Anar al contingut

Tals de Mileto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tals de Mileto

Plantilla:Wikipedia Gravada

Tals de Mileto (en grec antic: Θαλῆς ὁ Μιλήσιος, Thalḗs ho Milḗsios) Mileto, c. 624 a. C.-Mileto, c. 546 a. C.)[1] va ser un filòsof, matemàtic, geómetra, físic i llegislador grec. Va viure i va morir en Mileto, polis grega de la costa Jonia (hui en Turquia). Aristóteles ho va considerar com el iniciador de l'escola de Mileto,[2] a la que varen pertànyer també Anaximandro (el seu discípul) i Anaxímenes (discípul de l'anterior). En l'antiguetat, se li considerava un dels Sèt Sabio de Grècia. No es conserva cap text seu i és provable que no deixara cap escrit a la seua mort. Des d'el V, se li atribuïxen importants aportacions en el terreny de la filosofia, la matemàtica, l'astronomia, la física, etcétera, aixina com un actiu paper com a llegislador en la seua ciutat natal.[3][4][5]

A sovint, Tals és reconegut per trencar en l'us de la mitologia per a explicar el món i l'univers, canviant-ho en el seu lloc per explicacions naturals per mig de teories i hipòtesis naturalistes que utilisen la raó (logos), per lo que és considerat el iniciador de l'especulació científica i filosòfica grega i occidental,[2][6][7] encara que la seua figura i aportacions estan rodejades de grans incertituts. Com la majoria de filòsofs presocráticos, Tals va explicar que el principi originari de la naturalea i de la matèria era una única substància última (arché): l'aigua.[2]

Encara que la tradició insistentment va atribuir a Tals l'haver començat a usar el pensament deductiu aplicat a la geometria, no hi ha absolutament cap document que respale tal cosa, i tampoc se li pot adjudicar el desenroll de les dos teoremes geomètrics que duen el seu nom.[5]

Biografia

Mileto, la ciutat de la Jonia grega es troba hui en les costes de l'actual Turquia.

Les senyes biogràfiques de Tals de Mileto són una mescla d'opinions, fets atribuïts a la seua persona, i cites en major o menor grau de verosimilitut, recollides de diversos autors d'époques prou posteriors, reinterpretats i exposts a la llum de la mentalitat del narrador. Va nàixer i va morir en Mileto (grec: Μίλητος) c. 624 a. C., una antiga ciutat en la costa occidental d'Àsia Menor (en lo que actualment és la província d'Aydin en Turquia), prop d'a on desemboca el riu Menderes. La majoria dels historiadors ho presenten com un genuí milesio (encara que Heródoto ho identifica pertanyent a una família d'orige fenicio[8], de la mateixa manera que Diógenes Laercio, doxógrafo, segons el qual va ser admés en la ciutat jonia de Mileto, a la vora del mar Egeo, despuix de ser expulsat de Fenicia junt en Nileo). De totes formes, naixquera o no en Mileto, lo que està clar que va residir en aquella ciutat i que va anar allí a on va desenrollar la seua filosofia, les seues investigacions científiques i les seues intervencions polítiques. Era fill d'Euxamias (o Examio) i de Cleobulinas (o Cleóbula), abdós oriunts de Fenicia i descendents de Cadmo i Agenor.[9] ya que els jonios comerciaven freqüentment en Egipte i Babilonia, és provable que Tals visitara Egipte en alguna etapa de la seua vida, i allí podria, per un costat, haver rebut ensenyances dels sacerdots, els qui registraven en molta celosia tot event astronòmic o meteorològic excepcional per motius religiosos i que posseïen, per tant, copiosa informació al respecte; i, per l'atre, haver adquirit coneiximents matemàtics, que els egipcíacs havien desenrollat a un nivell pràctic en la finalitat de medir i delimitar les parceles de terra els llímits de la qual solien borrar-se en les contínues riuades del riu Nilo. Podrien haver segut condiscípulos seus Solón i Ferécides de Siros. Ademés, una font ho vincula en Pitágoras, a qui hauria recomanat viajar a Egipte i educar-se en els sacerdots de Menfis i Dióspolis. No obstant, estes senyes no són confiables, ya que provenen de fonts molt alluntades de l'época de Tals. Dels babilonios va poder també haver obtingut coneiximents científics. Sí és més segur que el filòsof Anaximandro haja segut el seu discípul, aixina com Anaxímenes el d'est. Tant Heródoto (I, 170) com Diógenes Laercio (I, 25) ho senyalen com un sapient conseller polític de jonios i lidios. Entre les anècdotes que de Tals es conten, relata Heródoto (I, 75) que va conseguir desviar el riu Halys per a que fora creuat per l'eixèrcit de Creso (Heródoto mateix descree d'açò, pero moderns especialistes no descarten per complet la seua veracitat). Aristóteles, per la seua banda, conte en el seu Política (I, 11, 1259a) cóm una volta que, havent-se-li reprochat la seua pobrea i la seua falta de preocupació pels assunts materials (demostrant-ho en l'anècdota de que, per anar mirant les estreles per als seus estudis astronòmics, va caure en un pou), per a deixar de ser motiu de burles va prevore, gràcies als seus coneiximents astronòmics, que hi hauria una pròspera collita d'olives la següent temporada, va comprar durant l'hivern totes les almazaras o prenses d'oli de Mileto i Quíos i en eixe monopoli les va llogar en aplegar l'época de la recolecció, en lo que va acumular una gran fortuna i va mostrar que els filòsofs podien ser rics si aixina ho desijaren, encara que la seua ambició marcha per atres rumbs. Potser l'anècdota més coneguda de Tals és aquella que nos referix Heródoto: que va predir als jonios l'any en que succeiria un eclipse solar (lo que des de 2005 se sap que va ser pel coneiximent d'un cicle d'eclipses babilònic), cap a l'any 585 a. C. L'eclipse va ocórrer, en efecte, en mig d'una batalla, lo que va dur als contendents a detindre's i a alvançar un acort de pau, per temor de que l'event fora una advertència divina. L'anècdota del pou el conte Platón, per boca de Sócrates, en el seu diàlec Teeteto (174 A): que, en caure Tals en un pou per anar mirant el moviment de les estreles, una llauradora tracia reïa mentres el filòsof s'excusava dient «que tenia ànsies de conéixer les coses del cel pero que lo que estava... just als seus peus se li escapava»[10]

