Vi blanc
El vi blanc és una varietat de vi que pot oscilar entre les tonalitats groc pajizo, groc verdoso o groc or. Es produïx per la fermentació alcohòlica de la polpa no coloreada de raïms que poden tindre una pell de color blanc o negre, a fi de mantindre un color groc transparent en el producte final. L'àmplia varietat de vins blancs prové de la gran cantitat de ceps i métodos d'elaboració empleats, aixina com de la relació de sucre residual.[1]
El vi blanc s'estima que es consumix des de fa 2500 anys.[2] Ha acompanyat el desenroll econòmic i s'ha instalat en tots els països en tradició en el consum de vi, principalment en Europa, Amèrica i Oceania. Les raïms blancs que produïxen principalment vins blancs són de color vert o groc, una varietat molt estesa en el món, per lo que este vi és produït en moltes zones del planeta. Algunes varietats són molt conegudes, com la chardonnay, sauvignon i la riesling. També hi ha varietats de raïm negre, com la pinot noir, utilisades per a produir vi blanc o champany. Entre els molts tipos de vi blanc, el vi blanc sec és el més comú. Més o menys aromàtic i àcit, es deriva de la fermentació completa del most. Els vins dolços són aquells a on s'interromp la fermentació ans que tots els sucres del raïm es convertixquen en alcohol. Els vins espumosos, que són en la seua majoria vins blancs, són aquells en els que el diòxit de carbono de la fermentació es manté dissolt en el vi i es convertix en gas quan s'obri la botella, oferint una delicada bromera. El vi blanc es consumix habitualment com aperitiu abans dels menjars, en la darreria, o com a beguda refrescant. És maridado tradicionalment en la carn blanca i també en certs tipos de formages.[3] El seu consum també ha segut habitualment associat al de peixs i mariscs.[4]
També és molt usat en la cuina per a l'elaboració de diversos plats, per lo general carns blanques, peixos o mariscs, aixina com en l'elaboració del risotto italià.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història del va vindre.
Antiguetat
[editar | editar còdic]
El primer rastre de vi que s'ha trobat ha segut datat fa 7.500 anys, en l'actual Iran,[5] pero els resultats de les excavacions arqueològiques no han segut capaces de determinar a partir de quina época va començar a ser produït vi. L'epigrafia parla de la presència del vi en Orient Mig: es produïx en les «terres altes» (les fronteres entre les montanyes d'Anatolia i Armènia) i després importats a Mesopotamia, sobretot des del tercer mileni abans de Crist. Les taules d'Hattusa descriuen el vi en el terme «wiyana» en la llengua hitita, GEŠTIN en sumerio,[N 1] i karânu en acadio. En la antiga Grècia el vi ya havia segut desenrollat i utilisat des d'Hipócrates, un mege naixcut al voltant de 460 a. C. que ho prescriu comunament als pacients. Utilisava «Vi vinoso blanc» i «va vindre blanc amarc»[b 1] entre els seus remeis, una mostra de la diversitat de la producció en eixe moment. En la época romana el tipo de viticultura practicat pels grecs va ser el seu model durant molt temps, i la producció incloïa vi blanc. Els rics patricios romans organisaven convits a on el cost del menjar era un signe de prestigi, i en la gama de productes cars el vi jugava un paper predominant. Els ciutadans més rics varen construir suntuosas viles en la baïa de Nàpols, a on la vinya havia segut cultivada des de la seua introducció pels grecs. El aminum o raïm antic produïen un vi blanc dolç produït com a vi calent que s'assembla al Madeira actual.[b 2] La conquista de les regions més al nort va animar als romans a cultivar la vinya i l'elaboració de vins més llaugers i menys dolços. També els va animar a buscar noves varietats selvades adaptables a estes zones distants a on les varietats mediterrànees varen mostrar els seus llímits. Per eixemple, es varen plantar vinyes en les riberes del Rin per a proporcionar a les legions romanes una beguda saludable en comparació a l'aigua, que rara volta era potable. El vi es prenia fresca en estiu i calent en hivern, una pràctica que encara perdura en el XXI.[b 3]
Edat Mija
[editar | editar còdic]
