Anar al contingut

Cordonera umbilical

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cordonera umbilical
Ilustració de la placenta en cordonera umbilical (avall)

En mamífers placentarios, la cordonera umbilical és una cordonera que unix un embrió en vies de desenroll o feto al seu placenta. Conté artèrias principals i venas (les artèries umbilicals i vena umbilical) per a l'intercanvi de substàncies nutritives i sanc rica en oxigen, entre l'embrió i la placenta. Quan el feto naix, la cordonera umbilical es talla i es deixa solament una chicoteta cicatriu (el melic).[1]

El terme "cordonera umbilical" o solament "umbilical" ha segut usat també per a cordes en funcions similars, com la mànega d'aire que unix a un buç d'alta mar al seu barco o un astronauta a la seua nau espacial.

En humans

[editar | editar còdic]

En el feto humà, la cordonera umbilical és per lo general, d'uns 56 cm de llongitut i d'1 a 2 cm de diàmetro. Dita llongitut pot variar des de la acordia, que és l'absència de la cordonera umbilical, fins a més de 300 cm. Les cordoneres umbilicals són de naturalea helicoidal, en fins a 380 hèlices. En promig la cordonera umbilical té 10 a 11 hèlices. Per raons que es desconeixen, la majoria de les cordoneres giren o rotan cap a l'esquerra. Més del 5% de les cordoneres són més curts de 35 cm, i un atre 5% medixen més de 80 cm.

Conté dos artèries umbilicals i una vena umbilical, immerses en la gelatina de Wharton. Recentment, s'ha descobert que la sanc de la cordonera umbilical és una font fàcilment disponible de cèlules mare que es poden utilisar per al transplant de mèdula destruïda en tractar leucèmia.

En certs casos la cordonera umbilical es dona a hospitals públics. En Espanya, per eixemple, l'almagasenament dels mateixos es porta a terme en els bancs públics de cordonera umbilical, dels que hi ha sèt homologats en eixe país (Madrit, Galícia, Màlaga, Astúries, Tenerife, Valéncia i Barcelona). En atres casos procedix de germans seleccionats a partir de diagnòstic genètic preimplantacional (vejau Germà salvador). Posteriorment, li l'utilisa per a realisar transplants de cèlules mare adultes obtingudes de la sanc de la cordonera umbilical, una alternativa més eficaç al tradicional transplant de mèdula òssea, ya que disminuïx la provabilitat de rebuig i millora i accelera el resultat terapèutic.

Aixina mateix, existix l'opció de conservar les mostres per a us autólogo (familiar) a través d'entitats privades. En l'àmbit espanyol, la llegislació (iniciada en el Real Decret 1301/2006, de 10 de novembre i continuada en el Real Decrete-llei 9/2014, de 4 de juliol) establix que qualsevol mostra depositada en bancs autorisats dins d'Espanya deu estar disponible per a us alogénico públic en cas de necessitat terapèutica de tercers compatibles. Per esta raó, l'almagasenament d'us exclusiu familiar es realisa habitualment per mig de l'enviament de les mostres a criobancos ubicats en atres països de l'Unió Europea. [2]

Lo normal és que en la cordonera umbilical existixquen dos artèries i una vena. L'anomalia més freqüent de la cordonera umbilical és la presència de sol dos gots: una artèria i una vena, denominada artèria umbilical única (AUU).

Patologies de la cordonera umbilical

[editar | editar còdic]
Prolapso de la cordonera umbilical, ilustrat per William Smellie, 1792

Les complicacions de la cordonera umbilical en l'embaràs són múltiples, i van des de nucs falsos, que no tenen significat clínic, fins a la vasa prèvia, que a sovint conduïx a la mort fetal.


Com l'ecografia prenatal es torna cada volta més sofisticada, moltes d'estes complicacions estan sent diagnosticades en l'úter. No obstant, moltes no són evidents abans del part i l'única indicació està relacionada en la seua associació en certes patologies, tals com bessons monocoriónicos i solsida placentario. Les anormalitats i trastorns més freqüents que afecten a la cordonera umbilical abans del naiximent i que poden causar desafius per a la vida del feto i de la seua mare inclouen:[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «el%20embaràs. Cordonera umbilical | Cigna». www.cigna.com. Consultat el 2023-06-02.
  2. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. González-Merlo, Jesús (2006). «Capítul 28: Embaràs ectópico», Obstetrícia, 5.ª edició (en espanyol), Elsevier Espanya. ISBN 84-458-1610-1.