Erídano (mitologia)

Erro al crear miniatura:

La constelació de Erídano com un riu.

En la mitologia grega, el Erídano (Plantilla:Lang-grc Ēridanós) era un riu que discorria per una part lluntana i indeterminada del noroest d'Europa; «massa llunt cap a riu de l'oest». Depenent de la versió del mitógrafo s'identifica al Erídano en el Po, el Nilo o en un dels rius que travessaven el Hades.

En la mitologia

Segons la Teogonía «el Erídano de profundes moles» era un dels deus fluvials i com tal era fill d'Oceà i Tetis. Virgilio ho coneix com «el rei dels rius». Certes nimfes del Erídano, filles de Zeus i Temis, li varen dir a Heracles el parador de Nereo, i este el del jardí de les Hespérides. Heracles havia aplegat fins al Erídano travessant Iliria. Eixes nimfes deuen ser les mateixes que les «náyades d'Hesperia» —náyades del riu Erídano—, mencionades per Ovidio, que vivien en l'atre extrem del món.

Heródoto, en la mentalitat pròpia del historiador, té dubtes sobre l'identificació d'este riu: «sobre els llímits occidentals d'Europa no puc parlar a ciència certa; puix no admet l'existència de cert riu, cridat pels bàrbars Erídano, que desemboque en la mar del nort —ric del que, segons conten, procedix l'àmbar—, ni tinc notícies de la verdadera existència d'unes illes Casitérides, de les que procediria el nostre estany. En efecte, el mateix nom de Erídano —que va deure ser creat per algun poeta— revela que és grec i no bàrbar». L'associació del Erídano com el Po va ser natural puix el riu Po constituïa el final del recorregut de la ruta de l'àmbar.

Segons els poetes tardans va ser en el riu Erídano a on va caure el malhadado Faetón, conductor del carro del sol. Havia segut Zeus qui ho va fulminar en un raig. Al riu li'l va cridar Po i va ser Ferécides el primer en nomenar-ho. Apolonio de Rodas nos diu que «pronte embarcant en la nau s'esforçaven (els argonautas) en els rems vigorosamente, fins que varen aplegar a la sagrada illa de Electris, l'última de totes, prop del riu Erídano». L'illa de Electris rep el seu nom pel «àmbar» (élektron). I en àmbar es varen convertir les llàgrimes de les desgraciades germanes de Faetón, que es varen consumir en la tristor per la mort del seu germà. Ara no són més que àlbers plorant àmbar. Aixina en les Argonáuticas: «de nit a la seua volta sentien el plany agut de les Helíades en sonores planyences. I les llàgrimes dels seus gemec, com gotes d'oli, eren dutes per les aigües. Des d'allí varen passar al profunt curs del Ródano, que afluye en el Erídano».

Riu del Hades

Virgilio va ser el primer en dir que el Erídano és un dels rius que travessen l'inframundo; els autors grecs mai vinculen al Erídano en el món subterràneu. El Erídano sembla ser un locus amoenus: «de sobte Eneas veu esquerra i a dreta a atres yantando per la yerba, cantant a cor un himne de goig a honra de Febo en un bosc fragant de llorers a on brota el Erídano caudaloso camí de la terra rodant entre arboledas». Nono, autor també tardà, seguix en la mateixa idea: «Hades no es persuadix, si ell volguera, yo podria ser-li grat furtant els arbres del riu Erídano per a donar-li'ls després en tota la seua radiant bellea».

Vore també

• Erídano (Atenes), riu que travessava el nort de l'Atenes clàssica
• Tule
• Hiperbórea
• Éunoe (riu)
• Mnemósine (riu)
• Eridanos, riu desaparegut precursor geològic de la mar Bàltica

Referències

• ERATÓSTENES: Catasterismos (Καταστερισμοί).
  • 37: Erídano (Ἠριδᾰνός; Eridănus): el riu Erídano.
    • Text llatí en Google Books; facsímil electrònic.
      • Text grec en Internet Archive; facsímil electrònic.

• HIGINO: Astronomia poètica (Astronomica).
  • 32: Erídano.
    • Text anglés en el lloc Theoi; trad. de 1960 de Mary Grant.