Placentació
En biologia es denomina placentación a la formació, tipo i estructura, o disposició placentaria. La funció de la placentaació és transferir nutrients des del teixit matern al embrió en creiximent. La placentaació es coneix millor en les femelles dels mamífers placentaris (euterios), pero ocorre en atres animals, ous i angiosperma.
Placentación en mamífers
- Artícul principal → Placenta.
En els mamífers, la placenta es forma despuix de l'implantació de l'embrió en la paret del úter. El feto en desenroll es conecta a la placenta per mig d'un cordonera umbilical. Les placentes animals es classifiquen segons el número de teixits que separen la sanc materna de la circulació fetal. Els tipos de placentes són:
- Placentación endoteliocorial (per eixemple, en la majoria dels carnívors)
- Placentación epiteliocorial (per eixemple, en els rumiants i ballenes)
- Placentación hemocorial (per eixemple, en la majoria de primats, incloent els humans, en els conejillos d'índies, conills, i rates)[1]
En la placentaació hemocorial, la sanc materna entra en contacte directe en el corion fetal, lo que no succeïx en atres dos tipos de placentaació.[2] Açò pot proveir un millor transport de nutrients, pero és més difícil per al sistema de tolerància immune en l'embaràs evitar el rebuig del feto.<ref>Elliot, M.; Crespi, B. (2006). Placental invasiveness mediates the evolution of hybrid inviability in mammals. The America == Placentación en plantes ==
En les plantes, es diu placentaació a la disposició dels òvuls en la cavitat del ovari de les angiosperma. El número de placentes és, en general, igual al número de carpelos que formen l'ovari. En certs casos, no obstant, pot atrofiarse alguna de les placentes i un ovari pluricarpelar aplega a contindre un sol òvul, com per eixemple en les gramíneas (Poaceae) i les compostes (Asteraceae).



- Placentación marginal: és pròpia del gineceo unicarpelar (Leguminosas) o dialicarpelar (Magnoliàcees, Ranunculàcees). Cada carpelo té una sola placenta que correspon a la zona de soldadura del full carpelar.
- Placentación parietal: ocorre en el gineceo format per dos o més carpelos soldats per les seues vores formant una sola cavitat en l'ovari, de manera que cada placenta correspon a les vores de dos fulls carpelares contigües. Algunes de les famílies que presenten este tipo de placentaació són: Orquídees, Violàcees, Pasifloràcees i Cucurbitàcees. En certs gèneros es formen falsos tabics sobre la paret de l'ovari aumentant la superfície placentaria: és la denominada placentación laminar, típica del gènero Papaver. En les crucífera (Brassicaceae) l'ovari consta de dos carpelos units per les vores que delimitarien una sola cavitat. No obstant, entre les dos sutures es desenrolla un tabic membranoso cridat replum, el qual separa la cavitat en dos lóculos, i que persistix en els fruts en caure les valvas despuix de la dehiscencia. Els òvuls es disponen en abdós costats, en dos séries per a cada carpelo. Una variant d'este tipo de placentaació, difícil d'interpretar pel mer examen de l'ovari, és la de les Gramíneas (Poaceae). En estes espècies l'ovari és bicarpelar, unilocular i uniseminado. La posició de l'òvul és lateral, com es deduïx per la posició del fil, i la placentaació és, per tant, parietal.
- Placentación axilar. Ocorre en el gineceo format per dos o més carpelos soldats en que cada u du la placenta en l'àngul central, de manera que les sutures placentarias formen una columna adins de l'ovari. Els òvuls de cada lóculo queden aixina aïllats dels veïns per mig dels tabics carpelares. Este tipo de placentaació és la que es troba en Solanum, Citrus, Liliàcees, Iridàcees, entre molts atres eixemples.
- Placentación central. El gineceo unilocular està format per dos o més carpelos units i els òvuls estan fixos sobre una columna central i sense tabics en la paret de l'ovari. Esta columna pot ser una prolongació basal de la placenta, com en les Primulàcees, o és el conjunt de placentes unides que persistixen després de la dissolució dels tabics, com en les Cariofilàcees.
- Placentación basal. Este tipo de placentaació ocorre en espècies en gineceo pluricarpelar i unilocular. L'òvul es dispon en el centre basal de la cavitat de l'ovari. És típic de les famílies de les Poligonàcees, Quenopodiàcees i Compostes (Asteraceae).
Referències
- ↑ Thornburg KL, Faber JJ(octubre de 1976).«The steady state concentration gradients of an electron-donen-se marker (ferritin in the three-layered hemochorial placenta of the rabbit».J. Clin. Invest..58(4): 912–25.doi:10.1172/JCI108544.
- ↑ thefreedictionary.com > hemochorial placenta Citing: Dorland's Medical Dictionary for Health Consumers. Copyright 2007 by Saunders
- Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placentación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.