L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Ocultisme nazi

En térmens generals, l'expressió ocultisme nazi es referix al conjunt de pràctiques i creències religioses sostingudes real o presuntament pels nazis. Segons alguns autors, Heinrich Himmler volia que el centre espiritual del Nou Orde nazi anara el castell de Wewelsburg,[2][3] a on es reunien jerarcas de les SS, i en la torre de les quals nort es conjugaven la creu gamada i el sol negre. Les teories sobre l'orige dels aris i la naturalea del Grial, aixina com la mitologia nòrdica i celta, varen influir enormement en Himmler, que va tindre com a mentor a l'ocultiste Karl Maria Wiligut.

El sol negre (schwarze sonne) format per dotze runas sig. Disseny amprat en el sol de la Sala dels Generals Majors del Castell de Wewelsburg.[1]

El líder de l'ocultista i antisemita Societat Thule, Rudolf von Sebottendorf, va afirmar que Adolf Hitler, Dietrich Eckart, Rudolf Hess, Heinrich Himmler i Alfred Rosenberg varen ser membres de dita societat,[4] desapareguda cap a 1925.[5] No existixen proves de que els nazis mencionats pertanygueren a esta societat secreta, encara que sí se sap que el mentor de Hitler, Dietrich Eckart, va donar dos conferències per a la mateixa.[4]

Paralelament, Adolf Hitler i alguns dels seus subalternos, com Ernst Roehm o Rudolf Hess, varen mostrar interés en l'astrologia.

Els nazis, basant-se en obres com els ___protected_title_2___, consideraven que el judaisme se servia de la maçoneria. En 1934 es va prohibir als francmaçons pertànyer al Partit Nazi i que anaren militars o empleats públics en Alemània. Eixe any es varen escomençar a tancar logias alemanes i en 1935 ya es trobaven totes clausurades.[6] El règim nazi també va tancar la Societat Antroposófica d'Alemània.[7] Despuix del vol de Hess a Gran Bretanya, que alguns creuen que havia realisat animat per prediccions astrològiques, Hitler va encarregar a Reinhard Heydrich l'organisació d'una acció contra ocultistes del Reich, que va tindre lloc el 9 de juny de 1941 en centenars de detencions.[8][9]

Grups völkisch

Artícul principal → Völkisch.


Guido von List dia que s'havia produït en el món una successió de cinc edats i que el hereua de l'última era l'Alemània antiga i, per tant, era superior a les atres. La religió originària podia manifestar-se de forma exotérica, per mig del wotanismo, i esotèrica, per mig de l'armanisme (armanenschaft), destinat a elegits i iniciats. Els armanes serien, puix, un grup selecte hereu dels reis-sacerdots de l'antiga Alemània ària. List va fundar en 1908 la Societat List i, en 1911, va crear l'Orde Superior dels Armanes per a ser l'èlit de la Societat List.[10]

En el llibre Germania de Tácito, de el I, es parla de la tribu germànica dels hermiones o els irminones. D'ací va traure List el terme armanen.[11] Els armanes portaven a terme rituals al Sol, ritos ancestrals i analisaven el significat de les runas.[11]


Philipp Stauff va ser un destacat membre la Societat List i de l'Orde Superior dels Armanes.[12] Va escriure una obra sobre arquitectura tradicional alemana, Runnenhäuser, publicada en 1913, que va influir en departaments de l'Ahnenerbe dedicats a l'estudi de les runas i les marques tradicionals de les cases.[13]

El historiadora Brigitte Hamann va descobrir entre els llibres de Hitler requisats despuix de la Segona Guerra Mundial i conservats en la Biblioteca del Congrés d'Estats Units un de Rabindranath Tagore en una dedicatòria que diu:[14]

Al senyor Adolf Hitler, el meu volgut amic armano. B. Steininger[14]

Jörg Lanz von Liebenfels va contribuir en la creació de l'ariosofía. Va establir en 1905 que els primers aris tenien un orige diví i que havien segut engendrats per mig de l'us d'electricitat. No obstant, es corrompieron posteriorment mesclant-se en races de simis.[15]

Liebenfels era un flare cisterciense que es va eixir del convent i va fundar en 1900 l'Orde dels Nous Templarios.[16] Esta orde tenia la seua sèu principal en el Castell de Werfenstein, sobre el qual onejava des de 1907 una bandera en l'esvástica.[17]

Les teories de Liebenfels varen tindre molta difusió en el seu moment. Les seues idees es varen divulgar en revistes com Ostara, fundada per Liebenfels en 1905,[18] de la qual Adolf Hitler era un assidu llector.[19] Esta revista va subsistir fins a 1931.[20]

En febrer de 1932 Liebenfels va escriure a un correligionari que Hitler era seguidor de les seues idees i que guanyarien en ell, provocant un moviment que "faria tremolar al món".[21] Eixe mateix any, els seus amics li varen cridar pioner del nacionalsocialisme.[22] No obstant, l'orde que havia fundat languideció en la década de 1930 i en 1938 les publicacions d'este autor varen ser prohibides en el Tercer Reich.[23] En 1932 va fundar el Club Lumen en l'industrial Walthari Wölfl, pero este club va ser dissolt en 1938.[23]

L'ariosofía i l'ari-germanisme estaven també present en el Svastika-Zirkel (Círcul de l'Esvástica) o Svastika-Heim (Llar de l'Esvástica), fundat en 1920 per Ernst Issberner-Haldane. Es tractava d'un grup esotèric que organisava reunions i charrades.[24]

L'editor dels Protocols dels sabio de Sión en alemà va ser Ludwing Müller von Husen, membre de la Germanen und Wälsungorden, un grup antisemita i anticatólico que tenia com a referent el paganisme germànic.[25]

El 5 d'abril de 1911[26] es va crear en Magdeburgo la Logia Wotan, a la que varen pertànyer Theodor Fritsch, editor de la revista Hammer, i Philiph Stauff.[27] Esta logia solament va existir durant un any.[28]

En 1912 Theodor Fritsch va fundar en Magdeburgo la Reichshammerbund ("Lliga del Martell del Reich"), que es va expandir per atres llocs d'Alemània. Posteriorment, el 12 de març d'eixe mateix any,[29] Fritsch va fundar en el seu sen[30] en Berlín la Germanenorden, una societat que no es autodefinía com a secreta pero que mantenia en secret els seus membres i les seues activitats.[31] En l'acte fundacional també varen estar Philiph Stauff i Hermann Pohl, que es va convertir en el primer líder de l'organisació. Esta va prendre com a símbol l'esvástica i es va centrar en el nacionalisme, el paganisme, la superioritat de la raça nòrdica, les ciències amagades, la màgia i la filosofia.[12]

Dins de la Germanenorden va haver desavenències i d'ahí varen eixir atres dos organisacions:[32] en 1916 la Germanenordens Walvater vom Heiligen Gral[33] i en 1918 la Societat Thule.[34]


La Germanenordens Walvater vom Heiligen Gral[35] pretenia vincular la superioritat racial alemana i el contacte en la terra i el poble en la de la purea de la Sanc representada pel Grial. Estava dirigida per Hermann Pohl. Rudolf von Sebottendorf va colaborar en Pohl en la revista mensual Runen, que va eixir el 21 de cada més entre giner i decembre de 1918.[36] Segons dia el primer número de la revista, les runas eren presentades ací com a mig d'introduir-se en les ciències amagades.[37]

El 17 de decembre de 1918 es va fundar en el hotel de la Quatre Estacions de Munich una logia de la Germanenorden per a Baviera, encapçalada per Rudolf von Sebottendorf. Est seria l'orige de la Societat Thule.[38] Thule hauria segut la terra o ciutat mítica dels primers aris.[32] Virgilio, en el seu poema Geórgicas, va usar la paraula "Thule" per a referir-se a l'últim extrem del món.[39] Esta societat organisaria conferències sobre història, el horòscop, mitologia, esoterisme, arqueologia i política. També es practicaven rituals populars i adivinaació en el tarot.[40]

Sebottendorf proponia, seguint la tradició rosacruz, la construcció d'un temple interior. De la mateixa manera, parlava de crear el Halgadom, a on s'uniren lo material i lo espiritual (a l'estil de l'Arca de l'Aliança), el passat i el futur. Segons ell, devia construir-se un imperi germà en les armes, en una política nacional d'índole superior, nutrit de les tradicions i de la cosmovisió (weltanschauung) germànica.[41]

La Societat Thule va crear una secció d'assalt denominada Thule-Kampfbund ("Lliga de Combat Thule") en desencantats en la República de Weimar i en la resolució de la Primera Guerra Mundial, aixina com anticomunista, per a realisar llabors de propaganda en el carrer, infiltració i accions extremistes.[42]

Despuix de la mort de l'editor Franz Eher en agost de 1918, Sebottendorf es va convertir en redactor cap del periòdic que editava, el Münchener Beobachter. El 14 de setembre de 1918 Käthe Bierbaumer, amiga de Sebottendorf, va ser inscrita en el registre mercantil com a propietària de l'editorial Franz Eher Nachfolger i, el 30 de setembre, va passar a figurar com a sòcia del periòdic Dora Kunze, germana de Sebottendof. El periòdic muniqués va passar a ser un orgue d'expressió de la Societat Thule. En 1919 canviaria el seu nom per Völkischer Beobachter i des de 1920 seria l'orgue oficial de propaganda del Partit Nazi.[42]

En 1919 algunes persones relacionades en la Societat Thule, entre les que estaven Anton Drexler, Michael Lotter, Karl Harrer i Dietrich Eckart, varen fundar en Munich el Partit Obrer Alemà.[43]

Hitler va assistir a les reunions del Partit Obrer Alemà. Dietrich Eckart va aplegar a ser mentor de Hitler[44] i est li va dedicar frases elogiosas en el seu llibre La meua lluita.[45] En 1920 es va constituir el Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà (conegut com el Partit Nazi).[46]

Segons l'acadèmic Nicholas Goodrick-Clarke la Societat Thule es va dissoldre cap a 1925.[5]

Erich Ludendorff va fracassar en les eleccions de 1925 i va fundar la Lliga de Tannenberg (Tannenbergbund), una secta exclusivament místic-religiosa. Hitler, que havia pres algunes idees religioses d'Artur Dinter i de Dietrich Eckart, es va opondre a les de Ludendorff, escrivint en La meua lluita:[47]


Dos anys despuix, Hitler va prohibir als nazis adherir-se a la Lliga de Tannenberg.[47]


En una conversació entre Adolf Hitler, Hans Schemm i Otto Wagener durant el conegut pels nazis com "periodo de lluita" (Kampfzeit) de 1925-1933 Hitler va donar la seua opinió sobre el reconstruccionisme dels sectors völkisch:[48]

Ya he prohibit totes estes borinotades fermament vàries voltes [...] totes estes històries dels llocs de Thing, dels solsticis, de la serp de Midgard i tot lo que està tret dels temps germànics primitius. Despuix els lligen als jóvens de 15 anys a Nietzsche i a través de cites ininteligibles els parlen del superhombre i els diuen que això han de ser ells[49]

Schemm va respondre:

M'agrada molt escoltar-li dir això. [...] Es parlen molts sinsentidos sobre el cult a Wotan i l'esperit de l'Edda[48]

En la mateixa conversació, Hitler matisa que eixe reconstruccionisme basat en antics deus crearia cults sense rellevància, similars als cristians: [50]

Els jóvens només coneixen estes festivitats religioses absurdes i, a voltes, completament inverosímils, com la Concepció de la Verge María, el dia de José, el Corpus Christi; ademés, una estructura de paraules completament terrible que ningú sap interpretar correctament [...] Si, per supost, volguérem dur als jóvens a una montanya per a cantar en ells cançons estúpides, com ho fan encara hui hòmens i dònes adults en les iglésies, i si després volguérem adorar estos fòcs, com ho fan els vells en estes iglésies tallades en fusta i en quadros pintats o inclús en relíquies fictícies, llavors els que diuen tenen raó: que vagen als llocs de cult coberts per a que a lo manco no es resfríen. [...] La tasca de les Joventuts Hitlerianas no és ni religiosa, ni racial, ni filosòfica, ni política, ni econòmica, sino purament natural: els jóvens en creiximent deuen ser reconduïts a la naturalea, la naturalea deu reconéixer-se com la seua font de vida i força, enfortir i desenrollar els seus cossos a l'aire lliure, fer-los saludables i mantindre'ls saludables. Perque només en un cos sà pot desenrollar-se una ment sana i només en la llibertat de la naturalea una persona s'obri a una moral superior.

En 1933, despuix de la pren del poder pels nazis, Von Sebottendorf, que va abandonar Alemània en 1923 i havia estat en Suïssa, Turquia, Estats Units i Centroamérica, tornada al seu país. Va publicar un llibre titulat Ans que Hitler vinguera, sobre la Societat Thule, en el que es mostrava com a precursor del nazisme. El llibre va ser prohibit i Von Sebottendorf va estar detingut entre giner i març de 1934. Despuix d'açò va retornar a Turquia.[41]

Consta, per un anunci de 1912 en la revista Hammer de Theodor Fritsch, que va existir una Societat Éddica Wotan dirigida per Adolf Kroll.[51] Est va publicar varis llibres fins a 1929 relacionats en el cult a Wotan i les Edda.[52] D'esta societat no se sap casi res.[51] El llibre de Kroll titulat Allvater ("El Totpoderós"), publicat en 1918 i que conta en dos esvásticas en la seua portada, va influir en l'obra Am Nornen Quelle ("En la font de les nornas") d'Hermann Güntert, publicada pels armanistas en 1933.[53]

El Moviment Alemà de la Fe (Deutsche Glaubensbewegung), actiu entre 1933 i 1945, es desmarcava en les seues bases programàtiques dels adoradores de Wotan.[54]

Simbologia i terminologia nazi

 
Bandera del Partit Nazi, en la creu gamada.
 
En ocasions la creu gamada es presentava en braços curvos, a l'estil d'una roda solar (sonnenrad), com en el tapís que cobria la paret sobre la taula de treball de Reinhard Heydrich en Praga.[55]
 
Parella de runas sig de les SS.

En el nacionalsocialisme la creu gamada (hakenkreuz) conserva una de les propietats essencials de la primitiva esvástica: la d'anunciar un canvi important en aquells que la compartixen com a símbol.[56]

L'esvástica havia segut usada prèviament per la Germanenorden, d'a on va eixir la Societat Thule.[12] També al començament de el XX en Alemània estava l'influent Alldeutscher Verband ("Lliga Pangermana"), en una gran cantitat de membres, que amprava les runas i l'esvástica.[27]

L'Orde dels Nous Templarios, fundada per Liebenfels en 1900, usava com a símbol de la lluita i de la victòria de la raça ària una bandera en una esvástica.[17] En 1920 Ernst Issberner-Haldane va fundar en Berlín el Círcul de l'Esvástica, de tipo ariosófico.[24] En un artícul de 1919 de la revista Sphinx de la Comunitat Ocultista Alemana, fundada a finals de el XIX, es dia:[57]

La creu de l'esvástica significa la substància principal a través de la qual el Pare del món va revelar la seua voluntat i va ser considerada pels otomans com un "sagell del Deu vivent". L'image misteriosa d'este sagell, que parla de "naiximent i vida", va ser representada per figures simbòliques pels coneixedors de la raça blanca, els Ur-aris, que per als indis significa la "roda de la fortuna". També és adorat fins al dia de hui com a signe de salvació en les cases d'oració. Res ha canviat en térmens del seu poder inherent, solament els cults associats en ella varen prendre diferents formes d'acort en els temps canviants. El neci busca el saber i no la troba, pero la ciència és assequible per als iniciats.[57]

Wilhelm Schwaner va publicar, entre 1904 i 1907, la Bíblia germànica: dels escrits sagrats de tots els pobles germànics. Esta obra va ser reeditada durant el Tercer Reich i prologada pel ministre d'Assunts Eclesiàstics Hanns Kerrl. Tracta de la creu gamada com a símbol sagrat, de l'interpretació de les runas, dels noms dels mesos en antic germà, del horòscop i d'atres temes. També parla de l'obra Germania de Tácito, el cantar dels nibelungos, els ancestros germànics i les biografies de personages europeus. En 1913 es va fundar en Thale l'organisació Germanische Glaubens Gemeinschaft, de caràcter pangermanista i espiritual, que va contar entre els seus membres en Schwaner i que va durar uns cinquanta anys.[58]

No estava previst que la creu gamada fora el símbol alemà per a sempre. Quan l'arquitecte Albert Speer va dissenyar una nova capital per al Reich va establir que el Fürher i els seus successors viurien en un edifici en la cúpula més gran del món, sobre la qual hi hauria un àguila sostenint la creu gamada. Hitler va modificar eixa figura, dient que l'àguila no deuria sostindre la creu gamada sino un orbe. Açò significava que una volta que el moviment triumfara i s'instaurara el Nou Orde, el nacionalsocialisme com tal ya no existiria i es crearia una humanitat nova, en un nou enteniment de les coses.[59]

Hitler i el general Erich Ludendorff varen protagonisar un intent de colp d'Estat en Munich el 9 de novembre de 1923. Setze dels golpista varen morir. La bandera del Partit Nazi en la creu gamada que duya un dels golpista, Heinrich Trambauer, es va tacar de sanc de tres caiguts. Hitler va ser encarcerat fins a 1924 pero la bandera va ser guardada per simpatisants.[60]

La coneguda com "bandera de sanc" (blutfahne) es va considerar una autèntica relíquia. Es guardava habitualment en la Casa Parda o Casa del Partit en Munich. Els estandarts que duyen els abanderats de les distintes seccions de les SA devien ser posats en contacte físic en la blutfahne en presència de Hitler.[60]

En 1925 es varen crear les Esquadres de Protecció (Schutzstaffel), també conegudes com SS.


En 1929 Heinrich Himmler es va posar al mando de les SS, organisació per llavors molt reduïda.[61] Els membres duyen una calavera en dos tíbies, que representava la fidelitat fins a la mort,[62] i una parella de runas sig.[63] Esta runa significava originalment "Sol", encara que també va ser interpretada posteriorment com sieg, que significa en alemà "victòria".[64]

Les SS varen usar insígnies rúniques per a les seues divisions. Un eixemple és la runa odal que havia segut usada com a símbol identificativo, entre uns atres, per la Germanenorden, abans de ser usada en 1942 per la 7.ª Divisió de Montanya SS Prinz Eugen.[65]

La Comunitat Ocultista Alemana i la Germanenorden varen usar com a salutació ¡Heil und Sieg! abans del nazisme.[66]

Himmler es va inspirar en les órdens militars (templarios, cavallers teutónicos, etc.) i en els jesuïtes per a dur les SS. Els jesuïtes tenien un vot d'obediència al papa i vestien de negre, per lo que els membres de les SS devien tindre la mateixa fidelitat per Hitler i vestir d'eixe color.[67] També va prendre dels jesuïtes l'idea del retir per a alvançar cualitativament en les creències.[68]

En febrer de 1933 es va produir la pren del poder per part dels nazis. L'11 de març d'eixe any el canceller Hitler va solicitar a l'encara president Paul von Hindenburg que la bandera nazi en la creu gamada onejara en les cerimònies anuals en recort dels morts en la guerra, com si anara una bandera de l'Estat, i el president va acceptar.[69]

La Societat Espiritualista Alemana, fundada a principis de el XX, va reprendre el terme migeval gau per a la seua organisació territorial.[70] La Germanenorden usava el terme Gaulogen per a nomenar als seus logias regionals.[71] L'Organisació Cònsul, una societat secreta que va cometre més de trescents assessinats entre 1921 i 1922 i de la que va formar part Hermann Ehrhardt, amprava el terme Gauletier per als caps de districte de l'organisació.[72] Els nazis també varen cridar als líders de zona durant el Tercer Reich com Gauleiter.[70]

Vore també

Referències

  1. ↑ Cardero López, 2022, pp. 180-181.
  2. ↑ Müller Froland, 2020, p. 314.
  3. ↑ Cardero López, 2022, p. 177.
  4. ↑ 4,0 4,1 Nicolás Collado, 2023, p. 47.
  5. ↑ 5,0 5,1 Goodrick-Clarke, 1985, p. 221.
  6. ↑ «FREEMASONRY UNDER THE NAZI REGIME». United States Holocaust Memorial Museum. Consultat el 16 de setembre de 2023.
  7. ↑ Staudenmaier, 2014, p. 214.
  8. ↑ Staudenmaier, 2014, pp. 214-248.
  9. ↑ Peter Staudenmaier(2014).«Nazi Perception of Esotericism: The Occult as Fascination and Menace».The Threat and Allure of the Magical: Selected Papers from the 17th Annual Interdisciplinary German Studies Conference.University of Califòrnia, Berkeley Cambridge Scholars Publishing.
  10. ↑ Cardero López, 2022, pp. 41-42.
  11. ↑ 11,0 11,1 Nicolás Collado, 2024, p. 107.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Cardero López, 2022, pp. 45-46.
  13. ↑ Nicolás Collado, 2024, pp. 108-109.
  14. ↑ 14,0 14,1 Nicolás Collado, 2024, pp. 113-114.
  15. ↑ Cardero López, 2022, p. 43.
  16. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 171.
  17. ↑ 17,0 17,1 Nicolás Collado, 2024, p. 175.
  18. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 174.
  19. ↑ Cardero López, 2022, p. 44.
  20. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 191.
  21. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 183.
  22. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 180.
  23. ↑ 23,0 23,1 Nicolás Collado, 2024, p. 185.
  24. ↑ 24,0 24,1 Nicolás Collado, 2024, p. 61.
  25. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 154.
  26. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 124.
  27. ↑ 27,0 27,1 Nicolás Collado, 2024, p. 120.
  28. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 125.
  29. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 127.
  30. ↑ Nicolás Collado, 2024, pp. 119-120.
  31. ↑ Nicolás Collado, 2024, pp. 132-133.
  32. ↑ 32,0 32,1 Cardero López, 2022, p. 46.
  33. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 137.
  34. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 122.
  35. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 138.
  36. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 141.
  37. ↑ Nicolás Collado, 2024, pp. 141-142.
  38. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 147.
  39. ↑ Norberto Pérez de Camí (1876). Les Geórgicas de Virgilio, Imprenta de J. M. Martínez.
  40. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 150.
  41. ↑ 41,0 41,1 Rodríguez Iturbe, 2019, p. 126.
  42. ↑ 42,0 42,1 Nicolás Collado, 2024, p. 152.
  43. ↑ Cardero López, 2022, pp. 46-47.
  44. ↑ Cardero López, 2021, pp. 58-59.
  45. ↑ Nicolás Collado, 2023, p. 12.
  46. ↑ Cardero López, 2022, p. 47.
  47. ↑ 47,0 47,1 Steigmann-Gall, 2007, p. 116.
  48. ↑ 48,0 48,1 Steigmann-Gall, 2003, p. 142.
  49. ↑ Wagener, 1978, p. 419.
  50. ↑ Otto Wagener (1978). Otto Wagener - Hitler aus nächster Nähe (1978).
  51. ↑ 51,0 51,1 Nicolás Collado, 2024, p. 55.
  52. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 57.
  53. ↑ Nicolás Collado, 2024, pp. 57-59.
  54. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 56.
  55. ↑ Cardero López, 2022, p. 183.
  56. ↑ Cardero López, 2022, p. 185.
  57. ↑ 57,0 57,1 Nicolás Collado, 2024, pp. 41-44.
  58. ↑ Nicolás Collado, 2024, pp. 201-203.
  59. ↑ Cardero López, 2022, p. 159.
  60. ↑ 60,0 60,1 Cardero López, 2022, p. 58-60.
  61. ↑ Cardero López, 2021, p. 72.
  62. ↑ Cardero López, 2022, p. 138.
  63. ↑ Cardero López, 2022, p. 139.
  64. ↑ Flowers, 2022.
  65. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 132.