Els comerciants de vi no varen poder sobreviure a la caiguda del Imperi Romà d'Occident i la viticultura es va reduir dràsticament. Les tribus germàniques preferien beure cervesa i no varen vore el valor del comerç del vi, ademés de que els vikingos varen tallar les rutes marítimes en el Atlàntic. En el sur, els sarracenos varen portar a terme campanyes militars en el sur d'Europa que varen convertir en despoblados importants zones vinícoles com Llenguadoc, Provença, el sur d'Itàlia i el vall del Duero.[6]
El coneiximent sobre la cultura de la vinya va ser conservat per la Iglésia catòlica: el vi era necessari per a la celebració de la missa i els monges varen plantar vinyes en les latitut altes i varen incrementar les àrees cultivades monásticas. Difícil de transportar i almagasenar, el vi es va mantindre durant molt temps com un producte per al consum local. El comerç es va restablir inicialment en acabant de que l'enriquiment dels nobles i prelats, ya que, de la mateixa manera que en els romans, l'art de la taula reflectia la reputació de l'hoste.[b 4]
El comerç fluvial va ser de gran importància en el desenroll de les vinyes. Els països germànics es varen beneficiar de la navegabilitat del Rin i el Danubio per a poder exportar la seua producció. Carlomagno va contribuir a este creiximent per mig de la promulgació de la seua Capitulara de villis que incloïa un conjunt de regles sobre el cultiu de la vinya en totes les àrees. Va ser una época de gran desenroll de la cultura del vi blanc en Alemània i Àustria. Les vinyes d'Europa central
varen aplegar a 100.000 hectàrees, que era tres voltes i media la superfície de la década de 1990.[a 1] A partir del XIII, els comerciants que distinguixen el vinum hunicum (‘va vindre dels hunos’), que era consumit pel poble, del francio vinum (‘va vindre dels francs’), que era el vi de l'aristocràcia rica. Varen ser reconegudes les varietats de Riesling[a 2] i Sylvaner[a 3] a partir de finals de la Edat Mija. Part del comerç europeu va ser per mar a lo llarc de la costa atlàntica. Els anglesos, a continuació els holandesos i despuix els escandinaus en la seua demanda de vi,[7] varen crear una moda per a la sembra entre Bordeus i La Rochelle. Quan es va introduir la producció de vi a la vora del Charente, en el XVII, els vins blancs de Charente varen ser catalogats com coñac.[7] Al mateix temps, el vi blanc sec popular entre els holandesos es va produir al nort, entorn al port de Nantes a partir de les actuals àrees del Valle deloira. Estes vinyes i els del Suroest de França tenien les seues rets de vendes gràcies a la navegabilitat deloira i el Garona. En la conca mediterrànea les Creuades varen enriquir les repúbliques rivals de Venècia i Gènova. Per a suministrar a les tropes dels rics senyors francs estes repúbliques els proporcionaven vi de Grècia. El port de Monemvasía, que exporta una gran cantitat de vi blanc, va donar el seu nom a la varietat Malvasía.[b 5] Una volta de regrés a casa, els governants i rics aristócrates noreuropeos es varen interessar pels vins dolços que varen gojar en Orient, procedents de raïms de les vinyes de Llenguadoc-Roussillon i Espanya. El comerç d'estos vins es va vore facilitat pel seu alt contingut d'alcohol, que garantisava la preservació durant ellarc viage cap al nort d'Europa.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]
En 1453 el Imperi Otomà va prendre Constantinopla i la situació dels venecians i genoveses es va deteriorar. El comerç del vi entre l'Europa mediterrànea i el nort es va reduir significativament.[b 6] Al mateix temps, els espanyols acabaven de terminar el seu reconquista i varen reemplaçar el vi mediterràneu pel de producció pròpia, especialment per als consumidors holandesos i anglesos. El port de Sanlúcar de Barrameda va començar a exportar grans cantitats de vi blanc que era l'antepassat del modern Jerez. Este vi va ser cridat sac i va causar sensació en Anglaterra. Inclús a pesar de la beligerància entre abdós països (com en l'episodi de la Armada Invencible en 1588) el comerç va continuar -a voltes proporcionat pels piratas que furtaven lo que no podien comprar. Entre 40000 i 60000 barrils de 500 litros cada u varen eixir de la costa espanyola anualment per a Anglaterra i els Països Baixos (este volum d'uns 300000 hectolitros representaria dos terços de la producció d'hui en dia).[b 7]