Apolodoro, en les seues Cròniques, afirma que va morir a l'edat de setenta y ocho anys; Sosícrates, que va morir en l'olimpiada LVIII, a l'edat de noranta anys.[11] Una atra data en la que s'afirma que va morir es dona en l'any 585 a. C.,[12] encara que actualment s'accepta que va morir prop de l'any 546 a. C.

Obres

Simplicio de Cilicia va escriure: «No va deixar res escrit, llevat l'anomenada Astrologia nàutica (Ναυτιχῆς αστρολογίας)».[13]

En canvi Diógenes Laercio escriu: «Segons alguns, res va deixar escrit, puix diuen que la Astrologia nàutica que se li atribuïx és de Foc Samio [...] Pero, segons uns atres, va escriure dos obres: Sobre el solstici i Sobre el equinoccio».[11]

Aixina, són tres les llínees d'opinió:

1. Que solament va escriure la Astrologia.
2. Que solament va escriure Sobre el solstici i Sobre el equinoccio.
3. Que no va escriure res. De qualsevol forma, el fet és que, encara que haguera escrit alguna cosa, els seus escrits es varen perdre i, respecte a les poques fonts que citen presunts dits de Tals, no pot determinar-se en certea quina fonts tenien en les seues mans: o ben escrits de Tals, o be fonts secundàries, o si solament repetien tradicions orals.

Matemàtiques

Teorema de Tals dels triànguls semblants.

S'atribuïxen a Tals varis descobriments matemàtics registrats en els Elements d'Euclides: la definició I. 17 i les proposicions I. 5, I. 15, I. 26 i III. 31. Aixina mateix és molt coneguda la llegenda sobre un método de comparació d'ombres que Tals hauria utilisat per a medir l'altura de les piràmides egipcíaques: el milesio es percató de que es podria saber l'altura exacta de les piràmides medint l'ombra d'estes en el moment del dia en que la seua ombra era més o menys d'igual tamany que el seu cos. Este método va ser aplicat després a atres fins pràctics de la navegació.[14]

Teorema de Tals del àngul inscrit.

Se supon ademés que Tals coneixia ya moltes de les bases de la geometria, com el fet de que qualsevol diàmetro d'un círcul ho dividiria en parts idèntiques, que un triàngul isósceles té per força dos ànguls iguals en la seua base o les propietats relacionals entre els ànguls que es formen en tallar dos parals per una tercera llínea recta. Els egipcíacs havien aplicat alguns d'estos coneiximents per a la divisió i parcelació dels seus terrenys. Esta necessitat va sorgir a raïl de que el Nilo, en les seues constants riuades, borrava les llínees divisòries dels camps de cultiu, per lo que era necessària una manera de medir de nou el terreny. Mes, segons les poques senyes en els que es conta, Tals s'hauria dedicat en Grècia molt manco a l'espai (a les superfícies) i molt més a les llínees i a les curves, alcançant aixina la seua geometria un major grau de complexitat i abstracció.

