Guanajuato (Guanajuato)
Guanajuato Plantilla:Eti és una ciutat mexicana, capital del estat del mateix nom i capçalera del municipi de Guanajuato. Està en el centre nort de Mèxic. D'acort en sifres de l'any 2020 la seua població ascendix als 72,237 habitants, si se li considera solament la capçalera municipal i capital estatal, sense contar les localitats del municipi conurbadas en la capçalera, o mateixa el municipi com un tot. És part de la macrorregión del Bajío.[1][2]
L'història de la ciutat es remonta a l'época precolombina. En els seus primers anys es va cridar Mooti pels chichimecas, que significa "lloc de metals".[3] Posteriorment els mexicas li varen donar el nom de Pachtitlan, que en castellà vol dir "lloc del fenaç". cal aclarir que els mexicas mai varen tindre presència en el centre nort de lo que hui és Mèxic, molt manco els tarascos (en temps prehispánicos), comparat en els chichimecas.[4][5] El seu nom actual deriva de kuanasï "granota" i uata "cerro", quedant escrit correctament en purépecha com Kuanasïuatu,[6] que significa "lloc montuoso de granotes".
Durant l'época colonial espanyola va alcançar un gran desenroll per l'explotació dels seus jaciments d'or i argent. Al començament de el XIX va ser escenari d'un dels més destacats triumfos insurgents, la pren de l'Alhóndiga de Granaditas per l'eixèrcit de Miguel Hidalgo i la subsecuente massacre de la guàrdia virreinal i els civils espanyols refugiats en ella.[7]
La ciutat de Guanajuato també és una ciutat universitària en una intensa vida cultural la culminació de la qual és el Festival Internacional Cervantino, la reunió artística més important de Mèxic i Llatinoamèrica, va ser declarada com Patrimoni de la Humanitat en l'any de 1988 com ben cultural baixe el nom "Ciutat històrica de Guanajuato i mines adjacents" patrimoni de la humanitat.
Història
[editar | editar còdic]XVI a XVIII
[editar | editar còdic]A mitan de el XVI, els espanyols varen descobrir rics jaciments d'argent en els tossals de Guanajuato en el Mèxic central. En l'any de 1541 el virrey Don Antonio de Mendoza va otorgar estes terres a Don Rodrigo Vázquez, en recompensa pels servicis prestats durant la conquista. L'establiment d'esta ciutat que va aplegar a convertir-se en una de les més importants de la Nova Espanya, es va deure al descobriment del mineral d'argent en lo que varen anar posteriorment les mines de Sant Bernabé i Ralles a partir de 1548. En 1570 es va fundar llegalment el poble de Santa Fe de Guanajuato.
Per el XVIII, Guanajuato s'havia convertit en el centre d'extracció d'argent més important del món sancer i els impressionants edificis barrocs com la Basílica Colegiata de La nostra Senyora de Guanajuato,[8] el Temple de Sant Roque i la Alhóndiga de Granaditas varen reflectir la seua riquea. Les iglésies de la Companyia (1745-1765) i La Valenciana (1765-1788) es consideren obres mestres de l'estil Churrigueresco mexicà. Va ser en este periodo en a on es varen establir els jesuïtes en la ciutat en l'intenció de crear un colege que seria la base de lo que ara és l'Universitat de Guanajuato.[9][10]
Durant la guerra d'independència de Mèxic, la ciutat fungió com a escenari de la pren de la Alhóndiga de Granaditas. El 28 de setembre de 1810, Don Miguel Hidalgo envia des de la Facenda de Ruques a l'intendent de Guanajuato, D. Juan Antonio de Riaño i Bárcena, la carta d'intimidació per a que entregue la plaça. En ser desoír, Hidalgo decidix conquistar-la per la força, lliurant-se la primera batalla de la insurgencia, a on es destaca El Pípila, miner que en una pedra a les seues esquenes capciona fòc a la porta principal de dit almagasén de grans.
