Anar al contingut

Paracelso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Paracelso
Este artícul tracta del personage històric. Per a l'archipèlec, vejau: Illes Paracelso.

Theophrastus Phillippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,[1] també Theophrastus Bombast von Hohenheim,[2][3] conegut com Paracelso o Teofrasto Paracelso (n. en Zuric, en la Teufelsbrücke, Einsiedeln, c. 1493[4]-Salzburc, 24 de setembre de 1541), va anar un alquimista, mege i astrólogo suís.[5] Va ser conegut perque es creïa que havia conseguit la transmutació del plom en or per mig de procediments alquímicos i per haver-li dau al zinc el seu nom, cridant-ho zincum.[6]

És considerat a voltes com el pare de la toxicologia en la seua célebre frase dosis sola facit venenum, és dir, «la dosis fa al verí», màxima de la disciplina.[7]

El nom Paracelso (Paracelsus, en llatí), que va triar per a sí mateix i pel que és generalment conegut, significa «igual o semblant a Celso», un mege romà d'el I. La seua incessant busca de lo nou i la seua oposició a la tradició i els remeis heretats de temps antics li postulen com un mege modern, alvançat als seus contemporàneus. En canvi, en la seua concepció del misticisme i l'astrologia es podria dir que va mantindre una postura inmovilista sobre els conceptes més arcaics.[8]

Biografia

Va nàixer i va ser criat en Einsiedeln (Suïssa), fill del mege i alquimiste suabo Wilhelm Bombast von Hohenheim i de mare suïssa.

«Lo que es forja en el fòc és alquímia, ya siga en un forn o en l'estufa de la cuina.»
Paracelso[9]

En la seua joventut va treballar en les mines com a analista. Va començar els seus estudis als 16 anys en l'Universitat de Basilea, i més vesprada en Viena. Es va doctorar en l'Universitat de Ferrara. Va treballar com a cirugià militar al servici de Venècia en 1522, per lo que és provable que estiguera en moltes guerres entre 1517 i 1524 en Països Baixos, Escandinavia, Prusia, Tartaria i, possiblement, el propenc Orient.[10]

Discrepava en l'idea que llavors tenien els meges de que la cirugia era una activitat marginal relegada als barbers.

«No deu haver cap cirugià que no siga també mèdic. A on el mege no siga també cirugià no serà més que un ídol que no és sino un monigote.»
Paracelso[9]

Les seues investigacions es varen bolcar sobretot en el camp de la mineralogia. Va viajar prou, en busca del coneiximent de l'alquímia. Va produir remeis o medicaments en l'ajuda dels minerals per a destinar-els a la lluita del cos contra la maltia. Un atre aporte a la medicina moderna va ser l'introducció del terme sinovial; d'allí el líquit sinovial, que lubrica les articulacions. Ademés va estudiar i va descobrir les característiques de moltes malties (sífilis i papada entre atres), i per a combatre-les es va servir del sofre i el mercuri. Va ser ademés el primer en identificar una maltia produïda pel treball.[11]

«Has salvat a Frobenius, que és la mitat de la meua vida, del món de les ombres.»
Desiderio Erasmo en carta a Paracelso, en enterar-se de que este havia salvat, en 1527, la vida de Johann Froben, impressor protestant i humaniste que patia una greu infecció en una cama, que podria haver segut amputada.[9]

L'orde còsmic era lo que interessava a Paracelso en primera instància i ho va trobar en la tradició astrològica. La doctrina del Astrum in corpore és la seua idea capital i més volguda. Fidel a la concepció de l'home com microcosmos, va posar el firmament en el cos de l'home i ho va designar com Astrum o Sydus (en espanyol, astre o constelació). Va ser per a ell un cel endosomático el curs estelar del qual no coincidix en el cel astronòmic, sino en la constelació individual que comença en el «Ascendent» o horòscop. Se li atribuïx la paternitat del terme Espagiria. Un dels principis de Paracelso va ser: «Únicament un home virtuós pot ser bon mege»; per a ell, la medicina tenia quatre pilars:

