Oroneta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Oronetes

L'oroneta (del llatí hirundĭtta, dim. de hirŭndo, mat. sign.), també se diu oronella o orandella, en castellà golondrina, és un aucell de diferents espècies del gènero Hirundo, i principalment la Hirundo rustica, de plomage negre en el ventre blanc. És una au migratòria, ve d'Àfrica en primavera i se'n va quan acaba l'estiu. Fa els nius de fanc en els ràfols de les teulades.

Es tracta d'un au chicoteta.​ El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del pit i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes.

Nius[editar | editar còdic]

Niu típic de les oronetes

L'oroneta comuna és un au de camp obert que normalment utilisa estructures construïdes pel ser humà per a reproduir-se i que, en conseqüència, s'ha disseminat en l'expansió humana.

Construïx nius en forma de tassa,​ en boletes de fanc en graners i construccions similars, i s'alimenta d'insectes que atrapa en vol.

Alimentació[editar | editar còdic]

La seua alimentació insectívora contribuïx a la tolerància dels humans cap ad esta espècie; en el passat esta acceptació es va vore reforçada per superstició respecte de l'au i el seu niu. Existixen freqüents referències culturals a l'oroneta comuna en escrits lliteraris tant per la seua proximitat en el ser humà com per la seua migració anual. Solen volar en conjunts.

Espècies[editar | editar còdic]

Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a Argentina central, Suràfrica i el nort d'Austràlia.​ La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció,​ encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons