Rosacruz

Rosacruz

El Temple de la Rosa Cruz, de Teófilus Schweighardt Constantiens, 1618.

Erro al crear miniatura:

Una representació del concepte rosacruz de l'arbre de la pansofía, 1604.

El rosicrucianismo és un moviment espiritual i cultural que va sorgir en el periodo posmedieval en Europa al començament de el XVII, despuix de la publicació de varis texts anunciant al món una nova orde esotèrica. El terme rosacruz es referix, aixina, originalment a una llegendària orde secreta que hauria segut fundada, segons la Fama Fraternitatis publicada en 1614, per «[...] el Pare Diví i altament allumenat, el nostre Germà C.R.» inicials de Christian Rosenkreuz,^{cita requerida} supostament naixcut en 1378.

Les ensenyances rosicrucianas són una combinació d'ocultisme i atres creències i pràctiques religioses, incloent l'hermetisme, el misticisme judeu i el gnosticisme cristià. La traça central del moviment rosacruz és la creència en que els seus adeptes posseïxen un saber secret que els va ser transmesa des de temps antics. Diverses organisacions esotèriques modernes normalment denominades fraternitat o órdens, que depenent de l'organisació, usen rituals relacionats, si més no en les seues formes, en la francmaçoneria, reivindiquen ser les hereues de la llegendària Orde Rosacruz, donada a conéixer públicament en el XVII. Entre estes organisacions rosicrucianas s'inclouen l'Orde de la Rosacruz Dorada (décades de 1750 a 1790), la Societas Rosicruciana in Anglia (1865–present) i l'Orde Hermètica de l'Aurora Dorada (1887–1903).

Els símbols associats generalment al terme «rosacruz» són prou heterogéneus, encara que normalment en la seua gran majoria solen estar composts per diferents combinacions d'una o més roses decorant una creu. En alguns casos s'usa una creu envolta per una corona de roses; junt al símbol pot aparéixer un triàngul doble o una estrela. En atres casos és simplement una creu, a voltes dorada, en una rosa en el seu centre, i inclús pot tractar-se simplement d'alguns símbols geomètrics com el círcul, el quadrat i el triàngul, units en un solament. En atres ocasions la rosa o la creu poden estar adornades en símbols cabalísticos o alquímics, i inclús per símbols egipcíacs. Per tant, podria dir-se que el símbol utilisat per a representar el terme «rosacruz» varia depenent de la fraternitat que ho utilise, i de la seua naturalea.

De la mateixa forma, pot variar la seua escritura, ya que algunes organisacions o autors actuals utilisen el terme escrit com si fora una única paraula («Rosacruz»), atres com si anaren dos paraules diferents («Rosa Cruz»); o ben unint estes paraules per un guion o una creu («Rosa-Cruz» o també «Rosa+Cruz») i inclús unes atres preferixen utilisar el terme llatí (Rosae Crucis). Per a finalisar, algunes organisacions usen l'adjectiu («Rosacruciana») per a definir-se.

«Rosacruz» també designa en maçoneria el sèptim i últim grau del Rito Francés i el grau díhuit en el Rito Escocés Antic i Acceptat i en el Rito de Memphis i Mizraím, denominat «Sobirà Príncip Rosacruz, Cavaller de l'àguila i el pelícano», que té com a símbols principals el pelícano, la rosa i la creu. El terme «rosacruz» pot designar aixina mateix al membre de la maçoneria o d'alguna atra fraternitat de naturalea similar que ha alcançat el grau de «Cavaller Rosacruz».

Antecedents històrics en la lliteratura

Els tres manifests rosacruces

Les primeres referències històriques a l'Orde de la Rosa Cruz procedixen de la Fama Fraternitatis, obra esotèrica publicada en Kassel, Alemània, en l'any 1614, d'autor anònim i desconegut, que ha segut, no obstant, atribuïda per varis autors a Johann Valentin Andreae (1586-1654), sense que existixca, no obstant, cap prova formal que recolze esta tesis.

Fama Fraternitatis.

Segons lo relatat en la Fama, l'Orde Rosacruz tindria els seus orígens en Christian Rosenkreuz, personage llegendari naixcut en 1378 en Alemània. A partir de 1393 este místic alemà iniciaria un periple iniciático que li duria a visitar varis països lluntans com Damcar, Palestina, Terra Santa, Egipte i Marroc entre uns atres, a on va estudiar durant anys en mestres de les ciències amagades.

Segons la Fama, a la seua tornada a Alemània en 1407, va fundar l'Orde Rosa-Cruz, que estaria constituïda per un chicotet grup de no més de huit persones, i dels quals esta obra dona els seus noms i funcions en el sí de l'Orde. Quan Christian Rosenkreuz va morir en 1484, l'Orde es va extinguir i la localisació de la seua tomba va permanéixer desconeguda fins que en 1604 va ser redescubierta i, com a conseqüència, l'Orde Rosacruz «renaixcuda».

L'existència o no de Christian Rosenkreuz dividix als rosacruces actuals. Alguns l'accepten com un fet històric, mentres que uns atres la consideren una llegenda plagada de tenyides simbòliques i referències esotèriques, i inclús uns atres afirmen que el mític fundador de l'Orde no va ser més que un pseudónimo usat per certs personages, realment històrics com Francis Bacon, per eixemple, per a ocultar la seua verdadera identitat.

Atres dos documents importants en relació en la fundació de l'Orde Rosacruz varen ser la Confessio Fraternitatis, publicada també en Kassel en (1615), anònima pero atribuïda d'igual forma a Andreae, i Les bodes alquímicas de Christian Rosacruz publicada en 1616 i atribuïda per uns atres a Francis Bacon. La Confessio Fraternitatis està indiscutiblement lligada a la Fama, ya que podria afirmar-se que és una continuació de la mateixa i matisa i amplia algunes afirmacions abocades en la primera. Sobre les Bodes alquímicas, explica utilisant el llenguage simbòlic i alquímic el procés místic de Christian Rosenkreuz.

La publicació d'estos texts va provocar una intensa excitació per tota Europa, donant lloc a innumerables reedicions i la posada en circulació de diversos panflets relacionats en els citats texts, si ben els autors de tals panflets evidentment poc o res sabien sobre les intencions reals de l'autor original dels mateixos.

Sincerus Renatus

Est va ser el pseudónimo de Samuel Richter, que en 1710 va publicar en Breslau (Alemània) una obra de contingut fonamentalment alquímic titulada La Verdadera i Completa Preparació de la Pedra Filosofal, de la Germandat de l'Orde de la Rosa Cruz d'Or. Esta obra contenia ademés sesenta y dos regles que regulaven distints aspectes de l'Orde, des de l'admissió i iniciació de nous candidats, passant per les reunions que se celebraven en Núremberg i Ancona, fins a l'ofici de Imperator o l'etiqueta entre germans. No obstant, Samuel Richter afirma en el prefacio de la seua obra que esta no és original, sino que està copiada d'un antic manuscrit que ell atribuïx a un "Professor de l'Art", l'identitat del qual no pot revelar al públic. Per a alguns historiadors del Rosacrucismo, com Christian Rebisse, no hi ha evidències de que l'Orde de la Rosacruz d'Or, descrita per Sincerus Renatus en la seua obra, haja existit alguna volta. Per a Arthur E. Waite, esta obra està conectada d'alguna forma en una atra de singular importància, Els Símbols Secrets dels Rosacruces en els Sigles XVI i XVII, i segons ell "semblen haver emanat de la mateixa font".

Els símbols secrets dels rosacruces

Esta obra va ser publicada en Altona, Alemània, en l'any 1785, i es va imprimir una segona edició en l'any 1788. Composta per multitut de dibuixos i reproduccions de gravats de cort alquímic i esotèric, és considerada per alguns autors com la més important obra rosacruz publicada despuix dels tres manifests de el XVII.

Image dels Símbols Secrets.

Esta obra va ser publicada per una Orde masónica denominada la "Rosa Cruz d'Or de l'Antic Sistema", fundada en 1776 per varis membres de la Logia alemana "Les Tres Espases". Esta Orde, interessada fonamentalment en l'alquímia, la Càbala i els texts i ensenyances atribuïts tradicionalment als Rosacruces, va adoptar un sistema d'estudi compost per nou graus, a saber: Juniors, Theoricus, Practicus, Philosophus, Adeptus Minor, Adeptus Major, Adeptus Exemptus, Magistri i per últim Magi. Este sistema de graus va ser ratificat en la convenció que esta Orde va celebrar en Praga, en l'any 1777. Posteriorment algunes organisacions rosacruces modernes adoptaran este mateix sistema de graus o uns atres molt similars.

Zanoni

És una novela de caràcter iniciático, publicada en 1842, l'autor del qual, Sir Edward Bulwer-Lytton (1803-1873), narra les peripècies de dos rosacruces, Zanoni i Mejnour, en el seu intent de transmetre l'iniciació rosacruz a dos candidats, Clarence Glyndon i Viola. Per tant, podria afirmar-se que l'obra perseguix estar lligada, per lo manco en part, als principis originals de la Fama Fraternitatis, ya que esta última descriu cóm cada germà de l'Orde "deuria buscar a una persona digna que despuix de la seua mort poguera succeir-li", conectant als protagonistes directament en l'antiga fraternitat de el XVII. La publicació d'esta novela va marcar una fita important en el història i difusió del rosacrucisme, ya que és a partir de la seua publicació quan desperta de nou l'interés per l'Orde Rosacruz i les seues esotèriques ensenyances, sobretot en Anglaterra i també en França, a on la novela és traduïda i publicada en 1858.

Principals organisacions rosacruces en el història moderna

No obstant, al voltant de 1888 comencen a aparéixer multitut de grups, órdens i fraternitat que, o be es consideren com les autèntiques continuadoras del llegat de Christian Rosenkreuz, o be reivindiquen un llaç històric, filosòfic o de qualsevol atra índole en la primigènia Orde Rosacruz de el XVII. Breus resenyes de cada una de les més importants organisacions rosacruces aparegudes durant els sigles XIX i XX, seran aportades per estricte orde cronològic.

