Chardonnay
La chardonnay és una varietat de raïm de pell verda usada per a fer vi blanc. És originària de la regió vitícola de Borgoña, en l'est de França, pero ara creix en tots els llocs a on es produïx vi, des d'Anglaterra fins a Nova Zelanda. Per a regions vitícoles noves i en desenroll és vist com un «rito de pas» i com una fàcil entrada en el mercat internacional del vi.[1]
El raïm chardonnay és molt neutral, en molts dels sabors comunament associats en el raïm i els que deriven del terruño i del roure.[2] És vinificada en estils molt diferents, des dels vins magros i nítidament minerals de Chablis (França) als vins del Nou Món en roure i en notes de frutes tropicals. En climes frets (com la regió francesa de Chablis i l'AVA Els Moltons de Califòrnia), la chardonnay tendix a tindre un cos de mig a llauger, una notable acidea i sabors a pruna verda, poma i pera. En localisacions càlides (com les Adelaide Hills, la península Mornington en Austràlia i les regions de Gisborne i Marlborough en Nova Zelanda) els sabors es convertixen en més cítrics i a meló i bresquilla mentres que en localisacions molt càlides (com la AVA Costa Central de Califòrnia) apareixen més notes de figa i frutes tropicals com la banana i el mànec. Vins que han passat per la fermentació maloláctica tendixen a tindre una acidea més baixa i sabors a frutes en una sensació més mantecosa en la boca i notes d'avellana.[3]
La chardonnay és un component important de molts vins espumosos al voltant del món, incloent el champany i, en Itàlia, el Franciatorta.
Un pic de popularitat a finals dels anys 1980 va donar lloc a una reacció sobre este vi que va fer vore el raïm en un component negatiu per la globalisació del vi. No obstant, seguix sent una de les varietats de raïm més àmpliament plantades, en unes 160 000 hectàrees[4] al voltant del món. Es troba solament despuix de l'airén en la llista de raïms blancs de vi més plantades. Està plantada en més regions vitícoles que qualsevol atre raïm, incloent la cabernet sauvignon.[1]
Orige i etimologia
La varietat chardonnay és originària del vinya de Borgoña, i, més concretament, de les afores del poble de Chardonnay, a on ya es menciona el cultiu de la vinya en el X. Si el nom romà del poble era Cardonacum (un lloc a on creix penques, chardon en francés), est va evolucionar en chardonay i la cep es coneixia com chardenet, chaudenet o chardenay fins que el Congrés d'Ampelografia de Chalon-sur-Saône de 1896 va fixar el nom actual.[5] Uns estudis científics recents han permés establir la genètica de la chardonnay com el resultat del creuament per polinisació entre la pinot noir i la ya desapareguda gouais blanc, uns ceps més antics que existien en Borgoña abans de la chardonnay.[5]
Història
Durant molt temps es va assumir una conexió entre la chardonnay i la pinot noir o la pinot blanc. En añadidura, s'ha trobat en la mateixa regió de França durant sigles i els ampelógrafos varen notar que els fulls de cada planta tenien una forma i una estructura casi idèntiques. Pierre Galet no estava d'acort en esta afirmació, creent que la chardonnay no estava relacionada en una atra varietat de raïm major. Els viticultores Maynard Amerine i Harold Olmo varen propondre una descendència d'una vinya vitis vinífera salvage que estava apartada un pas del moscatell blanc. El verdader orige de la chardonnay va ser més enfosquit per propietaris de vinyes del Líban i Síria, que dien que el ancestro del raïm podria ser traçat des d'Orient Mig, des d'a on va ser introduït a Europa pels creuats que retornaven, encara que hi ha poca evidència externa que recolze esta teoria. Una atra teoria va establir que és originària d'una antiga vinya indígena que es troba en Chipre.[6]