Patrimoni de la Humanitat UNESCO
[editar | editar còdic]La ciutat i les seues mines confrontants varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat baixe el nomenament de "Ciutat Històrica de Guanajuato i Mines Adjacents" en l'any de 1988 per la UNESCO, organisme de la ONU encarregat de la cultura i l'educació, degut a que la seua arquitectura representa el passat colonial i la riquea minera de la regió, que li va valdre ser una de les ciutats més importants en la Nova Espanya durant l'época colonial. Aünat a açò, va jugar un paper fonamental en l'història de l'independència del país.[11]
Escut d'armes de la ciutat
[editar | editar còdic]L'Escut de Guanajuato va ser creat i otorgat pel Rei Felipe V d'Espanya el 8 de decembre de 1741, que a la seua volta li va donar a dita ciutat el títul de "Molt Noble i Molt Lleal Ciutat de Santa Fe i Real de Mines de Guanajuato".[12]
La composició de l'escut és la següent: es mostra a una dòna, embenada dels ulls, sostenint en la mà destra un cáliz i una hòstia i en la sinistra una creu llatina i una branca de llorer, representant en el seu conjunt a la Fe catòlica i al triumfo d'esta en la ciutat de Granada (Espanya) sobre els musulmans en l'any de 1492 a mans de Fernando i Isabel, els Reis Catòlics. Per açò, es diu que la efigie representa a la "Santa Fe de Granada". L'escut té en la seua base una closca subjectada per dos branques de llorer que estan unides per una cinta blava. La closca simbolisa l'estabilitat de la llar, eixamplant les seues fronteres.cita requerida El fondo en un camp d'or significa la noblea, magnanimidad i purea de sentiments i al mateix temps, la riquea dels metals preciosos que es troben en l'entitat.cita requerida L'arremate és símbol de grandea i de la gràcia de la ciutat davant el Rei d'Espanya. Els llorers són el símbol de la victòria i els acants de la fidelitat.cita requerida Tot es recolza sobre una repisa de marbre.
Vestit típic
[editar | editar còdic]La “galereña” guanajuatense era: falda de manta en llínea A; sobre esta colocava una atra falda confeccionada en franela roja, sense brodats pero adornada en triànguls verts en la cintura i a lo llarc de la bastilla; a esta falda li cridava zagalejo. Esta vestimenta era d'us diari, hogareño, pero quan la dòna eixia al carrer colocava sobre eixes dos faldes una espècie de fondo de popelina blanca adornada en olanes, pasalistón i llistó, ya que a la seua volta ho descobria en una nova falda de organdí floreado i adornat d'arrere. Esta falda duya per la part d'arrere una chicoteta coa de la mateixa tela, remembranza dels coneguts vestits flamencs usats per les espanyoles. La “Galereña”, se li cridava aixina, per la dòna que treballava en les galeras, en una llabor molt especial que es realisava en les afores de les mines: quebrar la pedra o mena carregar del argentífero metal, per a reduir a menuts trossos fàcils de processar despuix.[13]
Localitats
[editar | editar còdic]A pesar d'inicialment solament es consideraven a les comunitats de Guanajuato i Marfil com a part de la ciutat, la falta d'espais i el creiximent de localitats aledaño, va provocar una conurbación en estes i ara la ciutat està constituïda per les localitats de Guanajuato, Marfil, Santa Teresa, Yerbabuena, Puentecillas, Sant Josep de Cervera, Pas de Perules entre unes atres.[14]
Govern i política
[editar | editar còdic]Guanajuato és un dels 46 Municipis Lliures pertanyents a l'Estat del mateix nom, que la seua Constitució Política establix que:
- "ARTÍCULO 106. El Municipi Lliure, base de la divisió territorial de l'Estat i de la seua organisació política i administrativa, és una Institució de caràcter públic, constituïda per una comunitat de persones, establida en un territori delimitat, en personalitat jurídica i patrimoni propi, autònom en el seu Govern Interior i lliure en l'administració de la seua Facenda."
- "ARTÍCULO 107. Els Municipis seran governats per un Ajuntament. La competència dels Ajuntaments s'eixercirà en forma exclusiva i no hi haurà cap autoritat intermija entre els Ajuntaments i el Govern de l'Estat."[15]
Clima
[editar | editar còdic]Existixen dos tipos de climes, semicálido en la zona sur i surest, i templat subhúmedo en les zones restants del municipi. Alcança una temperatura màxima de 36 °C en estiu i una mínima de 3 °C en hivern, donant-se una temperatura mija anual de 18.8 °C, a la seua volta la precipitació pluvial varia de 670 a 930 milímetros anuals, sent el promig anual de 784 milímetros. En els mesos de juliol i agost s'observa una major incidència de pluges alcançant un valor de 200 milímetros cada u. El més més plujós és juliol i el més àrit és març.
Patrimoni
[editar | editar còdic]
Plaça de la Pau
[editar | editar còdic]La plaça de la Pau és coneguda com la plaça Major. Des de l'época colonial les famílies més acabalades varen construir les seues cases en esta zona, de la mateixa manera que varis edificis administratius i la Basílica. En el centre de la plaça es troba una escultura d'una dòna representant la pau. L'instalació de l'escultura durant l'época del porfiriato va motivar el canvi de nom de la plaça al nom actual. Ademés es troben vàries casonas i locals comercials que en el seu temps varen ser les mansions de les famílies pertanyents a la noblea, entre les que es troben el comte de Rul, els comtes de Gálvez i els comtes dels Chic. La mansió del comte de Rul va ser construïda al final de el XVIII per l'arquitecte Francisco Eduardo Tresguerras, la qual és notable pel seu pati interior que conta en elements arquitectònics de l'antiga Grècia. Esta mansió, en la que ademés es va hostajar Alexander von Humboldt en 1803 va ser posteriorment coneguda com el Palau d'Otero. .[16] En la plaça es troba també la Casa Real d'Ensage, la qual és una casona baroca en la frontera de la qual es mostra el primer escut d'armes otorgat en Guanajuato.[17]
Basílica Colegiata de La nostra Senyora de Guanajuato
[editar | editar còdic]La Basílica Colegiata de La nostra Senyora de Guanajuato és l'iglésia principal de la ciutat i va ser construïda entre 1671 i 1696. Es tracta d'una iglésia en estil barroc mexicà, pero que conta en elements populars de donacions fetes per miners que demostren l'influència de la riquea de la noblea minera de la ciutat. El Marqués de Sant Clemente i Pedro Lascurain de Retana varen ser els primers en promoure la seua construcció, posteriorment el comte de Valenciana va deixar la seua influència en la donació d'un dels rellonges de les torres i l'adquisició de les relíquies de la santa i màrtir Faustina, entregada pel papa, que es troben en l'altar principal. L'altar està dedicat a la nostra Senyora de Guanajuato, patrona de la ciutat, l'escultura de la qual es mostra en el centre. L'escultura va ser donada a la ciutat en 1557 per Carlos I d'Espanya i el seu fill Felipe II. En l'any de 1696 l'iglésia va rebre el grau de Basílica menor mentres que el grau de Basílica completa va ser otorgat en 1957.
Palau Llegislatiu
[editar | editar còdic]El Palau Llegislatiu o edifici del Govern de l'Estat va ser el lloc a on es trobava l'Aduana o Cases Consistorials durant l'época colonial. L'edifici actual va ser construït durant el porfiriato per Cecilio Luis Long i inaugurat en 1903, seguint un estil europeu popular, mostrant la frontera un portal neoclàssic en pedrera del color típic de l'àrea de Guanajuato. En l'interior es troba la sala de Sessions, decorada en pintures i mobiliari del finals de el XIX, la qual és sèu del poder llegislatiu de l'estat.
Alhóndiga de Granaditas
[editar | editar còdic]l'Alhóndiga de Granaditas és un edifici gran comprenent una poma sancera, construït originalment com a almagasén de grans en capacitat d'almagasenament de fins a un any per a protegir la ciutat contra les hambruna com l'ocorreguda en 1783. L'edifici consta de dos pisos en murs pràcticament sense finestres a l'exterior i en un pati molt gran en el seu interior. La seua construcció inicie en l'any 1798 baixe la batuta de l'arquitecte Duren i Villaseñor i terminada per José del Mall. La Alhóndiga va complir molt poc temps en la seua funció degut a que 10 mesos despuix de la seua conclusió varen donar inici les primeres batalles de la guerra d'independència. Quan la ciutat va ser atacada pels insurgents baixe el mando de Miguel Hidalgo i Ignacio Dellà, les tropes realistes comandadas per Juan Antonio Riaño junt en l'èlit de la ciutat es varen refugiar en l'edifici, duent en si millons de pesos en argent i objectes de valor. L'edifici va ser pres pels insurgents despuix de l'ardit del miner originari de Sant Miguel de Dellà de nom Juan José dels Reis Martínez, conegut com El Pípila, qui armat en una antorcha i carregant una escurada de pedra sobre la seua esquena per a protegir-se de les bales, va conseguir aplegar fins a la porta principal i li va capcionar fòc, permetent a les tropes insurgents entrar i derrotar als realistes atrincherats. L'edifici va ser posteriorment utilisat com a barraques i almagasén de tabac. Des de 1864 va ser usat com a penitenciària estatal fins que en 1949 va ser convertit en el Museu Regional de Guanajuato, documentant l'història de la regió i el seu paper en l'història nacional des de l'época prehispánica fins a l'actualitat.
Universitat de Guanajuato
[editar | editar còdic]L'edifici de l'Universitat de Guanajuato té els seus inicis en una escola Jesuïta per a chiquets en la primera mitat de el XVIII, la qual va ser finançada per Josefa Teresa de Bust i Moya, germana del Marqués de Sant Clement. Despuix d'obtindre permís de la Corona espanyola, va instalar l'institució en la seua casa, usant un quint de la seua fortuna per a això i obtenint donacions de les famílies més pudientes de la ciutat, encara que sempre se li ha donat als Jesuïtes el reconeiximent de la fundació. En el temps l'escola va créixer i es varen començar a oferir estudis de nivell superior, passant a ser el Real Colege de la Puríssima Concepció en 1767, Colege de l'Estat en 1828, Colege Nacional de Guanajuato en 1867, fins que en 1945 li va ser otorgat el nom actual. L'edifici principal de l'Universitat va ser construït en pedrera verda en estil neoclàssic, alberga les oficines administratives i és fàcilment reconeixible per l'escalinata gran de 113 escalons. En l'interior es troba ademés una capella de el XVI, coneguda com el Temple dels Hospitals, la qual va ser construïda per Vasc de Quiroga per als miners indígenes, sent dedicada a la Verge del Rosario i que és cridada ara la nostra Senyora de Guanajuato.
