Anar al contingut

Pinot blanc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pinot blanc - Ampélographie.jpg
Pinot blanc
Archiu:Pinot-blanc.jpg
Arracades de pinot blanc.

La pinot blanc és una varietat de raïm (vitis vinifera).[1] És producte d'una mutació genètica de la pinot grisa,[2] que a la seua volta és una mutació de la pinot noir.

Orige i regions

[editar | editar còdic]
Archiu:Oregon Pinot blanc.jpg
Un vi pinot blanc d'Oregó.

En Alsàcia (França), Alemània, Luxemburc, Itàlia, Hongria, República Checa i Eslovàquia es produïx un vi en cos d'esta varietat. En l'any 2000 hi havia 1300 ha de pinot blanc en França,[3] La majoria de les plantacions franceses estan en Alsàcia, a on s'usa la varietat per a vins sense gas i per al vi espumoso de l'AOC Crémant d'Alsace. Encara que a voltes es crea aixina, els vins de la AOC Alsace no sempre estan fets completament de pinot blanc. Més be, la designació comprén a vins fets en les varietats pinot blanc, auxerrois blanc, pinot grisa i Pinot noir (vinificado blanc, sense posar al most en contacte en les pells).[4] No obstant, lo més comú és una mescla entre pinot blanc i auxerrois blanc. Els vins en cos de pinot blanc alsacianos tenen notes a espècies i a fumat, aixina com una acidea moderada aportada segurament per la varietat auxerrois blanc.

Històricament, la pinot blanc ha segut usada tant per als vins francesos de Borgoña i de Champaña,[3] i seguix cultivant-se en abdós llocs.[5]

En Alemània, a on és coneguda com Weißer Burgunder o Weißburgunder, hi havia 5747 ha de pinot blanc en 2019.[6] Els eixemplars més intensos es fan en les regions vitivinícolas de Baden i el Palatinado.

En els Estats Units es encucentra sobretot en Califòrnia. En els Estats Units, moltes vinyes anomenades pinot blanc són realment la varietat meló de Borgoña/muscadet. Este error va ser descobert a mitan de la década de 1980 per un enólogo francés que va examinar els esquejes mentres visitava l'Universitat de Califòrnia en Davis, i ara la pinot blanc autèntica plantada prové de vivers. Este raïm també creix en Austràlia i Hongria.[5]

En Canadà, la pinot blanc és usada a sovint per a fer vi gelat. La vall del Okanagan de Canadà ha guanyat reputació per la seua pinot blanc.[7]


En Itàlia, és un cep complementari en la DOC Alt Adige, Breganze, Castel del Mont, Colli Berici, Colli Bolognesi, Colli del Trasimeno, Colli dell'Etruria Centrale, Colli vaig donar Conegliano, Colli vaig donar Faenza, Colli vaig donar Scandiano i vaig donar Canossa, Colli Orientali del Friuli, Collio Goriziano, Contea vaig donar Sclafani, Franciacorta, Friuli Annia, Friuli Aquileia, Friuli Greu, Friuli Isonzo, Friuli Latisana, Garda, Garda Colli Mantovani, Lison Pramaggiore, Vini del Molise, Montello i Colli Asolani, Vini del Piave, Piemonte, Recioto vaig donar Soave, Salice Salentino, Soave, Terlano, Terre vaig donar Franciacorta, Trentino, Trento, Valdadige i Valdichiana. Està recomanat en 43 províncies i autorisat en 23 província. En Itàlia, el pinot blanc cobrix 6.800 hectàrees. Pot ser un dels components del vi Vin Sant.[5]

Parentesc en atres varietats

[editar | editar còdic]

Durant vàries proves entre 1930 i 1935, la pinot blanc va ser creuada en la riesling per a crear el raïm italià blanc manzoni bianco.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pierre Galet: Dictionnaire encyclopédique dones cépages Hachette Livre, 1. 2000 ISBN 2-01-236331-8
  2. Peter Ward (2003). «Pinot Blanc», Don't Spit the Good Stuff, Ontario, Canadà: General Store Publishing House, p. 137.
  3. 3,0 3,1 (2006) Jancis Robinson (ed.). Pinot Blanc, 3ª edició, Oxford: Oxford University Press, pp. 528–529. ISBN 0-19-860990-6.
  4. INAO: AOC Alsace appellation regulations, actualisat el 16 de febrer de 2006
  5. 5,0 5,1 5,2 L. Brenner, Fear of Wine, p. 69 (1995) ISBN 0-553-37464-8
  6. «Statistik 2020/2021»., Format: PDF, KBytes: 219, accessed on October 26, 2021
  7. «Pinot Blanc». Wine Searcher.
  8. J. Robinson, J. Harding and J. Vouillamoz Wine Grapes - A complete guide to 1,368 vaig vindre varieties, including their origins and flavours pgs 469-471, 594-595 Allen Lane 2012 ISBN 978-1-846-14446-2