William Blake

William Blake

William Blake (Londres, 28 de novembre de 1757-Londres, 12 d'agost de 1827) va ser un poeta, pintor i gravador britànic. Encara que va permanéixer en gran part desconegut durant el transcurs de la seua vida, actualment el treball de Blake es té en alta estima. Per la relació que en la seua obra tenen la poesia i els seus respectius gravats, sol posar-se a Blake com a eixemple del «artiste total». Segons el periòdic The Guardian, «William Blake és, en gran marge, el major artiste que Gran Bretanya ha produït».

Considerar els guanys de Blake en poesia o en les arts visuals per separat seria perjudicial per a entendre la seua obra: Blake vea estes dos disciplines com dos mijos inseparables d'un mateix esforç espiritual unificat. Abdós són necessàries per a apreciar correctament el seu treball. Per esta raó, les edicions ilustrades de l'obra de Blake no havien segut especialment valorades en el passat, fins que els alvanços en les tècniques d'impressió varen permetre una major difusió, en fer-se les seues obres més accessibles.

Per a vore un món en un gra d'arena

i un paraís en una flor selvada,

sostingues l'infinit en la palma de la mà

i l'eternitat en una hora.

(Fragment de Auguris d'inocència)

Infància i família

Blake va nàixer en el 28 de Broad Street, Golden Square, Londres, en una família de classe mija nova, en 1757. El seu pare era calcetero. Es creu que varen pertànyer a una secta religiosa radical denominada Dissenters. La mare de Blake, Catherine Wright, i el seu primer marit havien pertanygut a la Iglésia de Moravia, i alguns crítics advertixen certs ecos moravianos en la poesia de Blake. La Bíblia va ser una influència primerenca i profunda en Blake, i seguiria sent una font d'inspiració crucial durant tota la seua vida.

Des d'una edat primerenca Blake va tindre visions, la més precoç va ser quan, en Peckham Rye, tenint al voltant de nou anys va vore un arbre ple d'àngelés «adornant en centelleigs/centellejos, com a estreles, cada branca». D'acort en el biógraf victorià de Blake, Alexander Gilchrist, despuix de tindre la visió va retornar a la seua casa i ho va comentar, escapant d'una tana del seu pare per l'intervenció de la seua mare. Encara que totes les evidències sugerixen que els pares recolzaven a Blake i eren de tendència molt lliberal, la seua mare sembla que va ser especialment la seua defensora; varis dibuixos i poemes primerizos de Blake decoraven les parets de la seua habitació.

En una atra ocasió, Blake va observar als segadores treballant, i va vore «figures angelicales caminant entre ells». És possible que atres visions ocorregueren abans d'estes: més alvance en la seua vida, l'esposa de Blake, Catherine, li recordaria la volta que va vore el cap de Deu «colocada en la finestra». La visió, recordava Catherine al seu marit, li va deixar cridant.

Blake va començar a gravar còpies de dibuixos d'antiguetats gregues, aplegant el seu pare a comprar-li algunes (una indicació més del respal que els seus pares li varen donar). Blake preferia realisar estes còpies a inventar els seus propis dibuixos. A partir d'estos dibuixos, Blake va trobar la seua primera exposició a les formes clàssiques, a través del treball de Rafael, Miguel Ángel o Alberto Durero, artistes que no gojaven llavors d'igual reconeiximent, pero que Blake creïa superiors a aquells de les escoles flamenques i venecianes. L'influència d'estes obres clàssiques en les seues pintures pot apreciar-se en la seua obra posterior.

Els seus pares coneixien el seu temperament testarudo i no li varen enviar a l'escola sino que li varen permetre accedir a l'escola de dibuix d'Henry Pars, a on va deprendre els fonaments d'este art. Llegia àvidament els temes que ell mateixa elegia. Durant este periodo, Blake també feya exploracions en la poesia; els seus primers treballs mostraven el coneiximent de Ben Jonson i Edmund Spenser.

