Airén
L'airén és una varietat de raïm (Vitis vinifera) blanca usada normalment per a la vinificaació. Esta varietat és originària d'Espanya, a on representa el 23% del total de vinyes del país (213.000 ha). En el 2010 es va calcular que l'airén era el tercer raïm en més superfície cultivada del món. [1]Hi havia 252 000 ha. La superfície plantada d'este raïm ha disminuït, ya que en 2004 hi havia 306 000 ha i ostentava el primer lloc, a pesar de ser plantada casi exclusivament en Espanya.[2] Les vinyes de airén tenen poca densitat de vinyes. Atres varietats (com la cabernet sauvignon o la merlot) han segut més plantades en térmens de número de vinyes. Les plantacions de airén han disminuït i han segut substituïdes en moltes vinyes en varietats de raïms tinto, com la tempranillo. També és cridada habitualment valdepeñas i forcallat.
- «Raïm airén» i també «Lairén» redirigixen ací.
Durant molt temps els seus vins s'han considerat de poca calitat[3] encara que en l'actualitat, en les noves tècniques de vinificaació, s'estan conseguint molt bons resultats.[3][4]
Història
En el XV era coneguda com lairén (nom que se seguix usant en la província de Còrdova). Va ser mencionada en l'obra Agricultura general (1513) de Gabriel Alonso de Herrera.[5] Este autor va preferir cridar-la datileña perque "els raïms estan arracimadas com dátiles".[5] De Herrera, va confessar no haver provat el vi pero va escriure que no era molt fort i que no tenia molt cos i que lo millor seria fer panses perque els raïms estan ben formades i les hi havia en abundància.[5]
En 1807 Simón de Rojas Clemente va diferenciar dos tipos de "layrén": la primera seria l'airén cultivada en La Mancha i la segona seria la raïm de taula datileña descrita per de Herrera, que segons Rojas seria un cep diferent. Rojas Clemente va mencionar que l'airén també era coneguda com antúo laerén i laerén del rei. Va descriure la varietat del següent modo:[5]
Rojas Clemente també diu que esta varietat es cultiva en les localitats andaluses de Sanlúcar de Barrameda, Jerez de la Frontera, Trebujena, Arcs de la Frontera, Espera, Moguer, Tarifa i Pajarete, aixina com en les localitats manchegues de Valdepeñas, Tomelloso i Manzanares.[5]
En una referència posterior Rojas Clemente menciona clarament que la lairén és sinònim de datilera i la descriu com:[5]
Menciona que el raïm s'usa per a l'elaboració de panses i per a mesclar el seu most en el del raïm Pedro Ximénez.[5] Ademés afig a les localitats anteriorment mencionades les d'Algecires, Màlaga, Motril, Albuñol i Adra.[5]
En 1885 Eduardo Abela i Sáinz de Andino[5] menciona que la vinya mantúo laerén es cultiva, ademés d'en a on va mencionar Rojas Clemente, en Còrdova, Càceres, Ciutat Real, Sevilla i Toledo, i que en tots estos llocs es coneixia com lairén.[6]
En 1914 García dels Salmones menciona el cultiu de la lairén en vàries localitats del Replanell Central i d'Andalusia: Madrit, Villacañas, Tarancón, Camp de Criptana, Fregenal de la Serra, Montefrío, Baeza, Coín, Fiñana, Cazalla de la Serra, Espera, Còrdova i Albacete (en esta última localitat, cultivada en el nom de airén).[6] En 1954 Juan Marcilla Arrazola la va considerar típica de la Mancha[6] i en la seua obra Ceps del món (1997) l'expert en vi José Peñín va escriure que es va originar allí.[7]
Característiques i viticultura
Les seues époques de desborre i de maduració són molt tardanes.[8] És una planta mijanament vigorosa de porte molt rastrero. És molt productiva i produïx arracades molt grans. És molt resistent a la sequia i s'adapta be a terrenys poc fèrtils. Com és molt resistent a les plagues i a les malalties pot adaptar-se molt ben al cultiu ecològic.[8]
Fernández de Bobadilla en 1956 descriu a la "mantúo laerén" com:[6]
Sobre les seues característiques agronómiques Bobadilla afig:[6]
En el seu llibre Ceps del món l'expert en vi José Peñín ha escrit sobre les seues característiques agronómicas:[7]
Vore també
- Anex:Varietats de raïm
- Enologia
- dalt, ya he senyalat lairén és redirec. fins a ací
- lerén o lairén (Calathea allouia) · és una planta (comestible i medicinal), nativa del nort d'Amèrica del Sur i el Carib
Referències
- ↑ «Airén, el raïm blanc més cultivada» (en es-es). Félix Solís Avantis. Consultat el 2024-12-26.
- ↑ J. Robinson (ed) The Oxford Companion to Wine 3ª edition, Oxford University Press 2006, pg. 746: "Vaig vindre varieties", ISBN 0-19-860990-6
- ↑ 3,0 3,1 «Fragància del raïm airén», El País, 30 d'abril de 2005.
- ↑ Navarro Ortega, Teresa (2024-12-23). «Airén: La reina de la varietat de raïm blanc en les vinyes espanyoles» (en es). Notícies del va vindre. Consultat el 2024-12-26.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Félix Cabell, Inmaculada Rodríguez-Torres, Gregorio Muñoz-Organero, Cristina Rubio, Alejandro Benito, Silvia García-Beneytez (2003). La colecció de varietats de vinya de "El Encín", Conselleria d'Economia i Innovació Tecnològica de la Comunitat de Madrit, p. 129. ISBN 84-451-2411-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Cabell i atres, 2003, p. 130.
- ↑ 7,0 7,1 Cabell i atres, 2003, p. 132.
- ↑ 8,0 8,1 «Airén». Ministeri d'Agricultura d'Espanya. Consultat el 22 de maig de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Airén» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.