Des del XVI es varen plantar les primeres vinyes europees en Amèrica: primer en Mèxic i a continuació en Perú, Bolívia, Argentina,[8] i Chile.[9] Esta producció es va afegir als ceps autòctons que creixien en Mèxic, encara que esta producció precolombina no era per a la producció de vi, ya que els raïms estaven massa àcides. Va ser utilisat per a produir acachul, una beguda endulzada en mel i fruts.[10]
La chicoteta Edat de Gèl va supondre la sentència de mort de la viticultura del nort. La vinya va desaparéixer del nort del Imperi Germànic i de Baden, i l'altitut màxima per a la viticultura va descendir a 220 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Hans-Jürgen Otto va observar que: «totes les vinyes varen sofrir una gran disminució en l'àrea».[11] En Anglaterra, la vinya també va desaparéixer.[12] L'interrupció de la fermentació per un hivern fret va dur al descobriment del procés de fermentació secundària de champany.[13]
L'enriquiment de part de la població va crear una moda dels vins rars. Este fenomen, que ya era responsable del desenroll del jerez en Anglaterra, es va reproduir en Europa Central. El descobriment dels beneficis del cultiu de raïms blancs es va portar a terme al voltant de 1650 en Hongria en el desenroll de vi Tokaji.[b 8] Hugh Johnson va declarar que: «el Tokaji de fa tres sigles va ser el millor vi dolç del món, que va ser heretat d'una tradició vitivinícola de llarga duració».[b 9] Desenrollat en un raïm la madurea excepcional del qual es deu a un secret comercial, este vi desenrolla també les seues qualitats a través d'un procés que durant molt temps es va mantindre en secret en els seus cellers subterràneus. Apreciat per la Casa d'Habsburgo, el Tokaji va experimentar un comerç rendable. No va ser sino fins a 120 anys despuix, quan es va experimentar un método de verema tardana en les escarpades vores del Rin. La seua utilisació per al Sauternes va ser confirmada en 1836 en el Château La Tour Blanche, pero en eixe moment la collita va donar un vi de gran sabor que requeria varis anys d'envelliment en barrils.[b 10]
Atres regions també varen descobrir secrets que enriquirien el vi. Aixina va ser que un monge cridat Dom Pérignon va ser ellegendari creador del champany.[b 11] En una vinya nortenya va desenrollar un vi especial que donaria lloc a una passió excepcional pel vi produït en un clima en el que no es podia esperar que alcançara la madurea ni el color suficient. La moda de beure vi blanc sec barat va començar en París en el XVIII: per a evadir l'impost especial els parisino varen prendre la costum d'anar a beure el seu vi en els locals de productors fòra de la ciutat. Varen començar a obrir-se cabarets en els suburbis, denominats guinguettes (similars a les tavernes) per lo que el vi que se servia també va ser cridat «guinguet».[14] Es tractava d'un vi dels tossals del Sena o del Marne, agre, pero les condicions de transport de l'época no permetien que fora consumit de forma prematura.[15]
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]
El champany va ser creat en el XVIII, pero va anar en el sigle següent que es va produir la seua expansió global. Els regnes europeus ho varen convertir ràpidament en el vi elegant de les seues corts, encara que la seua producció, necessàriament en botelles, va fer d'ell un producte molt car. Hugh Johnson assigna un important paper diplomàtic al champany:[b 12] Talleyrand hauria oferit este vi en la taula de negociació del Congrés de Viena, utilisant-ho per a relaixar el to de les discussions. L'ocupació de Champany per les tropes russes en 1815 publicitó el vi espumoso entre l'aristocràcia russa. El Veuve Clicquot (Viuda Clicquot) va reservar el seu vi als seus ocupants dient «beuen hui, demà pagaran...»[b 13]
El progrés de l'indústria del vidre (sobretot per l'us de carbó) va ajudar a democratizar l'us de la botella de vidre. La producció de vi espumoso va aumentar dramàticament i es va estendre al continent americà. La tècnica de fabricació es va industrialisar i es va inspirar en atres regions, pero la reputació del champany va sofrir. El progrés del champany va ser un producte de la revolució industrial que li va permetre estar dins de les possibilitats econòmiques de les classes miges.[b 14]