Aprenentage en Basire

El 4 d'agost de 1772, a l'edat de catorze anys, Blake va començar els seus sèt anys d'aprenentage en James Basire, gravador de la Society of Antiquaries i de la Royal Society, en el 31 de Great Queen Street. L'estil de Basire, que molts consideraven antiquat, encaixava més en l'estil personal de Blake; no obstant, l'instrucció en esta forma antiquada va poder haver tingut despuix un efecte perjudicial en els seus intents per adquirir treball o reconeiximent al final de la seua vida.

Durant este temps Blake va deprendre la complicada tècnica dels gravats tal com es feyen en l'Anglaterra de finals de el XVIII. Es creu que algunes de les ilustracions de Blake durant esta época varen poder ser les de A New System, or an Analysis of Ancient Mythology de Jacob Bryant, i Sepulchral Monuments in Great Britain de Richard Gough. No obstant molts dels treballs que portaven a terme els aprenents en aquella época eren firmats pel mestre, de modo que no podem saber-ho en seguritat.

Basire era, segons pareix, un bon professor per a Blake: no hi ha registres de cap desacort sério entre els dos durant el periodo d'aprenentage de Blake. No obstant, més alvance, Blake agregaria el nom de Basire a la seua llista d'adversaris artístics, per a tachar-ho despuix. Durant el seu aprenentage, Basire li va enviar a realisar còpies d'iglésies gòtiques de Londres, i especialment per a copiar els gravats de les tombes dels reis i reines en la Abadia de Westminster (possiblement per a terminar en una baralla entre Blake i James Parker, un atre dels aprenents). Les primeres obres que poden atribuir-se en tota seguritat a Blake mostren el seu interés per la història i la llegenda britànica; més vesprada unificaria estes obres en Joseph of Arimathea among the Rocks of Albion.

L'abadia de Westminster tenia a finals del XVIII un aspecte completament distint a l'actual, estava adornada en armadures, efigies funerals pintades i treballs de cera multicolor. Varen ser particularment les experiències de Blake en l'abadia les que varen començar a formar en l'artiste els fonaments de les seues idees i el seu estil artístics. Blake va amprar moltes vesprades realisant #bosqueig de la catedral, durant les quals era en ocasions interromput per alumnes de l'escola de Westminster. En una ocasió un estudiant va molestar tant a Blake que este li va colpejar, fent-li caure contra una bastida en el sol, «sobre el qual va caure en gran violència». En l'abadia, Blake va tindre atres visions d'una gran processó de monges i sacerdots, que caminaven baix el sò de «una vora llitúrgica i una #coral».

La Royal Academy

En 1779, als 21 anys, Blake va passar a ser estudiant de la Royal Academy en Old Somerset House. A pesar de que la seua educació allí no requeria cap pagament per la seua banda, va tindre que conseguir els seus propis materials de treball durant els sis anys d'aprenentage. Allí es va rebelar contra lo que considerava com l'estil inacabat de pintors de moda com Rubens, defés per Joshua Reynolds, primer president de l'escola. En el temps, Blake va escomençar a detestar l'actitut de Reynolds sobre l'art, especialment la seua busca de «la veritat i la bellea general». Reynolds, en els seus Discourses, sostenia que «la tendència a l'abstracció era la major glòria de la ment humana». Blake, en un escrit privat, va respondre que «generalisar és ser un idiota, particularizar és l'única distinció del mèrit». Sentia Blake aversió també per l'aparent humiltat de Reynolds, que vea com una forma d'hipocresia. En lo artístic, Blake preferia l'exactitut clàssica de les seues primeres influències, Miguel Ángel i Rafael, als olis de Reynolds, que eren més «a la moda».