Museu d'Història Natural
[editar | editar còdic]En la planta baixa de l'edifici de l'Universitat es troba el Museu d'Història Natural Alfredo Dugès, el qual conté una colecció de fòssils, plantes i animals de la regió feta pel naturiste franc-mexicà. Lo notable de la colecció és l'edat i estat de conservació dels eixemplars, els quals varen ser recopilats i preparats entre 1852 fins a 1910, sent donados a l'Universitat despuix de la mort del científic.
A un costat de l'edifici de l'Universitat es troba el Temple de la Companyia de Jesús o Oratorio de Sant Felipe, la construcció del qual va ser iniciada en 1746 per José Joaquín Sardaneta i Legazpi en estil barroc i conclosa en 1767, any en que també els Jesuïtes varen ser expulsats de la Nova Espanya. Per eixa raó el temple va quedar en abandó fins que en 1804, despuix que li va ser autorisat la tornada a l'orde, varen ser remplazados elements barrocs per neoclàssics com a part de la renovació. La frontera mostra unes columnes primes en estil churriguresco, mentres que la cúpula colossal de tres nivells, agregada en el XIX per l'arquitecte Vicente Heredia, és l'element més distintiu que la fa resaltar d'entre les demés construccions. En el seu interior es mostra una colecció de 180 pintures, moltes de les quals junt en l'altar principal són obra de Miguel Cabrera].
Jardí de l'Unió
[editar | editar còdic]Una de les places més importants de la ciutat és el Jardí de l'Unió, adornat en llorers de l'Índia, fonts, herrería i un quiosc que daten de 1883. Es troba enfront de l'iglésia de Sant Diego i el teatre Juárez, rodejat de cafens i restaurants, ocupant una forma triangular que originalment era l'atri de la mencionada iglésia, sent el centre de reunió de la ciutat i a on donen inici les callejoneadas.
Teatre Juárez
[editar | editar còdic]El Teatre Juárez és considerat un dels teatres més bells del país. Està construït en estil neoclàssic en un portal contadornado en nou escultures representant les muses de la mitologia grega. El seu interior esta ostentosamente decorat, el vestíbul conta en columnes i girnaldas. Va ser construït entre 1872 i 1903 per l'arquitecte Antonio Rivas Mercat, autor del Ángel de l'Independència en la Ciutat de Mèxic, i inaugurat en l'òpera Aida de Giuseppe Verdi contant en la presència del president Porfirio Díaz. És l'únic teatre en Mèxic que ha conservat el seu mobiliari original.
Teatre Principal
[editar | editar còdic]El Teatre Principal va ser construït en estil neoclásio durant l'apogeu de la ciutat, quan la riquea proporcionada per les mines va atraure també l'entreteniment per als ciutadans. Va ser el primer teatre de la ciutat i un dels pocs llocs a on la gent de distints estrats socials podien entrar. Durant la seua història el teatre va tindre que tancar en vàries ocasions per tumults i problemes polítics. Despuix de la revolució va ser convertit a sala de cine, poc despuix va sofrir un incendi que ho va dur a l'abandó per 30 anys. Despuix de la seua reconstrucció va ser entregat a l'Universitat de Guanajuato per a la seua administració i en l'actualitat és una de les sèus principals del Festival Internacional Cervantino
Temple de Sant Diego
[editar | editar còdic]El Temple de Sant Diego conta en una frontera churriguresca, el seu interior està adornat en pintures de el XVIII, altars neoclàssics i un crucifix anomenada Crist de Burgos, el qual va ser donado a l'iglésia pel comte de la Valenciana. En eixe lloc es trobava un monasteri i el temple original, que varen ser destruïts en una inundació. El temple actual va ser construït per órdens del Comte de la Valenciana entre 1780 i 1784, donant per perdut el monasteri. En l'actualitat partix de la construcció antiga va ser rescatada i és sèu del Museu de Sant Diego.