Fraternitas Rosae Crucis

La Fraternitas Rosae Crucis és una de les més antigues organisacions rosacruces de l'época moderna. Fundada per Pascal Beverly Randolph (1825-1875) en 1858. Independentment de la data fundacional, l'organisació reivindica una filiació ininterrompuda des de la publicació dels tres manifests rosacruces, atribuïts directament a Paracelso, personage que és considerat per la Fraternitas Rosae Crucis com el seu fundador. Ademés considera com cofundadores de la mateixa a atres sèt personages històrics, entre ells Robert Fludd (1574-1637) i Michael Maier (1568-1622).

La Fraternitas Rosae Crucis afirma ser l'única organisació rosacruz autèntica en Amèrica, i de la mateixa forma que ocorre en els rosacruces europeus lligats als tres manifests originals, intenta hilar una filiació iniciática ininterrompuda des de 1774, data en la que segons l'organisació es va celebrar el primer Gran Consell de la Fraternitat en el nou continent, més concretament en Filadèlfia, fins a la fundació oficial de la mateixa per P. B. Randolph. Esta filiació, com ocorre en la majoria de les organisacions rosacruces actuals, ha de considerar-se més d'acort al seu aspecte “tradicional” que el pròpiament “històric”, ya que no existix cap tipo de documentació fidedigna que la respale.

No obstant, un dels seus “Suprems Grans Mestres”, Reuben Swinburne Clymer, va tindre conflictes d'interés en una atra organisació rosacruz nortamericana, l'AMORC, provablement pel ràpit èxit collit per esta última des de la seua fundació. Poc en acabant de que Clymer ocupara el seu càrrec, est va denunciar en vàries publicacions aparegudes a partir de 1928 les activitats d'Harvey Spencer Lewis, explicant lo que segons la seua opinió constituïa el caràcter "irregular" de l'AMORC i relacionant-l'en l'Ordo Templi Orientis i en particular en el polèmic ocultiste Aleister Crowley.

És cert que Lewis va ser admés per Theodor Reuss en el sí de la O.T.O. en 1921, encara que exclusivament de forma honoraria, i les supostes relacions en Crowley no han segut mai provades.

La doctrina de la Fraternitas Rosae Crucis ensenya que hi ha un sol Deu, Creador i font de tot. Segons afirmen, en cada individu es troba enterrada una partícula de l'element diví, una purna divina. Esta purna celestial és considerada com l'ànima. Per una atra part, Deu va concedir el lliure albir en ser humà i la possibilitat de disminuir o fer créixer esta chicoteta purna a través dels pensaments, desijos i accions. La via per a desenrollar l'ànima consistiria en transmutar la naturalea inferior humana i al mateix temps fer créixer el sentiment d'amor en l'interior de cada individu.

Actualment la Fraternitas Rosae Crucis es troba present casi de forma exclusiva en el continent americà, tenint la seua sèu central en Quakertown, estat de Pennsilvània (EE. UU.).

Societas Rosicruciana in Anglia

La Societas Rosicruciana in Anglia (S.R.I.A.) va ser fundada en Londres en 1865 per Robert Wentworth Little (1840-1878), qui va anar el "Magus Supremus" de l'organisació fins a la seua mort. R. W. Little era tesorer de la Gran Logia Unida d'Anglaterra, en la biblioteca de la qual va dir haver trobat certs manuscrits rosacruces i rituals antics, per mig dels quals va poder fundar la seua societat rosicruciana i que hui en dia seguix sent el seu nexe d'unió en els "Fratres Rosae Crucis" alemans de el XV. Per a pertànyer a la mateixa, el candidat ha d'ostentar el grau de mestre francmaçó i declarar-se ademés com a cristià. La S.R.I.A. té com a objectiu l'estudi i aprofundiment en els conceptes rosacruces i va adoptar per als seus estudis el sistema de graus de la "Rosa Cruz d'Or de l'Antic Sistema".

A esta organisació varen pertànyer també atres renombrados esoteristas europeus, com per eixemple: Kenneth R.H.Mackenzie, qui afirmava estar iniciat en Àustria pel Comte Apponyi i que va ajudar a R. W. Little en l'organisació de la SRIA, Everard Hargrave Jennings, autor de numeroses i importants obres esotèriques, de la mateixa manera que el conegut Alphonse Louis Constant (Eliphas Lévi) i uns atres, alguns dels quals com William Wym Westcott o Samuel Liddell Mathers participaran més vesprada en la fundació d'atres organisacions esotèriques, com la Hermetic Order of the Golden Dawn. En el transcórrer del temps, atres importants noms del món tradicional, sobretot masónico, varen formar part de les seues files, com John Yarker; Arthur Edward Waite i Theodor Reuss.

Esta organisació va tindre numeroses branques en molts països del món, algunes de les quals posteriorment es varen convertir en organisacions independents de la SRIA, com, per eixemple, la Societas Rosicruciana in Amèrica.