  66. ↑ Nicolás Collado, 2024, pp. 44 i 130.
  67. ↑ Cardero López, 2022, p. 140.
  68. ↑ Cardero López, 2021, p. 93.
  69. ↑ Cardero López, 2022, p. 66.
  70. ↑ 70,0 70,1 Nicolás Collado, 2024, p. 49.
  71. ↑ Nicolás Collado, 2024, p. 131.
  72. ↑ Nicolás Collado, 2024, pp. 139-140.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCardero López2022">Cardero López (2022). Els deus obscurs del nazisme, 3ª edició, Cydonia. ISBN 978-84-947223-9-4.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCardero López2021">Cardero López (2021). El proyecte esotèric de el III Reich, Cydonia. ISBN 978-84-122403-9-9.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRahn2005">Rahn (2005). La Cort de Lucifer, Círcul Llatí. ISBN 84-96129-37-3.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFlowers2022">Flowers (2022). The Occult in National Socialism, Inner Traditions Bear. ISBN 9781644115756.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGoodrick-Clarke1985">Goodrick-Clarke (1985). The Occult Roots of Nazism: Secret Aryan Cults and Their Influence on Nazi Ideology. The Ariosophists of Àustria and Germany, 1890-1935, I.B. Tauris. ISBN 0-8147-3054-X.
  • (2005).«Wolf Age Pagans».Controversial New Religions.Oxford University Press.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSteigmann-Gall2003">Steigmann-Gall (2003). The Holy Reich: Nazi Conceptions of Christianity, 1919-1945, Cambridge University Press. ISBN 9780521823715.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSpence2008">Spence (2008). Secret Agent 666: Aleister Crowley, British Intelligence and the Occult, Feral House. ISBN 978-1-932595-33-8.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFKurlander2017">Kurlander (2017). Hitler's Monsters: A Supernatural History of the Third Reich, Yale University Press. ISBN 9780300190373.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSteigmann-Gall2007">Steigmann-Gall (2007). El Reich Sagrat, Edicions Akal. ISBN 9788446024286.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPringle2006">Pringle, Heather (2006). The Master Pla: Himmler's Scholars and the Holocaust, Hyperion. ISBN 978-0-7868-6886-5.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFStaudenmaier2014">Staudenmaier (2014). Between Occultism and Nazism: Anthroposophy and the Politics of Race in the Fascist Era, Brill. ISBN 9789004264076.
  • «Understanding Nazi Ideology: The Genesis and Impact of a Political Faith». McFarland & Company Inc. Publishers.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRodríguez Iturbe2019">Rodríguez Iturbe (2019). El nazisme i el Tercer Reich: intent d'una revisió cultural i política d'un temps tràgic, Universitat de la Sabana. ISBN 978-958-12-0517-2.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWagener1978">Wagener (1978). Henry Ashby Turner (ed.). Hitler aus nähter Nähe, Ullstein. ISBN 978-3550073519.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPadfield2003">Padfield (2003). Himmler, L'Esfera dels Llibres.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFNicolás Collado2022">Nicolás Collado (2022). L'Ahnenerbe en Espanya. 1940-1945, 3ª edició, EAS. ISBN 978-84-122509-8-5.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFNicolás Collado2023">Nicolás Collado (2023). Dietrich Eckart: guia i conseller de Hitler, EAS. ISBN 978-84-19359-36-0.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFNicolás Collado2024">Nicolás Collado (2024). Societats secretes i ocultistes prèvies a el III Reich. Societats alemanes, EAS. ISBN 978-84-19359-57-5.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ocultisme_nazi&oldid=1496995»