Dijon
Dijon (AFI: /diguesˈʒɔ̃/) és una ciutat de l'est de França situada en la regió de Borgoña-Franc Comtat. Té una població estimada, a inicis de 2023, de 161 830 habitants.[1]
Està situada en el centre del departament de Côte-d'Or, a la vora del riu Ouche i no llunt del naiximent del Sena.
Toponímia
[editar | editar còdic]Algunes obres lexicogràfiques antigues (entre 1705 i 1918) registren l'escritura Dijón, sense indicació de la seua pronunciació. Segons el Nou tesor lexicogràfic de la llengua espanyola (NTLLE) de la Real Acadèmia Espanyola,[2] l'última és el Diccionari general i tècnic hispà-americà (Madrit, Cultura Hispanoamericana, 1918) de Manuel Rodríguez-Navas i Carrasco.
Clima
[editar | editar còdic]
El clima de Dijon és de tipo oceànic en tendència semi-continental, lo que comporta freqüents pluges durant totes les estacions i un temps canviant.
L'influència semi-continental fa que la ciutat conte en una amplitut tèrmica mensual entre les més elevades de França (18 °C), en frets hiverns en nevades freqüents, i en estius més càlits que les ciutats propenques, ademés de violentes tormentes ocasionals. La boira està casi sempre present en la ciutat, creada en part per la humitat del llac Kir.
Història
[editar | editar còdic]Els bisbes de Langres varen residir en freqüència en Dijon en acabant de que Langres fora presa i saquejada pels bàrbars en l'any 407.
En la seua Història dels francs (llibre III, cap. 19), Gregorio de Tours descriu la Dijon de el VI com rodejada d'una muralla de 9,5 m d'alt i 4,44 m d'ample, en quatre portes i 33 torres. Les excavacions arqueològiques han identificat 12 d'estes torres. L'àrea aixina protegida era d'11 hectàrees.
Va ser part del Ducado de Borgoña, el qual despuix de la batalla de Nancy, va ser anexionado al Regne de França el 19 de giner de 1477 pel rei Luis XI. Va ser ocupada per les tropes de la Sexta Coalició el 19 de giner de 1814 i de nou per les tropes de Prusia el 30 d'octubre de 1870.
En 2015 la ciutat va passar de formar part de la regió de Borgoña a integrar la nova regió de Borgoña-Franc Comtat.
Demografia
[editar | editar còdic]Llocs i monuments
[editar | editar còdic]
La ciutat conserva importants obres d'art, lo que fa que, despuix de París, siga un dels centres culturals més importants del país.
Té les iglésies de Saint Philibert, d'estil romànic, Notre Dona'm (de el XIII), una de les obres més importants del gòtic borgoñón; Saint-Michel (renaixentista), i la catedral de Sant Benigno (sigles XIII i XIV), la cripta del qual és de el XI.
Entre els pocs restants de la cartuja que va existir fins a el XIX a les afores de la ciutat, es troba la portada i el cridat Pou de Moisés, obres de Claus Sluter.
Entre els molts edificis de caràcter civil que es conserven destaquen el Palau de Justícia (antic Parlament de Dijon) i el palau dels ducs de Borgoña, actualment Ajuntament i museu de Belles arts.
Existix un bon gust pel conte de parcs i jardins per això és considerada una ciutat de quatre flors.
Dijon-Prenois és un autódromo que s'usa habitualment en campeonats francesos d'automovilisme.
Economia
[editar | editar còdic]
El creiximent de Dijon durant el XX està associat a la seua situació sobre la llínea ferroviària París-Lió-Marsella, sent el punt de partida de les llínees que van cap a Besanzón, Belfort, Nancy, Itàlia o Suïssa. El desenroll mundial ha favorit l'indústria que va des de la metalúrgia, o l'indústria alimentària fins al treball en cuiro.
En 2009 els ingressos fiscals mijos per llar va ser de 19 716 €, lo que la situa en el lloc 7434 entre els 31 827 municipis de França que entren en el rànquing.
Dijon és el breçol de la famosa mostaça de Dijon, produïda en cultius de la zona i generalment presentada en forma de pasta verda o groc-verdosa.
El turisme ocupa un bon lloc en l'economia de Dijon. L'interés per visitar la ciutat es deu principalment a la riquea del seu patrimoni històric i la seua rodalia a la zona vinícola. Ademés, la ciutat conta en tres dels dèu monuments més visitats de la Côte d'Or en 2004. Com moltes atres ciutats d'importància mija, el turisme en Dijon es pot dividir sobretot en tres sectors: el turisme cultural (museus, monuments i festes culturals), el turisme gastronòmic i vinícola (el va vindre de Borgoña o la mostaça de Dijon), i el turisme de negocis (pel seu palau de congressos i els hotels restaurants adaptats per a estes visites).
Educació
[editar | editar còdic]Deports
[editar | editar còdic]La ciutat alberga al club de fútbol Dijon FCO, que participarà en la segona categoria del fútbol francés, la Lligue 2, des de la temporada 2026-27. El seu estadi és el cridat Stade Gaston Gérard, en un aforament superior a 15.000 espectadors.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Populations de référence 2023 - Commune de Dijon (21231)». Institut Nacional d'Estadística i d'Estudis Econòmics (INSEE). Consultat el 21 d'abril de 2026.
- ↑ Consultat el 14 de maig de 2024
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Thierry Dutour, La ciutat medieval: orígens i triumfo de l'Europa urbana, p. 39-41. — Paidós, Buenos Aires, 2005. ISBN 950-12-5043-1
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dijon.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dijon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.