Tràcia
Tracia (en búlgar Тракия, Trakija; en grec Θράκη, Thráki; en turc Trakya) és una regió històrica-geogràfica del surest d'Europa, en la península dels Balcans, al nort del mar Egeo, enclavada en Bulgària, Grècia i la Turquia europea.
En la seua época, esta regió històrica s'estenia des de Macedònia fins al mar Negra i des del mar Egeo fins al riu Danubio. Ocupa la punta del surest de la península balcànica i comprén el nordest de Grècia, el sur de Bulgària i la zona europea de Turquia. Els seus llímits han variat en diferents periodos. Les montanyes Ródope separen la Tracia grega de la Tracia búlgara i el riu Evros separa la Tracia turca de la grega, denominades en ocasions «Tracia occidental» i «Tracia oriental», respectivament.[1]
Les ciutats principals de la zona són Estambul (abans Constantinopla), Kallipolis, Edirne (abans Adrianópolis) , Tekirdağ i Luleburgaz totes elles en Turquia. En la zona grega es distinguixen Komotini, Xánthi i Alejandrópolis com les ciutats més grans. En l'àrea búlgara es destaquen urbs com Plovdiv, Burgas i Stara Zagora. La regió de Tracia és essencialment agrícola, i en ella es produïxen tabac, arròs, blat, cotó, seda, oli d'oliva i frutes.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula Tracia va ser utilisada per primera volta pels grecs per a referir-se a les tribus tracias, del grec antic Thrake (Θρᾴκη),[2] que descendix de Thrāix (Θρᾷξ).[3] El nom de Europa es referia primer a Tracia pròpiament dita, ans que el terme s'estenguera enormement per a referir-se al seu concepte modern.[4][5] La regió podria haver segut nomenada pel principal riu de la zona, Hebros, possiblement del indoeuropeo "riu blanc" (lo contrari de Vardar, que significa "riu negre").[6] Segons una teoria alternativa, Hebros significa "cabra" en tracio.[7]
En Turquia, li la coneix comunament com Rumelia, Terra dels Romans, degut a que esta regió va ser l'última part del Imperi romà d'Orient que va ser conquistada pel Imperi otomà.
Geografia
[editar | editar còdic]Fronteres
[editar | editar còdic]Els llímits històrics de Tracia han variat. Els antics grecs ampraven el terme "Tracia" per a referir-se a tot el territori que es trobava al nort de Tesalia habitat pels tracios,[8] una regió que "no tenia fronteres definides" i a la que es varen afegir atres regions (com Macedònia i inclús Escitia).[9] En una antiga font grega, la pròpia Terra es dividix en "Àsia, Líbia, Europa i Tracia".[9]
A mida que els grecs varen ser adquirint coneiximents de geografia mundial, "Tracia" va passar a designar la zona llimitada pel Danubio al nort, per la mar Euxino (mar Negra) a l'est, pel nort de Macedònia al sur i per Iliria a l'oest.[9] Açò coincidia en gran mida en el regne Odrisio tracio, les fronteres del qual varen variar en el temps. Despuix de la conquista macedonia, l'antiga frontera d'esta regió en Macedònia es va desplaçar del riu Struma al riu Mesta.[10][11] Este us va durar fins a la conquista romana. A partir de llavors, Tracia (clàssica) es va referir només a l'extensió de terra que cobrix en gran medida la mateixa extensió d'espai que la regió geogràfica moderna. En la seua primera época, la Província romana de Tracia tenia esta extensió, pero despuix de les reformes administratives de finals de el III, el territori de Tracia, molt reduït, es va convertir en les sis menudes províncies que constituïen la diòcesis de Tracia. El Bizantino medieval tema de Tracia només contenia lo que hui és Tracia Oriental.
Ciutats
[editar | editar còdic]Les ciutats més grans de Tracia són: Estambul, Plovdiv, Çorlu, Tekirdağ, Burgas, Edirne, Stara Zagora, Sliven, Yambol, Haskovo, Komotini, Alexandroupoli, Xanthi i Kırklareli.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Tracios.
Religió
[editar | editar còdic]Va ser l'escenari d'un d'els dotze treballs d'Hércules, el de les egües de Diomedes, en el qual Hércules devia dur-li al seu cosí Euristeo les egües carnívores del rei Diomedes.
Un rei mític de Tracia, Tereo, és el arquetip del violador i el marit cruel en una llegenda popularisada, sobretot, a través de la versió presentada per Ovidio en Les metamorfosis. Tereo va desencadenar la fúria i venjança de la seua esposa Procne, despuix de violar a la seua germana Filomela (o Filomena). Els reis asseguraven que descendien d'Hermes, i el cult a Orfeo era molt important. Varen introduir en la corrent cultural helena una de les idees més rellevants de l'història: la que dia que els humans tenen un ànima, i que esta és eterna, com alguna cosa aparte del cos, i els va despertar anhels d'immortalitat. Per això varen ser tan ostentosos en els sepelis, mausoleus i tesors que acompanyaven al difunt.
