Anar al contingut

Hiperbórea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hiperbórea
Mapa d'Abraham Ortelius, Ámsterdam, 1597: en el cantó superior dreta diu Hyper Borei i mostra un continent que ocupa tota l'àrea polar.

En la mitologia grega, Hiperbórea era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nort de Tracia.[1] El seu nom (en grec: (Υπερ βορεία) Hyper Boreia ‘més allà del nort’) deriva precisament de que es creïa que el deu-vent Bóreas habitava en Tracia, i els hiperbóreos, els seus fills, ho farien més al nort d'este regne, en el país de Hiperbórea.[2]

Temisto era la filla del rei hiperbóreo Zabio i mare de Galeots per Apolo. Galeots és l'antepassat d'una estirp de adivinos sicilians.[3]

Llegendes

Junt en Tule, Hiperbórea va ser una de les vàries terrae incognitae dels grecs i romans, a on Plinio, Píndaro i Heródoto, aixina com Virgilio i Cicerón, varen relatar que la gent vivia fins als mil anys i gojava de vides de completa felicitat. Hecateo de Abdera va recopilar totes les històries sobre els hiperbóreos conservades en el IV i va publicar un extens tractat sobre ells, perdut per a nosatres, pero anotat per Diodoro Sículo.[4][5] Ademés, se suponia que el sol eixia i es posava solament una volta a l'any en Hiperbórea, lo que ho situava per damunt o sobre el círcul polar àrtic, o, més en general, en les regions polars àrtiques.

L'antic escritor grec Teopompo, en la seua obra Filípicas, afirmava sobre Hiperbórea que una gran raça de soldats d'una atra illa (alguns han afirmat que es tractava de l'Atlántida) havia planejat la seua conquista, pero el pla va ser abandonat perque els soldats de Meropis es varen donar conte de que els hiperbóreos eren el poble més beneït i eren massa forts per a ells; esta llegenda inusual, que alguns creuen que és una sàtira o una comèdia, va ser preservada per Eliano.[6]

Teseo va visitar als hiperbóreos i Píndaro va traslladar la trobada de Perseo en Medusa allí des del seu lloc tradicional en Líbia, pel descontent dels seus editors alejandrinos.[7]

Apolonio va escriure que els argonautas varen aplegar a avistar Hiperbórea quan navegaven pel Erídano.

Hiperbóreos en Delos

Solament entre els dotze olímpics, Apolo era venerat entre els hiperbóreos, varen pensar els helens: va passar el hivern entre ells.[8] Segons Heródoto, les ofrenes dels hiperbóreos aplegaven a Escitia envoltes en palla, i es passaven de tribu en tribu fins a aplegar a Dodona i d'elles a atres pobles grecs fins a aplegar al temple d'Apolo en Delos. Diu que varen usar este método perque la primera volta els regals varen ser duts per dos donzelles, Hipéroque i Laodice, en una escolta de cinc hòmens, pero cap d'elles va retornar. Per a evitar-ho, des de llavors els hiperbóreos varen dur els regals a les seues fronteres i varen demanar als seus veïns que els entregaren en el següent país i aixina successivament fins a aplegar a Delos.[9]

Heródoto també detalla que atres dos donzelles vérgens, Arge i Opis, havien aplegat abans de Hiperbórea a Delos, com a tribut a la deesa Ilitía per facilitar els parts, acompanyades pels propis deus. Les donzelles rebien honors en Delos, a on les dònes arreplegaven regals d'elles i els cantaven himnes.[9]

Apolodoro diu que Orión, segons alguns, va ser mort perque va desafiar a Artemisa a llançar el disc, mentres que segons uns atres la deesa ho asaeteó per haver violat a Opis, una de les donzelles vinguda dels Hiperbóreos.[10]

«Les primeres en dur-te les primícies des del país dels rossos Arimaspos varen ser Upis, i Loxo, i la feliç Hecaerge, filles de Bóreas, i també uns varons, lo més granat de la joventut Hiperbórea. Cap d'ells va retornar a la seua casa, pero varen ser benaventurats i varen conseguir glòria i renom. Les chicones Delíades, en efecte, quan el armonioso himeneo fa tremolar la seua ànima, oferixen el jovenil cabellam a aquelles vérgens, les seues coetáneas, i els chicons oferixen com a primícia a aquells jóvens la primera collita de bozo en les seues galtes».[11]

Abaris el hiperbóreo

Artícul principal → Abaris.


