Ràdio (geometria)
En geometria, el radi d'una circumferència és qualsevol segment que unix el centre a qualsevol punt de dita circumferència. La llongitut del radi és la mitat de la del diàmetro, és dir que el diàmetro és el radi multiplicat per 2. Un círcul, una esfera i una hiperesfera, respectivament, posseïxen la mateixa llongitut.
El radi d'un poliedre regular: no és sino el radi de l'esfera circumscrita.[1]
Es diu ràdio d'un polígon regular al radi de la circumferència circumscrita (és el segment que unix el seu centre en qualsevol vèrtiç). El radi de la circumferència inscrita es diu apotema del polígon.
Ràdio de curvatura: és la magnitut R, recíproca a la curvatura que d'una curva en un punt donat M, es denomina ràdio de curvatura de la curva en este punt de que es tracta.[2]
En un sentit més general —en geometria, ingenieria, teoria de grafos i molts atres contexts—, el radi (per eixemple, d'un cilindre, un polígon, un grafo o una part mecànica) és el segment que unix el seu centre (o eix) i els seus punts més externs.
La relació entre la llongitut del radi i la de la circumferència (perímetro d'un círcul) és .
La relació entre la llongitut del radi d'un círcul i el seu àrea és .
- Ràdio de torsió. La magnitut que caracterisa la desviació de la curva en l'espai respecte de la curva plana. La magnitut T es diu ràdio de torsió[3]
- Ràdio d'un veïnat. Si el veïnat és l'interval obert (a;b), llavors el radi és [a + b]/2.
- Ràdio vector: és el segment, en una hipérbola o elipse, que unix els focs en un punt de la mateixa.[4]
- Ràdio de convergència d'una série. Partint d'una série formal, que té coeficients en el conjunt dels número real o dels complexos, es definix a l'número real R > 0 tal que la série convergix absolutament per a |z| < R i divergix si |z| > R.[2]
- Ràdio de gir . El radi de gir K d'un sòlit respecte d'un eix de gir i ve a ser la distància a l'eix i a la que deuria situar-se una partícula la massa de la qual fora igual a la massa total del sòlit per a que dita partícula tinguera el mateix moment d'inèrcia que el cos.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari de matemàtiques ISBN 84-8055-355-3
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Càlcul diferencial i integral de Granville, Smith, Longley (1974) (Uteha) Mèxic D. F. p. 183.
- ↑ Elements de geometria diferencial de Barrett O'Neill(1976) Limusa-Wiley, S.A. Mèxic 1 D.F. p. 73
- ↑ Diccionari de matemàtiques de Julián Espinoza dels Monteros (coordinador general) (2001) ISBN 84-8055-355-3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radio (geometría)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.