Làudan

El làudan (del neolatín labdanum i este del llatí ladănvm, a la seua volta del grec antic λάδανον) és una beguda alcohòlica feta en opi. Més concretament, és una preparació composta per vi blanc, safrà, clave, canella i atres substàncies ademés d'opi, que s'usava en fins medicinals en una gran varietat d'aixarops patentats durant el XIX. <br>

El terme va ser acunyat pel alquimiste Paracelso, qui va elaborar una espècie de bàlsem mesclant opi en atres substàncies com beleño (Hyoscyamus), almesc i àmbar. Originalment esta solució era sòlida, pero despuix es va popularisar en forma líquida en alcohol. Les més famoses mescles d'opi i alcohol varen ser les comercialisades per Thomas Sydenham en el XVII, que usava vi de Màlaga, i la de l'abat Rousseau, mege personal de Luis XIV de França, que usava alcohol al 60% en rent de cervesa; despuix es va utilisar la mescla de W. K. Harrison, en Leeds (Anglaterra).

El láudano de Sydenham contenia 1 lliura de vi de Màlaga, 2 onces d'opi, 1 onça de safrà i 1 dracma de canella i tacha. S'usava comunament per a aliviar qualsevol tipo de dolor (inclús els dolors produïts pel càncer i atres enfermed ades terminals); per a adormecer, per a l'ansietat, per al tractament de la diarrea (prescripció que encara seguix tenint vigència en alguns casos) i per a eliminar la tós en tot tipo de processos, des d'una simple grip a una tuberculosis. Durant dos sigles es va vendre lliurement.

Al láudano i a l'opi li'ls considerava com el medicament més important de tots els que existien en la farmacopea d'aquella época. En Espanya es venia en les boticas al preu de 30 cèntims per gram, en l'any 1925.

Durant el XIX, en l'Anglaterra victoriana, el seu us exclusivament terapèutic va derivar en uns atres més socials. Artistes i escritors ho consideraven un néctar diví, per les seues propietats narcóticas, i varen començar a utilisar-ho com a mètoto d'inspiració. Entre el seu més famosos consumidors varen estar els membres de «el cridat «Círcul Diodati», el grup d'amics de Lord Byron que es va reunir en Vila Diodati l'estiu de 1816. La seua reclusió en la vila per les inclemències meteorològiques, junt en els efectes del brebaje, varen ser l'inspiració de Mary Shelley i John William Polidori per a les seues famoses obres Frankenstein i El vampir, respectivament. Un atre dels ilustres personages que va sofrir en els efectes de l'adicció, encara que no en les seues pròpies carns, va ser Rossetti. El seu quadro Beata Beatrix va sorgir com a homenage a la seua esposa, fallida per una sobredosis de láudano.

Vore també

• cordial de Godfrey
• endorfinas
• morfina
• receptor opioide

Enllaços externs

• «làudan». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).