Història antiga
[editar | editar còdic]Els habitants poden ser originaris de varis llocs, sense saber-se en certea. Alguns dels possibles llocs d'orige són les illes del mar Egeo (basta nomenar l'illa de Samotracia), i les estepas nort del riu Danubio.
Encara que els grecs els varen cridar bàrbars ("bàrbar" no implica retart, simplement traduïx —estranger—), tenien una cultura molt refinada, com demostren els tesors arqueològics Rogozen, Vulchitrun o Letnitsa, entre uns atres. Els grecs varen tindre moltes relacions comercials en ells, pels seus minerals, les roses, el vi i el castóreo.
Esta zona va estar habitada, en l'antiguetat, per numeroses tribus guerreres dels tracios, que mai varen absorbir la cultura grega i formaven menuts regnes separats.
Pels seus codiciables recursos, els grecs els varen sometre cap al 600 a. C. i els varen utilisar en l'explotació de les mines d'or i argent del lloc. Eren a sovint reclutats com mercenaris, per la seua gran eficàcia, i pel seu número. Tenien una gran riquea, pels alts imposts que imponien els reis sobre els productes miners, principal font de recursos dels tracios.
Encara que formaven un territori en religió i costums comunes, no estaven del tot cohesionados. El poble més fort i durador dins dels tracios va ser el dels odrisios, en Teres, el seu rei, com unificador de Tracia.
Un dels personages més famosos d'esta regió és el gladiador Espartaco.
Tenien costums rares a ulls grecs, com la de que ploraven quan naixia un chiquet, per tot lo que tindria que sofrir, i perque feyen bromes i reïen quan enterraven a algú, perque este no tornaria a sofrir, i es dirigiria a una vida feliç i eterna, sense patir els sofriments de la Terra.
Varen ser també els primers en crear el primer or treballat del món, en Varna, en el 4500 a. C.
Des del 512 a. C. fins al 479 a. C., els tracios varen ser dominats pels perses. No obstant, cap al 431 a. C., Tracia va ser unida en un regne per Sitalces, qui va colaborar en Atenes en la guerra del Peloponeso. A la seua mort, en el 428 a. C., el regne es va dividir novament.
Tracia va ser anexionada al Imperi romà en l'any 46 pel Emperador Claudio. En esta época, les ciutats principals de Tracia eren Sardica (hui Sofia), Philippopolis (hui Plovdiv) i Adrianópolis (hui Edirne). Durant el govern romà la zona va ser àmpliament beneficiada, pero des de les invasions bàrbares de el III fins als temps moderns, esta zona va ser a sovint camp de batalla de diverses disputes. La més famosa d'estes batalles, la d'Adrianópolis és la de l'any 378, en la que els visigodos, pressionats pels hunos, varen travessar el Danubio i varen destruir allí a l'eixèrcit del Imperi romà d'Orient, varen matar a l'emperador Valente i es varen estendre pels Balcans saquejant tot al seu pas.
Tracia en l'Edat Mija
[editar | editar còdic]Durant el VII, la partix nort de Tracia va passar a mans búlgares i la partix sur al Imperi bizantí, pero durant el XIII tota la regió va formar part del Segon Imperi búlgar, despuix d'un breu periodo en mans del Imperi llatí de Constantinopla.
En 1361, els turcs otomàs varen conquistar Adrianópolis (Edirne), i en 1453, despuix de la caiguda de Constantinopla, tota Tracia va ser part de l'Imperi otomà.
Història moderna
[editar | editar còdic]Despuix de ser breument atribuïda casi en la seua totalitat a Bulgària en el Tractat de Sant Stefano en 1878,[1] el nort de Tracia va ser anexat per la província de Rumelia de l'Est, entitat búlgara autònoma pertanyent al Imperi otomà. El restant del territori va tornar a control otomà.[1] En 1885 Bulgària, que s'havia independisat en 1878, es va anexar la província de Rumelia, coneixent-se des de llavors com Tracia sol a la seua part sur, que encara seguia baix domini turc.
Despuix de la primera guerra balcànica (1912-1913), l'Imperi otomà va cedir el restant de Tracia Occidental i part de Tracia Oriental a Bulgària, incloent Adrianópolis (Edirne).[1] Pero després de la segona guerra balcànica (1913), en la que Bulgària va ser vençuda, esta va tornar als turcs tota Tracia a l'est del riu Maritsa.[1] Durant la Primera Guerra Mundial el repartiment de la Tracia Oriental va variar llaugerament per l'entrega per part del Govern de Constantinopla de certs menuts enclavaments fronteriços a Bulgària.[1]
Despuix de la Primera Guerra Mundial i despuix de la Conferència de Pau celebrada en París, Grècia va rebre de Bulgària la Tracia Occidental (Tractat de Neuilly, 1919) i rebria de Turquia (Tractat de Sèvres, 1920) la Tracia Oriental i la majoria de les illas de la mar Egeo, llevat la zona dels Estrets (Bósforo i Dardanelos) i (Estambul). Pero els grecs varen deure lliurar dures lluites contra la població i l'eixèrcit turc per a ocupar el lloc.