El periodo del XIX abans de l'arribada de la filoxera va ser una edat d'or de vi. La revolució industrial va enriquir a una clientela burguesa dels millors vins i l'èxodo rural a les fàbriques va crear un gran mercat per als vins produïts en massa. Un eixemple destacat dels vins blancs va ser la viticultura en Alemània. La sensació de llibertat infundida en els vinicultores alemans baix ocupació francesa durant el Primer Imperi va impedir a l'aristocràcia i el clero de la recuperació de totes les vinyes dels que varen ser despullats.[b 15] La pràctica de collita tardana va ser generalisada i els vins més o menys dolços varen guanyar l'equilibri en contra de la seua sempre viva acidea. En 1872 va ser creat el Institut d'Investigació d'Horticultura i Viticultura de Geisenheim, que va ser la font d'una gran cantitat d'entrecreuat que va propiciar noves varietats -la més coneguda d'elles va ser la Müller-Thurgau.[b 16] Durant el mateix periodo, Suïssa va adoptar, en les vores del llac de Ginebra, vinyes per a produir predominantment va vindre blanc. Durant el XX es va produir l'auge de plantacions de vinyes en països a on eren desconegudes. No obstant, la producció va ser inestable en llocs en temperatures altes durant la fermentació.[b 17] L'us de grans contenidors va crear problemes de fermentació: els rent produïen calor que no es podia rebaixar, i més allà de 35 °C els microorganismes comencen a sofrir i la fermentació es ralentisa i es deté. Despuix de gelar el vi es necessita una nova adició de rent per a recomençar la fermentació (per no parlar dels efectes adversos sobre els aromes del vi i el risc de picadura làctica). En Califòrnia es va experimentar en la busca del control de la temperatura de fermentació: la seua aplicació al vi blanc va revolucionar els resultats d'este tipo de vi. Els vins europeus, marcats pels seus processos de molienda del raïm, eren diametralment oposts a aquells vins molt afrutados marcats per una vitalitat refrescant.[b 18] Durant els anys 1960-1990, estos métodos de vinificació es varen traslladar a Europa i l'us d'equips de refrigeració és ara àmpliament utilisat en casi totes les regions productores de vi blanc.
Producció
[editar | editar còdic]Zones climàtiques
[editar | editar còdic]
Molts països productors de vi produïxen vi blanc. No obstant, el raïm blanc necessita menys calor que els raïms rojos per a madurar; la falta de madurea dels taninos no és un problema ya que no s'extrauen en el prensage. Ademés, el balanç de sabor es basa en una vivacitat significativa per l'acidea. Els raïms per a la producció de vi blanc sec es cullen just abans de la maduració. Estes condicions de producció poden funcionar en localisacions més septentrionals o montanyoses per a la producció de vins blancs secs. En Europa, les vinyes d'Alemània són predominantment blancs (63,1 % de l'àrea de producció en 2006[16]), de la mateixa manera que les vinyes suïssos (més del 50 % de l'àrea de producció són raïms blancs[17]) i les vinyes de Luxemburc (93 % de la zona de producció de raïms blancs o grisos[18]). En França, la mitat nort produïx la major part dels vins blancs (Alsàcia, Jura, Champagne, i el Valle deloira). En Espanya, paradòxicament, Castella-la Mancha representa el 50 % de les vinyes espanyoles, produint en la seua majoria vins blancs en un àrea molt gran de producció en una zona d'altes temperatures. La regió de Catalunya produïx una gran cantitat de raïms blancs que es transformen en vi espumoso cridat cava. La zona de producció de cava és de 45000 hectàrees[19] dins d'un àrea total de producció de 65600 has.[20]
En Amèrica s'han desenrollat vins blancs i tinto, alguns dels quals són reconeguts en tot lo món. Els vins blancs han degut conquistar territoris hostils de predomini del vino tinto com les Montanyes Rocoses o Canadà. En Canadà, la tècnica del va vindre de gèl pot produir vins excepcionals en un clima que és aparentment desfavorable. Canadà és el major productor de vi de gèl del món.[21] En Argentina existixen zones a on predominen els vins blancs, com els Valls Calchaquíes en la província de Bota. Existix allí una ruta del vi que unix diferents cellers el cep primari dels quals és el torrontés. Estats Units i Canadà són els principals mercats als que s'exporta el vi salteño. Les zones més càlides del sur també produïxen vi blanc, pero en una proporció menor. Ademés, són a sovint vins dolços o fortificados, vins dolços naturals i vins «vinés»,[N 2] com en el cas de les vinyes de tot el Mediterràneu (va vindre moscatell, madeira i marsala).