  1. astronomia
  2. ciències naturals
  3. química
  4. l'amor

Va introduir l'us del láudano. El seu principallibre va ser La gran cirugia (Die Grosse Wundartzney). A pesar de que es va guanyar prou enemics i va obtindre fama de mac, va contribuir en gran manera a que la medicina seguira un camí més científic i s'alluntara de les teories dels escolàstics. També va aportar senyes alquímicos. A Paracelso se li atribuïx l'idea de que els quatre elements (terra, fòc, aire i aigua) pertanyien a criatures fantàstiques que existien abans del món. Aixina que, la terra pertanydria als gnoms, l'aigua a les nereidas (nimfes aquàtiques), l'aire als silfos (esperits del vent) i el fòc a les salamandres (fades de fòc). Igualment, Paracelso va acceptar els temperaments galénicos i els va associar als quatre sabors fonamentals. Esta associació va tindre tal difusió en la seua época que encara hui en dia, en llenguage coloquial, nos referim a un caràcter dolç (tranquil, flemático), amarc (colérico), salat (sanguíneu, dicharachero) i el caràcter àcit pertanydria al temperament melancòlic. Va morir a l'edat de 47 anys en Salzburc i els seus restants varen ser enterrats segons els seus desijos en el cementeri en l'iglésia de Sant Sebastià en Salzburc.

Obres

Publicada en vida
  • Vom Holz Guaico, 1529.
  • Von der Französischen kranckheit Drey Bücher, 1530.
  • Vonn dem Bad Pfeffers in Oberschwytz gelegen, 1535.
  • Die großi Wundarzney Ulm, 1536 (Hans Varnier); Augsburg (Haynrich Stayner (=Steyner)), 1536; Frankfurt/ M. (Georg Raben/ Weygand Hanen), 1536.
  • Prognostications, 1536.
Publicacions pòstumes
  • Wundt unnd Leibartznei. Frankfurt/ M., 1549 (Christian Egenolff); 1555 (Christian Egenolff); 1561 (Chr. Egenolff Erben).
  • Von der Wundartzney: Ph. Theophrasti von Hohenheim, beyder Artzney Doctoris, 4 Bücher. (Peter Perna), 1577.
  • Von donen Krankheiten baix die Vernunfft Berauben. Basel, 1567.
  • Archidoxa. Kraków, 1569.
  • Kleine Wundartzney. Basel (Peter Perna), 1579.
  • Opus Chirurgicum, Bodenstein, Basel, 1581.
  • Huser quart edition (medicinal and philosophical treatises), Basel, 1589.
  • Chirurgical works (Huser), Basel, 1591 und 1605 (Zetzner).
  • Straßburg edition (medicinal and philosophical treatises), 1603.
  • Kleine Wund-Artzney. Straßburg (Ledertz) 1608.
  • Opera omnia medico-chemico-chirurgica, Genevae, Vol3, 1658.
  • Philosophia magna, tractus aliquot, Cöln, 1567.
  • Philosophiae et Medicinae utriusque compendium, Basel, 1568.
  • Liber de Nymphis, sylphis, pygmaeis et salamandris et de caeteris spiritibus

Eponimia

En la ficció

  • En la novela L'aventurer de Mika Waltari (1948) es nomena a Paracelso en distintes ocasions com a mestre de Miguel, protagoniste de la mateixa. Ademés es fa menció de la seua participació per a salvar la cama de Johann Frobenius i, a partir d'allí, la seua relació en Erasmo de Róterdam com a mèdic.[18]
  • En el videojoc de Capcom Resident Evil 3, L'Espasa de Paracelso és el nom d'un canó de riel electromagnètic.
  • Junt a Agrippa, Paracelso és un dels 101 macs famosos que apareixen en els cromos de les Granotes de Chocolate en l'univers Harry Potter. En els llibres, la seua estàtua apareix en Hogwarts.
  • En el mànega i anime Fullmetal Alchemist, el pare dels germans Elric rep el nom de Van Hohenheim. En l'anime de 2009, Fullmetal Alchemist Brotherhood, Van Hohenheim adopta este nom despuix d'haver rebujat el de "Theophrastus Bombastus".
  • Se li menciona en els capítuls 92 i 94 de Moby-Dick, d'Herman Melville.
  • L'obra radiofònica de Mark Barratt La Coa del Pavo Real tracta varis successos (alguns ficticis) ocorreguts en el seu retir en Basilea al voltant de 1527. Va ser emesa per primera volta a través de BBC Radi 4 el 29 d'abril de 1991, en Alan Howard com Paracelso.
  • És mencionat com un dels “molts héroes i heroïnes irlandesos de l'antiguetat” en l'episodi de “Cíclopes” de Ulises, de Joyce.
  • Ocupa un lloc destacat en la primera part de la Trilogia de Cornualles: Els àngels rebels, de Robertson Davies.
  • En el joc Haunting Ground, el principal vilà es diu Aureolus.
  • En la novela The Cunning Man es parla de Paracelso com a gran influència en la medicina eixercida pel doctor Jon Hullah.
  • En la série de TV Beauty & the Beast, un científic depravado que es fa cridar Paracelso és un dels principals vilans.
  • En La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne, Roger Chillngworth li dona a Hester Prynne un remei que és a lo manco tan vell com Paracelso.
  • En ellibre El país de la canella, de l'escritor colombià William Ospina, Paracelso és mencionat com un dels discípuls que han adoptat el nom del seu mestre Teofrasto.
  • En Nosferatu, eine Symphonie dones Grauens, el Professor Bulwer és descrit en els crèdits com a “seguidor de Paracelso”.
  • En la série de TV Warehouse 13, Paracelso (interpretat per Anthony Head) és un famós alquimiste que va ser petrificado pels agents de Warehouse 9 per l'assessinat de 600 persones en l'objectiu de crear una pedra filosofal que utilisaria per a alcançar l'immortalitat. És lliberat i es convertix en el principal antagonista de la série en el final de la quarta temporada i l'inici de la quinta.
  • En el vaig animar Trinity Seven se li menciona en el capítul 2 en una classe sobre la matèria i la seua composició.
  • En el videojoc Soulcalibur Legends existix un personage que du el mateix nom que Paracelso, i actua com el mestre d'Iska Farkas. A pur de les notes que Iska va furtar a Paracelso (el seu mestre), va ser capaç de crear un homúnculo.
  • Apareix com un servant de la classe Caster en Fate/Prototype: Sougin no Fragments.[19]
  • En el joc per a mòvils Fate/Grand Order, és un servant de classe Caster.[20]