Plazuela del Baratillo
[editar | editar còdic]La Plazuela del Baratillo és la plaça més antiga encara existent de Guanajuato rodejada per cases antigues. El nom de la plaça prové d'un antic mercadillo que tenia lloc els dumenges, els productes dels quals ahí venuts eren particularment barats i que posteriorment es va tornar permanent fins a 1893. En el centre de la plaça es troba una font bronze que va ser duta de Florencia, Itàlia, originalment instalada en la plaça Major, inaugurada el 2 de juny de 1852 i que proveïa als residents de la zona d'aigua potable provinent de l'Assut del Gorc. La Font va ser un regal de Maximiliano de Habsburgo, trobant-se una font bessona en la ciutat de Irapuato. Posteriorment va ser moguda a la plaça de Sant Diego per a quedar finalment instalada el 4 d'octubre de 1893 en el seu lloc actual.[18]
Mercat Hidalgo
[editar | editar còdic]El Mercat Hidalgo va ser construït en 1910 per l'arquitecte Ernesto Brunel sobre els terrenys a on es trobava a antiga plaça de bous de Gavira. Va ser inaugurat pel president Porfirio Díaz per a commemorar el centenari de l'Independència. El sostre consistix en una volta jagantesca de ferro típic de l'época victoriana en una cúpula adornada en una torre de rellonge de quatre cares. Conta en dos nivells: en la planta baixa es troben els locals típics d'un mercat mexicà, mentres que al voltant del pati en un segon nivell es troben els llocs de artesania.
Monument al Pípila
[editar | editar còdic]El Mirador del Pípila és una plaça ubicada sobre el cerro de Sant Miguel construïda en 1939 a on es troba una escultura colossal en pedrera rosa en honor a l'héroe de l'independència Juan José dels Reis Martínez. Des d'este mirador es poden apreciar la millor vista panoràmica de la ciutat, sent l'accés per la carretera panoràmica o per mig d'un funicular que inicia en la part posterior del Teatre Juárez.
Atres llocs d'interés
[editar | editar còdic]Atres iglésies importants de la ciutat són el Temple de Guadalupe de el XVIII en estil Barroc, l'iglésia de Pardo de el XVIII que conta en una frontera remarcada en escultures de plantes. L'iglésia de Sant Francisco de Sopeña en la plaça del mateix nom i que conta en una frontera barroca de pedrera rosa i vert, escales en herraje de ferro i una font. El Temple de Belén, construït en el XVII pel comte de la Valenciana. L'iglésia de Mellado, originalment en altars barrocs que varen ser reemplaçats per altars neoclàssics, i que va formar part del monasteri de la Mercé, este últim actualment en ruïnes, i està dedicat a La nostra Senyora de la Pietat.
Atres llocs notables són el Jardí Reforma, àrea que va formar part del Convent de Belén fins que en 1861 va ser convertit en mercat. En l'obertura del mercat Hidalgo els comerciants es varen moure de lloc, per a que en 1923, fòra transformat en un jardí en una font central i llorers de l'Índia, eucaliptos i ciprers, arbres que encara existixen en eixe lloc. Del mercat antic solament queden l'arcs principal en la seua escalinata i les columnes.
Galeria XIX
[editar | editar còdic]-
Carrer 28 de Setembre i la part atrassera de la Alhondiga de Granaditas
-
Carreró Sopeña en l'Iglésia de Sant Francisco al fondo -
Catedral ca. 1880
-
Vista de la ciutat de Guanajuato, ca. 1880 -
Crema de Judas en Guanajuato, ca. 1880
-
Carrer Ponciano Aguilar en Guanajuato, al fondo es distinguix la torre del Temple de la Companyia de Jesús, ca. 1880
Comunicacions
[editar | editar còdic]Camins antics
[editar | editar còdic]
Per la seua història com a centre miner i en ser la capital de l'Estat, la ciutat de Guanajuato ha segut un assentament els mijos del qual de comunicació varen ser indispensables des de l'época de la colónia. La primera via de comunicació de la ciutat va ser una ramal d'El Camí Real de Terra Adins a través del com varen ser transportats l'argent i l'or en les recuas de mules cap als ports. Este camí per a cavalleria i carretas aplegava a la ciutat des de Salamanca i Irapuato, passant per l'Estància de Jiripetío (hui Aldama), Facenda de Ruques, Facenda de Cuevas i el Real de Marfil de Marfil,[19] entrant per la garita del Formiguer en el cerro de Sant Miguel, a la molt coneguda costa o baixada del Tecolote ,[20][21] carreró encara existent que inicia prop del mirador del Pípila.
Durant l'época porfiriana es va construir la via del tren comunicant primer Marfil i despuix la ciutat en 1882, terminat en l'estació en el barri de Tepetapa .[22] A principis del present sigle la via va ser desmantellada en la privatisació dels ferrocarrils i en l'actualitat només aplega fins a la planta de Siemens un parell de quilómetros abans de Santa Teresa.
