unes atres.
S'estudien la composició, propietats físiques, orige i jaciments, els tractaments de diversa naturalea, els tipos de talla que realcen la bellea de les gemas, els minerals sintètics i característiques aixina com de les propietats d'estos materials que imiten a les gemas naturals. Algunes de les aplicacions freqüents són la taxació i la peritage.
Història
[editar | editar còdic]L'utilisació de minerals gema és un fenomen d'aparició molt primerenca en l'història de la humanitat. Des de temps molt remots, els sers humans han buscat tindre en el seu poder els eixemplars més grans, més lluents, més purs i més rars per a adornar i adornar-se, en fins estètics, rituals o religiosos.
En les associacions humanes més primitives el seu us podria respondre a la necessitat de destacar dels demés, en collars de perles, turquesa, closques o marfil, per a marcar la pertinença a un grup determinat o una funció social dins d'ell. En totes les civilisacions posteriors, és principalment el poder i la riquea lo que es posa de manifest per mig de la propietat dels minerals metàlics i gemas.
Els primers indicis d'utilisació d'un material com gema perforada daten de fa 100 000 anys, en l'espècie Nassarius krausianus en Suràfrica. Reis i emperadors han posseït les millors peces dels seus pobles, regalats com a favors o tributs i els treballs realisats han segut cada volta millorats depurant-se la tècnica en tots els llocs del món.
Segons els gusts i materials propis de cada zona geogràfica podrem trobar gemas orgàniques, minerals transparents, translúcidos o opacs. L'home sempre ha utilisat qualsevol mineral en certa bellea i durea per a ornamentar els seus objectes tant en vida com en la mort. Moltes cultures com l'egipcíaca enterraven als seus aristócrates, persones importants i pudientes en tesors i estos eren directament proporcionals a la grandea de la persona en vida.
Els texts científics més antics constatats són els recetarios egipcíacs per a fabricar imitacions dels minerals (papirs d'Estocolm i Leyden) que daten dels I i IV, pero es coneix que són còpies d'atres texts d'Egipte. La pedra preciosa més característica dels egipcíacs va ser la turquesa ya fa 4000 anys. El jade va ser utilisat per les cultures orientals i més concretament per China per més de 5000 anys. Utilisats en numerosos objectes tant en materials religiosos com a llaics i dels que tenim alguna mostra excepcional gràcies a les troballes arqueològiques.
Tals de Mileto ( 600 d. C.) va descobrir en la cultura grega la propietat de l'electricitat estàtica del àmbar. També en la cultura grega es varen realisar una classificació dels minerals segons el seu color i ademés de texts classificant les gemas referenciando tècniques de calfament i montage per a millorar el seu aspecte.
En l'Edat Mija i el Renaixença apareixen tractats d'utilisació de minerals per a tractaments terapèutics d'alquimistes relacionant-los en propietats màgiques més o menys ajustades a la realitat.
En Espanya un dels més destacats lapidarios va ser el d'Alfonso X de Castella “l'Sabio” (1278), va descriure la naturalea de les pedres i les seues propietats derivades de les constelacions per les que es rigen.
Atres obres destacables des de el XVI:
- Erasmus Stella (1517) Interpretamenti Gemmarum Libellus.
- Gaspar de Morales (1598) De les virtuts i propietats maravelloses de les pedres precioses.
- Anselmo Boecio (1609) Gemmarum et lapidum Història.
- Thomas Nicols (1652) Lapidary or History of Precious Stones.
Cal fer especial menció a la lliteratura àrap sobre gemas mereixedora d'un tema a banda en escritors com Al Kindi, Al Biruni, Al Razi, Al Rumi.
Han segut fonamentals per a l'economia i el progrés de civilisacions i moneda de canvi. Han segut les causants de moltes disputes per la codícia entre pobles veïns i han provocat guerres per estos tesors. En l'actualitat són fonamentals per al progrés tecnològic i gràcies a l'elaboració de gemas sintètiques es realisen components electrònics com a chips, millorant les telecomunicacions, abrasivo industrials, etc.
Aspectes científics
[editar | editar còdic]
En mineralogia, una inclusió és qualsevol material atrapat en el sí d'una roca o d'un mineral i són determinants per a la seua identificació en casi totes les ocasions. Nos diuen com va ser el seu génesis, quan i si són naturals o sintètiques.
La gemología inclou molts aspectes desenrollats de múltiples maneres a lo llarc de l'història. Els jaciments històricament s'han trobat de forma casual i els coneiximents científics s'han donat despuix de la seua explotació.
Europa comprava pedres precioses a països lluntans, les senyes d'estos jaciments varen ser relatats per viagers i científics en numerosos documents. S'aludien a llegendes com el cas dels diamants, sobre els que es dia que yacer en valls inaccessibles i per a poder capturar-los es valien d'aus per a després arreplegar-los més fàcilment. Un relat verídico també important ho va fer Marque Pol arreplegat per Tavernier (1675) en el seu viage a Turquia, Pèrsia i Índia, a on es descrivien multitut de gemas i també les mines índies de Golconda d'a on procedien totes elles.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Solans Huguet, Joaquín (1984). Gemas d'ahir, de hui i de matí: introducció a l'estudi de les pedres precioses, Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, pp. 35. ISBN 8475281354, 9788475281353.
- ↑ Mineralienatlas, definició d'gemología (en alemán).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gemología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.