Província de Riu Negre

Riu Negre, en el text de la Constitució provincial: Província de Riu Negre o Província del Riu Negre, és una de les vintitrés províncies que componen la República Argentina i un dels vintiquatre estats autogobernados o jurisdiccions de primer orde que conformen el país, i que a la seua volta són districtes electorals llegislatius nacionals. La seua capital és Viedma i la seua ciutat més poblada, Sant Carlos de Bariloche. Està ubicada al nort de la Patagonia, llimitant al nort en la província de la Pampa, a l'est en la de Buenos Aires i el Mar Argentina, al sur en Chubut i a l'Oest en la República de Chile i la província de Neuquén. En 203 013 km² és la quinta província més extensa —per darrere de les províncies de Terra del Fòc,Buenos Aires, Santa Creu i Chubut. Per la seua població, és la província més poblada de la Patagonia argentina. En el seu 3,7 hab/km² és la quinta menys densament poblada, per davant de Chubut, La Pampa,Santa Creu i Terra del Fòc que és la menys densament poblada. Els seus símbols oficials són l'Himne a Riu Negre, l'escut de Riu Negre i la bandera de la província del Riu Negre.

Província de Riu Negre

Toponímia

És una traducció lliteral de Kürü Leufü nom donat pels natius Mapucheprimers habitants de la província,que vol dir riu negre. Deu el seu nom al curs d'aigua més important de la regió patagónica, el Riu Negre, el qual dividix al territori de la província per la mitat, des del seu naixent, en la confluència dels rius Limay i Neuquén, fins a la seua desembocadura en l'Oceà Atlàntic. L'últim tram del seu curs, servix com a llímit en la Província de Buenos Aires. Formalment, este nom no va precedir a cap un atre, ya que el territori de l'actual Província de Riu Negre estava englobat dins de la Governació de la Patagonia. Després dellançament de la conquista del Desert, promoguda principalment pel militar Juliol Argentí Roca, l'11 d'octubre de 1879 es crea la Governació de la Patagonia, comprenent tot el territori corresponent a la regió sur de l'actual territori argentí. Finalment, el 16 d'octubre de 1884 se sanciona la Llei N.º 1532 de creació de Territoris Nacionals, per la qual es procedix a la fragmentació de la Governació de la Patagonia, creant sis territoris nacionals, incloent el Territori nacional del Riu Negre, utilisant-se per primera volta el nom del curs d'aigua per a batejar a este territori. El mateix, ocupava tota la superfície corresponent a l'actual Província, sense sofrir modificacions en els seus llímits, encara despuix de la creació de la Província el 15 de juny de 1955.

Geografia física

La província de Riu Negre està ubicada al nort de la Patagonia; la que, a la seua volta, és la regió sur del país.

Llímits

La província va heretar els llímits del Territori Nacional de Riu Negre. Els llímits de la província són:

• Nort: en la província de la Pampa. Ellímit queda definit pel riu Colorat.
• Est:

• • en la província de Buenos Aires (partit de Patagones). La major part dellímit queda definit pel meridiano V de Buenos Aires efectuat pel Ing. Pirovano en 1881. L'atra part dellímit és el tram del riu Negre propenc a la seua desembocadura. Ellímit va quedar definit per un conveni ent abdós províncies realisat el 27 de novembre de 1968.i per llei nacional de l'any següent. El meridiano V s'ubica aproximadament entre les llongituts 63°22′ i 63°23′.
  • En el golf Sant Matías en la mar Argentina (oceà Atlàntic)

• Sur: en la província de Chubut. Ellímit queda definit pel paral 42° Sur. Establit per un conveni entre les dos províncies aprovat per llei Provincial B n.º 559.
• Oest:
  • en la República de Chile (regió d'Els Lagos). Ellímit queda definit per una llínea d'alts cims en la cordillera dels Andes.
  • en la província de Neuquén. Ellímit queda definit de nort a sur pel meridiano X de Buenos Aires, el riu Neuquén (en el seu tram propenc a la confluència) el riu Limay i el llac Nahuel Huapi (cos principal i braç Blest) i riera Blest. Va ser definida per llei nacional en 1969. El meridiano X s'ubica aproximadament entre les llongituts 68°14′ i 68°22′.

Els llímits de les províncies de la Pampa, Riu Negre, Mendoza i Neuquén, es troben en un cuatrifinio.

Qüestions limítrofes

Les províncies de Riu Negre i del Neuquén mantenen diferències limítrofes. En 1883 es va fixar la llínea limítrofa entre els dos llavors territoris nacionals com a prolongació de la llínea que dividix a la província de la Pampa i la de Mendoza, cridada Meridiano X Oest de Buenos Aires (68°15′ O). Per la millora dels mijos de medició, per a 1966 Riu Negre va sostindre que la llínea deuria córrer-se uns 12 quilómetros a l'oest de la fixada en 1883 i va reclamar una franja de terreny d'unes 193 000 ha en 110 km llineals. Neuquén va rebujar el reclam rionegrino aduint que no es podia anar modificant ellímit cada volta que apareguera una nova bestreta per a medir l'ubicació del meridiano. El 24 de decembre de 1969 el govern del general Juan Carlos Onganía li va donar la raó a Neuquén per mig del decret—llei N.º 18 501, decret que va ser rebujat per Riu Negre en ser dictat per un govern de facto. La zona en disputa inclou les localitats d'Octavio Pico i Sant Patricio del Chañar.

Abdós províncies també disputen l'illa de Manzano, que està ubicada en la marge esquerra del riu Neuquén, a pocs metros del caixco urbà de Barda del Mig (localitat rionegrina) i front a Vista Alegre (localitat neuquina). Degut a que el braç de riu que separa l'illa del territori rionegrino es va secar, esta va perdre la seua condició d'illa i és ara reclamada per Riu Negre.

Diverses illes del riu Limay també es troben en disputa entre Neuquén i Riu Negre, entre elles l'illa Governació unida hui a la també disputada illa Chica.

En el llac Nahuel Huapi abdós províncies sostenen una llínea limítrofa divergent, ellímit que corre des del riu Limay fins a Port Blest és objectat per Riu Negre, que sosté que deu passar pel braç Machet, lo que deixaria a l'illa Nahuel Huapi, illa del Nahuel, o oficialment cridada illa Victoria, en territori rionegrino.

La Província de Riu Negre expressa en l'artícul N.º 8 de la seua constitució sancionada en 1988 el rebuig a la llei de facto N.º 18501, incloent el reclam de l'illa Victoria.

Artícul 8.-El govern provincial reivindicarà, dins dels dos anys de la sanció d'esta Constitució, els llímits fixats en la mateixa, els que són la base dels acorts interprovincials i de l'interposició de les accions. Mereixen especial consideració la reivindicació, deslindar i amojonamiento dels territoris afectats per l'errònea traça del meridiano dèu graus oest de Buenos Aires, el paral cuarenta y dos graus de latitut sur, el domini sobre ellac Nahuel Huapi, illa Victoria i illes sobre els cursos dels rius Colorat, Neuquén i Limay. La Província desconeix expressament l'existència de la denominada llei de facto N.º 18 501.

El text constitucional fa referència a una diferència en la traça dellímit en Chubut en el Paral 42 Sur. Riu Negre sosté que el paral es troba entre setcents i mil metros més al sur dellímit actual, fixat per la llei N.º 14 408.

Relleu

el Cerro Tronador.

El relleu continental de Riu Negre, com tota la regió patagónica, presenta tres grans ambients: el andino o cordillerano a l'oest, el extrandino de replanells i planicies en el centre-este i ellitoral marítim en una angosta faixa costera. L'ambient cordillerano, en predomini del relleu montanyós, inclou un tram dels Andes Patagónicos i una secció antecordillerana. El punt més alt de la província és el cerro Tronador (3478 m s. n. m.) ubicat en ellímit internacional. Atres cerros importants són el Catedral (2388 m s. n. m.) famós pels seus pistes d'esquí i, més prop dellímit en Chubut, el Piltriquitron (2260 m s. n. m.). En l'ambient de replanells i planicies l'element característic són les grans formes tabular, l'altitut de les quals, més elevada en les rodalies del sector cordillerano, descendix gradualment cap allitoral Atlàntic. Ocupa casi el 80% del territori provincial.

Clima

Sobre la temperatura mija anual, la província s'ubica ent les isoterma de 16 °C al noreste i 8 °C al suroest. La isoterma de 12 °C que creua la província pel centre en direcció noroest-surest des dellímit en Neuquén fins allímit en Chubut establiria la diferenciació entre el règim tèrmic templat i la fredor moderada.

Sobre l'amplitut tèrmica anual, la província, com a part del nort de la Patagonia, forma part de la zona de major amplitut tèrmica del país en més de 16 °C d'amplitut, junt a la regió de Que el seu. Esta alta amplitut tèrmica de desenrolla en el centre de la província i disminuïx cap a la costa atlàntica i cap a la cordillera. Sobre les precipitacions, la província resulta travessada per la Diagonal Àrida d'Amèrica del Sur, que és una faixa que la travessa de noroest a surest des dellímit en Neuquén fins allímit en Chubut, en la que es registren precipitacions tan baixes com 150 mm anuals. Les precipitacions aumenten tant a l'oest com al noreste d'esta faixa. Esta diagonal àrida es desenrolla en casi tota la seua extensió. Les excepcions les constituïxen l'extrem nort-oriental del territori, i la regió cordillerana.

Ecorregiones

Mapa climàtic de la província de Riu Negre segons Köppen.

Ruta al nort d'El Bolsón.

Foto de Prahuaniyeu, una localitat en ple Desert patagónico.

Per la seua ubicació geogràfica i a la seua extensió este-oest, Riu Negre és una de les províncies argentines en major diversitat geogràfica. La major part del territori presenta clima fret sec. En la cordillera té precipitacions de 2000 a 3500 mm anuals i en el restant de 600 a 660 mm. L'hivern és rigorós, i l'estiu presenta altes temperatures, les quals poden variar de –25 °C (Maquinchao) fins a poc més de 45 °C (Choele Choel). Predominen els vents secs de l'oest i suroest. En la zona de la cordillera preval el bosc fret, cridat bosc andino patagónico, en abundància de coihues , ciprers i maitenes. En les regions més humides predomina la selva valdiviana, que es diferencia de l'anterior en la presència de falagueras, verdets, enredaderas i epífitas. En els replanells, en canvi, la vegetació predominant són els arbustos i pastures dures i baixos o tusacs. En hivern les nevades són comunes en tota la regió sent majors prop de la Cordillera dels Andes.

Passadiç dels tornados

Part del nort i noreste de la província, està ubicada en el Passadiç dels Tornados, una zona a on els tornados i les tormentes severes són freqüents en l'estiu. Recentment en els últims anys se li va donar importància a esta zona per l'increment d'estos fenomens extrems, a on causen molt pànic entre la població quan són avistar. La majoria dels registres sobre estos fenomens són de tormentes severes o de Microrráfagas que són vents molt forts que descendixen en un àrea molt localisada causant innumerables destrosses. Les tormentes de graniç també són un factor molt vist en la zona de la vall mija.

Registres de tornados

• El divendres 5 de novembre de 1993, un tornado de categoria F1 va impactar la zona d'Allen en l'Alt Valle del Riu Negre causant la pèrdua total de les plantacions de fruta per l'enorme graniç de 10 cm que va caure. El tornado va passar per les chacras danyant els àlbers, deixant-els sense fullage i partits a la mitat. No va caldre llamentar víctimes ya que va ser en les afores de la ciutat, el fenomen va ser en el mateix any que es va donar l'extrema i extensa Onada de tornados de Buenos Aires de 1993 a on es varen produir més de 300 tornados en una nit.

• El dumenge 4 de març de 2012, un tornat F1 va colpejar el chicotet poblat de Moradura Cagliero en l'extrem sur de la Província de Buenos Aires. L'event va causar la destrucció d'una ferreteria, va volar molts arbres i va danyar severament la subdelegació local. Anteriorment, l'event va colpejar part de la conurbación Viedma - Carmen de Patagones danyant molts arbres i volant alguns postes de llum. Per fortuna, no es varen llamentar víctimes fatals en cap de les poblacions.

• En la vesprada del 7 de novembre de 2013, un tornado de categoria F1 va impactar la zona de chacras i el Barri Unió en la ciutat de Riu Colorat causant voladura d'arbres, d'asils i de galpones. No va caldre llamentar víctimes fatals.

• En mig d'una situació de temps sever, la ciutat de General Conesa va sofrir l'embat d'un enorme tornat que fins al moment no s'ha catalogat. Va produir danys en el poblat pero no va haver ferits ni morts. El tornado ocorregut el 21 de giner d'este 2016.

Àrees naturals protegides

En la Llínea Sur de Riu Negre, les baixes temperatures en hivern, apleguen a 20° baix zero aproximadament.

El Sistema Provincial d'Àrees Naturals Protegides de la província gestiona i administra una série d'àrees distribuïdes en tot el seu territori, de diferents dimensions i en distints graus de control. Entre elles:

• Àrea natural protegida Punta Bermeja
• Àrea natural protegida Complex Illot Llops
• Reserva Caleta dels Loros
• Àrea natural protegida Baïa de Sant Antonio
• Àrea natural protegida Port Llops
• Àrea natural protegida Replanell de Somuncurá
• Àrea natural protegida Riu Blau-Llac Amagat
• Paisage protegit Riu Limay
• Àrea protegida Valle Cretácico
• Parc provincial Parc Blau
• Parc Estany Carri Laufquen
• Àrea natural protegida Cipresal de les Guaitecas. Ademés d'estes àrees naturals, la província conté una part important del

• Parc nacional Nahuel Huapi gestionat per l'Administració de Parcs Nacionals.

Recursos hídrics

El discórrer del Riu Negre entre les ciutats de Viedma (Riu Negre) i Carmen de Patagones (Buenos Aires).

Vista dellac Nahuel Huapi.

Els rius poden tindre pendent cap al Oceà Atlàntic, com per eixemple, el Riu Colorat (148 m³/s), o cap al Oceà Pacífic, com el Riu Manso. Estos rius presenten creixents que s'originen en els desgels i pluges d'autumne. El Riu Colorat presenta el seu major cabal en primavera. Existixen llac a l'oest de la província, com el Llac Nahuel Huapi, el Mascardi i el Steffen. Ademés posseïx vàries centrals hidroelèctriques sobre el Riu Limay.

Tala indicriminada i desforestacion de la ribera de l'Alt Valle del Riu Negre

El riu més important de la província és el Riu Negre (1.014 m³/s), també conegut com Currú Leuvú, batejat aixina pels indígenes originaris. És el més gran de la Patagonia argentina i un dels cinc més caudalosos del país. La seua desembocadura es troba sobre l'Oceà Atlàntic a sol 30 km de Viedma, la capital provincial, lo que produïx un règim de marees en diverses característiques en abdós màrgens del riu, del costat de la província de Riu Negre es caracterisa per plages amples i menys desenrollades del costat de la província de Buenos Aires, brindant als que gogen en temporada d'estiu d'exòtics balnearis i sectors de peixca en rets.

Regions

Es troba situada dins de la regió geogràfica denominada Patagonia, presentant dos àrees diferents:

1. A l'oest, la Cordillera dels Andes, i una successió de replanells escalonats cap al Mar Argentina, en presència de valls.
2. Al centre, presència de cañadones o antics caixers fluvials, baixos i depressió.

Història

Prehistòria i pobles indígenes

Guinnard i el seu acompanyant sent atacats per natius patagónicos del poble gününa këna en 1861.

En la província s'ubica elloc arqueològic El Trébol (Bariloche), un abric rocós tipo cova en art rupestre i restants de megafauna en marques de consum humà, que va aportar evidència de presència humana datada en 10 500 anys AP durant el Holoceno primerenc. Açò dona conte de que a lo manco des d'eixe moment el territori estava poblat per humans (provablement els primers pobladors siguen previs pero no es va preservar l'evidència material). Immediatament abans de l'arribada dels espanyols este territori estava habitat per diferents tribus que colectivament es dien els gününa këna i que varen habitar en els territoris entre el riu Chubut i el Colorat. Estos aplegarien a ser coneguts pels seus veïns Mapuches com "puelches" ("orientals" en mapudungún) i pels espanyols com "patagones", posteriorment varen ser englobades dins del «complex tehuelche». En la zona andina habitaven algunes tribus Mapuche destacades com els poyas en les rodalies del llac Nahuel Huapi.

Época colonial

S'entén que Hernando de Magallanes va ser el primer europeu en recórrer les seues costes, en 1520. En 1670, el pare Nicolás Mascardi va establir la Missió del Nahuel Huapi a la vora d'eixe llac. Posteriorment va haver atres emprendimientos religiosos. En 1779 Francisco de Viedma i Narváez va fundar Mercedes de Patagones un dels Establiments Patagónicos directament governats pel Virreinato del Riu de l'Argent creat menys d'un any abans.

Conformació i organisació de l'estat argentí

Vore també: Campanya de Roses al Desert (1833 - 1834) i conquista del Desert (1878 - 1885)

Després de la Revolució de Maig es va intentar una expedició per a expandir les fronteres fins als rius Diamant, Colorat i Negre en 1815. La següent incursió en este territori va ser durant la Campanya del Desert, comandada per Juliol Argentí Roca. La Llei N.º 28 del 17 d'octubre de 1862 va dispondre que tots els territoris nacionals existents anara dels llímits o de la possessió de les províncies siguen nacionals; fins a llavors les províncies de Buenos Aires i de Mendoza mantenien pretensions sobre els territoris patagónicos. La llei N.º 215 del 13 d'agost de 1867 va dispondre en el seu artícul primer: «S'ocuparà per forces de l'Eixèrcit de la República la ribera del Riu Neuquén, des del seu naiximent en els Andes fins a la seua confluència en el Riu Negre en l'Oceà Atlàntic establint la llínea en la marge septentrional de l'expressat riu de Cordillera a mar». Esta llei va córrer els llímits de la nació fins al riu Negre, va deixar fòra de l'administració nacional a la Patagonia meridional i central. Per la llei N.º 947 del 5 d'octubre de 1878, els llímits de les terres nacionals situades a l'exterior de les fronteres de les províncies de Buenos Aires, Santa Fe, Còrdova, Sant Luis i Mendoza, són establits en el Riu Negre, des de la seua desembocadura en l'Oceà Atlàntic remontant la seua corrent fins a trobar el grau 5° de llongitut occidental del meridiano de Buenos Aires, per est cap al nort, fins a la seua intersecció en el paral 35° de latitut sur, per este paral fins al meridiano 10° de llongitut occidental de Buenos Aires, per este meridiano cap al sur fins a la marge esquerra del Riu Colorat i des d'allí remontant la corrent d'este riu fins als seus naixents i continuant pel Riu Barrancas fins a la cordillera dels Andes. Quedant establit ellímit nort de la Patagonia en les demés províncies. la Governació de la Patagonia va ser creada per la llei N.º 954, de l'11 d'octubre de 1878. El seu territori s'estenia des dellímit fixat per la llei N.º 947 fins al cap de Forns. La seua capital va ser Mercés de Patagones (hui Viedma), el 21 d'octubre va ser designat el seu primer Governador, el coronel Álvaro Fancs, qui va procedir a l'inauguració oficial de la Governació el 2 de febrer de 1879. En 1881 es va firmar el tractat de llímits entre l'Argentina i Chile que va assegurar definitivament la possessió argentina dels territoris de la Patagonia Oriental. La Governació de la Patagonia va ser després dividida per la llei N.º 1265 del 24 d'octubre de 1882, creant-se la Governació de la Pampa, sent ellímit entre abdós els cursos dels rius Agre, Neuquén i Negre, quedant l'actual territori rionegrino dividit entre les dos governacions.

Territori Nacional del Riu Negre

Artícul principal → Territori Nacional del Riu Negre.

Els proyectes de provincialisació dels Territoris Nacionals - 1884- que varen començar a enviar-se al Congrés des de la década de 1910, varen quedar somesos al veredicte de les províncies fundadores que llavors integraven la base de l'Estat nacional. Per la llei N.º 1532 del 16 d'octubre de 1884, es varen crear els Territoris Nacionals dividint les Governacions de la Pampa i de la Patagonia, entre ells el Territori Nacional del Riu Negre, establint-se per primera volta Riu Negre com una jurisdicció territorial separada. Per decret del 6 de maig de 1885 es va dividir el Territori del Riu Negre en sèt departaments, denominats I, II, III, IV, V, VI i VII. Estos departaments varen rebre nous noms pel decret del 19 de maig de 1904. Per decret del 20 d'octubre de 1915, els departaments varen ser elevats a tretze. Un decret del president Victorino de la Plaça del 29 d'abril de 1916, va dispondre:

Artícul 1.º-Els departaments de General Roca i El Cuy, del Territori Nacional del Riu Negre, passaran a dependre del Neuquén, al territori del qual seran anexats en la seua forma actual i en els llímits conferits pel decret d'octubre 20 de 1915 (Divisió departamental dels territoris nacionals), llevat les modificacions que puga introduir en eixa disposició l'Honorable Congrés, a qui es donarà conte de la mida en el seu pròxim periodo parlamentari.

Lo que es va fer efectiu poc despuix. Despuix del desconeiximent de la mida pel juge lletrat de Neuquén a qui li corresponia incorporar a la seua jurisdicció els dos departaments i pel juge lletrat de Viedma (qui quedava desafectado), per no haver segut realisat per llei del Congrés Nacional, un atre decret durant la presidència d'Hipólito Yrigoyen, del 20 de maig de 1918 va deixar sense efecte la transferència, lo que es va complir el 8 de juny.

En 1934 es va crear el parc nacional Nahuel Huapi. El 12 d'agost de 1954, el Congrés Nacional va aprovar la llei N.º 14.315 Orgànica dels Territoris Nacionals.

Provincialisació

Artícul principal → Conflicte localista de Riu Negre.

El 15 de juny de 1955 el Congrés Nacional va sancionar la llei N.º 14408 promulgada pel Poder Eixecutiu Nacional el dia 28 per la qual es va crear la Província de Riu Negre i atres quatre més. Pel decret llei N.º 4347 del 26 d'abril de 1957 es va facultar als comissionats federals a convocar al poble de les noves províncies per a que elegixquen els convencionals que procedirien a dictar les seues constitucions, lo que va ser fet el 28 de juliol pel comissionat federal Carlos Santiago Ramos Mejía. L'elecció de constituents de la constitució provincial es va fer a la parell en l'elecció de constituents per a la reforma de la constitució nacional de 1957 el 28 de juliol de 1957, en la prohibició de la participació peronista. La Convenció inicie les seues sessions en Viedma el 31 d'agost de 1957 i va finalisar el 10 de decembre d'eixe any. Com a traça singular, el seu president era una dòna –primer cas en l'història argentina– Nelly Frey de Neumeyer. Oriunda de Bariloche, pertanyia a la primera minoria (UCRP). Sobre un total de 58 162 sufragis (78.2 % de participació), l'Unió Cívica Radical Intransigent va obtindre el 28 %, l'Unió Cívica Radical del Poble 18,7 %, els Demócrates Cristians el 12 %, el Partit Socialiste el 9,8 %, el Demócrata Progressiste el 6,8 % i el Demócrata de Riu Negre el 4,8 %. Els vots en blanc, varen alcançar el 19,5 % dels vots. D'esta manera la UCRI va obtindre nou convencionals, la UCRP sis banca; el Partit Socialiste tres banca, el Partit Demòcrata Progressiste tres banca i el Partit Demòcrata de Riu Negre una banca. El 10 de decembre de 1957 va ser promulgada la Constitució provincial. L'artícul 4 de la Constitució va assignar a Viedma el caràcter de residència provisoria de les autoritats, indicant que la capital definitiva de la província devia ser establida per una llei per a la que es fixava un determini de cinc anys. La llei recent va ser sancionada el 20 d'octubre de 1973, confirmant a Viedma com a capital en detriment de les aspiracions de General Roca. Per mig del decret N.º 1157 de l'11 de decembre de 1957, Ramos Mejía va convocar al poble de Riu Negre per a l'elecció de governador de la província, vintiquatre llegisladors per a la nova Llegislatura i regidors per als municipis de General Roca, Sant Carlos de Bariloche, Cipolletti, Allen, Vila Regina, Viedma, Cinc Bots, Riu Colorat, Sant Antonio Oest, El Bolsón, Ingenier Jacobacci i Choele Choel. Les autoritats electes varen assumir l'1 de maig de 1958. El 3 de juny de 1988 va ser sancionada i promulgada una nova constitució provincial.

Població

Segons Cens nacional 2010 la població era de 638 645 habitants.

• Cens 1991: Plantilla:Indec (població urbana: Plantilla:Indec, (població rural: Plantilla:Indec.
• Cense 2001: Plantilla:Indec (població urbana: Plantilla:Indec, (població rural: Plantilla:Indec. Este últim índex ubica a la província com la més poblada de Patagonia.
• Cens 2010: Plantilla:Indec (població urbana: Plantilla:Indec, (població rural: Plantilla:Indec.
• Cens 2022: Plantilla:Indec i 307 730 vivendes.

Municipis més poblats

Artícul principal → Anexe:Municipis i comissions de foment de Riu Negre.

La següent taula mostra els 10 municipis més poblats de la província segons el cens 2022.

