L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Temis (mitologia)

En la mitologia grega, Temis (en grec antic: Θέμῖς, -ῖδος; Thémĩs, -ĩdos;[1] ‘llei de la naturalea’ més que ‘autoritat humana’) és una deesa preolímpica que representa la justícia, l'equitat i personifica els acorts i tractats.[2] Sol representar-se en la balança i l'espasa, i en la majoria de les ocasions en els ulls embenats.[3] És mencionada per Hesíodo com a part dels titanes, sis germans i sis germanes fills de Gea i Urà.[4] No obstant Higino l'imagina com a filla del Éter i la Terra, i no l'inclou entre ells.[5]

Temis (mitologia)
Temis del Temple de Némesis en Ramnonte (Ática), firmada per l'escultor Queréstrato, c. 300 a. C.
Estàtua de Temis del palau de justícia de Tarnow
Estàtua moderna de Temis

Temis tenia varis temples en Grècia, encara que els autors antics no els descriuen en gran detall. Un d'ells s'ubicava junt al santuari de Dioniso, en Tanagra.[6] En Atenes posseïa un atre temple prop de l'acrópolis.[7] Temis era descrita com la primera sacerdot dels deus[8] i com tal va ser la primera en introduir el cult als deus:

«Segons els mits, Temis va ser la primera en introduir els vaticinis, els sacrificis i els preceptes relatius al cult dels deus (___protected_title_15___), i en instruir als hòmens referent al bon govern i a la pau. Per este motiu són cridats ___protected_title_16___ i ___protected_title_17___ els que custodien els sagrats preceptes relatius als deus i les lleis dels hòmens; i pel mateix motiu diem que Apolo, quan aplega el moment de donar un oràcul, «fa com Temis» (themisteúein), perque va ser Temis l'inventora dels oràculs».

Mitologia

Entre estos titanes del mit primordial, pocs varen ser venerats en santuaris específics en l'época clàssica, i Temis era tan antiga que els seguidors de Zeus afirmaven que va ser en ell en qui va tindre a les tres Moiras.[4] Efectivament en el catàlec d'esposes de Zeus, Temis ocupa el segon lloc, a continuació de Metis.[9] Un fragment de Píndaro, no obstant, conta que les Moiras ya varen estar presents en les nupcias de Zeus i Temis, i que de fet varen brotar en Temis dels manantiales del Oceà que circundaba el món, i ho varen acompanyar pel lluent camí solar a vore a Zeus en l'Olimp.[10] En Zeus va concebre a les Hores, Eunomia («lleis»), Diu («justícia») i Irene («pau»). Temis va estar present en Delos com a testic del naiximent d'Apolo. De fet en un himne homérico a Temis li la denomina explícitament com Icnea, entesa com la «que perseguix o rastreja» (a aquells que transgredan les lleis).[11] Temis, junt en les Moiras, una volta va impedir que Zeus matara a uns lladres que intentaven furtar mel de la cova sagrada en el monte Dicte, ya que es consideraria impío que algú morira en el recint sagrat. En lloc d'això, Zeus va convertir als lladres en pardals.[12] Museu diu que Zeus, entregat directament per la seua mare Rea, va ser alletat per Temis i la nimfa Amaltea.[13]

Temis, la de el ‘bon consell’, era l'encarnació de l'orde diví, les lleis i les costums. De fet en la Ilíada llegim que ella s'encarrega de reunir als atres deus per a participar en les assamblees de Zeus.[14] Quan se li fa cas omís, Némesis du el just i colérico castic. Temis no era colérica: ella, ‘la de precioses galtes’, va ser la primera en oferir a Hera una copa quan va tornar a l'Olimp afligida per les amenaces de Zeus.[15] Temis presidia la correcta relació entre home i dòna, la base de la família llegítima i ordenada, i la família era el pilar del vàrem donar. Els juges eren a sovint cridats themistopoloi, ‘sirvientes de Temis’. Tal era la base de l'orde en l'Olimp també. Hera es dirigia a ella en molt respecte, cridant-la com la «senyora Temis».[16]


El nom de Temis podria haver segut substituït per Adrastea («ineludible») en nàixer Zeus en Creta. Va construir l'Oràcul de Delfos, i ella mateixa era pitonisa. Temis va ser una de les deïtats que estaven despuix del Oràcul de Delfos, que va rebre de Gea; més tarde Temis ho cediria a la seua germana Febe, yaya d'Apolo.[17] Uns atres diuen que Temis va ajudar a Apolo a fundar l'oràcul, en el propòsit de beneficiar a l'humanitat.[18] Temis va seguir aconsellant en les seues profecies, aixina va alertar als atres deus de l'imminent guerra que es cernía sobre Tebas.[19] En un atre episodi és precisament Temis qui avisa a Zeus i Poseidón sobre el destí de la nereida Tetis, que allumenaria a un fill destinat a eclipsar al seu pare.[20] Temis també va estar presente quan Leto va allumenar a Apolo, i es va encarregar personalment d'alimentar-li en néctar i ambrosia.[11] O pot ser que Temis també estiguera present en el alumbramiento de Zeus, i es va encarregar, junt en la nimfa Amaltea, de criar al menut.[21] En els texts órficos se nos diu que Temis permaneixerà verge fins al dia que Rea alum als seus fills.[22]