Zones geològiques
[editar | editar còdic]Segons Claude i Lydia Bourguignon, els vino tinto s'adapten be als sols basats en pedra calcàrea, mentres que els millors vins blancs es produïxen en sols sobre roques metamòrfiques (Alsàcia, Mosela, Anjou) o roques volcàniques (Tokaj en Hongria i Eslovàquia). Ademés, els vins blancs també es produïxen en terres en un subsol de pedra calcàrea com la base calcárea de la regió vinícola de Champagne,[22] o la pedra calcàrea baix la marga silícea de Chassagne-Montrachet, que formen el teló de fondo d'alguns dels vins més prestigiosos del món.
Consum
[editar | editar còdic]| País | % |
| Percentage mundial | 40.6 %[23] |
| Erro al crear miniatura: | 60 % |
 República Checa |
60 % |
| Erro al crear miniatura: | 56 % |
 Luxemburg |
53 % |
 Finlàndia |
50 % |
| Erro al crear miniatura: | 47 % |
 Austria |
46,9 % |
| Plantilla:IRE | 44 % |
| [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] ||align="center"|40 % | |
 GER |
39.8 % |
| [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] ||align="center"|39 % | |
 ITA |
37 % |
 SWE |
36 % |
 Canadà |
35.1 % |
 CHE |
31 % |
| Base de dades NED | 30 % |
 Rusia |
30 % |
 Bélgica |
28.4 % |
 Espanya
|
align="center"|28 % |
 Dinamarca |
27 % |
 Noruega |
25.1 % |
 CHL |
25 % |
 Perú |
25 % |
 FRA |
21 %[24] |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Peñín, p. 55.
- ↑ Té i més. «teymas. com/el-vino-blanco/ El vi blanc». Consultat el 4 d'abril de 2016.
- ↑ El Correu Digital. «elcorreo. com/gastronomia/recetas/especialnavidad/quesovinoblanco. html El formage i el vi blanc casen deliciosamente». Consultat el 5 d'abril de 2016.
- ↑ HOLA. com. «hola. com/cocina/escuela/2014032470371/maridaje-pescados-vino-tinto/ I a este plat de peix… ¿qué va vindre li va millor?». Consultat el 5 d'abril de 2016.
- ↑ cnrs. fr/presse/journal/2408. htm A nectar for 7500 years, Philippe Testard-Vaillant, National Centre for Scientific Research, consultat el 4 de juny de 2010 (francés).
- ↑ clio. fr/BIBLIOTHEQUE/la_conquete_musulmane_de_loccident. asp The Muslim conquest of the West, Philippe Conrad, August 2002, clio. fr website, consultat el 2 de juny de 2010 (francés).
- ↑ 7,0 7,1 cognac. fr/cognac/_fr/2_cognac/index. aspx? History of cognac cognac. fr/cognac/_fr/2_cognac/index. aspx archivat en Wayback Machine., Bureau National Interprofessionnel du Cognac, consultat el 29 d'abril de 2010 (francés).
- ↑ winealley. com/index_v4. php? valid=OK&mode=efp&art_id=50265 The Wine Market in Argentina, 2009, winealley. com, consultat el 15 de maig de 2016 (francés).
- ↑ winealley. com/fiche_pays_48643_fr. htm The Wine Market in Chile, 2005, winealley. com, consultat el 15 de maig de 2016 (francés).
- ↑ winealley. com/fiche_pays_50396_en. htm The Wine Market in Mexico, 2010, winealley. com, consultat el 15 de maig de 2016.
- ↑ google. fr/books? id=Os7vZ_W31-gC&pg=PA54&lpg=PA54&dq=vignoble+petit+%C3%A2ge+glacaire&source=bl&ots=Zmy2F6QqHr&sig=VJouXIngq05WGhQ1MCKhYFgQ4LQ&hl=fr&ei=xecITLedMZGq4QbLmcxx&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CDwQ6AEwCA#v=onepage&q&f=false Forest Ecology, Hans-Jürgen Otto and Matthis Kempf, 1 December 1998, Google Books, Institut forestier pour li développement, ISBN 2-9047 40-65-1, p. 54.