Vore també

Referències

  1. ↑ [enllaç trencat]
  2. ↑ Amador Schüller Pérez(2004).«Anals de la Real Acadèmia Nacional de Medicina, tom CXXI, quadern IV».ISSN 0034-0634.
  3. ↑ Asimov, Isaac. Introducció a la ciència, Barcelona: Orbis. ISBN 978-84-7634-117-9.
  4. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada birth_dona't
  5. ↑ C. G. Jung. Obra completa. Volum 15. Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ciència. Paracelso. 3, § 1. Madrit: Editorial Trotta.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas»..
  7. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  8. ↑ Julián Royuela. [1] Journal of Feelsynapsis (JoF). issn=2254-3651. 2012 (2): 60-65
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Bronowski, J. (1973/1979). L'ascens de l'home. Trad. Alejandro Ludlow Wiechers, Francisco Rebolledo López, Víctor M. Lozano, Efraín Hurtado i Gonzalo González Fernández. Londres/Bogotà: BBC/Fondo Educatiu Interamericà.
  10. ↑ «el Galeo Project». Consultat el 30 de novembre de 2015.
  11. ↑ Bronowski, J. (1973/1979). L'ascens de l'home. Trad. Alejandro Ludlow Wiechers, Francisco Rebolledo López, Víctor M. Lozano, Efraín Hurtado i Gonzalo González Fernández. Londres/Bogotà: BBC/Fondo Educatiu Interamericà.
  12. ↑ «Paracelsus» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  13. ↑ «(2239) Paracelsus» (en anglés). Jet Propulsion Laboratory. Consultat el 31 d'agost de 2015.
  14. ↑ García de Mendoza i Hernández (2012). Johann Wolfgang von Goethe, Palibrio, pp. 60. ISBN 146332118X.
  15. ↑ Paracelsus (1835)
  16. ↑ "The Rose of Paracelsus"
  17. ↑ «NY Claves: Paracelsus». NY Claves. Consultat el 13 de setembre de 2009.
  18. ↑ Waltari, Mika (1948). Maldini - Geli (ed.). (en Espanyol), Perú 1186, Buenos Aires, Argentina: Edicions selectes, p. 365.
  19. ↑ «Fate/Grand Order Caster Paracelsus Von Hohenheim Noble Phantasm». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2017. Consultat el 12 de maig de 2013.
  20. ↑ «fate/grand order».