Filosofia

Es considera a Tals de Mileto com el primer filòsof d'Occident per haver segut qui va intentar la primera explicació racional a distints fenomens del món de la que es té constància en l'història de la cultura occidental. En el seu temps predominaven encara les concepcions mítiques, pero Tals buscava una explicació racional, lo que es coneix com «el pas del mit al logos», a on la paraula grega logos aludix en este context a «raó», un dels seus significats en castellà. És molt provable que haja segut un dels primers hòmens que varen dur la geometria al món grec, i Aristóteles ho considerava el primer dels φυσικόι o ‘filòsofs de la naturalea’. Moltes d'estes idees semblen provindre de la seua educació egipcíaca. Igualment, la seua idea de que la terra sura sobre l'aigua pot haver-se després de certes idees cosmogónicas d'Oriente Pròxim.

Fonts

La filosofia de Tals de Mileto no es coneix de primera mà, puix no ha sobrevixcut cap escrit de Tals (de fet, ni tan sols és segur que haja escrit alguna cosa). Les afirmacions registrades que se li atribuïxen provablement hagen aplegat als transmissors per segona mà o inclús per tradició oral; entre les idees que se li atribuïxen, no és possible establir a ciència certa quànt pertany realment a lo que Tals va dir, com tampoc si Tals es va expressar en els mateixos térmens en que les seues idees s'han transmés. Sobre la seua filosofia, contem en l'important aporte d'Aristóteles, perque sempre jerarquizaba les seues fonts en un fort sentit crític respecte a la seua confiabilidad. En la seua descripció, diferencia els dits atribuibles en alguna certea al mateix Tals («Tals va dir que...») dels fets dubtosos («diuen que Tals va dir que...») i de les seues pròpies opinions («potser Tals va voler dir que...»). Aristóteles ho considera, en el seu relat de les idees metafísiques (Metafísica, llibre A) com el primer que es va dedicar a investigar les primeres causes i els primers principis, senyalant-ho aixina com el primer filòsof i fundador de la filosofia natural. cal destacar que en la seua época, estos primers filòsofs (els cridats Presocráticos) no tractaven sobre ètica, política o moral, de fet se'ls considera físics perque teorizaban racionalmente sobre l'orige del univers, es dedicaven a l'estudi de la naturalea i dels seus fenomens i com a conseqüència d'això varen escomençar a profundisar en el camp de les matemàtiques, la geometria i l'aritmètica.[14]

Pensament

L'explicació universal i racional que va sostindre Tals va ser que l'aigua és l'orige de totes les coses que existixen, l'element primer:

La majoria dels primers filòsofs va considerar que els principis de totes les coses són sol els que tenen aspecte material […] Sobre la cantitat i a la forma de tal principi, no tots diuen lo mateix, sino que Tals, el iniciador d'este tipo de filosofia, afirma que és l'aigua, per lo que també va declarar que la terra està sobre l'aigua. Va concebre tal volta esta suposició per vore que l'aliment de totes les coses és humit i perque de lo humit naix de la pròpia calor i per ell viu. I és que allò de lo que naixen és el principi de totes les coses. Per això va concebre tal suposició, ademés de perque les llavors de totes les coses tenen naturalea humida i l'aigua és el principi de la naturalea per a les coses humides.
Aristóteles, en Metafísica.[15]

Sobre l'ànima o ánima, la considera com dadora de vida, moviment i divina. Com en l'época en la que vivia encara no es diferenciava entre sers vivents i no vivents, Tals atribuïx vida a l'aigua, perque com l'aigua es mou sola (vegen-se les mars o els rius), esta deu tindre ànima, ya que l'ànima és lo que fa moure's les coses. I també és divina (està plena de deus) perque l'ànima és divina per a ell. «Aixina per lo tant, l'aigua per a Tals és, l'orige de tot, està plena de deus i té vida pròpia». I de manera parecida a que en l'aigua raona per a en les pedres imant: com estes es mouen soles, pensa que estan vives, o que «hi ha alguna cosa viu en elles».

Alguns afirmen que l'ànima es troba entreverada en el tot. Possiblement per este motiu és pel que Tals va pensar que tot estava ple de númenes.
Aristóteles, en Sobre l'ànima.[16]
Sembla que també Tals, segons conten, va supondre que l'ànima era alguna cosa capaç de produir moviment, si és que va afirmar que la pedra imant té ànima perque mou al ferro.
Aristóteles.[17]

I per últim, de nou Aristóteles en Sobre el cel i Séneca en Qüestions naturals afirmen que Tals sostenia que la terra sobre la que chafem és una espècie d'illa que «sura» sobre l'aigua de forma pareguda a un leño i per això la terra a voltes tremola. Al no estar sostinguda sobre unes bases fixes, sino que, en estar surant sobre l'aigua, esta es tambaleja.

