Anar al contingut

Hyoscyamus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hyoscyamus
Un eixemple del gènero: Hyoscyamus muticus en la península del Sinaí
Flor d'una espècie corrent en Espanya i Europa: Hyoscyamus albus
Pixidio obert i llavors de Hyoscyamus albus
Detalle de les llavors alveoladas de Hyoscyamus albus

Hyoscyamus, generalment conegut com beleño[nota 1], acompanyat d'un calificatiu, és un gènero de plantes herbàcees pertanyent a la subfamília Solanoideae, de la família Solanaceae. Comprén una decena espècies acceptades de les casi 80 descrites, unes 60 quedant encara sense resoldre taxonòmicament.[2]

  • Advertència: Totes les espècies del gènero Hyoscyamus són plantes venenoses que, encara que tinguen certs usos farmacèutic/medicinals benèfics, per a diverses dolències i en dosis, usualment homeopáticas, ben definides, deuen manejar-se en suma precaució, ya que, entre atres aspectes, la cantitat de principis actius perillosos per a una espècie o, inclús, un individu en particular pot variar de manera important i imprevisible segons les condicions edàfiques i climàtiques del lloc de recolecció.

Descripció

Les espècies del gènero són herbàcees anuals, bienals o perennes, en pubescencia de pèls glandulares simples. Els brots són erectos i ramificats en fulls simples, alternes, pecioladas o assentades i, eventualment, en els fulls basals en roseta. Les inflorescèncias, en cims escorpioides o helicoides, aparentment en mechó quan estiguen desenrollades, rarament monoflorales, són terminals o axilars. Les flors són alguna cosa zigomorfas, hermafroditas, bracteadas, subsentadas o assentades, en el càliç campanulado de sàpia-hos soldats en un tubo, en 5(8) lòbuls desiguals, persistent, acrescente, coriáceo en la fructificaació. mentres la corola és pentalobulada en els lòbuls desiguals. l'androceo té 5(6) estams insertos a diverses altures en la base del tubo de la corola; són desiguals, dos més llarcs que els atres tres i, generalment, exertos. Els seus filaments són lliures i pubescentes a lo manco en la base. El gineceo té l'estigma del estil capitado. El frut és un pixidio, inclós en el càliç acrescente, bilocular en numeroses llavors obovoides/reniformes, comprimides i de superfície alveolada.[3][4][5]

Distribució geogràfica i hàbitat

Les espècies del gènero es distribuïxen per Macaronesia, Europa, la Conca mediterrànea, el nort d'Àfrica i Àsia fins a China, en una especial diversitat en Iran i països veïns. Creix des de parets en mig urbà fins a les zones més desérticas de, per eixemple, la Península aràbiga. En la península ibèrica solament són presents 2 espècies: Hyoscyamus albus i Hyoscyamus niger, esta última molt manco corrent i pràcticament llimitada a la mitat septentrional de dit territori, mentres la primera abunda en tota la península i, ademés, en les Illes Balears i les Illes Canàries.[1][3][6][5][7]

Notes

  1. ↑ El nom vernàcul beleño s'aplica, en Espanya, a plantes de molt distints gèneros, a saber: Bryonia cretica, Digitalis thapsi, Ecballium elaterium, Helleborus foetidus, Helleborus viridis, Hyoscyamus albus, Hyoscyamus niger, Oenanthe crocata, Verbascum pulverulentum.[1]

Referències