Anar al contingut

Creu llatina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Creu llatina
Erro al crear miniatura:
Cruz llatina.

La creu llatina és una creu formada per dos segments de diversa mida que es intersecan en àngul recte, a on el segment menor té una proporció de tres quartos respecte del més llarc. En la tradició cristiana, es referix a la forma del crucifix.

Arquitectura

[editar | editar còdic]

En arquitectura hi ha edificis en una forma de planta denominada de creu llatina: correspon al disseny utilisat en les iglésias en les que la nau major té més llongitut que el transepto (el braç menor). En l'eix major s'alineen el pòrtic principal, el atri, el altar major i el àbsit. Quan abdós tenen la mateixa llongitut es denomina de planta de creu grega, un dels models de planta centralisada, molt habitual en la arquitectura bizantina. La planta de creu llatina és molt comuna en les iglésies de la cristiandad llatina; i particularment es va desenrollar en les iglésies monásticas dels benedictinos medievals (Cluny i Cister) i en les denominades iglésies de pelegrinage del Romànic en el Camí de Santiago.

Erro al crear miniatura:
Planta de la catedral de Santiago de Compostela.

La zona en la que es creuen el braç major i el braç menor es denomina travessia, i la forma de la seua coberta pot ser molt variada: distints tipos de creus de voltas (volta d'aresta, volta de crucería), cúpula, cimborrio, etc.; i es pot proyectar a l'exterior per mig de distints tipos de teuladas, torres, chapitelés, etc. El braç major (i en ocasions el menor) se sol dividir en vàries naus, habitualment un número impar, destacant-se la central com nau major, i quedant a abdós costats les naus laterals que solen tindre menor altura. Eixes naus laterals poden prolongar-se més allà de la travessia i rodejar per darrere a l'altar major, en lo que es coneix com deambulatorio. Els murs de l'iglésia poden articular-se per mig de capellas laterals. En el cas de la capçalera de l'iglésia, pot tindre un àbsit semicircular (cobert habitualment en una exedra —mija cúpula—) que a la seua volta pot complicar-se en absidiolos adossats, be al propi àbsit, be al braç menor. És habitual'alliniació astronòmica de les plantes de creu llatina, per a que el este coincidixca en la capçalera (o àbsit) i el oest en els peus (o pòrtic); lo que permet efectes d'allumenament destacats per mig de finestras més o menys àmplies (óculos, rosetones, vidrieres).


Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons