Torrontés
Torrontés és el nom donat a algunes varietats de raïms blancs d'Espanya, Portugal i Argentina.
Torrontés en Espanya
Els vins blancs de Ribadavia, que es comercialisaven per Europa ya en els sigles XV i XVI, es feyen en ceps triats de torrontés i treixadura plantades en zones altes. Estos vins estaven ben elaborats i es varen vendre en l'estranger fins que es varen prohibir les exportacions a finals de el XVI. En 1772 es va registrar el seu cultiu en el vall del Salnés.[1] En l'actualitat la torrontés es cultiva en la zona de les Rigues Baixas, sobretot per a elaborar els millors vins de Ribeiro, en la província d'Orense.[1]
En Andalusia se sap que en 1482 s'usava torrontés en Chipiona (en l'actual Marque de Jerez) per a elaborar els vins cridats "de romanía". Encara que es va mantindre fins al XIX, en l'actualitat la torrontés ya casi ha desaparegut del Marc de Jerez.[1] En l'actualitat el seu cultiu en Andalusia està pràcticament llimitat a la regió de Montilla-Moriles, en la província de Còrdova.[1]
La torrontés es cultiva en el centre de la península ibèrica, a lo manco, des de el XVI, quan va ser referida per Alonso de Herrera en la seua obra Agricultura general. La torrontés de la zona central es concentra en els municipis de Valdilecha, Camp Real, Sacedón, Tarancón i Font de Pedro Naharro. Encara que la torrontés va ser mencionada a lo llarc dels sigles en diversos treballs, se sabia molt poc d'esta varietat fins a l'estudi realisat per Oliva Ruiz i Belén Bonillo en 1998.[1] En Valdilecha es mescla en atres varietats, com l'airén i la Jaén, per a l'elaboració de vins blancs secs.[1]
Encara que s'han donat distintes explicacions per a la paraula torrontés, la més plausible és que provinga del portugués antic, el significat del qual seria 'provinent de la terra / del país o del terruño'.[2] [3]
Torrontés en Argentina
La torrontés és un raïm blanc argentina que produïx un vi fresc, aromàtic, en una acidea moderada, una textura suau al paladar i aromes distintius a durazno i damasco.[4] Existixen tres varietats de torrontés en Argentina: torrontés rioixà (la més comuna), torrontés sanjuanino i torrontés mendocino. La torrontés rioixà és la que ha recaptat més atenció per la calitat dels seus vins, i és la varietat usada per la majoria dels vins argentins etiquetages com torrontés.[5]
Estos tres ceps són relativament similars pero tenen diferències apreciables. La torrontés rioixà i la torrontés sanjuanino tendixen a tindre grans arracades en raïms pàlits mentres que la torrontés mendocino té arracades més chicotetes i apretats en raïms d'un color groc obscur. La torrontés rioixà és la més aromàtica de les tres, en un aroma que recorda els vins de moscatell i a gewürtztraminer. La menys aromàtica, i la menys plantada, és la torrontés mendocino, i les plantacions de torrontés sanjuanino estan decreixent.[6] Estos tres ceps pertanyen al grup de raïms criollas, que és un terme usat per als raïms de vi vitis viniferas europees que han segut someses a un procés de selecció per americans.[7]
Orige i parentesc en atres raïms
Les recents investigacions del seu perfil de ADN han demostrat que els tres ceps argentines torrontés són parents propenques. La torrontés rioixà és un creuament entre la moscatell d'Aleixandria i la criolla chica (listán negre, que també va ser coneguda com missió en Norteamérica).[8] La torrontés sanjuanino també és un atre creuament distint entre la moscatell d'Aleixandria i la criolla chica.[9] La torrontés mendocino provablement siga un creuament de la moscatell d'Aleixandria i un atre raïm no identificat.[10] Encara que la presència de la moscatell en el parentesc de la torrontés era alguna cosa esperat pels invesgiadores, la presència del raïm missió/criolla chica va ser inesperada per als investigadors.[11]
Províncies argentines
La torrontés creix per tota Argentina i la seua superfície està en aument. Part d'este increment ve de l'aument de les exportacions de vi argentí, ya que el raïm ha tingut èxit en Estats Units, Regne Unit i atres llocs, pero també ha segut per una millor comprensió i identificació dels diferents ceps de torrontés, que han permés contabilisar millor les plantacions. Durant molt temps (fins a finals de el XX) la torrontés estava darrere de la Pedro giménez i de l'ugni blanc en la llista de varietats blanques més plantades d'argentina.[5] Des de començos de el XXI, la disminució de les plantacions d'eixes dos varietats i l'aument de popularitat de la torrontés varen permetre que les superara i que es convertira en la varietat blanca argentina més plantada, posició que mantenia en 2008.[7]
Els diferents ceps de torrontés han desenrollat la seua caseta en diferents àrees d'Argentina. La torrontés rioixà és àmpliament plantada en la zona de La Rioja (a on és el raïm més plantat) i en la província de Bota. En Bota, el raïm és plantat a sovint en zones arenenques a grans altituts, a uns 1600 m sobre el nivell del mar. Ahí, les condicions del clima ajuden a este cep a mantindre l'acidea elevada i uns sabors forts.[7]
En l'àrida província de Sant Joan, la torrontés sanjuanino es troba plantada en cantitats molt inferiors a les de la torrontés rioixà. La torrontés mendocino és, de llunt, el cep menys plantat. La torrontés mendocino es troba sobretot al nort de la província de Riu Negre.[5]
El restant de Sudamérica
La torrontés també està cultivada en Chile. Segons la ODEPA (Oficina d'Estudis i Polítiques Agràries) el seu cultiu correspon a 1062 ha en l'any 2010.[12] En 1996 Jancis Robinson va destacar que hi havia varis centenars de hectàrees de "torontel", pero estes plantacions provablement siguen de la varietat torrontés de Galícia, Espanya. Ademés, la torrontés a sovint és cultivada en Chile en el sinònim moscatell d'Àustria. És provable que la moscatell d'Àustria siga la torrontés sanjuanino.[5]
Segons l'expert en vi Oz Clarke, la major part de les plantacions de torrontés de Chile són de torrontés rioixà i este raïm és usat sobretot per a la producció de brandy chilé, conegut com pisco.[6]
La torrontés també està cultivada en Samaipata, Bolívia.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Félix Cabell, Inmaculada Rodríguez-Torres, Gregorio Muñoz-Organero, Cristina Rubio, Alejandro Benito, Silvia García-Beneytez (2003). La colecció de varietats de vinya de "El Encín", Conselleria d'Economia i Innovació Tecnològica de la Comunitat de Madrit, pp. 188-195. ISBN 84-451-2411-0.
- ↑ Roberto. «El difuso orige del vi Torrontés - Casa del Vi Xàbia», TiendaCasadelVinoJavea, 2022-08-04. Consultat el 2026-03-14 (en es-es).
- ↑ Grimaldo, Viviana Moyano. «Raïms Torrontes: Tot lo que deus saber ací» (en es-es). La Bevanda vaig donar Viviana. Consultat el 2026-03-14.
- ↑ Robinson, Jancis Vines, Grapes & Wines pg 47, 246 Mitchell Beazley 1986 ISBN 1-85732-999-6
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 J. Robinson Jancis Robinson's Guide to Wine Grapes pg 187-188 Oxford University Press 1996 ISBN 0-19-860098-4
- ↑ 6,0 6,1 Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pg 267 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
- ↑ 7,0 7,1 7,2 J. Robinson (ed) The Oxford Companion to Wine Tercera edició, Oxford University Press 2006, pg. 703, ISBN 0-19-860990-6
- ↑ «Torrontés rioixà». Vitis International Variety Catalogue. Consultat el 26 de setembre de 2016.
- ↑ «Torrontés sanjuanino». Vitis International Variety Catalogue. Consultat el 26 de setembre de 2016.
- ↑ «Torrontés mendocino». Vitis International Variety Catalogue. Consultat el 26 de setembre de 2016.
- ↑ Identity and Parentage of Torrontés Cultivars in Argentina, Cecilia B. Agüero, José G. Rodríguez, Liliana E. Martínez, Gerald S. Dangl, and Carole P. Meredith, Am. J. Enol. Vitic. 54:4:318-321 (2003)
- ↑ Oficina d'Estudis i Polítiques Agràries, Panorama 2012[1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torrontés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.