En juny de 1780, mentres caminava cap a la tenda de Basire, Blake va ser arrastrat per una multitut violenta que assaltava la presó de Newgate de Londres. La flota duya escarapelas (cintes) en els seus gorros, com a símbol de respal a la insurrecció de les colónies nortamericanes. Varen atacar als guàrdies de la presó en #pala i picos, abans de capcionar fòc a l'edifici. Els amotinats varen escalar fins a la teulada i ho varen demolir, lliberant als presoners. Blake es trobava en la primera fila de la multitut durant l'atac. Molts biógrafs creuen que va acompanyar a la multitut seguint un impuls.

Estos disturbis eren la resposta a un proyecte de llei del parlament que revocava les sancions contra els catòlics. Se'ls ha vingut a denominar els disturbis de Gordon per lord George Gordon (l'associació del qual protestant va incitar als tumults) i varen provocar una racha de llegislacions per part del govern de Jorge III, aixina com la creació de la primera força policial britànica.

Matrimoni

En 1782 Blake va conéixer a John Flaxman, que aplegaria a ser el seu patró, i a la que seria la seua esposa, Catherine Boucher. Blake havia propost matrimoni a una atra dòna i esta ho havia rebujat. Despuix de contar-li a Catherine i la seua família l'història, davant la compassió mostrada per esta, Blake va declarar que l'amava. Es varen casar el 18 d'agost de 1782 en la iglésia de St. Mary, Battersea. Catherine era per llavors analfabeta, i va firmar en una x el seu contracte marital. Més alvance Blake li va ensenyar a llegir i escriure, aixina com a realisar gravats. Durant la seua vida, Catherine va ser una inestimable ajuda per a Blake, ajudant a imprimir els seus treballs allumenats i mantenint la seua alegria estable despuix de numeroses desgràcies. El seu matrimoni, encara que sense fills, va continuar fidel i afectuós durant el restant de la vida de Blake.

George Cumberland, un dels fundadors de la National Gallery, va aplegar a ser un admirador del treball de Blake. La primera colecció de poemes de Blake, Poetical Sketches, es va publicar durant 1783. Despuix de la mort del seu pare, William i el seu germà Robert varen obrir una imprenta (1784) i varen començar a treballar en l'editor radical Joseph Johnson. En la casa de Johnson, Blake va conéixer a alguns dels principals intelectuals dissidents de la seua época d'Anglaterra, com el científic Joseph Priestley, el filòsof Richard Price, el pintor Johann Heinrich Füssli, que seria més tarde amic seu, l'escritora i feminista Mary Wollstonecraft i el revolucionari americà Thomas Paine. Blake, de la mateixa manera que William Wordsworth o William Godwin, tenia posades grans esperances en les revolucions francesa i americana; de fet, acostumava a dur una gorra roja com a senyal de solidaritat en els revolucionaris francesos. No obstant, les seues esperances es varen vore truncades en Maximilien Robespierre i el Regnat del Terror durant la Revolució francesa ^{cita requerida}.

Mary Wollstonecraft va aplegar a ser amiga íntima de Blake, que va ilustrar la seua Original Stories from Real Life (1788). Segons pareix, tenien visions similars sobre l'igualtat de sexes i l'institució del matrimoni. En Visions of the Daughters of Albion, de 1793, Blake va condenar l'absurda crueltat de la castitat i el matrimoni sense amor i va defendre el dret de la dòna a la seua completa autorrealización.

En 1788, Blake va començar a experimentar la tècnica del aiguafort, método usat per a ilustrar la majoria dels seus llibres de poemes. Este procés es denomina també impressió allumenada i el seu producte es diu llibres allumenats o impressions allumenades. L'impressió allumenada implicava escriure el text dels poemes en planches de coure en plomes i raspalls, usant un mig resistent a l'àcit. Les ilustracions podien aparéixer junt al text, com en els manuscrits allumenats medievals. Després es banyava les plaques en àcit per a dissoldre el coure no tractat i deixar únicament el disseny. Les pàgines impreses en estes plaques tenien que ser recoloreadas a mà en pintures a l'aigua i despuix s'coser per a formar un volum. Blake va utilisar esta tècnica en quatre dels seus treballs: Cançons d'Inocència i d'Experiència, The Book of Thel, El matrimoni del cel i l'infern i Jerusalem.

