Monemvasía
Monemvasía (en grec Μονεμβασία; antigament Malvasia) és una localitat medieval fortificada, ubicada en una chicoteta península de la costa este del Peloponeso, en Grècia. El nom deriva de μόνη (móni, Γέφυρα) i έμβασις («sola, única», Νέα Μονεμβασία) en referència a la llengua de terra i el pont que unixen el promontori i el continent, deixant la ciutat en Nápoles de Malvasía.[1]
Geografia física
[editar | editar còdic]El promontori rocós és llarc i estret, té 1,8 km de llongitut i una altitut de 160 m s. n. m. El núcleu antic de Monemvasía està conectat per un pont que du al barri de Géfira (Γέφυρα), també denominat Néa Monemvasía (Νέα Μονεμβασία).
Història
[editar | editar còdic]
Els primers habitants de Monemvasía varen aplegar fugint de les invasions de pobles eslaus. El lloc era un excelent refugi per les seues característiques de península artificialment separada de terra ferma, en una sola entrada en forma de pont.[1] Els bizantino la fortificaron, pero en 1248 la va prendre Guillermo II de Villehardouin, despuix de tres anys de sege, encara que més vesprada va tornar a mans bizantines.[1] Entre 1460 i 1464 va pertànyer al papa Pío II, passant despuix a mans dels veneciano fins a 1540 i després de nou des de 1690 fins a 1715. Durant esta época va rebre la denominació de Nàpols de Malvasía. En 1715 la varen prendre els turcs, que la varen conservar fins a 1823, perdent-l'en la Guerra d'independència de Grècia.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monemvasía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.