El aperitiu és el menjar llauger que es pren per a obrir la gana,[1] abans de la menjar principal del migdia o abans de la sopar. En alguns països acostuma a realisar-se en dates senyalades o festius i no és comú que es faça diàriament, mentres que en uns atres, com en Espanya, Portugal, França, Itàlia, Perú i Argentina és una costum estesa a qualsevol dia de la semana.cita requerida
En el XVII no existia esta paraula en castellà en l'accepció moderna; un aperitiu era «una cosa que obri i neteja les vies», un terme amprat per meges i farmacèutics. És molt possible que la paraula "gana" (dellatí: aperitīvus - obrir la gana) influïra en esta nova i moderna denominació; en la majoria dels idiomes europeus s'entén per aperitiu (en la seua denominació equivalent) la beguda que es pren abans del menjar, generalment de llaugera graduació alcohòlica: vi, cervesa, vermú. En l'us castellà (i en atres idiomes com l'italià) l'aperitiu es referix tant a l'aliment servit com el periodo de temps abans del menjar.[2]
És bo destacar que les begudes que es prenen com a aperitius solen ser de seques a semisecas, ya que les begudes dolces tendixen a suprimir la gana.cita requerida
L'aperitiu consistix en chicotetes cantitats de menjar la finalitat del qual és més provocar gana que asseciar, per lo que les racions solen ser chicotetes:
Antipasto: En Itàlia és molt freqüent el antipasto com entrante abans (anti) dels plats principals (pastura). La costum està molt arraïlada en la cuina italiana. El seu us deu acostar-se més al entremés (o entrante) que a l'aperitiu.
Apéritif: És la versió típica de l'aperitiu en França, i es referix sobretot a les begudes alcohòliques que es prenen abans dels menjars. Empleat tradicionalment per a "obrir la gana", el apéritif s'ha convertit en un motiu de reunions i trobades en sí i els participants no sempre mengen junts despuix. L'oferta en begudes alcohòliques sol ser molt àmplia i variada: cervesa, vino tinto o blanc, champany, sidra (en Bretanya), vermú, va vindre de Porto, vins dolços naturals i vins fortificados, begudes alcohòliques aperitives fetes a pur de plantes com el pastis, el Cynar (a pur de carchofa) i el fernet , o sense alcohol com la Suze, etc. Per extensió es referix també als pinchos, canapés, fruts secs, galletes salades, olives, formage i embotits, que acompanyen estes begudes. El apéritif es pren en freqüència en França, i no es reserva per a moments especials. És davant tot una ocasió per a charrar i brindar entre amics i familiars.
Imbiss: En Alemània és un periodo similar a la definició d'aperitiu, sol confondre's hui en dia en elloc galliponter que ven currywurst o qualsevol atre menjar a peu de carrer.
Boca: En Centroamérica és el nom que rep un chicotet aperitiu que normalment és acompanyat en una beguda freda. Les boques més comunes són les que s'elaboren a pur de cuixots i formages.
Botana: En Mèxic és un tipo especial d'aperitius (generalment elaborats en massa de dacsa fregida (totopos, torrades, nachos), similar a alguns snacks), se sol servir també frituras de farina, cloches de dacsa, chicharrones, carns fredes, frutes i verdures com el pepino, jicama, pinya o meló d'Alger. Depenent la regió se solen servir els cridats cueritos, que s'elaboren en el cuiro, pates i parts del cap del porc hervir i conservades en salmorra i vinagre.
Tapa - És molt coneguda/o en tota Espanya i està prenent proyecció internacional gràcies a la proliferació de la gastronomia espanyola. En la majoria de les regions, l'establiment invita a la tapa o aperitiu per a prolongar l'estància en elocal i provocar el consum de begudes.
Entremés o entrante: Esta definició en Espanya es particulariza sobretot a l'aperitiu que es pren assentat en la taula i és la primera part abans de començar.
Mezze: Els aperitius d'este tipo són molt freqüents en les cuines balcàniques i part d'alguns països del Mediterràneu (del que la tapa és una variant). El mezze es pot interpretar també com tapa depenent del país.
Pincho: O punche en castellà, és un aperitiu molt freqüent en el País Vasc i Navarra, sent un signe identificador de la seua pròpia gastronomia.
Picada: és un plat típic de la gastronomia argentina, composta de varis aliments servits en chicotetes cantitats. Normalment és acompanyat en una beguda freda, principalment cervesa, fernet o vermú. Pot ser el plat principal quan és portentosa.
Zakuski: En alguns països eslaus s'ampra esta definició per a l'interval de temps similar al de l'aperitiu.
Smörgåsbord: En Suècia se servix uns plats en una taula a modo d'aperitiu.
Picoteo o Taules de picar: Es coneix aixina a l'aperitiu en Chile d'a on du el seu orige d'Espanya, a on normalment se servix en gran cantitat en distintes festes (bodes, natalicis, batejos, etc) abans del menjar principal. Consta de canapés, trossos de formages i distints tipos de cuixot, olives, distints tipos de salses, cacaus, galletes salades i s'acompanya en una cervesa.
Selecció de canapés_(2).jpg)
Aperitiu en el Viccionari.
Appetizers en Wikimedia Commons.