Postura social

Blake avorria l'esclavitut i creïa en l'igualtat de gèneros i races. Varis dels seus poemes i pintures expressen una noció d'humanitat universal. Va conservar un interés actiu pels acontenyiments socials i polítics durant tota la seua vida, encara que a sovint es va vore forçat a dissimular l'idealisme social i transformar les declaracions polítiques en #alegoria místiques protestants. Blake va rebujar tota forma d'autoritat imposta: de fet, va ser acusat per assalt i per pronunciar expressions revolucionàries o sediciosas i de traïció contra el rei en 1803, pero va ser absolt d'estos càrrecs en les sessions de Chichester.

"Cada cosa existent té tant dret a la Vida Eterna com Deu, qui és el sirviente de l'home."

En les seues últimes obres, s'observa una ampliació del seu tema social, puix una llectura atenta a les seues obres i sense prejuïns ideològics permet trobar en elles un anàlisis de la revolució industrial i de l'expansionisme colonialista sense precedents en la pròpia obra blakeana ni en la lliteratura de l'época. Mostra d'això és el següent passage de Els quatre Zoas, a on totes les concepcions esbossades per Blake en les seues profecies anteriors apareixen nugades en referències històriques, i que el seu desvelamiento ideològic de l'imperialisme expansionista manté a esta data una vigència sobrecogedora:

“...en les seues arraïlades entranyes, en la més obscura nit, a on Urizen té el seu assent, l'ombra va germinar.

I Urizen va vore, i va triumfar, i va proclamar els seus guerrers:

‘El temps de la Profecia ha terminat, i tot este universal abille ara posseïxc, els fils del cel que les meues mans teixiran com un corfoll sobre els meus muscles.

Consumint en poder i glòria lo que deu ser consumit

caminaré a través dels vasts camps d'Eternitat.

Un Deu, no un home; un Conquistador arrebatat de glòria...’

Va construir primer les corporacions, navío comercials i bucs armats per a solcar les mars, mentres en terra els chiquets es venen a l'indústria en les més penoses condicions, treballant dia i nit, fins que la seua vida extinguix, i espectrals formes adopten en la seua ombrosa desesperació.

A mills els esclaus, amontonats en els cellers, creuen el bronco mar.

Rechinantes les seues cadenes, l'Imperi Universal gime.”

Per a Blake, la lliberació implicava un canvi radical de la percepció humana. Dit canvi es trobava estretament interrelacionado en l'abolició dels sistemes opresivos concrets del seu temps: Iglésia, Estat oligàrquic i Imperi.

Fragment pres de la seua obra Jerusalem.

"¿On està el Arbre del Ben i del Mal, que arraïlara baix el cruel taló de l'Espectre de Albión, el patriarca druídico? ¿On els seus sacrificis humans expiatoris, perpetrats en la guerra i en els temples druidas del Inquisidor, les rouredes de Albión que baixe el seu Espectre la Terra enfosquien?

¿On estan els Regnes del Món en tota la seua glòria, edificats sobre la desolació, frut de l'Arbre de la Pobrea de Albión, quan la seua tricéfalo jaganta Gog-Magog imponia tributs a les nacions instaurant en elles la desolació....?”

Últims anys i treballs

Encara que el matrimoni entre Blake i Catherine va ser feliç i entregat fins al final de la seua vida, va haver al comence problemes, com l'analfabetisme de Catherine i el fet de que no varen conseguir tindre fills. En un moment determinat, seguint les creències de la Swedenborgian Society, Blake va sugerir dur a una concubina; a Catherine li apenó l'idea i Blake la va rebujar.

Més alvance, Blake va vendre una gran cantitat de treballs, en especial les seues ilustracions de la Bíblia, a Thomas Butts. Cap a 1800, Blake es va traslladar a una casa de camp en Felpham (actual Sussex Occidental), per a portar a terme el treball d'ilustrar les obres de William Hayley, un poeta mediocre. En este lloc Blake va escriure Milton: a Poem, que seria publicat entre 1805 i 1808.