L'investigació moderna de la chafada de ADN en l'Universitat de Califòrnia en Davis sugerix ara que la chardonnay és el resultat d'un creuament entre les varietats pinot noir i gouais blanc (heunisch). Es creu que els romans varen dur la gouais blanc de Croàcia i que va anar àmpliament cultivada pels llauradors en l'est de França. La pinot de l'aristocràcia francesa creixia en gran proximitat a la gouais blanc, donant a abdós raïms àmplia oportunitat per a creuar-se. Des de dos pares genèticament distants, molts dels creus varen mostrar vigor híbrit i varen ser elegits per a una àmplia propagació. Estos creuament exitosos inclouen la chardonnay i raïms germanes com aligoté, aubin vert, auxerrois, bachet noir, beaunoir, franc noir de la-Haute-Saone, gamay blanc gloriod, gamay noir, meló, knipperlé, peurion, roublot, sacy[7] i dameron.[8]
Clons, creus i mutacions
En 2006 podien trobar-se 34 varietats clòniques de chardonnay en vinyes a través de França, moltes de les quals varen ser desenrollades per l'Universitat de Borgoña en Dijon. Els també cridats clons de Dijon són criats pels seus atributs adaptatius, en propietaris de vinyes plantant la varietat clónica millor adaptada a la seua terra i que produïx el tipo de característiques que ells estan buscant en el vi. Els eixemplars inclouen els clons menys flexibles Dijon-76, 95 i 96 que produïxen arracades de sabor més concentrat. Els Dijon 77 i 809 produïxen vins més aromàtics en un perfum a raïm, mentres que els Dijon 75, 78, 121, 124, 125 i 277 són clons més vigorosos i més flexibles. Les varietats Nou Món inclouen els clons Mendoza, que produïxen alguns dels més primerencs chardonnays de Califòrnia. El clon Mendoza és propens a desenrollar millerandage, també conegut com hens and chicks, a on les bayas es desenrollen desigualment.[2] En llocs com Oregó, l'us de nous clons Dijon ha produït alguns èxits en eixes regions de la vall del Willamette en climes similars als de Borgoña.[6]
La chardonnay ha servit com a parent d'alguns raïms híbrits franceses-nortamericanes, aixina com per a creus en atres varietats de vitis vinífera. Entre estos eixemplars està el híbrit chardonel, que va anar un creuament entre chardonnay i seyval blanc produït en 1953 en l'Estació Experimental d'Agricultura de l'Estat de Nova York. Les mutacions del raïm chardonnay inclouen la rara baya rosa chardonnay rose; també chardonnay blanc musqué, que produïx un vi intensament aromàtic.[2] La chardonnay blanc musqué és trobada majoritàriament en l'entorn de la vila Maconnais de Clessé i algunes voltes és confosa en el clon Dijon-166 plantat en Suràfrica, en rendiments d'aromes com el raïm moscatell.[6]
En els anys 1930 la chardonnay va ser creuada en un raïm seibel per a crear el raïm híbrit ravat blanc.[9]
Notes i referències
- ↑ 1,0 1,1 Jancis Robinson (2003). Jancis Robinson's Wine Course, Tercera edició, Abbeville Press, pp. 101–106. ISBN 0-7892-0883-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Robinson, 2006, pg 154-156
- ↑ Wine & Spirits Education Trust. «Wine and Spirits: Understanding Wine Quality», pp. 6-9, Segona edició revisada (2012), Londres, ISBN 9781905819157
- ↑ «Learn more about the chardonnay». Chardonnay-du-monde.com. Consultat el 22 de maig de 2011.
- ↑ 5,0 5,1 Nonain, Emmanuel (2004). (Chardonnay, monographie historique Xe-XVIIe siécle) (en francés), Presses Universitaires de Lió, p. 81-85. ISBN 2-7297-0741-7.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Clarke, 2001, pg 63-73
- ↑ Clarke, 2001, pg 112
- ↑ «Vitis International Variety Catalogue». Institute for Grapevine Breeding Geilweilerhof (IRZ), Siebeldingen, Germany. Consultat el 19 d'octubre de 2007.
- ↑ J. Robinson, J. Harding and J. Vouillamoz Wine Grapes - A complete guide to 1,368 vaig vindre varieties, including their origins and flavours pgs 874-875 Allen Lane 2012 ISBN 978-1-846-14446-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chardonnay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.