Estigma (botànica)

En botànica es diu estigma a la part del gineceo (part femenina de les flors) que rep el polen durant la polinisació.

Són regions en el costat extern de la superfície dels carpelos (els fulls femenins de la flor), separats de l'ovari pel estil. La seua superfície és generalment papilosa, a on cada papila és una cèlula, i humida, dos traces que faciliten la adherencia del polen. Una volta en l'estigma, el polen germina, obrint-se i deixant créixer des d'ell un tubo polínico a través del com es desplacen el núcleu o núcleus que realisen la fecundació dels gamets femenins. El tubo deu penetrar a través del teixit de l'estigma i de l'estil.

• Estil i estigmes de Amaryllis, a on es percep la seua textura papilosa.
  Estil i estigmes de Amaryllis, a on es percep la seua textura papilosa.
• Estigma estrelat de adormidera (Papaver somniferum).
  Estigma estrelat de adormidera (Papaver somniferum).
• Flor de safrà (Crocus sativus), les branques són els estils i estigmes.
  Flor de safrà (Crocus sativus), les branques són els estils i estigmes.
• Vista d'alta resolució de l'estigma d'una Pelargonium zonale.
  Vista d'alta resolució de l'estigma d'una Pelargonium zonale.