Les opinions de Blake sobre l'opressió i la restricció de llibertats s'estenien a l'Iglésia. Blake es considerava un seguidor de la filosofia unitària, i també va manifestar ser Chosen Chief de la Ancient Druid Order des de 1799 a 1827. Les seues creències espirituals es fan notar en els poemes de Cançons d'experiència (de 1794), en els que Blake fa una distinció entre el Deu del Antic Testament, les restriccions del qual rebujava, i el del Nou Testament (Jesucristo), que considerava una influència positiva.

Blake va retornar a Londres en 1802 i va començar a escriure i ilustrar Jerusalem (1804 a 1820). Va ser presentat per George Cumberland a un jove artiste, John Linnell. A través de Linnell, Blake va conéixer a Samuel Palmer, que pertanyia a un grup d'artistes que es denominaven els «Antics de Shoreham» (Shoreham Ancients). Este grup compartia en Blake el rebuig a les tendències modernes i la seua creència en una nova era espiritual i artística. A l'edat de 65, Blake va començar a treballar en les ilustracions per al Llibre de Job. Estos treballs varen meréixer la alabanza de John Ruskin, que va comparar favorablement a Blake en Rembrandt.

William Blake va morir en 1827 i va ser enterrat en una tomba sense nom, en el cementeri de Bunhill Fields, Londres. Es va alçar un monument per a ell i la seua esposa prop del lloc, que va ser concretat en 2018. La seua vida es podria resumir en la seua declaració: «L'imaginació no és un estat: és l'existència humana en sí mateixa». Blake ha segut reconegut com a sant per la Ecclesia Gnóstica Catholica. En 1949 es va establir en el seu honor en Austràlia el premi Blake al millor art religiós.

William Blake i la pintura

La pintura de Blake, basada en visions fantàstiques de ric simbolisme, té certa influència de Miguel Ángel, per la musculatura de les seues figures i els escorzos als que les somet. Va aplicar el seu art pictòric per a ilustrar tant composicions pròpies com a alienes: el Paraís perdut de Milton (una de les seues obres favorites), o Les nits, d'Edward Young. La relació que hi ha entre els poemes i les ilustracions és complexa i exigix imaginació per part del llector, ya que es basa no tant en el tema del poema en sí com en la sensació que est transmet.

• 
  El vell dels dies
• 
  El Fantasma d'una Puça
• L'infern de Dante
  L'infern de Dante
• Abel
  Abel
• Elohim creant a Adán
  Elohim creant a Adán
• 
  El Diable cobrix de pústules a Job
• 
  Nabucodonosor
• Newton
  Newton

Obra

Com apunta certerament Kathleen Raine, «per a Blake, viure segons l'Imaginació és el secret de la vida. Els “deus” de la raó, el sentiment, l'inspiració i els sentits físics no són més que aspectes d'eixa vida única de l'Imaginació, “la pròpia existència humana” que ho comprén tot en conjunt. No hi ha res fòra de l'Imaginació, que és immortal, eterna i inagotable».

Carlos Javier González Serrano

Llibres allumenats

• h.1788: All Religions llaure One
  • There is No Natural Religion
• 1789: Songs of Innocence (Cantares d'inocència).
  • The Book of Thel
• 1790-1793: The Marriage of Heaven and Hell (El matrimoni del cel i l'infern)
• 1793: Visions of the Daughters of Albion (Les visions de les filles de Albión)
  • America: a Prophecy (Amèrica: una profecia)
• 1794: Europe: a Prophecy (Europa: una profecia)
  • The First Book of Urizen (El llibre de Urizen)
  • Songs of Experience (Cançons d'experiència)
• 1795: The Book of Els
  • The Song of Els
  • The Book of Ahania
• h.1804-h.1811: Milton: a Poem (Milton: un poema)
• 1804-1820: Jerusalem: The Emanation of The Giant Albion (Jerusalem)