Un curandero llegendari hiperbóreo en particular va ser conegut com «Abaris» o «Abaris el curandero», que Heródoto va descriure per primera volta en les seues obres. Platón (Cármides, 158C) considerava a Abaris com un mege del lluntà nort, mentres que Estrabón va informar que Abaris era escita com el primer filòsof Anacarsis (Geografia, 7. 3. 8).

Apariència física

La llegenda grega afirma que els boreales, que eren els descendents de Bóreas i de la nimfa de les neus Quíone, varen fundar la primera monarquia teocràtica en Hiperbórea. Esta llegenda es troba recollida en els escrits d'Eliano:


Diodoro Sículo va afegir a esta descripció:

I els reis d'esta ciutat (hiperbórea) i els supervisors del recint sagrat es diuen boreales, ya que són descendents de Bóreas, i la successió a estos càrrecs es manté sempre en la seua família.[12]

Per lo tant, es creïa que els boreales eren reis jagants, d'uns tres metros d'altura, que governaven Hiperbórea.


No hi ha atres descripcions físiques dels hiperbóreos en les fonts clàssiques.[13] No obstant, Elio Herodiano, un gramàtic de el III, va escriure que els mítics arimaspos eren idèntics als hiperbóreos en apariència física (Hyper Borei, 1. 114) i Esteban de Bizancio en el VI va escriure lo mateix (Hiperbórea, 118. 16). L'antic poeta Calímaco va descriure als arimaspos com de cabell clar,[14] pero es discutix si els arimaspos eren hiperbóreos.[15]

De l'est a l'oest: Els celtes com hiperbóreos

Sis autors grecs clàssics també varen aplegar a identificar a estos pobles mítics més allà del vent del nort en els seus veïns celtas en el nort: Antímaco, Protarco, Heráclides Póntico, Hecateo de Abdera, Apolonio de Rodas i Posidonio. La forma en que els grecs varen entendre la seua relació en els pobles no grecs va ser molejada significativament per la forma en que els mits de l'Edat d'or varen ser transplantats a l'escena contemporànea, especialment en el context de la colonisació i el comerç grecs. Com els monts Ripeos del passat mític s'identificaven en els Alps del nort d'Itàlia, hi havia a lo manco un fonament geogràfic per a identificar als hiperbóreos en els celtes que vivien en els Alps i més allà d'ells, o a lo manco les terres hiperbóreas en les terres habitades pels celtes. La reputació dels festins i l'amor per l'or poden haver reforçat la conexió.[16]

En Irlanda, no obstant, els celtes tenien les seues pròpies llegendes d'una alvançada civilisació en el lluntà nort. El Lliure de les invasions registra que esta civilisació va ser establida per emigrants d'Irlanda, que els seus descendents varen retornar per a establir-se de nou en Irlanda varis sigles despuix:

Bethach fill de Iarbonel l'endevine fill de Nemed: els seus descendents varen ser a les illes del nort del món per a deprendre druidisme i paganisme i coneiximents diabòlics, per a que es convertiren en experts en totes les arts. I els seus descendents varen ser els Tuatha Done Danann ... Estos últims varen adquirir coneiximent i ciència i diabolisme en quatre ciutats: Falias, Goirias, Findlias i Muirias ... A partir de llavors els Tuatha Done Danann varen aplegar a Irlanda, sense barcos, passant per l'aire en núvols obscurs.[17]

Interpretacions modernes

Com en atres llegendes d'este tipo, els detalls poden ser selectivament reconciliats en el coneiximent modern. Sobre el círcul polar àrtic, des del equinoccio de primavera fins al d'autumne (depenent de la latitut), el sol pot lluir durant 24 hores al dia; en l'extrem (és dir, en el pol), solament ix i es posa una volta a l'any, lo que pot dur a la conclusió errònea de que un «dia» per a tals persones dura un any i, per lo tant, que viure mil dies seria lo mateix que viure mil anys.