A sovint es descriuen a les parelles de titanes unides entre germans, i és provable que Temis i Jápeto anaren consortes en un principi. Açò explicaria el per qué Temis està vinculada en els descendents de Jápeto. A lo manco es diu que Prometeo era fill de Jápeto i de Temis.[23] Esquilo també imagina a Prometeo com a fill de Temis, obviant al pare, pero afig que Gea i Temis són simplement diferents noms per a referir-se a la mateixa deidad.[24] Les filles astrales de Zeus i Temis, nimfes del Erídano[25] o les Hespérides,[26] són tradicionalment filles d'Atles, un atre fill de Jápeto. A Temis precisament va ser a els qui varen acodir directament Deucalión i Pirra, sanc de Jápeto. Temis els va aconsellar per a que llançaren les pedres per a aixina poder renovar l'humanitat.[27] També també va ser l'encarregada de previndre a Atles sobre que no deuria acceptar hospitalitat alguna de qualsevol descendent de Zeus.[8] Greus per algun motiu l'emparella en Eurimedonte, i diu que abdós rigen el planeta de la llei, Júpiter.[28] Llegendes tardanes diuen que Saturn va saber per una profecia de Temis que podria ser expulsat del seu regne pel seu propi fill.[29] En esta versió es diu que Temis era la sacerdot de la Terra.[30]


L'equivalent romana d'un dels aspectes del helènica Temis, com la personificació del dret diví de la llei, va ser Iustitia (trad. «Justícia»). Els seus orígens estan en les abstracció civils de la forma de pensar romana, més que en la mitologia arcaica, per lo que intentar comparacions no resulta del tot apropiat. Representada com una dòna impasible, en els ulls embenats i duent una balança i una cornucopia, l'image esculpida a l'entrada dels jujats és Iustitia, no Temis. Li la representa sobre un lleó per a senyalar que la justícia deu estar acompanyada de la força.

Consortes i descendència

Les nimfes del Erídano[25] Les Hespérides[26]

Sense especificar consorte[24]o be en Jápeto:[23]

Notes

  1. ↑ En nominatiu Θέμῖς (Thémῖs), la forma en genitiu pot variar com -ῖδος (Themῖdos), -ιστος (Themistos) i -ῖτος (Themῖtós). En llatí: Thĕels meus, -ǐdis
  2. ↑ Cornuto, que referix els atributs dels diferents titanes en virtut de la seua etimologia, diu que «Temis és la causa de que s'acorde (___protected_title_9___) alguna cosa entre vàries persones i després es respecte tal acort»; en este sentit Temis és una sòrt de personificació o propulsora dels acorts i tractats (Cornuto: Repàs de les tradicions teològiques dels grecs, 30).
  3. ↑ Encyclopaedia Britannnica (2006). "Encyclopedia of World Religions"
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 HESÍODO: Teogonía 904.
  5. ↑ 5,0 5,1 HIGINO: Faules, prefacio
  6. ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia, IX, 22, 1.
  7. ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia, I, 22, 1.
  8. ↑ 8,0 8,1 Segon Mitógrafo Vaticà, 137 (Sobre Atles)
  9. ↑ Hesíodo: Teogonía 901-906
  10. ↑ Píndaro: fragment 30; citat per Clemente d'Aleixandria: Stromata V 14, 137.1
  11. ↑ 11,0 11,1 Himne homérico 3 "a Apolo"
  12. ↑ ANTONINO LIBERAL: Metamorfosis 19
  13. ↑ De Astronomica II, 13 (Auriga)
  14. ↑ Homero: Ilíada XX, 5
  15. ↑ HOMERO: Ilíada, XV, 88.
  16. ↑ SEE, Sally: The Greek Myths, p. 11
  17. ↑ ESQUILO: Les Euménides 1–8
  18. ↑ ESTRABÓN: Geografia IX 3, 11
  19. ↑ OVIDIO: Les Metamorfosis IX 324–417
  20. ↑ Apolodoro: Biblioteca III 13, 15
  21. ↑ HIGINO: De Astronomia II 13, 6
  22. ↑ PROCLO: "comentari sobre el Timeo de Platón", 30 a (I 396, 29 Diehl) [= citat en els fragments órficos 144 (Kern) i 126.
  23. ↑ 23,0 23,1 En el escolio a Hesíodo, Treballs i dies, 48c, se nos diu que Prometeo era fill de Jápeto i de Asope, Clímene o Temis.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 ESQUILO: Prometeo encadenat VIII 211, 873)
  25. ↑ 25,0 25,1 Apolodoro: Biblioteca II 5, 11
  26. ↑ 26,0 26,1 Escolio a Eurípides: Hipólito 742 (Ferécides, fr. 16, Fowler)
  27. ↑ OVIDIO: Les Metamorfosis I 313–381
  28. ↑ GRAVES, ROBERT: Els mits grecs - 1. "El mit pelasgo de la creació", apartat "d".
  29. ↑ Primer Mitógrafo Vaticà, 103 (El història del naiximent de Júpiter)
  30. ↑ Primer Mitógrafo Vaticà, 186 (El història de Deucalión i Pirra)
  31. ↑ ARATO: Fenomens 96; HIGINO: De Astronomia 2, 25.
  32. ↑ 32,0 32,1 APOLODORO: Biblioteca I 3, 1
  33. ↑ PÍNDARO: Olímpiques IX i XIII; també fragmente 30
  34. ↑ DIODORO SÍCULO: Biblioteca històrica VI 1, 9

Vore també


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Temis_(mitologia)&oldid=1406667»