Ampelografia
La ampelografia (ἄμπελος, "vinya" + γράφος, ‘escritura’) és el camp de la botànica que concernix a l'identificació i classificació de les vinyes (vitis). Tradicionalment, açò s'ha fet per comparació de la forma i color del full de la vinya tamany, vellositat per a identificar la varietat; la morfologia de l'arracada, tamany i densitat de les bayas de la vinya; el cicle biològic com broten maduren les diferents varietats en un mateix clima; l'estudi de les vinyes ha segut revolucionat per la chafada d'ADN. Va iniciar com un art, en quadros i ya ha evolucionat a ciència, en estudis, llibres, museus.
Història primerenca
[editar | editar còdic]El raïm de vi és una espècie extremadament variable i algunes varietats, com la Pinot, mutan de manera particularment freqüent. Al mateix temps, l'indústria del vi i el raïm de taula han segut importants des dels temps antics, de modo que grans sumes de diners varen poder dependre de la correcta identificació de les diferents varietats i clons de vinya.
La ciència de l'ampelografia escomença sériament en el XIX, quan de sobte es convertix en important entendre més sobre les diferents espècies de vinya, ya que elles tenen resistències molt diferents a les malalties i pesta com la filoxera.
Europa
[editar | editar còdic]En França
[editar | editar còdic]Molts llibres d'identificació de vinyes varen ser publicats en este periodo, dels quals el major és la Ampélographie française de Victor Rendu de 1857, decorada en belles litografia coloreadas a mà per Eugene Grobon.
Fins a la Segona Guerra Mundial l'ampelografia s'havia convertit en un art. Llavors Pierre Galet, de l'Escola Nacional Agronómica de Montpeller, ensambló un criteri sistemàtic per a l'identificació de les vinyes. El sistema de Galet es va basar en la forma i contorn dels fulls, les característiques dels brots, els tipos de brots, els pecíols, el sexe de les flors, la forma de les arracades i el color, tamany i pepites dels propis raïms. Els raïms són menys afectades pels factors ambientals que els fulls. Inclús va incloure el sabor del raïm com a criteri, pero açò és més subjectiu.
En Itàlia
[editar | editar còdic]En 2012, l'editorial italiana L'Artistica Editrice va publicar Illustrated Historical Universal Ampelography (Ampelografia Històrica Universal Ilustrada), una obra de tres volums que conté els més importants llibres editats en França i Itàlia entre el 1800 i el 1900: l'Ampelografia de Pierre Viala i Victor Vermorel, la selecció de raïms de la Pomona italiana per Count Giorgio Gallesio i l'Ampelografia Italiana del Ministeri d'Agricultura italià. El llibre inclou 551 ilustracions en color de raïms de tot lo món, en texts en italià i anglés, que descriuen les característiques morfològiques i agrícoles de cada varietat de vinya, aixina com els seus sinònims i curiositats històriques.[1]
En Espanya
[editar | editar còdic]Un museu ampelográfico el Encín en Madrit va ser construït i és un dels més importants a nivell mundial. Pertany al IMIDRA i conta en una selecció de més de 200 ceps. És una extensió didàctica de la colecció de varietats de vinya d'El Encín, que alberga més de 3,500 entrades genètiques. Un museu viu de la vinya en els Cellers Valbusenda, en Zamora, consta d'un jardí ampelográfico a on es poden conéixer les principals varietats de raïm del món en un entorn de disseny modern. Un atre jardí ampelográfico està en Vivanco en La Rioja, ubicat dins del Museu Vivanco de la Cultura del Vi, exhibix més de 220 varietats de raïm de tot lo món.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Illustrated Historical Universal Ampelography InfoWine. Retrieved: 2012-08-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ampelografía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.