Edició en espanyol

Editorial Tritemio està portant a terme la publicació de les obres de Paracelso en la seua colecció de Medicina Tradicional d'Occident:

  • (2019) Spagyria. Principis Terapeúticos. ISBN 9788416651184.
  • (2019) . ISBN 9788416651177.
  • (2017) Ellibre de la Restauració i la Renovació. ISBN 9788493483111.
  • (2016) Els XIV llibres dels parágrafos. ISBN 9788416651023.
  • (2015) . ISBN 9788492822935.
  • (2015) Tractat sobre les malties produïdes pel tàrtar. ISBN 9788492822881.
  • (2014) Els dèu llibres sobre les archidoxias alquímicas. L'elaboració espagyrica de medicaments. ISBN 9788492822904.
  • (2008) Tractat sobre les malties de la matriu. ISBN 9788493587154.
  • (2008) Tractat sobre les malties dels miners. ISBN 9788493587147.
  • (2007) Ellibre de la Llarga Vida. ISBN 9788493483104.
  • (2007) Herbarius. ISBN 9788493483142.
  • (2007) . ISBN 9788493483128.
  • (2007) Cinc tractats de filosofia. ISBN 9788493483159.

Atres edicions

  • (2009) Botànica amagada: les plantes màgiques segons Paracelso, Ed. Facsímil. Rodolfo Putz. Valladolit: Maxtor. ISBN 978-84-9761-275-3.
  • (2007 [2ª edició]) Paracelso. Texts essencials, Edició de Jolande Jacobi, introducció de Gerhard Wehr, epílec de C. G. Jung, traducció Carlos Fortea. L'Arbre del Paraís 24. Madrit: Edicions Siruela. ISBN 978-84-7844-567-7.
  • (2007) , Barcelona: Edicions Obelisc. ISBN 978-84-9777-342-3.
  • (2004) Diccionari de botànica amagada: les plantes màgiques, Agotat. Barcelona: Edicions 29. ISBN 978-84-7175-529-2.
  • (2004) Els misteris dels signes del zodíac: medicines celestials. Cura màgica de malties en sagells gravats en metals, Barcelona: Editorial Humanitas. ISBN 978-84-7910-383-5.
  • (2004) , Barcelona: Editorial Humanitas. ISBN 978-84-7910-381-1.
  • (2004) Els secrets de l'alquímia: l'art amagat revelat en la naturalea dels planetes, Barcelona: Editorial Humanitas. ISBN 978-84-7910-380-4.
  • (2003) , Quarta edició bilingüe alemà-espanyol. Barcelona: Edicions Obelisc. ISBN 978-84-9777-043-9.
  • (1999) , Agotat. Barcelona: Editorial Humanitas. ISBN 978-84-7910-037-7.
  • (1997) Manual de la Pedra Filosofal i atres texts alquímicos, Barcelona: MRA. ISBN 978-84-88865-28-1.
  • (1990) Paracelso: Obres Completes, Barcelona: Edicomunicación. ISBN 978-84-7672-264-0.
  • (1984) Botànica amagada: les plantes màgiques, Agotat. Buenos Aires: Editorial Kier. ISBN 978-950-17-0611-6.
  • (1977) Tres tractats esotèrics, Madrit: Luis Cárcamo editor. ISBN 978-84-85316-00-7.
  • (1945) Obres Completes (Opera Omnia), Conté Estudi Preliminar sobre Paracelso; Llibre dels Pròlecs; Llibre de les Entitats; Llibre de les Paradoxes. 435 págs. Buenos Aires, Argentina: Editorial Schapire. ISBN 978-84-86307-45-5.

Bibliografia

  • Agamben, Giorgio (2009). Signatura rerum: sobre el método, Buenos Aires: Adriana Hidalgo editora. ISBN 978-987-1556-17-5.
  • Jung, Carl Gustav (2015). Obres completes. Volum 13. Estudis sobre representacions alquímicas. Paracelso com a fenomen espiritual (1942), Madrit: Editorial Trotta.
  • – (1999 [3ª edició 2007]). Obres completes. Volum 15. Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ciència. Paracelso (1929). Paracelso com a mèdic (1941/1942), Madrit: Editorial Trotta.
  • Port, Javier (2001). Paracelso: l'home en flames, Tres Vores: Nivola llibres i edicions. ISBN 978-84-95599-24-7.
  • Riviere, Patrick (2001). Paracelso, Barcelona: Editorial De Vecchi. ISBN 978-84-315-2642-9.
  • Yates, F. A. (2008). El iluminisme rosacruz, Madrit: Edicions Siruela. ISBN 978-84-9841-167-6.

Enllaços externs

Paracelsus en Wikimedia Commons. Paracelso en Viquidites.

  •  Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Bibliografia en llínea i edicions facsímils
Uns atres


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paracelso&oldid=1415349»