Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes és una biblioteca espanyola que reunix obres hispàniques en Internet. Té com a objectiu principal la difusió de la cultura hispànica.
esta va ser creada en 1999 per iniciativa de l'Universitat d'Alacant i en el patrocini del Banc Santander i la Fundació Marcelino Botí. Actualment està gestionada per una fundació[1] que presidix Mario Vargas Llosa. L'idea original del proyecte la va concebre Andrés Pedreño Muñoz, rector de l'Universitat d'Alacant en eixe moment, inspirada en el concepte de biblioteca digital d'algunes universitats nortamericanes. Ell va ser qui va presentar a Emilio Botí, President del Banc Santander un proyecte pioner en digitalisació d'obres de referència hispanes, alguna cosa que des de primer moment va entusiasmar al màxim responsable del Santander i li va donar el seu respal.
Un consell científic, dirigit per Darío Villanueva, avala el rigor de la biblioteca.
En 2011, el seu catàlec tenia 198.000 registres bibliogràfics, dels quals uns 60.000 eren llibres,[2] encara que també oferix estudis crítics i d'investigació, materials històrics, periòdics i revistes, audiovisuals, archius sonors, vídeos en llengua de signes espanyola, etc. Es tracta principalment d'obres antigues, pertanyents al domini públic, pero també d'obres actuals de jóvens autors com Itziar Pascual, Mariam Budia o Carles Batlle, entre uns atres, incloses en el portal d'Autors de Teatre.[3] En 2022, conta en un catàlec de 319.953 registres bibliogràfics.
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes és una ferramenta per a l'aprenentage de les humanitats i oferix una gran varietat de continguts i recursos educatius dirigits a la comunitat universitària i escolar. Ademés, reunix un important catàlec de materials, alguns recuperats o difícils de trobar (revistes, entrevistes, fragments de montages teatrals, aproximacions bibliogràfiques a distints autors...), que són un complement per al foment de la llectura i l'ensenyança de la lliteratura i el castellà en les aules.
La vocació humanística de la biblioteca es vincula en el progrés tecnològic en presentar una àmplia varietat de recursos digitals: llibres en versió facsimilar, edicions en text digital, vídeo, àudio, imàgens gràfiques, produccions multimèdia, periòdics i revistes. Oferix continguts en el màxim rigor científic i en les millors condicions tècniques per a l'usuari.
És un centre d'investigació present en els principals fòrums internacionals sobre edició i publicació digital. Un equip interdisciplinari d'informàtics i filòlecs desenrolla buscadors especialisats i ferramentes llingüístiques.
Està present en Facebook, YouTube i té un blog, al com nos conduïx la secció d'Actualitat d'activitats de la Fundació, de notícies culturals rellevants i la secció de Novetats en les incorporacions més recents a la biblioteca digital.
Àrees
El catàlec de lliure accés s'estructura en diverses àrees en distints portals temàtics. El buscador permet busques simples per títul, autor o matèria, o busques alvançades, en atres estratègies de busca combinant térmens.
Es facilita un conte de correu electrònic que permet a l'usuari interactuar en els bibliotecaris, plantejar dubtes sobre servicis i fondos, i fer propostes i sugerències per a la millora i increment dels mateixos. Pel seu model de gestió públic-privada, determinats servicis són de pagament.
Té especial interés l'hemeroteca, als documents de la qual s'accedix en format HTML o PDF. En el catàlec d'artículs les busques es realisen alfabéticamente per autors i títuls.
Lliteratura espanyola
El portal de Lliteratura espanyola està dirigit pel doctor Enrique Rubio Cremades, de l'Universitat d'Alacant, i arreplega les principals obres de lliteratura espanyola. En el fondo d'esta biblioteca digital destaca la Biblioteca d'Autor Miguel de Cervantes Saavedra, pàgina de referència en la Ret sobre la vida i obra de l'escritor d'Alcalà.
L'Història, matèria rellevant dins de la biblioteca, protagonisa portals com els dedicats a les constitucions hispanoamericanes i a personages històrics com Carlos V, Isabel I, Colón, Simón Bolívar, Francisco de Miranda, Palafox i Mendoza i monsenyor Óscar Arnulfo Romero, o a l'història i l'arqueologia de les civilisacions, com a Antiga. La llengua espanyola conte, aixina mateix, en una secció pròpia en la que l'usuari pot consultar estudis filològics, tractats sobre l'orige de la llengua, gramàtiques, ortografia, retòriques, poètiques i investigacions i materials sobre lexicografia, terminologia, fraseologia i pragmàtica.
