Aigua (element)

Símbol alquímico de l'aigua (🜄). Representa la gravetat líquida i la qualitat aristotèlica «freda i humida». El símbol va ser estandardisat en els manuals de boticarios medievals.

El element aigua (del llatí aqua) junt en el fòc, la terra i l'aire, és un dels quatre elements de les cosmogonias tradicionals en Occident i Oriente. Està present en totes les religions i els seus rituals, en la filosofia esotèrica, en l'alquímia i en l'astrologia.

Se li atribuïxen caràcters femenins, passius i fecundantes. La seua essència demiúrgica present en abundants mits va tindre especial desenroll en Mesopotamia i en l'oceà primordial del antic Egipte.

Els signes associats en l'element aigua són Càncer, Escorpio i Piscis.

En Occident

Riera Ceide (Omaña, León).

Tals de Mileto va propondre com el principi o arché de totes les coses l'aigua, posteriorment Anaxímenes va propondre l'aire, Heráclito el fòc i Jenófanes la terra.

Empédocles els va unificar en la teoria de les quatre raïls (a les que Aristóteles més vesprada rebatejaria com a elements).

Per la seua banda, Platón, assumint els quatre elements proposts per Empédocles, va propondre en el seu Timeo, que el cos geomètric associat a l'aigua és l'icosaedre, format en vint tríangulos equiláteros. Per a Aristóteles, els quatre elements es trobaven organisats al voltant del centre de l'univers per a formar una esfera sublunar. Completava el seu tradicional estudi anotant que:

«l'aigua és tant frigga com a humida, i ocupa un espai entre l'aire i la terra en les esferes elementals».

Hipócrates en la seua descripció dels quatre humor va associar a l'aigua la flema o «pituita». En la medicina antiga i medieval, esta simbologia s'estendria al hivern, el temperament flemático, la feminitat, el cervell i el punt cardinal oest.^{cita requerida}

En Orient

En la filosofia chinenca, l'aigua és un dels cinc elements. Li l'associa al planeta Mercurio, al nort, a l'hivern, al color negre (perque representa a les inundacions), i es considera que governa els renyons. En el taoisme l'aigua representa inteligència i saber, si be l'abundància extrema d'este element pot causar dificultat d'elecció i apego a les coses. En el cicle de dominació, l'aigua domina al fòc i és dominada per la terra.

En els pancha maja-bhuta (cinc grans elements) del hinduismo i budisme enjorn, l'aigua és ap o yala. També és un dels «cinc moviments» o «fases» del Wu Xing, hidratando la «fusta» segons el «cicle de generació» (cheng) i apagant el fòc segons el «cicle de dominació» (ko).

L'element aigua en l'estètica pictòrica de l'Extrem Orient

Dels innumerables homenages que l'art oriental li ha dedicat a l'aigua, la seua filosofia i els seus simbolisme, poden servir de mostra estos eixemples:

• 
  Xilografia policromada d'Utagawa Hiroshige: El pont Ōhashi en Atake baix una pluja repentina (1857).
• Ma Yuan (1160-1225): Dèu mil ones en el Yangtsé (tinta sobre seda). Palau d'Estiu de Pequín.
  Ma Yuan (1160-1225): Dèu mil ones en el Yangtsé (tinta sobre seda). Palau d'Estiu de Pequín.
• 
  Konen Uehara: Ones (xilografia, cap a 1910). Biblioteca del Congrés d'Estats Units.
• 
  Katsushika Hokusai: Kaijo no Fuji, del segon volum de les Cent vistes del mont Fuji (1834).