El tractat de Sèvres, que mai va entrar en vigor,[12] va ser reemplaçat en 1923 pel Tractat de Lausana, que va repondre a Turquia tota la zona de Tracia a l'est del riu Maritsa.
Durant la Segona Guerra Mundial, Bulgària va ocupar la part grega de Tracia (1941-1944), pero en finalisar la lluita, es varen repondre les fronteres greco-búlgares de 1919 i greco-turques de 1923.
Demografia i religió
[editar | editar còdic]La majoria de la població búlgara i grega són cristians ortodoxos, mentres que la majoria dels habitants turcs de Tracia són musulmans suní.
Antiga mitologia grega
[editar | editar còdic]La mitologia grega antiga atribuïx als tracios un antepassat mític Thrax, fill del deu de la guerra Llaures, que residia en Tracia. Els tracios apareixen en la Ilíada d'Homero com a aliats de Troya, liderats per Acamas i Peiros. Més alvance en la Ilíada, Reso, un atre rei tracio, fa la seua aparició. Ciseo, sogre del vell troyano Antenor, també apareix com a rei tracio.
La Tracia homérica estava vagament definida i s'estenia des del riu Axios en l'oest fins al Helesponto i el Mar Negra en l'est. El Catàlec de les naus menciona tres contingents distints procedents de Tracia: els tracios, liderats per Acamas i Peiro, des d'Aenus; els cicones, liderats per Eufemo, des del sur de Tracia, prop d'Ismaro; i, des de la ciutat de Sesto, en el costat tracio (nort) del Helesponto, que formaven part del contingent liderat per Asio. L'antiga Tracia estava habitada per moltes atres tribus, com els edones, els bisaltes, els cicones i els bistones, ademés de la tribu que Homero flama específicament els "tracios".
La mitologia grega està repleta de reis tracios, com Diomedes, Tereo, Licurgo, Fineo, Tegirio, Eumolpo, Polimnestor, Poltis i Eagro (pare d'Orfeo).
Tracia es menciona en les Metamorfosis d'Ovidio, en l'episodi de Filomela, Procne i Tereo: Tereo, rei de Tracia, desija a la seua cunyada Filomela. La seqüestra, la manté captiva, la viola i li talla la llengua. No obstant, Filomela conseguix lliberar-se. Ella i la seua germana, Procne, planegen venjar-se matant al seu fill Itis (de Tereo) i servint-li-ho de sopar al seu pare. Al final del mit, les tres es convertixen en aus: Procne, en oroneta; Filomela, en rossinyol; i Tereo, en palput.
La ciutat tracia de Dicea deu el seu nom al fill de Poseidón, Diceo.[13]
Vore també
[editar | editar còdic]- Dacia
- Dardania
- Lisímaco de Tracia
- Mesia
- Peonia
- Regne de Macedònia
- Tracios
- Idioma tracio
- Tracia oriental
Bibliografia
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Keserich, 1980, p. 56.
- ↑ Plantilla:LSJ
- ↑ Plantilla:LSJ
- ↑ Greek goddess Europa adorns new five-euro note
- ↑ Pagden, Anthony. «Europe: Conceptualizing a Continent», The idea of Europe: from antiquity to the European Union (en en), Washington, DC; Cambridge; New York: Woodrow Wilson Center Press ; Cambridge University Press. doi:10.1017/CBO9780511496813. ISBN 9780511496813.
- ↑ (1989) Thracians and Mycenaeans: Proceedings of the Fourth International Congress. ISBN 978-9004088641.
- ↑ «The Plovdiv Project».
- ↑ Swinburne Carr, Thomas (1838). L'història i geografia de Grècia, Simpkin, Marshall & Company, p. org/details/historyandgeogr00carrgoog/page/n66 56.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Smith, Sir William (1857). Dictionary of Greek and Roman geography, London, p. 1176.
- ↑ Johann Joachim Eschenburg, Nathan Welby Fiske (1855). Manual de lliteratura clàssica, I.C. Biddle, p. 20 n.
- ↑ Adam, Alexander (1802). Resumixen de geografia i història, tant antiga com a moderna, A. Strahan, p. 344.
- ↑ «The Making of the Treaty of Sevres of 10 August 1920»
- ↑ Stephanus of Byzantium, Ethnica, §D230.14
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tràcia.- Arqueòlecs búlgars troben la tomba del rei tracio Orfeo, en Wayback Machine (archivat el 27 de novembre de 2016).
- Tesors tracios, National Geographic Història, número 49 (anglés)
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Tracia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.