Anar al contingut

Acanthus mollis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
acant (Acanthus mollis)
Full.
Espiga floral en pre-antesis.
Flor, detall.
Fruts immadurs in situ.
Llavor immadura in situ en l'interior d'un frut obert.
Acanthus mollis

L'acant (Acanthus mollis) és una espècie vegetal pertanyent a la família Acanthaceae.

Descripció

Herba perenne de 30-70 cm d'altura, més o menys pelosa o glabra, i en un brot simple, erecte i escaposo.

Les fulles basals, en un peciol de 20-60 cm, medixen 20-100 per 5-30 cm, i són elíptiques o ovades, pinnatifides, incís-dentadas, glabres pel seu fes i pelosas en els nervis de l'envés. Les fulles superiors, molt més menudes, sèssils, tenen 1,5-4 per 1-2,5 cm i són ovado-lanceoladas i espinoses en l'àpiç.

l'inflorescència, densa, aplega als 2 m d'alt. L'única bràctea, pubescent, té 2,5-4 per 2 cm, és ovado-oblonga, dentada, més o menys espinosa, purpúrea en l'àpiç, blanquinosa en la base, i en 7 nervis; les 2 bracteoles, més menudes, són estretes, llineals-agudes, pubescents i sub-espinoses. el càliç, puberulento, du 4 sépals no soldats: els 2 externs de 4-5 cm, ovado-ròmbics i ciliats, i el superior, que cobrix en part el llavi de la corola, és de color púrpura i s'assembla -i es confon a sovint- a un llavi superior de flor bi-labiada; els 2 sépals interns són molt més chicotets (0,6-0,7 cm). La corola de la flor, en nervació purpúrea, té el seu únic llavi -inferior- de 3,5-5 cm, trilobulat i pubescent i generalment de color blanquecino, ocasionalment en tenyides morades o francament d'este últim color. L'androceo du 4 estams d'anteres pelosas en la cara interior, en 2 parells desiguals, i l'ovari, ovoide i peloso en l'àpiç té l'estil, d'estigmato bífido, persistent en el fruit, més llarc que els estams i és bilocular en 2 rudiments seminals de placentació axial en cada lòcul.

El frut és una càpsula de dehiscencia loculicida, coriàcea, ovoide, de 2-3,5 cm en 2-4 llavors centimétriques alguna cosa arriñonadas de color pardo.[1]

Hàbitat

L'espècie és nativa del centre i est de la regió mediterrànea, va ser adaptada des de l'antiguetat en el cultiu de jardins, i és ara naturalisada i cultivada pràcticament en el món sancer[2]

Dispersa en les costes de la península ibèrica, molt més escassa en l'interior.[3]

Vegeta en ribazos, roques i llocs frescs i humits, a on florix en primavera.

Usos

Fonamentalment en jardineria, els seus grans fulls basals, lluents, lobulades donen un aspecte senyorial junt al seu llarc mechó floral. En Espanya florix en maig i en el sur d'Hispanoamèrica en octubre. En jardineria s'usa generalment la varietat latifolius per ser una miqueta més resistent i robusta. És usada com a motiu escultòric en capitells de columnes, com per eixemple en l'orde corinti.

Les fulles són utilisats com a estimulants de la gana i com laxant per via interna. En forma externa, s'aplica en forma de cataplasma com antiinflamatori per als casos d'òrguens interns afectats. Les seues raïls són mucilaginoses i tenen certa astringencia, per lo que s'ha recomanat per a la diarrea i la disenteria. El suc té un cert efecte analgésico, per lo que s'ha recomanat com a tractament sintomàtic de l'herpes, les cremades i les contusions en general.[4]

Alguns gèneros pròxims a Acanthus, com és el cas de Justícia, s'utilisen en la seua àrea original, Centreamèrica, com psicótropos.

Curiositats

Una antiga llegenda conta que Calímaco, al vore un eixemplar d'esta planta enroscada en una canastilla ofrendada junt a la tomba d'una donzella, va tindre l'inspiració de crear la típica ornamentació dels capitells corintis.

Taxonomia

Basònim:

Etimologia
  • Acanthus: del Llatí acanthus que prové del grec ἄκανθα, -ης, "planta espinosa", provablement per composició entre acer, -cris de aceo, acies, "punchant" i anthos, "flor", del Grec άκτς i άνθός. Virgilio ampra el vocable en les Geórgicas (4, 123) i Plini el Vell descriu 2 espècies en la seua història naturalis (22, XXXIV, 76): el Acanthus spinosus L. i el Acanthus mollis L.; esta última es denomina també paederos i mélamphyllos, i la seua raïl és excelent per a les cremades i les luxacions ("quod aliqui paederota vocant, alii melamphyllum. huius radices ustis luxatisque mire prosunt").[6][7][8]
Sinònims
  • Acanthus mollis subsp. platyphyllus Murb.
  • Acanthus mollis var. nigra (Mill.) Willd.
  • Acanthus mollis var. viciosoi Pau
  • Acanthus latifolius hort.,
  • Acanthus lusitanicus hort.,
  • Acanthus nigra Mill.[3]
  • Acanthus hispanicus Loudon
  • Acanthus longifolius Poir.
  • Acanthus niger Mill.
  • Acanthus platyphyllus Murb.
  • Acanthus spinosissimus Host[9]
Citologia

El número de cromosomes és 2n=56.[1]

Castellà: acant (22), ala d'àngel (6), ala montesina, ales d'àngel (3), alcanto, branca medicinal, branca ursina (2), carderona (2), carnera, carnerona (3), carneruna (2), flor d'Alger (2), flor del faraó, giganta (2), jagant, gigantea, herba jagant, herba calderona, herba carderona (3), herba cardonera, herba carnerona (3), herba de la culebra, herba giganta (3), herba jaganta (6), herba gigantina (2), lampazo, nazarenos (7), nap de saló (Rioja), nazarenos d'Andalusia, orella de jaganta (3), orella jaganta, yerba carderona, yerba giganta (3), yerba jaganta (4), ácere. Entre paréntesis, la freqüència del vocable en Espanya.[3]

Referències

Bibliografia

  • P. Font Quer. Plantes Medicinals - El Dioscórides renovat., Editorial Llabor, Barcelona, 19809
  • I. Domínguez i J. Muñoz, Fiches: La Flora de Còrdova.
  • Nasir, I. & S. I. Ali (eds). Flora of Pakistan. Univ. of Karachi, Karachi, 1980-2005

Enllaços externs