Rosae Rubeae et Aureae Crucis

Erro al crear miniatura:

Rosa-Cruz Hermètica.

Esta organisació és l'orde subsecuente de la Orde Hermètica de l'Aurora Dorada, (Hermetic Order of the Golden Dawn). El seu nom llatí es traduïx per "Orde de la Rosa Roja i la Creu d'Or". Per a formar part de la mateixa és necessari cursar tots els graus de la O.H.A.D., despuix de lo que es pot accedir per a ser iniciat en els estudis "rosacruces".

En 1892 tres francmaçons d'alt ranc varen fundar esta organisació, a saber, William Wynn Westcott, Samuel Liddell MacGregor Mathers i William R. Woodman, sobre la base de certs manuscrits antics que supostament varen ser entregats per la viuda de Kenneth MacKenzie i que contenien cinc rituals sifrats que ademés podrien estar relacionats en els Símbols Secrets dels Rosacruces dels Sigles XVI i XVII; aixina que, des dels seus orígens l'orde es componia, com fins ara, de tres graus, que són Adeptus Minor (Adepte Menor), Adeptus Mayor (Adepte Major) i Adeptus Exemptus (Adepte Exent).

La Orde Hermètica de l'Aurora Dorada, en Samuel L. Mathers al seu cap com Imperator, va tindre un èxit molt notable, i des dels anys 1888 fins a 1900 va ser una de les més importants organisacions iniciáticas europees. Va agrupar a numerosos i grans personages de l'esoterisme modern, com Arthur E. Waite o Aleister Crowley.

Esta organisació, que es dedica a estudiar tots els aspectes de la Tradició Hermètica, incloent la màgia ritual (teúrgia), alquímia, astrologia, càbala, tarot, geomancia i cristianisme esotèric, aixina com els misteris egipcíacs, enoquianos, grecs i caldeos, des dels seus orígens ha existit en les ombres, lo que li ha ajudat a subsistir a pesar de les escissions que ha sofrit. La Autèntica Fraternitat de la Rosa Cruz i Stella Matutina són bons eixemples d'eixes escissions.

En 1906, com una mida adicional per a protegir la seua integritat, Samuel MacGregor Mathers la va incloure dins del seu sistema de tres órdens conegut com Orde Rosacruz de Alpha et Omega, corresponent-li ser la segona orde o orde interna de dit sistema.

Actualment, l'Escola Rosacruz de Misteris Alpha Ωmega és propietària llegítima de la marca registrada de la Rosae Rubeae et Aureae Crucis (R.R. et A.C.) (CIPO reg. TMA506051), transmetent les seues ensenyances i iniciacions tal i com varen ser concebudes originalment, mantenint aixina viva i vigent la seua tradició.

Orde Cabalística de la Rosa Cruz

Erro al crear miniatura:

Sagell de la OKRC.

Fundada en 1888 pel marqués Stanislas de Guaita, un jove molt dinàmic que estava relacionat en atres esoteristas de renom, com per eixemple Josephin Péladan, al que admirava enormement, o també Oswald Wirth, autor de vàries obres esotèriques al que va elegir com a Secretari de la O.K.R.C., o el mateix Gerard Encausse (Papus), que va formar part del seu Consell Suprem. Este Consell Suprem estava compost per dotze membres, i varen formar part d'ell reputats esoteristas de l'época com el citat Papus, Paul Adam o el mencionat Josephin Péladan. Entre els seus membres podem trobar al Dr. Lalande (Marc Haven), Yvon Li Loup (Paul Sédir), Agustin Chaboseau i molts atres noms importants en el història de l'ocultisme modern.

Com el seu propi nom indica, esta Orde estava dedicada a l'estudi de la càbala, l'alquímia i les antigues tradicions ocultistes, en la que l'estudi de les obres de Eliphas Lévi, del que Stanislas de Guaïta es considerava discípul, ocupava un lloc important, aixina com les de Martínez de Pasqualis, Louis Claude de Sant Martín, Jacob Boheme i uns atres. El seu ingrés estava llimitat als membres de la Orde Martinista que hagueren alcançat el tercer grau de la mateixa, és dir, el de Superior Desconegut.

Despuix de la mort del seu fundador en 1897, la O.K.R.C. va tindre una existència més teòrica que real. Es varen realisar intents de fusionar-l'en la Orde Rosacruz del Temple i del Grial, fundada per Péladan, pero sembla que este no va demostrar suficient interés en això, i finalment esta Orde cauria progressivament en l'oblit.

Orde de la Rosa-Cruz del Temple i del Grial

En juny de 1890 la "Orde Cabalística de la Rosacruz" va sofrir un cisma, i un dels seus fundadors, Josephin Aimé Péladan (1858-1918), va presentar la seua dimissió com a membre del Consell Suprem de la mateixa. Al mateix temps va dirigir al seu antic grup de la O.K.R.C. un "Manament" anunciant la creació d'una nova Orde comunament coneguda com “Rosa Cruz Estètica” en raó als seus propòsits de “centrar el seu esforç de Llum en el pla artístic”, i donant a conéixer els sèt membres que li assistirien en la seua obra.

Esta nova organisació va rebre el nom oficial de “Orde de la Rosa Cruz del Temple i del Grial”, encara que també li la denomina com “Rosa Cruz Catòlica” per les seues tenyides pseudo-religiosos o fortament relacionats en esta religió. De fet segons Péladan esta organisació tenia com a objectiu “la realisació d'obres de misericòrdia segons l'Esperit Sant, els membres del qual s'esforcen en aumentar la Glòria i preparar el Regne. Exigix tres vots: d'Idealisme per a l'escuder, de Fidelitat per al cavaller i d'Obediència per al comendador. Demana als sabio en absolut concloure la Fe, puix tota contradicció ha segut sempre només aparent i momentànea".

Segons apunten algunes fonts el germà de Josephin Péladan, cridat Adrien, hauria pogut influir en ell per a fundar esta nova Orde sobre la base d'una possible filiació en la cridada “Rosa Cruz de Toulouse”, extrems que són meres suposicions i en absolut estan confirmats, ya que poc o casi res se sap entorn a esta última organisació Tolosana.

En 1893 esta Orde va organisar en París per primera volta els Salons de la Rosa-Cruz, que consistien en exposicions sobre art de tipo espiritualista o simbòlic, i que segons alguns autors varen tindre un èxit considerable. Estos salons varen acollir a numerosos estudiosos de l'ocultisme i l'esoterisme i es varen realisar periòdicament fins a l'any 1897, any en el que també mor Stanislas de Güaita en el castell de Alteville (França), encara que realment no es pot saber si la seua mort va tindre alguna influència en la cessació d'estos “Salons de la Rosa-Cruz”.

Actualment una atra Orde Rosa-Cruz, l'AMORC, és la que ha arreplegat el llegat dels Salons de la Rosa-Cruz, i baix esta denominació realisa importants exposicions en París, intentant seguir el mateix esperit que animava als salons originals.

Escola Rosacruz de Misteris Alpha Ωmega

Erro al crear miniatura:

Escut de la Escola Rosacruz de Misteris Alpha Ωmega.

La Escola Rosacruz de Misteris Alpha Ωmega és una Orde Màgica, Hermètica i Alquímica, fundada originalment en el nom de Orde Rosacruz de Alpha et Omega per Samuel Liddell MacGregor Mathers en 1906, la sèu de la qual actualment es troba en Londres.

Segons la tradició, en 1850 el comte Apponyi va iniciar a Kenneth MacKenzie en Àustria, transmetent-li un antic linaje rosacruz; MacKenzie va registrar en forma sifrada tot el coneiximent que li va ser transmés, creant un grup de documents compost per 60 fojas, conegut com “Els Manuscrits Sifrats”; estos contenen la síntesis de diversos rituals iniciáticos que posteriorment varen ser amprats com a base de l'Orde Hermètica de l'Aurora Dorada. Junt en la transmissió del coneiximent i el linaje rosacruz, a MacKenzie se li va donar el permís per a fundar una branca d'esta antiga Orde Rosacruz de l'Europa Continental, creant dos temples rosacruces en Anglaterra: el número 1, a càrrec del propi MacKenzie, i el número 2, a càrrec de F. G. Irwin. Es diu que temps despuix de la mort de MacKenzie, la viuda d'est va entregar a William Wynn Westcott una còpia dels mencionats manuscrits, en els que supostament figurava la direcció d'una persona que vivia en Alemània de nom Anna Sprengel, els quals va amprar junt en William Robert Woodman i Samuel Liddell MacGregor Mathers per a contactar-la, obtenint d'ella el permís per a fundar el Temple Isis-Urania n.º 3 en 1888, acte que és considerat com el moment de creació de la Orde Hermètica de l'Aurora Dorada.

En 1891, Samuel Liddell MacGregor Mathers va manifestar que les mateixes persones que havien transmés el linaje rosacruz, el permís i el coneiximent a Kenneth MacKenzie, ho havien contactat en París, mencionant que estos "Caps Secrets" -com ell els va cridar-, li varen entregar l'informació necessària per a fundar una segona orde rosacruz que se superpondria a l'Orde Hermètica de l'Aurora Dorada, mateixa que va ser fundada per Mathers un any despuix, en 1894, baix el nom de Rosae Rubeae et Aureae Crucis (R.R. et A.C.).

Despuix de haver fundat la R.R. et A.C., Mathers es va mudar permanentment a París en la finalitat de mantindre's en comunicació en els “Caps Secrets”, d'els qui va rebre els coneiximents i ensenyances bàsics per a instituir els últims tres graus de l'Orde, motivant-ho a fundar l'Orde Rosacruz de Alpha et Omega (A.O.) en 1906, com una superestructura per a unir en forma coherent el “Sistema de Tres Órdens”, en l'Orde Hermètica de l'Aurora Dorada com la seua Orde Externa o Primera Orde, la R.R. et A.C. com l'Orde Interna o Segona Orde, i els últims tres graus com la Tercera Orde o Orde Secreta.

Encara que per un llarc temps la comunicació en els "Caps Secrets" va ser interrompuda, Alpha et Omega manifesta haver restablit el contacte en 2002, d'els qui diu haver rebut l'informació necessària per a concloure l'obra iniciada per Mathers casi cent anys arrere, establint d'una volta per totes els últims tres graus de l'Orde.

En el pas dels anys Alpha et Omega ha anat vivint una renovació interna que li ha permés passar de ser una orde tancada, a ser una institució acadèmica en la que s'estudia, analisa, investiga i desenrolla coneiximent amagat de l'escola de tradició occidental, generant dia a dia nous sistemes d'ensenyança i coneiximents que són transmesos als seus varis mils de membres al voltant del món en múltiples idiomes, raó per la qual en 2016 es va decidir canviar el terme de Orde pel de Escola.

La Escola Rosacruz de Misteris Alpha Ωmega és considerada una tradició rosacruz degut a que filosòfica i doctrinariament manté un fort víncul fundacional en la llegenda de Christian Rosenkreuz, estant relacionada en diversos linajes rosacruces, com l'alemana "Gold und Rosenkreuzer" (Rosacruz d'Or), de la qual va assimilar diverses qüestions, tal com la seua estructura de graus; el seu camp d'estudi inclou la trinitat rosacruz original de disciplines espirituals, coneguda com "Trinosofía", és dir, la càbala, l'alquímia i la màgia, sent necessari senyalar que per a Alpha et Omega no existix el "rosacrucisme místic", toda vez que considera que el rosacrucisme és eminentment màgic.

La Fraternitat Rosacruz

Erro al crear miniatura:

Emblema de La Fraternitat Rosacruz

La Fraternitat Rosacruz va ser fundada en 1909 en EE. UU. per Karl Ludwig Von Grasshoff, més conegut per el pseudónimo de Max Heindel i actualment té la seua sèu central en Oceanside, estat de Califòrnia.

Es definixen a sí mateixos com a “místics cristians” i segons la pròpia organisació el seu propòsit és disseminar una ensenyança definida i llògica sobre l'orige, evolució i fi últim del ser humà i de l'univers, intentant actuar com un nexe d'unió entre la ciència i la religió. Paralelament a l'ensenyança de tall cristià, també transmeten una ensenyança de tipo astrológico, oferint tot el seu sistema d'instrucció espiritual de forma totalment gratuïta.

Tenen per lema: “Una ment pura, un cor noble, un cos sà”.

El cos fonamental de l'ensenyança de la Fraternitat Rosacruz, està basat en el llibre que el propi fundador va escriure en Nova York al voltant de 1908, “El Concepte Rosacruz del Cosmos” i que estaria basat en certes revelacions que l'autor va rebre dels “Germans Majors” en els hauria entrat en contacte, sent estos últims definits com a “jagants espirituals de la raça humana”.

L'organisació conta en nou graus, estant esta estructura molt lligada a conceptes derivats de l'astrologia. Aixina cada grau està associat a un dels planetes astrológicos tradicionals i a algunes fases llunars. També oferixen cursos per correspondència sobre la seua filosofia i ensenyança.

De la mateixa manera que atres organisacions rosacruces reivindiquen un llaç tradicional en la Fama Fraternitatis i la Confessio Fraternitais de el XVII, exhibint les inicials C.R.C. (Cristian Rosen Creutz) en el seu emblema, el qual està compost per una creu al voltant del centre de la qual apareix una corona de sèt roses roges sobre una estrela lluminosa de cinc puntes.

L'Antiga i Mística Orde de la Rosa-Cruz

Erro al crear miniatura:

Sagell de la AMORC.

Fundada en 1915 en Nova York (EE. UU.) per Harvey Spencer Lewis, és provablement una de les organisacions rosacruces modernes més importants del món. El seu nom original llatí és "Antiquus Misticusque Ordo Rosae Crucis", encara que és mundialment coneguda com Orde Rosacruz AMORC. Segons la seua pròpia definició l'AMORC és una organisació tradicional, filosòfica i iniciática, que perpetua el coneiximent que li ha segut transmés pels Rosacruces i iniciats del passat a través dels sigles.

Harvey Spencer Lewis s'havia interessat des de molt jove per l'esoterisme en general i pel Rosacrucismo en particular, i hi havia sent membre fundador i President de la American Society for Psychical Research de Nova York. En 1909, despuix de haver tingut contactes en Mary Banck Stacey es va traslladar a Toulouse (França) a on va contactar en una branca de la Rosacruz europea que fins a la data no ha pogut definir-se en exactitut, pero que segons alguns historiadors de l'esoterisme es tractaria de la cridada “Rosacruz de Toulouse", de la que Adrien Péladan, germà de Josephin Péladan, fundador de la Rosa-Cruz Estètica, hauria segut un important membre, junt en atres esoteristas de renom francesos. Despuix de haver segut iniciat en la Rosa-Cruz, va retornar a Amèrica a on va promoure diverses activitats relacionades en el moviment rosacruz i finalment va fundar l'AMORC en 1915.

La Gran Logia Suprema de l'AMORC es va traslladar en 1917 a Tampa (Florida) i despuix a Sant Josep (Califòrnia), a on va construir un complex denominat com a Parc Rosacruz, compost d'un Museu d'Antiguetats Egipcíaques, un planetari, l'Universitat Rosacruz Internacional i edificis destinats a albergar les activitats pròpies de l'Orde.

Harvey Spencer Lewis va morir en 1939, moment en el que Ralf Maxwell Lewis, el seu fill, li va succeir com Imperator, al front de l'AMORC. baix el mandat del seu segon imperator, la AMORC va conéixer una expansió mundial i va collir un gran número de membres, formant Logias en molts països del món.

A la mort de Ralph. M. Lewis en 1987 va ser nomenat imperator Gary L. Stewart, el qual va ser destituït per acort unànim de la Gran Logia Suprema de l'AMORC en 1990, segons pareix per qüestions de tipo financer que mai varen aplegar a aclarir-se completament. Actualment el Imperator és l'italià Claudio Mazzucco, nomenat el 18 d'agost de 2019.

Despuix de la destitució de Gary L. Stewart, l'AMORC va sofrir diverses escissions, dels quals varen sorgir organisacions rosacruces minoritàries i similars a la AMORC en la seua estructura, com la ConFraternitatis Rosae Crucis, fundada en 1996 pel propi Steewart, la Cenacle de la Rose-Croix en França, l'Ancient Rosae Crucis en EE. UU. i unes atres.

Erro al crear miniatura:

Parc Rosacruz, Sant Josep (Califòrnia – EE. UU.)

Un gran número d'importants personalitats de l'esoterisme modern han format part dels membres de l'AMORC i han ocupat càrrecs de responsabilitat en el seu sen, com per eixemple Raymond Bernard, Nicholas Roerich, Raymond Andrea, Jean Guedson, Francois Jovillet de Castelot, Ëdith Piaf, etc. Ademés l'AMORC, com moltes atres organisacions rosacruces, reivindica la pertinença en el passat de moltes personalitats històriques, com Benjamin Franklin, Isaac Newton, René Descartes, Sir Francis Bacon, Michael Maier, Robert Fludd, etc.

l'AMORC reivindica per un costat un llaç tradicional en l'Antic Egipte i per un atre un de tipo històric en els primers rosacruces de el XVII. Està estructurada en dotze graus, dels quals els nou primers es corresponen en els de la Rosacruz d'Or de l'Antic Sistema, utilisats també per la SRIA (Societas Rosicruciana in Anglia). Els seus tres últims graus es denominen com dels Illuminati, encara que segons pareix no guarden cap relació en l'extinta societat secreta europea.

En l'actualitat l'AMORC conte, segons les seues pròpies fonts, en més de 250.000 membres en tot lo món, repartits en 16 Grans Logias que, més allà dels països, agrupen a tots els membres d'un sol idioma. Cada Gran Logia està dirigida per un Gran Mestre. La Gran Logia suprema d'AMORC reunix a tots els Grans Mestres del món, i està presidida pel Imperator, títul tradicional que rep el màxim representant de la tradició rosacruz.

Orde Rosacruz

Logo de l'Orde Rosacruz

És l'única organisació rosacruciana en tot lo món que no utilisa per a la seua identificació cap adjectiu calificatiu. Va ser fundada, o despertada al seu actual cicle d'activitat, el 6 de giner de 1988 pels firmants del seu Manifest Fundacional, d'entre els quals havia iniciats que pertanyien, o havien rebut formació, en diverses organisacions iniciáticas. Despuix de l'acte de fundació,

Reproducció del manifest fundacional de l'Orde Rosacruz

Ángel Martín Velayos va ser elegit president del Consell Sobirà de l'Orde Rosacruz i Gran Mestre Sobirà de la mateixa.

L'Orde Rosacruz ha tingut un gran desenroll i, en l'actualitat, conta en membres en 52 països de tots els continents, compartint les seues ensenyances en espanyol, anglés, alemà, rus, i italià, i en Logias i Triànguls en països, d'Amèrica i Europa.

L'Orde Rosacruz té el seu propi sistema d'ensenyances, iniciacions, rituals, i lliçons, i es compon de 33 Graus, dels quals 12 corresponen a la Cambra Postular d'Instrucció, 7 a la Cambra Filosòfica, 3 a la Cambra Capitular, i 11 Graus adicionals que corresponen al grup d'instrucció especial conegut com el Consistori. Les Iniciacions, Cerimònies simbòliques, i elevació de Graus, es realisen en Temples, en un ritual propi i molt elaborat, encara que aquells que no poden assistir a un Temple poden rebre les seues Cerimònies Simbòliques d'Introducció en la seua pròpia llar.

Aixina mateix, l'Orde Rosacruz conta en grups selectes de membres, elegits pel seu servici als ideals Rosacruces, entre ells els “Constructors del Temple” i els “Cavallers Rosacruces”.