No allumenats

• 1783: Poetical Sketches
• 1786: Una illa en la lluna
• 1789: Tiriel
• 1791: The French Revolution
• 1797: The Four Zoas

Ilustrats per Blake

• 1791: Mary Wollstonecraft, Original Stories from Real Life
• 1797: Edward Young, Night Thoughts
• 1805-1808: Robert Blair, The Greu. Estes estampes varen ser gravades per Louis Schiavonetti a partir dels originals de William Blake i varen ser reestampados per al llibre Meditacions Poètiques de José Joaquín de Mora, a qui li varen servir d'inspiració per a la creació de dotze poemes propis.
• 1808: John Milton, Paraís perdut.
• 1819-1820: John Varley, Visionary Heads.
• 1820-1825: James Hervey, Epitome of James Hervey's Meditations among the Tombs.
• 1821: R. J. Thornton, Virgil.
• 1823-1826: El llibre de Job.
• 1825-1827: Dante, La Divina Comèdia (inacabat).

Vejau també

• Huit ensajos sobre William Blake
• Llibres profètics de William Blake
• El gran dragó roig
• Els
• Urizen
• The William Blake Archive

Bibliografia

• Ackroyd, Peter (1995). Blake. Sinclair-Stevenson. ISBN 1-85619-278-4.
• Bentley Jr., G. I. (2001). The Stranger From Paradise: A Biography of William Blake. Yale University Press. ISBN 0-300-08939-2.
• Bronowski, Jacob (1972). William Blake and the Age of Revolution. Routledge i K. Paul. ISBN 0-7100-7277-5.
• – (1967). William Blake, 1757-1827; a man without a mask. Haskell House Publishers.
• Chesterton, G. K. (1910). William Blake. Biografia. ()
• Erdman, David V. (1977). Blake: Prophet Against Empire: A Poet's Interpretation of the History of His Own Claves. Princeton University Press. ISBN 0-486-26719-9.
• Foster Damon, S. (1979). A Blake Dictionary. Shambhala. ISBN 0-394-73688-5.
• Frye, Northrop (1947). Fearful Symmetry. Princeton Univ Press. ISBN 0-691-06165-3.
• Gilchrist (1880). Life and Works of William Blake. Londres, segona edició.
• King, James (1991). William Blake: His Life. St. Martin's Press. ISBN 0-312-07572-3.
• Dr. Malkin (1806). A Father's Memories of his Child.
• Marshall, Peter (1988). William Blake: Visionary Anarchist ISBN 090038477.
• Mitchell, W.J.T. (1978). Blake's Composite Art: A Study of the Illuminated Poetry. Yale University Press. ISBN 0-691-01402-7.
• Paananen, Victor N. (1996). William Blake. Twayne Publishers. ISBN 0-8057-7053-4.
• Rosetti, W. M. (editor) (1874). Poetical Works of William Blake. Londres.
• Rosso Jr., George Anthony (1993). Blake's Prophetic Workshop: A Study of The Four Zoas. Associated University Presses. ISBN 0-8387-5240-3.
• Russell, A. G. B. (1912). Engravings of William Blake.
• Sélincourt, Basil de (1909). William Blake. Londres.
• Swinburne (1868). William Blake: A Critical Essay. Londres.
• Thompson, I.P. (1993). Witness against the Beast. Cambridge University Press. ISBN 0-521-22515-9.
• Viscomi, Joseph (1993). Blake and the Idea of the Book. Princeton UP. ISBN 0-691-06962-X.
• Yeats, W. B. (1903). Idees of Good and Evil. Ensajos.

Enllaços externs

• El Llibre Rojo de Ritxi Ostáriz.Ivoox.
• Poemes de William Blake (en espanyol)
• William Blake Archive (anglés)
• Sobre Blake, i texts seus (anglés)