Biblioteca Americana
La Biblioteca Americana està dirigida per la doctora Beatriz Aracil Varó, de l'Universitat d'Alacant, i conta en numerosos fondos digitalisats de produccions hispanoamericanes. També, la riquea de llengües de l'Amèrica hispana està present en este portal ya que, si be conta en una majoria de texts en espanyol, presenta obres en atres idiomes com portugués, mapudungún, quechua, guaraní, etc.
Les biblioteques nacionals d'Argentina, Brasil, Chile, Mèxic, Veneçuela, Perú, l'Acadèmia Argentina de Lletres, el Colege de Mèxic, les fundacions Neruda (Chile) i la Nicolás Guillén (Cuba), aixina com distintes universitats, són institucions americanes de referència en les que la Biblioteca manté convenis de cooperació intercultural. Aixina, oferix continguts representatius de dèu països americans: Perú, Mèxic, Argentina, Brasil, Cuba, Chile, Paraguai, Veneçuela, Estats Units i Equador.
El 12 de giner de 2012 es va oficialisar en un acte presidit pel Príncip d'Astúries en el Centre Cultural d'Espanya en Tegucigalpa la creació de la Biblioteca Virtual Centroamericana.[4]
Biblioteca Joan Lluís Vives
La Biblioteca Joan Lluís Vives és el resultat del conveni firmat entre la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i la Ret d'Universitats Institut Joan Lluís Vives. Està dirigida per Llúcia Martín Pascual, de l'Universitat d'Alacant. Esta biblioteca, l'equivalent en llengua catalana a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, conta en fondos de lliteratura catalana migeval i contemporànea.
Biblioteca dones Lletres Galegas
En el portal de la Biblioteca dones Lletres Galegas s'arrepleguen obres en llengua gallega i està dirigit pel doctor Anxo Tarrío Varela, de l'Universitat de Santiago de Compostela.
Biblioteca de signes
Està orientada a colectius en discapacitats auditives i conta en una fonoteca per a persones en discapacitats visuals. Està dirigida per Rubén Nogueira Fos. Inclou des de material bibliogràfic explicat en llengua de signes sobre l'història de l'educació de les persones sordes en Espanya, fins a les investigacions més actuals sobre llengua de signes i el desenroll del bilingüisme.
Biblioteca de lliteratura infantil i jovenil
La producció lliterària infantil i jovenil, tant d'Espanya com d'Amèrica Llatina, es troba recollida en este portal, baix la direcció de Ramón Llorens García.
Biblioteca Africana
El portal de la Biblioteca Africana es va inaugurar en maig de 2011 i està dirigit per la doctora Josefina Bo Alonso, de l'Universitat d'Alacant. Este portal és frut del proyecte d'I+D «Lliteratures africanes en espanyol: mediació lliterària i hospitalitat poètica des dels 90», finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya.
Este portal sorgix per la necessitat de donar cabuda a les lletres hispanoafricanes en el conjunt de la producció hispànica. Este proyecte pioner de la Biblioteca Africana supon un pas en la visibilisació i en la difusió de la lliteratura africana escrita en castellà[5] des de territoris com Guinea Equatorial, Marroc o el Sàhara Occidental, per l'antic passat colonial espanyol. També s'arrepleguen les produccions d'atres escritors africans que assumixen el castellà com a llengua artística des de llocs que no varen ser colónies espanyoles, com Camerún o Senegal. Igualment s'incorporen les obres d'aquells escritors d'orige africà que escriuen des d'Espanya, en qualsevol dels idiomes oficials del país (castellà, català, gallec o vasc). També s'inclouen documents i estudis que ajuden a la contextualisació d'esta producció, per l'incipient interés acadèmic i al gran desconeiximent que es té sobre la lliteratura hispanoafricana.
Este corpus lliterari es troba dividit en tres grans blocs geogràfics, estudiats i editats per Dulcinea Tomás Cambra (corpus subsaharià), Isabel Álvarez Fernández (corpus saharaui) i Enrique Lomas López (corpus magrebí), investigadors de l'Universitat d'Alacant.