En l'actualitat, les ensenyances de l'Orde Rosacruz es transmeten pels mijos més moderns (per carta postal, correu electrònic, videoconferències, etc.), puix els Rosacruces són una institució modele, completament integrada en el progrés, complementant, d'esta manera, els métodos més tradicionals, i l'instrucció presencial dels Temples en Logias i Triànguls Rosacruces, per això, l'Orde Rosacruz es definix com una “Orde mundial, esotèrica, iniciática, i tradicional, dedicada a l'estudi, desenroll, i posada en pràctica de les facultats més elevades del Ser Humà”.

En l'Orde Rosacruz s'han posat en llenguage modern les més elevades ensenyances dels Rosacruces de sigles passats, que inclouen els principis bàsics de les ciències tradicionals (astrologia, alquímia, càbala, simbologia, etc.) pero presentades de manera moderna i molt pràctica, de tal manera que els seus estudiants puguen utilisar les seues ensenyances per a millorar la seua vida i harmonisar-se en les forces espirituals i còsmiques.

Temple Rosacruz.

Com a requisits fonamentals per a ser admesos a l'Orde Rosacruz, és necessari ser major d'edat, creure en Deu, i complir en les lleis del país a on es tinga el privilegi de viure. Si un solicitant és admés a l'Orde Rosacruz, ha de passar un periodo de tres mesos en els que l'aspirant aplega a manejar alguns principis bàsics que li preparen per a rebre els Estudis Graduats.

L'Orde Rosacruz declara que “La Rosa Cruz” és un arquetip que representa en Ser Humà en el sentit més elevat del terme, i que ningú és un verdader Rosacruz pel fet d'estar afiliat a un grup, siga el que siga, de tal manera que les escoles denominades Rosacruz són solament “una escola visible” en la que els seus estudiants es preparen per a ser, algun dia, i si ho mereixen pel seu esforç, verdaders Rosacruces, units a l'ideal Rosacruz de perfecció i bondat.

L'Orde Rosacruz proclama que els Rosacruces són hereus espirituals de les Antigues Escoles dels Misteris que varen florir en Babilonia, Egipte, Grècia i Roma i, tal volta, anteriorment, pero que el moviment Rosacruz va començar a partir de 1378, data en la que, segons la Fama Fraternitatis, va nàixer el seu “mestre i fundador” Christian Rosenkreuz.

Han pertanygut al moviment Rosacruz, i han transmés les seues ensenyances que són arreplegades i compartides per l'Orde Rosacruz, personages lluents i predecessors de la ciència actual com Paracelso, Giordano Bruno, Galileo Galilei, Miguel Servet (l'apòstol de la llibertat de consciència), Heinrich Khunrath, Kepler, Tycho Brahe, Francis Bacon, Isaac Newton, Leibniz, i moltes atres personalitats que han donat a l'humanitat multitut d'obres plenes de força, bellea, i saber, com Jakob Böhme, René Descartes, Pascal, Honoré de Balzac, Beethoven, i molts atres lliterats, artistes, i benefactors.

En l'actualitat, la Sèu Sobirana de l'Orde Rosacruz per a tot lo món es troba en la “Mansió Rosacruz” en Santa Brígida (Gran Canària), Illes Canàries. La mansió és una àmplia propietat en la que es troben les oficines administratives, el Temple del Consell Sobirà, i els fondos documentals de l'Orde Rosacruz, que conten en un important número de llibres antics, edicions originals d'antics tractats Rosacruces, i documents històrics únics.

Orde Rosacruz Iniciática (ORCI)

Erro al crear miniatura:

Emblema de ORCI

L'Orde Rosacruz Iniciática (ORCI) és una escola rosacruz de caràcter fraternal que fonamenta els seus treballs en l'estudi i la pràctica de l'Alquímia Espiritual, el Simbolisme, el Hermetisme i l'impuls dels manuscrits rosacruces de principis de el XVII.

Vinculada en el seu orige en l'Orde del Temple de la Rosa Cruz i l'Opus Philosophicae Initiationis, ORCI sustenta les seues ensenyances en la Filosofia Iniciática. Posseïx cinc graus de bestreta que relaciona al procés alquímic, a saber: Cuervo (Cambra negra, nigredo), Cisne (Cambra blanca, albedo), Àguila (Cambra groga, citrinitas), Pelícano (Cambra roja, rubedo) i Fénix (Cambra alta, quintaesencia).

Abans de l'ingrés formal a l'Orde, l'estudiant passa per un periodo preliminar d'un any cridat probacionismo abans d'accedir als graus de formació.

D'acort en ORCI, l'Iniciació és un estat de consciència que es correspon al cridat estat Rosacruz, l'allumenament de la consciència, en un procés ascendent, contracorrent i gradual de l'obscuritat a la llum, del somi a la vigília, de l'ignorança al saber.

El present cicle de l'Orde Rosacruz Iniciática va començar l'1 de giner de 2019.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Esoterisme|20px|Vore el portal sobre Esoterisme]] Portal:Esoterisme. Contingut relacionat en Esoterisme.
• Esperit
• Esotèric
• Esoterisme
• Espiritisme
• Iniciació
• Misticisme
• Ocultisme
• Sectes
• Societats secretes
• Teosofia
• Maçoneria