- ↑ courrierinternational. com/artícul/2009/12/03/le-bubbly-a-l-egal-du-champagne The "bubbly", the equal of champagne, Marco Evers, 3 de decembre de 2009, consultat el 18 de maig de 2016.
- ↑ cyberpresse. ca/sciences/200912/31/01-935298-les-mysteres-petillants-du-champagne. php The Sparkling mysteries of champagne, Mathieu Perreault, 31 de decembre de 2009, cyberpresse. ca, en llínea 31 de decembre de 2009, consultat el 18 de maig de 2016.
- ↑ com/tipos/vino-blanco-beneficios-tipos-como-tomar-mejores-vinos-marcas/ «Tipos de Vi blanc i història».Història del vi blanc.Consultat el 10 de març de 2016.
- ↑ ampelogos. com/news/cabarets-et-guinguettes Cabarets and guinguettes, Boire et manger, quelle histoire!, consultat el 18 de maig de 2016 (francés).
- ↑ «archive. org/web/20121030135738/http://www. deutscheweine. de/icc/Internet-DE/med/1a6/1a64f607-a3e5-5117-3d28-952196117f51,11111111-1111-1111-1111-111111111111.pdf Wayback Machine». www. deutscheweine. de. Archivat des d'el deutscheweine. de/icc/Internet-DE/med/1a6/1a64f607-a3e5-5117-3d28-952196117f51,11111111-1111-1111-1111-111111111111.pdf original, el 30 d'octubre de 2012. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ «today/20120904112241/http://www. landwirtschaft. ch/fr/infos/plantes/viticulture/ Agriculture suisse - Viticulture». archive. ph. Archivat des d'el landwirtschaft. ch/fr/infos/plantes/viticulture/ original, el 4 de setembre de 2012. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ «winealley. com/fiche_pays_49860_en. htm The Wine market in Luxembourg». www. winealley. com. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ «com 4dlover Situs Platform Games Slot Terbaik» (en aneu). Advanced Gaming. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ «archive. org/web/20071024004713/http://www. msha. fr/cervin/index. php? mod=artículs&ac=commentaires&id=4 CERVIN :: Centre d'Etude et de Recherche sur la Vigne et li Vin» (en fr). www. msha. fr. Archivat des d'el msha. fr/cervin/index. php? mod=artículs&ac=commentaires&id=4 original, el 24 d'octubre de 2007. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ «vin-de-glace. com/#allIW Vin de Glace». www. vin-de-glace. com. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ «champagne. fr/fr Champagne. fr I Li site officiel du Champagne». www. champagne. fr. Consultat el 2025-01-21.
- ↑ vin-pratique. fr/artícul-79. html Perspectives on the market in 2010 vin-pratique. fr/artícul-79. html archivat en Wayback Machine., consultat el 30 d'abril de 2010.
- ↑ lafranceagricole. fr/actualite-agricole/vins-tranquilles-davantage-de-francais-ont-achete-des-vins-etrangers-en-2008-2009-franceagrimer-23854. html Disadvantages of France to export wine lafranceagricole. fr/actualite-agricole/vins-tranquilles-davantage-de-francais-ont-achete-des-vins-etrangers-en-2008-2009-franceagrimer-23854. html archivat en Wayback Machine., 2008-2009, FranceAgriMer, consultat el 5 de juny de 2010.
Referències
[editar | editar còdic]Beneficis del com/vinos-blancos-27 vi blanc consultat el 5/08/2022
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Peñín, José (2009). Guia Peñín dels Vins d'Espanya 2009, Grup Peñín. ISBN 8495203529.
- Johnson, Hugh. A World History of Wine from Antiquity to Modern Claves, Hachette, 1990, ISBN 2-01-015867-9.
- Guide to Grape Varieties, 300 varieties and their vines, Ambrosi, Dettweiler-Münch, Rühl, Schmid, and Schuman; ULMER, 1997 ISBN 2-84138-059-9
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vi blanc.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vino blanco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "N", pero no es trobà una etiqueta <references group="N"/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "b", pero no es trobà una etiqueta <references group="b"/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "a", pero no es trobà una etiqueta <references group="a"/>