Vélez-Màlaga
Vélez-Màlaga és un municipi i una ciutat de la província de Màlaga, Andalusia, Espanya. És una de les ciutats més importants de la comarca de L'Axarquía, sèu de la Mancomunidad de Municipis de la Costa del Sol-Axarquía,[1] és, ademés, cap del partit judicial de Vélez-Màlaga[2] Està situada a 37 km del centre de Màlaga. Va obtindre el títul de ciutat en l'any 1487, otorgat pels Reis Catòlics.
En una població de Plantilla:Població-és wd, Vélez-Màlaga és el quart municipi més poblat de la província, per darrere de la pròpia ciutat de Màlaga, de Marbella i de Mijas
Més de la mitat de la població es concentra en el núcleu urbà de la ciutat, mentres que el restant es troba dispers en núcleus urbans més menuts, urbanisacions costeres i masos en l'interior.[3] El seu terme municipal comprén una superfície de 158 km², que s'estén per la vega del riu Vélez i les montanyes circumdants, obrint-se cap al Mediterràneu pel sur.
El turisme constituïx la principal font d'ingressos del municipi; seguit per l'agricultura, que destaca per la producció de cultius subtropicales com el mànec, la chirimoya, el nyispro i, sobretot, l'albocat; del que és el major productor d'Espanya.[4] A 7 km del municipi es troba el port de Caleta de Vélez, en activitat peixquera i deportiva.
El centre històric de Vélez-Màlaga ha segut declarat conjunt històric-artístic. La ciutat conserva un significatiu patrimoni arquitectònic mudéjar i barroc, en palaus, iglésies i convents entre carrers pintorescs.
Els jaciments arqueològics de Vélez-Màlaga proven l'existència d'assentaments fenicios i romans en l'actual terme municipal, encara que el principal núcleu urbà va ser fundat cap a el X durant el periodo andalusí, que ho varen cridar Ballix Malaca (Valle de Màlaga).
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim Vélez, segons el pare Tàpia, qui es recolza en troballes arqueològiques, té un orige íbero. Esta postura carix de justificació llingüística; i una hipòtesis més respalada, conecta el topònim en l'antroponímico beles i est en el protovascuence beltz, que significa negre. Per la seua banda, Ferrán Torra sosté que prové del terme llatí vallis, traducció de vall.[5]
Geografia
[editar | editar còdic]
El municipi de Vélez-Màlaga es compon de dos territoris separats entre sí pel terme municipal d'Algarrobo. El territori major, a on es troba el núcleu urbà central, ocupa la vega del riu Vélez, extensa vall vorejada cap a l'oest pels Montes de Màlaga i cap a l'est per les estribacions de les serres de Tejeda i Almijara.
Esta zona llimita al nort en el municipi de La Viñuela; a l'est, en Arenes i Algarrobo; a l'oest en Racó de la Victòria, Macharaviaya, Benamocarra i Iznate; i al noroest en Almáchar i Benamargosa.
El segon territori, situat més a l'est i considerablement més menut, es coneix com l'enclavament de Lagos. Esta zona llimita al nort en Sayalonga, a l'est en Torrox, a l'oest en Algarrobo i al sur en la mar Mediterràneu. El motiu de la separació d'abdós territoris és que des de 1501 Vélez-Màlaga tenia jurisdicció sobre 27 viles de L'Axarquía, comprenent en la zona llitoral des de Benajarafe fins a Maro.
Moltes d'estes localitats es varen ser constituint en municipis. Aixina, en l'àrea oriental de la costa es varen segregar Algarrobo, Torrox i Nerja. No obstant, Lagos no alcançava el cens de 1000 habitants requerit, per lo que va continuar formant part del terme municipal de Vélez-Màlaga.[6]
Gran part del municipi està ocupat per hortes d'arbres frutales (albocats, mànecs) i alguns cultius de canya de sucre que es mantenen des de lo que va anar el gran sector econòmic del municipi a finals de el XIX i principis de el XX. Han pres gran importància els cultius a gran escala d'arbres subtropicales, entre els que destaquen l'albocat, mànec, chirimoya i atres varietats que llentament es van introduint. Estos camps i hortes s'alternen en un creixent número de hivernàculs.[7]
Clima
[editar | editar còdic]La mar, l'orografia i la situació geogràfica de la conca del ric Vélez-Màlaga determinen el microclima del municipi, caracterisat per la suavitat de les seues temperatures, en una mija de 18 °C i unes 2935 hores de sol a l'any. El règim de precipitacions, en una mija anual de 470 l/m², és el típic del clima mediterràneu, en el que es diferencien una estació seca i una atra en la que es concentren les pluges.[8]
Els vents predominants durant les estacions d'autumne i hivern són els d'alce, generalment frescs i humits. També humits, pero més templats, són els vents de procedència atlàntica o de ponent. Els vents càlits són els de procedència africana o peninsular, coneguts estos últims com terral, que són secs i càlits i provoquen un aument de les temperatures màximes durant l'estiu. També es distinguix un terral de hivern, igualment sec, pero fret.[8]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]El terme municipal de Vélez-Màlaga ha sofrit una intensa deforestación a lo llarc de l'història en favor de l'agricultura, per lo que la vegetació original és casi inexistent. La major part de les disperses zones naturals estan formades per xaraés degradats, producte de l'abandó d'alguns camps de cultiu. El bosc de galeria, constituït per àlbers i sauces principalment, permaneix solament en chicotetes zones en els màrgens del riu Vélez.[8]