Importància de la seua llabor

Tals, considerat un dels Sèt Sabio de Grècia.

En tot açò, es pot entendre clarament per qué es considera a Tals de Mileto com el primer filòsof d'Occident, i és que, com ya hem dit, va anar el primer home occidental (del que se sap) que va tractar de conéixer la veritat del món per mig d'explicacions racionals i no fantàstiques o místiques, com fins a llavors es feya en l'Antiga Grècia per mig dels mits. I per lo tant, Tals és important per a l'Història de la filosofia occidental. Va ser el iniciador de la mateixa i en això, va crear un llegat de busca i amor al saber, que continuarà immediatament en Anaximandro i Anaxímenes, i que aplegarà al seu esplendor, en l'Antiga Grècia; més d'un sigle despuix en Sócrates, Platón i Aristóteles: tres filòsofs que s'han convertit en els pilars del pensament que hui coneixem baix el nom de filosofia occidental.

Eponimia

Vore també

Referències

  1. ↑ School of Mathematics and Statistic University of St Andrews, Scotland (ed.): «Thals of Miletus» (en anglés). MacTutor. Consultat el 16 de maig de 2024.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Aristóteles, Metafísica, llibre A, cap. III.
  3. ↑ «Early Greek Science». galeoandeinstein. physics. virginia. edu. Consultat el 7 de juliol de 2020.
  4. ↑ Smith (1870). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, Boston, Little.
  5. ↑ 5,0 5,1 Boyer, Carl B.; Merzbach, Uta C. (25 de giner de 2011). A History of Mathematics (en en), John Wiley & Sons, p. 43. ISBN 978-0-470-63056-3.
  6. ↑ Guthrie, W. K. C.: Història de la filosofia grega, tom I, capítul II.
  7. ↑ Russell, Bertrand: Història de la filosofia occidental, 1945.
  8. ↑ Heródoto, 2025, p. 66.
  9. ↑ Lavarreda, Carlos (2004). «Tals de Mileto», , Oscar de León Palaus, p. 37.
  10. ↑ Arendt, Hannah (1978). The life of the mind. Nova York: Harcourt, pp. 82-83.
  11. ↑ 11,0 11,1 Diógenes Laercio: Vida i obra dels filòsofs més ilustres, capítul sobre Tals.
  12. ↑ (2009) Història de la Filosofia, Oxford Univesity Press Espanya, Societat Anònima, p. 5. ISBN 9788467351477.
  13. ↑ Simplicio, Fís. 23, 32-33.
  14. ↑ 14,0 14,1 (2005) «Tals de Mileto», Els Filòsofs Presocráticos - Obres I, Biblioteca Bàsica Gredos.
  15. ↑ Aristóteles (1950). Metafísica, 983b6.
  16. ↑ Aristóteles (1999). Sobre l'ànima, 411a17.
  17. ↑ Aristóteles (1999). Sobre l'ànima, 405a19.
  18. ↑ «Thals» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  19. ↑ Web de jpl. «(6001) Thals».

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHeródoto2025">Heródoto (2025). Els nou llibres de l'història, Editors mexicans units. ISBN 9786071443861.
  • Baldor, Aurelio (1906-1978): Àlgebra, 198. Madrit: Còdex, 1941. ISBN 84-357-0062-3.
  • Diels, Hermann (1848-1922): Doxographi graeci.
  • Diels, Hermann; i Kranz, Walther: Die Fragmente der Vorsokratiker.
  • Guedj, Denis (1906-1981): La teorema deloro: novela per a deprendre matemàtiques, traducció del francés Consol Serra. Barcelona: Anagrama, 2002. ISBN 84-339-6726-6.
  • Guthrie, W. K. C. (1940-2010): Història de la filosofia grega (tom I). Madrit: Gredos (1981).
  • Palleres, Alberto Bernabé (1946-), introducció, traducció i notes: Fragments presocráticos. De Tals a Demócrito. Madrit: Aliança, 2010. ISBN 978-84-206-6697-6.
  • García Gual (1988). Els sèt sabio (i tres més), Madrit: Aliança. ISBN 84-206-0369-4.

Enllaços externs

  • DIELS, Hermann Alexander: Fragments dels presocráticos (Die Fragmente der Vorsokratiker). La primera edició es va fer en 1903 en Berlín, i va ser dirigida pel propi Diels. A partir de la 5ª, substituiria a Diels Walther Kranz.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tals_de_Mileto&oldid=1392107»