Biblioteca de Traduccions Hispanoamericanes
Este lloc inclou una selecció d'obres de traductors hispanoamericans: l'Inca Garcilaso de la Vega, Andrés Bell, Jorge Luis Borges, Bartolomé Mitre, les primeres versions en espanyol d'obres d'autors estrangers en Hispanoamèrica, entre uns atres.[6]
Ret de Ciutats Cervantinas
Des de 2017, la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes alberga el portal temàtic de la Ret Internacional de Ciutats Cervantinas,[7][8] una iniciativa dirigida per José Manuel Lucía Megías, catedràtic de Filologia Romànica de l'Universitat Complutense de Madrit. La Ret agrupa a ciutats de varis països que compartixen una vinculació històrica en la vida o l'obra de Miguel de Cervantes, i té com a objectius facilitar el coneiximent mutu d'estos llocs, recolzar activitats conjuntes en els àmbits educatiu, cultural, turístic i econòmic, i difondre la vida i les obres de Cervantes per mig de programes específics. La seua sèu física es troba en Alcalà d'Henares.
La Ret celebra trobades internacionals periòdics; el tercer d'ells va tindre lloc en Barcelona en març de 2025, en la participació del director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero.[9]
En juliol de 2024, la Ret va ser presentada formalment davant els directors dels centres de l'Institut Cervantes durant la seua Reunió Anual celebrada també en Barcelona.[10]
Les ciutats que integren la Ret són les següents:
Espanya (30 ciutats): Alcalà d'Henares, Alcázar de Sant Joan, Antequera, Argamasilla d'Alba, Arganda del Rei, Aznalcázar, Baeza, Barcelona, Castro del Riu,[11] Ciutat Real, Còrdova, Daganzo, Dénia, El Toboso, Esquivias, Güímar, Jaén,[12] La Pobla de Cazalla, Madrit, Màlaga, Mota del Cuervo, Moya, Piles, Quintanar de l'Orde, Sevilla, Teba, Valladolit, Vélez-Màlaga, Villamanrique de la Comtesa i Zahara de les Tonyines.
Argèlia: Alger · Argentina: Blau · Bèlgica: Lovaina · Brasil: Recife · Mèxic: Guanajuato · Portugal: Lisboa · Uruguai: Montevideo.
Premis i distincions
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ha rebut varis premis de distintes institucions. En l'any 2013 va rebre el premi Stanford Prize for Innovation in Research Libraries (SPIRL) otorgat per Stanford Libraries. En l'any 2017 va rebre el premi Aporta de ret.és per la publicació del seu repositori com a senyes obertes i enllaçats. En l'any 2020 va rebre en els BL Labs Awards organisats per la British Library: el primer premi BL Labs Public Awards 2020; segon premi en la categoria “Teaching and Learning”; i menció especial en la categoria “Community”.
Vore també
Referències
- ↑ Fundació de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- ↑ «La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Proposta metodològica per a l'evaluació dels seus continguts».Tejuelo: Revista de ANABAD Múrcia.(11)
- 59–70.ISSN 1888-2838.Consultat el 14 de maig de 2020.
- ↑ Autors de Teatre.
- ↑ «M'alegra especialment vindre hui al Centre Cultural d'Espanya en Hondures, lloc de trobada i verdadera referència cultural de la seua capital Tegucigalpa, en motiu de la meua visita al país. I és una feliç coincidència poder assistir a la presentació de la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes en Hondures; Una fita que nos ompli d'orgull a tots els que habitem en la Pàtria Gran de la llengua que nos unix»: SAR el Príncip d'Astúries en «Lliteratura + TIC’s: La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes va presentar el seu proyecte de Biblioteca Centroamericana en el CCET», 12 de giner de 2012. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Global Campus Nebrija: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- ↑ Biblioteca de Traduccions Hispanoamericanes.
- ↑ «Ret de Ciutats Cervantinas».
- ↑ «[2]».
- ↑ «Barcelona acull el III Trobada Internacional de la Ret de Ciutats Cervantinas».
- ↑ «La Reunió Anual de Directors de l'Institut Cervantes escomençarà en Barcelona el pròxim dilluns».
- ↑ «[3]».
- ↑ «[4]».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.