La fauna rellevant es concentra en tres enclavaments: el Peñón de Almayate, la desembocadura del riu Vélez i els bancs d'arena marins, a on estan representades aus rapaces com el cernícalo vulgar, els limícolas i laridae, i els invertebrats marins. En total existixen unes 121 espècies d'amfibis, reptils, aus i mamífers. Destaca la comunitat de camalleons, espècie en perill d'extinció, que troba en Vélez-Màlaga el seu principal núcleu d'expansió del Mediterràneu. En el mig submarí destaca la Plaja de Valle Niça, en poblacions de fanerógamas marines i presència de comunitats de zosteretum marinae i cymodoceion nodeosae.[8][9]
Plages
[editar | editar còdic]
El terme municipal de Vélez-Màlaga comprén 25 km de costa,[10] en els que es distinguixen un total de nou plages de distinta naturalea. La plaja de Chilches, és la més occidental del municipi. Es troba en el núcleu de població homònim. És una plaja d'arena obscura, onage moderat i caràcter semiurbano. Continuant en direcció este, es troba la plaja de Benajarafe, de característiques similars a l'anterior, i a continuació, la plaja de Valle Niça, plaja aïllada i poc freqüentada.
Seguint sempre cap a l'est, es troben les plages de Bajamar i Almayate. Són estes també plages aïllades i en un nivell baix d'ocupació, a les que solen acodir nudistas. Ya en la zona urbanisada, es troba la plaja de Torre de la Mar, extensa plaja d'ambient familiar i molt visitada, donada la seua rodalia al núcleu urbà, a on es concentra bona part de l'oferta d'estage del municipi, i que durant 2010, va gojar de la Q de Calitat Turística. A esta li seguixen les plages de les Arenes i de Caleta de Vélez, separades pel port de Caleta de Vélez. Abdós són accessibles des de la passejada marítima i prou concorregudes. Finalment, en el llitoral de l'enclavament de Lagos, es troba la plaja de Lagos o del Pijil, que en realitat és una estreta franja de grava en pocs servicis playeros.[11]
La plaja de Mezquitilla es va a regenerar a partir d'una innovadora planta de tractament d'enrunes, a través d'un proyecte impulsat per la Concejalia d'empresa i Ocupació i l'arquitecte municipal, Pablo Fernández. L'iniciativa (dotada en quatre millons d'euros) ha guanyat la convocatòria europea d'innovació urbana, en el proyecte denominat Brick Beach i seleccionat entre 206 aspirants de tota Europa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mancomunidad de Municipis de la Costa del Sol-Axarquía (ed.): «Crèdits». Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2009. Consultat el 13 de juny de 2009.
- ↑ Consell General Procuradors d'Espanya (ed.): «Vélez-Màlaga, partit judicial n.º 2 de Màlaga». Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2010. Consultat el 11 de febrer de 2009.
- ↑ Institut d'Estadística i Cartografia d'Andalusia. «SIMA - Núcleus de població del municipi Vélez-Màlaga (Màlaga)». Junta d'Andalusia. Consultat el 2025-01-03.
- ↑ «Arguiñano posa en peu als agricultors de l'Axarquía». Consultat el 12 de febrer de 2010.
- ↑ (2002).Revista velezana.(21)
- ↑ Ajuntament de Vélez-Màlaga (ed.): «Lagos». Consultat el 8 de febrer de 2010.
- ↑ SOPDE (ed.): «Paisage de Vélez-Màlaga». Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2012. Consultat el 8 de febrer de 2010.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Ajuntament de Vélez-Màlaga (ed.): «ambient_Doc_Sintesis_v1.pdf Agenda 21 local de Vélez-Màlaga. No obstant, sí que cal destacar que les temperatures solen ser alguna cosa més extremes que en localitats confrontants prop de la zona de costa. No és excessivament rar que s'alcancen mínimes inferiors a 6-5 °C en hivern ni tampoc valors màxims de més de 34-35 °C en estiu. Diagnòstic ambiental municipal». Consultat el 10 de juny de 2009.
- ↑ Junta d'Andalusia (ed.): «Inventarie de Chapulls d'Andalusia. Desembocadura del riu Vélez». Consultat el 10 de febrer de 2009.
- ↑ Ajuntament de Vélez-Màlaga (ed.): «Senyes d'interés». Consultat el 8 de febrer de 2010.
- ↑ Ministeri de Mig ambient (ed.): «Plages de Vélez-Màlaga». Consultat el 5 de febrer de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]El contingut d'este artícul incorpora material de la declaració del Be d'Interés Cultural publicat en el BOJA n.º 101 de 28 de maig de 2009 i n.º 79 de 23 d'abril de 2007, que es troben en el domini públic de conformitat a lo dispost en l'artícul 13 de la Llei de Propietat Intelectual espanyola.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vélez-Málaga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.