Ya que Heródoto situa als hiperbóreos més allà dels masagetas i dels isedones, abdós pobles d'Àsia Central, sembla que els seus hiperbóreos poden haver vixcut en Siberia. Heracles va buscar la cierva d'or d'Artemisa en Hiperbórea. Com el reno és l'única espècie de cérvol de la que les femelles duen banyes, açò sugeriria una regió àrtica o subártica. En acabant de que J. D. P. Bolton ubicara als isedones en les ales sudoccidentales del massiç de Altái, Carl A. P. Ruck situa a Hiperbórea més allà de la porta de Zungaria en el nort de Sinkiang, senyalant que els hiperbóreos eren provablement chinencs.[18]

l'àmbar va aplegar a mans gregues des d'algun lloc conegut per estar molt al nort. Avram Davidson va propondre la teoria de que Hiperbórea es derivava d'una explicació llògica (encara que errònea) dels grecs per als insectes, que aparentment s'originaven en un clima càlit i es trobaven incrustats en l'àmbar que aplegava a les seues ciutats des dels frets països del nort.[19]

Desconeixent l'explicació oferida per la ciència moderna (és dir, que estos insectes havien vixcut en temps en que el clima del nort d'Europa era molt més càlit i els seus cossos es conservaven sense canvis en l'àmbar) als grecs se'ls va ocórrer l'idea de que la fredor dels països del nort es devia a l'alé fret de Bóreas, el vent del nort. Aixina que si un viajava «més allà de Bóreas» trobaria una terra càlida i solejada.

  • l'escritor irlandés James Joyce fa una referència lliterària als hiperbóreos en Ulises quan un dels protagonistes de l'obra fa menció de la seua condició hiperbórea, en equiparar-se moralment al seu amic, que no es va agenollar i va resar per la seua mare en el seu llit de mort.[20]


  • l'editorial Hiperbórea pren el seu nom per a crear còmics dins de l'univers fictici de Hiperbórea.

Vore també

Referències

  1. ↑ Mellado, Francisco de Paula (1853). Enciclopèdia moderna: diccionari universal de lliteratura, ciències, arts, agricultura, indústria i comerç (en és), Establiment Tipogràfic de Mellado, pp. 421-422.
  2. ↑ «Els hiperbóreos, "benefactors" de Grècia».POLIS. Revista d'idees i formes polítiques de l'Antiguetat Clàssica.
    5-28.Consultat el 2024-05-26.
  3. ↑ Estéfano de Bizancio, veu «galeotas»
  4. ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica II 47, 1-2
  5. ↑ Bezalel Bar-Kochva (1997). «The Structure of an Ethnographical Work», Pseudo-Hecataeus: On the Jews (en en).
  6. ↑ Claudio Eliano: Vària Història, 3. 18
  7. ↑ Carter, Lin. Behind the North Wind (en en).
  8. ↑ «Apollo at the Back of the North Wind».Journal of Hellenic Studies.Vol. 45(2)
    229–242.doi:10.2307/625047.
  9. ↑ 9,0 9,1 Heródoto. «Lliure IV», Històries (en en), Loeb Classical Library, pp. 33-44.
  10. ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica I 4, 5
  11. ↑ Calímaco: Himne IV (a Delos), 290 s.
  12. ↑ Bibliotheca Historica, II. 47.
  13. ↑ Bridgman, pp. 92–134.
  14. ↑ «galeotas», 292
  15. ↑ Bridgman, Timothy P. (2005). Hyperboreans: myth and history in Celtic-Hellenic contacts (en en), Routledge, p. 76. ISBN 0-415-96978-6.
  16. ↑ Bridgman, Hyperboreans. Myth and history in Celtic-Hellenic contacts (2005).
  17. ↑ Book of Invasions 265 and 304-306
  18. ↑ (1986) Persephone's Quest – Entheogens and the origins of Religion (en en), Yale University Press, pp. 227-230. ISBN 0-300-05266-9.
  19. ↑ Davidson, Adventures in Unhistory: Conjectures on the Factual Foundations of Several Ancient Legends.
  20. ↑ «Ulysses : Hyperborean» (en en). m.joyceproject.com. Consultat el 2024-05-26.
  21. ↑ «Clark Ashton Smith - El llibre de Hiperbórea» (en és). catedra.com. Consultat el 2024-05-26.
  22. ↑ «Robert E. Howard and Hyperborea» (en en). The Dark Fantastic: Literature, Philosophy, and Digital Arts. Consultat el 2024-05-26.
  23. ↑ «Hearts of Iron IV: Trial of Allegiance - Paradox Interactive» (en en). paradoxinteractive.com. Consultat el 2024-05-26.
  24. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  25. ↑ «Tangerine Dream - HYPERBOREA». Atres músiques. Atres móns.. Consultat el 2024-05-26.
  26. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Bibliografia

  • Algunes parts d'este artícul varen ser extretes del Diccionari clàssic de Lemprière (1848), de domini públic.
  • Bridgman, Timothy M. (2005). Hyperboreans. Myth and history in Celtic-Hellenic contacts (en en), Routledge. ISBN 0-415-96978-6.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hiperbórea&oldid=1102645»