Capella
| Constelació | Auriga |
| Ascensió recta α | 05 h 16 min 41.36 s |
| Declinació δ | +45°59′52.9″ |
| Paralaje | 0.0773 arcsec |
| Distància | 42.2 ± 0.5 anys llum |
| Magnitut visual | +0.71 / +0.96 |
| Magnitut absoluta | −0.5 (+0.14 / +0.29) |
| Lluminositat | 78.5 / 77.6 sols |
| Temperatura | 4940 / 5700 K |
| Massa | 2.7 / 2.6 sols |
| Ràdio | 12.2 / 9 sols |
| Tipo espectral | G8IIIe / G1III |
| Velocitat radial | +30.2 km/s |
Capella (Alfa Aurigae / α Aur / 13 Aurigae) és el nom de l'estrela més lluenta de la constelació d'Auriga, («El Cochero»), i la sexta més lluenta del cel. És l'estrela de primera magnitut més propenca al Pol Nort Celest. Es troba a 42.2 anys llum de distància del Sol.
Nom i mitologia
[editar | editar còdic]El seu nom procedix del llatí capella (‘chicoteta cabra’). També rep els noms àraps de Alhajoth (igualment, ‘cabra’), i Al Rakib (‘conductor’), perque en les vespradetes i en les llums crepusculares era la primera estrela que es vea entre totes les que la rodejaven. En l'antic acadio rebia el nom de Dil-gan I-ku, la «Mensager de la Llum», aixina com Dil-gan Babill, la «Estrela honorífica de Babilonia». S'han descobert alguns temples celtes que es trobaven orientats de tal forma que rebien el primer raig de Capella en eixir esta. Els antics observadors li varen atribuir una coloració rojosa, del tot inexplicable. En la mitologia hindú, Capella era Brahma Ridaya, simbolisant el cor de Brahmā.
En la mitologia grega li la coneixia com el catasterisme de la Cabra (alfa Aurigae) i els Cabrits (zeta and eta Aurigae). Segons els antics astrònoms, la Cabra està posada sobre el muscle esquerre del Auriga i els dos Infants o Cabrits reposen sobre la seua mà esquerra. Uns diuen que es tracta de la cabra que va alletar a l'infant Zeus en Creta, o en Óleno, en el Peloponeso septentrional. Quan Zeus va ascendir al poder, va mostrar la seua gratitut colocant-l'en els cels com una estrela de lluentor excepcional. Segons Ovidio, era propietat de la nimfa Amaltea, i tenia dos cabrits (detall clarament introduït per a explicar l'orige dels Cabrits del cel, encara que Ovidio no els menciona). Uns atres dien que es tractava de la cabra Amaltea, propietat de les filles de Meliseo.[1]
Museu, en canvi, relata una atra versió mitològica. Rea va confiar l'infant Zeus a Temis, i esta li'l va passar a Amaltea, que era ama d'una cabra extraordinària, puix era fill d'Heli, i els Titanes havien quedat tan aterrorizados per la seua aparició (segons pareix per la blancor cegadora de la seua pelaje) que havien demanat a Gea que l'amagara en una cova de Creta. Estava a càrrec de Amaltea, que alletava a Zeus en la seua llet. Quan Zeus va alcançar la majoria d'edat i estava a punt d'iniciar la seua guerra contra els Titanes, va rebre un oràcul que li dia que eixiria victoriós si utilisava la temible i invulnerable pell de la cabra (és dir, com la seua égida) i fixava en ella el cap de la Gorgona. Despuix de la seua victòria, Zeus va cobrir els ossos de la cabra morta en una atra pell i la va reviure, i després la va traslladar als cels com la Cabra; l'égida va ser llavors entregada a Atenea.[1]
Sistema estelar
[editar | editar còdic]Encara que Capella és una estrela cuádruple, primer es va reconéixer la seua condició d'estrela doble a través d'estudis espectroscópicos i després (en 1919) en interferometría. La separació visual d'estes components, A i B, no supera els 0.05 segons d'arc, corresponent a una separació real de 0.73 unitats astronòmiques (au). Es mouen a lo llarc d'una òrbita pràcticament circular en un periodo orbital de 104 dies.
A 12 minuts d'arc de A+B hi ha dos companyeres més tènues, denominades C i D, que es troben a 11 000 au (0.17 anys llum) del parell principal, descrivint una òrbita tan enorme que encara no s'ha pogut completar per mig de les observacions; un càlcul de primera aproximació per a esta òrbita tira un periodo d'uns 400 anys. La separació mija entre C i D és d'unes 48.1 au.
El model que oferix Capella pot assimilar-se a dos esferes de 35 i 20 cm de diàmetro separades 3 m entre sí; a 40 km de la parella principal se situarien dos esferitas de 2 cm, separades entre sí 120 m.
El sistema forma part de la corrent de les Híades.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Eratóstenes: Catasterismos XIII (Auriga); Higino: De Astronomica II, 13 (Cochero)
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Allen, Richard Hinckley. Star Names: Their Lore and Meaning, Reprint edició, Courier Corporation. ISBN 978-0-486-13766-7.
- Burnham, Robert Jr. (1978). Burnham's Celestial Handbook: An Observer's Guide to the Universe Beyond the Solar System, Volume One: Andromeda-Cetus, Revised & Enlarged edició, Dover Publications. ISBN 978-0-486-23567-7.
- Brosch. Sirius Matters, Springer Science & Business Mija. ISBN 978-1-4020-8319-8.
- (2008) The Brightest Stars: Discovering the Universe through the Sky's Most Brilliant Stars, Wiley. ISBN 978-0-470-24917-8.
- Winterburn, Emily (2009). The Stargazer's Guide: How to Read Our Night Sky, Harper Perennial. ISBN 978-0-06-178969-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.