La ciutat va ser comunicada per carretera a la carretera Panamericana en el seu pas per Silao, Gto per mig de la Carretera Federal 110, la qual entrava a la capital per Marfil, passant per Pueblito de Rocha, el Panteón i Tepetapa aplegant al centre a un costat de l'antiga estació.
Época moderna
[editar | editar còdic]
En l'actualitat la ciutat de Guanajuato esta convenientment comunicada en les principals ciutats del Bajio. La capital de l'Estat de Guanajuato, està a 63 km de la Cd. de León, Guanajuato, es pot aplegar per autopista passant per Silao, Gto i seguint la Carretera Federal 110D, que entra a la ciutat per la glorieta Santa Fe, o be la "lliure" seguint la Carretera Federal 110. De la ciutat de Irapuato, Gto dista 57 km, i s'aplega seguint la Carretera Federal 45 ya siga per Silao, Gto o prenent la ramal 7 km abans que desemboca en la Carretera Federal 110 provinent de Silao a l'altura de Santa Teresa. Des de Dolores Hidalgo s'accedix per la Carretera Federal 110 passant per la serra de Guanajuato i el poble de Santa Rosa, un camí en vistes panoràmiques excepcionals de la serra del centre del país. Des de Sant Miguel de Dellà s'aplega per la carretera estatal 57 despuix de 95 km de lomeríos i serres de encino i roure que val la pena recórrer.
Per via aérea, l'Aeroport Internacional del Bajío (BJX) es troba a només 25 km de la ciutat, el qual es conecta en vols diaris en les ciutats de Mèxic, Monterrey, Tijuana i Cancún, ademés de Los Àngeles, Oakland, Houston, Dallas i Atlanta, en els Estats Units.
Túnels de Guanajuato
[editar | editar còdic]És un dels grans atractius turístics, els túnels de vell estil colonial, conectats entre sí en la majoria dels casos.
Els túnels, que són carrers o avingudes, formen part de les artèries de la urbs. De fet, a la ciutat se li coneix com la ciutat subterrànea.
En el passat Guanajuato sofria de constants inundacions pel desbordament del riu Guanajuato que fluïx per baix de la
ciutat en época de pluges. La solució va ser elevar el nivell de les parets dels edificis i la construcció dels posteriors túnels entre el XVIII i XVIII. Posteriorment, per baix dels túnels es faria una volta del riu subterràneu i els túnels una volta pavimentados es varen escomençar a usar-se per al tràfic vial i peatonal en l'objectiu de descongestionar el tràfic.
Actualment són més de 9 km de túnels subterràneus[23] i s'espera que aumenten en el futur, per a un total de 23 túnels.[24]
Cada passera té la seua pròpia història i inclús un nom propi. Entre els més coneguts estan els túnels El Pípila, El Miner, La Galereña, aixina com el carrer El Pare Belauzarán. No obstant tot va escomençar en 1823 en El Cuajín, que va anar el primer canal de desaiguador de la ciutat, ya que anava de la Facenda Sant Agustín (ara el Mercat Embaixadores) fins a l'Assut dels Pozuelos.[25]El túnel El Cuajín és el més vell de tot l'estat, conta en 1162 metros de llarc i 7 metros d'ample, va anar el primer en ser construït i la seua funció principal era desembocar les furioses aigües provinents del mont Sant Nicolás. Davant l'aument de la població i del tràfic vehicular es va decidir entubar el riu i pavimentar el túnel per a que aixina els habitants tingueren una nova opció per a desplaçar-se.
El carrer subterràneu de Miguel Hidalgo va ser la més reconeguda, construïda allà per 1883 com a túnel de desaiguador del riu Guanajuato i posteriorment estrenada com a túnel viari i peatonal en setembre de 1969, un carrer únic en el món en una llongitut de 4 km i 200 metros de llarc.
Va ser fins a 1979 que es va iniciar la construcció dels túnels secundaris que servirien per a aliviar el tràfic vehicular en la ciutat i que poc a poc es varen ser sumant a l'estructura central en la que hui sumen poc més de 9 quilómetros.Els túnels de la capital no solament són vies de comunicació, són obres d'ingeniera portada a terme per experts miners de la ciutat, el seu treball requerix un nivell de precisió que no danye les estructures ya existents, el temps utilisat per a la seua construcció varia depenent de la cantitat de recursos i personal utilisat, una senya curiosa és que a propòsit es deixa l'acabament natural de la pedra exposta, per a donar-los eixe toc colonial que els caracterisa.
Molts túnels es conecten entre sí com si d'un llaberint es tractara.
El túnel més recent és El Ponciano Aguilar construït en 1996, la tècnica de construcció dista molt d'aquella utilisada en les primeres excavacions, no obstant conserva la seua essència d'estar baix la terra.
Ademés dels túnels, es pot transitar pels carrers subterràneus com la del Pare Belauzaran i Miguel Hidalgo que travessen la ciutat per la ruta de l'antic riu Guanajuato.
Educació
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
.jpeg){kind=link}
En ser Guanajuato històricament una de les ciutats més importants del país, es varen conformar institucions educatives que té una tradició de varis sigles. En l'actualitat les edificacions antigues formen part dels centres educatius moderns administrats per la Secretaria d'Educació de Guanajuato, la Secretaria d'Educació Pública, l'Universitat de Guanajuato i atres institucions privades, existint ademés un major número d'escoles de recent creació per a adaptar-se a les necessitats actuals de la ciutat.
Educació bàsica i mija
[editar | editar còdic]- Escola Primària Ignacio Dellà
- Escola Primària José Ma. Morelos i Pavón
- Escola Primària Luis González Obregón
- Escola Primària Juan B. Diosdado
- Escola Primària Moises Sáenz
- Escola Primària Aquiles Serdán
- Escola Primària Diego Rivera
- Escola Primària 16 de Setembre
Escola Primària Carlos Montes de Oca Escola Secundaria número 3 Ignacio Ramírez
- Escola Secundària President Benito Juárez
- Centre Educacional Pilot
- Escola Secundària Guadalupe Victoria
- Escola Secundària Ignacio Ramírez
- Escola Secundària Tècnica Num. 34
- Escola Secundària Tècnica Num. 52
- Institut Lasalle de Guanajuato
- Institut Carlos Montes de Oca
- Institut Guanajuato
- Colege Valenciana
Colege Cims
- Institut Euro-Americà
- Maria Montesori
- Institut d'Educació Santa Fe
- Escola de Nivell Mig Superior de Guanajuato (UG)
- Centre de Bachillerat Tecnològic Industrial i de Servicis Num. 173
Universitats i tecnològics
[editar | editar còdic]- Universitat de Guanajuato (UG): és la màxima casa d'estudis de l'estat de Guanajuato i cap a 2007 formava prop de 30 000[26] estudiants en els seus 122 programes acadèmics, entre els que es troben 8 doctorats, 28 mestrages i 53 diplomats dispersos en 12 municipis de l'estat. La seua història es remonta a l'any 1732, quan es va crear baix el nom d'Hospici de la Santíssima Trinitat. El 27 d'agost de 1827, en el primer govern constitucional, l'escola va canviar el seu nom pel de colege de l'Inmaculada Concepció i va quedar baix la responsabilitat de l'estat i es varen crear, aixina, les facultats de dret, pintura, escultura, arquitectura i, en 1831, la biblioteca de l'universitat. En 1867, va canviar de nom una atra volta, per a cridar-se Colege de l'Estat. Durant este periodo, va haver una expansió en l'investigació, aixina com en el desenroll de nous programes tècnics. Finalment, en 1945, el colege va canviar el seu nom per última volta pel de Universitat de Guanajuato, i en 1994 va alcançar el reconeiximent com a universitat autònoma, lo que la va independisar de la llegislatura del govern.
- Universitat de León (UDL) (Campus Guanajuato)
- Universitat Santa Fe
- Centre d'Investigació en Matemàtiques, A.C. (Cimat)
- Universitat Pedagògica Nacional (Unitat Guanajuato)
- Institut Tecnològic Superior de Guanajuato (Itesg)
- Universitat Tecnològica de León (Campus Guanajuato)
- Escola Normal Superior Oficial de Guanajuato
- Escola Normal Oficial de Guanajuato
Cultura
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
L'oferta cultural en la ciutat de Guanajuato és una de les més extenses de país, superat només per la Ciutat de Mèxic. Institucions públiques i privades ostenten i formentan el teatre, música, dansa, pintura, escultura, lletres, fotografia i cinematografia. En ser sèu d'events de talla mundial com el Festival Internacional Cervantino, Festival Internacional de Cine de Guanajuato, entre uns atres, es dona lloc a manifestacions culturals professionals i galliponteres tant en els recints oficials i en els carrerons úniques en el país, ademés d'aquelles d'orige religiós i populars.
Teatres i auditoris
[editar | editar còdic]- Teatre Juárez
- Teatre Principal
- Teatre Cervantes
- Auditori de la Facultat de Mines
- Auditori de l'Estat
Fòrums i centres de convencions
[editar | editar còdic]Exposicions i events
[editar | editar còdic]- Festival d'Actors Urbans (febrer)
- Festival de les Flors (febrer)
- Rali Guanajuato-Mèxic (març)
- Festival Medieval de Guanajuato (març-abril)
- Obertura de l'Assut del Gorc (ORD dilluns de juliol)
- Festival Internacional de Cine Guanajuato (Expressió en Curt)[27] (juliol)
- Festes de Sant Ignacio de Loyola - Dia de la Cova (31 de juliol)
- Nostra Senyora de Guanajuato (agost)
- Festival Internacional Cervantino (octubre)
- Festival Viu Altern Cervantino (FIVAC), plaça dels Àngels (octubre)
- Festival Cervantino Galliponter de el CLETA, plaça Sant Fernando, escalinates de l'Universitat de Guanajuato (octubre)
- Festival Internacional d'Orgue (maig)
- Festival d'Música (maig)
- Els Allumenament (novembre-decembre)
Institucions culturals
[editar | editar còdic]- Museu Casa Diego Rivera
- Museu Olga Costa
- Museu de Lloc Ex Convent Dieguino
- Museu Alhóndiga de Granaditas
- Museu del Poble
- Posada de Sant Antonio
- Casa de la Cultura
- Museu de Lloc Mina Valenciana
- Museu d'Art Contemporàneu Primer Depòsit
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]Guanajuato té vàries ciutats germanes en el món i dos acorts d'amistat:
Vore també
[editar | editar còdic]- Universitat de Guanajuato
- Festival Internacional Cervantino
- Festival Internacional Cervantino Galliponter de el CLETA
- Guanajuatita, mineral descobert en este municipi al que es va posar el seu nom.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.excelsior.com.mx/nacional/2013/06/02/902058
- ↑ http://t21.com.mx/opinion/bitacora/2013/08/16/bajio-nou-milacre-mexicà
- ↑ Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal. «Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic». Archivat des d'el original, el 19 de setembre de 2010. Consultat el 12 de març de 2010.
- ↑ «El Jorobado de Tepotzotlán Història, Cultura i Turisme: Fenaç, Paxtle, ¡Pexthó!». El Jorobado de Tepotzotlán Història, Cultura i Turisme. Consultat el 2020-12-29.
- ↑ «Gestió integral del patrimoni -Jorge Enrique Videgaray».
- ↑ «Kuanasïuatu, Guanajuato en els inicis».
- ↑ Més informació històrica d'este personage i el seu pas per Guanajuato la pot trobar en els treballs d'Isauro Rionda Arreguín (Croniste vitalici de la ciutat de Guanajuato)
- ↑ «Basílica de Guanajuato, majestuosa obra barroca». L'Universal. Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ «"Vila Històrica de Guanajuato i les seues Mines Adjacents"». Archivat des d'el original, el 22 de novembre de 2015. Consultat el 22 de novembre de 2015.
- ↑ «"Història de Guanajuato"». Consultat el 22 de novembre de 2015.
- ↑ «Historic Town of Guanajuato and Adjacent Mines». UNESCO. Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ IV Centenari de La nostra Senyora de Guanajuato, Manuel Rangel Camacho, León, Gto., 1968.
- ↑ https://art86tv.wordpress.com/2015/03/27/la-galerena-guanajuato/
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2014. Consultat el 9 de novembre de 2014.
- ↑ Constitució Política per a l'Estat de Guanajuato
- ↑ Mexico Desconegut (Descobrix Guanajuato Ruta de l'Independència Guia Especial).Impressions Aereas SA de CV.Mexico City:
- 32-40.ISSN 1870-9397.
- ↑ «Guanajuato, Guanajuato». Mexico Desconegut magazine. Consultat el 15 de novembre de 2010.
- ↑ Periòdic AM.Compañia Periodística Meridiano S.A. de C.V..León, Gto.:
- ↑ (1856) Apèndix al Diccionari Universal d'Història i de Geografia, Tom Segon, Mexico: Imprenta de J.M. Andrade i F. Escalante.
- ↑ «La llegenda del Tecolote» (en espanyol). Consultat el 6 de juny de 2016.
- ↑ (1998) La mineria en Guanajuato: denuncios, mines i empreses (1892-1913), Zamora, Mich.: El Colege de Michoacán, A.C..
- ↑ (1998) Ciutats Provincianas de Mèxic: història, modernisació i canvi cultural, Zamora, Mich.: El Colege de Michoacán, A.C..
- ↑ «Túnels en Guanajuato, nou quilómetros de llaberints colonials» (en és-mx). www.milenio.com. Consultat el 2021-12-04.
- ↑ «Guanajuato underground, túnels i llegendes» (en és-mx). El Souvenir. Consultat el 2021-12-04.
- ↑ «Túnels de Guanajuato: un llaberint colonial i carrers subterràneus» (en és). Revista Travessies | Inspiració per a viagers. Consultat el 2021-12-04.
- ↑ Esta sifra inclou a les escoles incorporades a l'Universitat de Guanajuato
- ↑ GIFF
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guanajuato (Guanajuato).- Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic: Guanajuato
- Pàgina de l'Ajuntament de Guanajuato
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guanajuato (Guanajuato)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.