#	Municipi	Departament	Població (2022)
1	Sant Carlos de Bariloche	Bariloche	135 755
2	General Roca	General Roca	108 680
3	Cipolletti	General Roca	105 482
4	Viedma	Adolfo Alsina	59 993
5	Vila Regina	General Roca	33 034
6	Allen	General Roca	31 864
7	Cinc Bots	General Roca	27 566
8	Sant Antonio Oest	Sant Antonio	26 510
9	El Bolsón	Bariloche	24 276
10	Catriel	General Roca	24 202

Grups ètnics

• Aunqué no hi ha senyes oficials en els censos, es estíma que la gran majoria de la població de Riu Negre són blancs seguits per un chicotet percentage de mestizos. Açò es deu a la gran ona d'immigració europea que va aplegar a tota l'Argentina entre 1880 i 1930 a la que se li sumixca una migració interna en anys recents, la majoria són descendents d'espanyols encara que també se li sumen descendents d'italians, alemans, suïssos, entre uns atres. Segons el cens de 2022 hi ha 48.194 indígenes lo que representa el 6,45% de la població, casi tots són del poble gününa këna encara que estos varen sofrir un proseso d'araucanisació per lo que l'idioma gününa këna actualment està extinta.

Política

Vore també: Llegislatura de la Província de Riu Negre

Des de la recuperació de la democràcia en 1983, la província de Riu Negre es va caracterisar per una continuïtat en l'administració pública, en governs majoritàriament liderats per l'Unió Cívica Radical (UCR). Durant més de 28 anys, esta orientació política va coincidir en un model de gestió enfocat en la consolidació institucional i en el desenroll de polítiques públiques orientades a l'enfortiment de la democràcia i a la modernisació de l'aparat estatalocal. El canvi en el panorama polític es va evidenciar en 2011, quan, despuix dellarc periodo radical, el 10 de decembre va assumir la governació l'advocat Carlos Soria, integrant de Front Gran i adscrit al Front per a la Victòria. A raïl del tràgic succés ocorregut en la matinada de l'1 de giner de 2012, en el que Soria va ser assessinat, el vicegovernador Alberto Weretilneck va assumir interinamente la jefatura de l'Eixecutiu fins al terme del mandat, conforme a lo establit en la Constitució. En 2015 es varen realisar noves eleccions en les que Alberto Weretilneck va ser reelecto, durant la seua gestió es varen implementar diversos proyectes d'infraestructura, entre ells el denominat Pla Castello, que s'emmarca en el conjunt de polítiques públiques orientades al desenroll regional. En 2019 el governador Alberto Weretilneck va formalisar la seua postulació per a les eleccions provincials del 7 d'abril, lo que va generar un fort debat sobre l'interpretació de l'artícul 175 de la Constitució provincial, que llimita la reelecció i la successió recíproca del binomi governador–vicegovernador a un únic periodo consecutiu. L'ex Secretari General de la província Matias Rulli i sectors de l'oposició varen sostindre que Weretilneck ya havia agotat eixa possibilitat i que la seua nova candidatura implicava un tercer mandat consecutiu, per lo que devia ser declarada inconstitucional, lo que aixina va ser resolt per la Cort Suprema de Justícia de la Nació no permetent la postulació.

Posteriorment es nòmina la fòrmula Carreras/Palmieri com a candidats a governadora i vice. La senyora Arabela Carreras, qui havia ocupat el càrrec de ministra de turisme en el periodo anterior, es convertix en la primera governadora dòna i procedent de Bariloche. En 2023, Alberto Weretilneck va ser elegit novament per al periodo 2023-2027.

Governadors de la Província de Riu Negre

Periodo	Governador	Partit
1983 - 1987	Osvaldo Álvarez Guerrero	Unió Cívica Radical - UCR
1987 - 1991	Horacio Massaccesi	Unió Cívica Radical - UCR
1991 - 1995	Horacio Massaccesi	Unió Cívica Radical - UCR
1995 - 1999	Pablo Verani	Aliança per la Patagonia (UCR-PPR-MID-PDC)
1999 - 2003	Pablo Verani	Aliança per al Treball, la Justícia i l'Educació (UCR-FrePaSo)
2003 - 2007	Miguel Saiz	Concertació per al Desenroll (UCR-MID)
2007 - 2011	Miguel Saiz	Concertació per al Desenroll (UCR-MID)
2011 - 2015	Carlos Soria / Alberto Weretilneck	Front per a la Victòria - FpV
2015 - 2019	Alberto Weretilneck	Junts Som Riu Negre
2019 - 2023	Arabela Carreras	Junts Som Riu Negre

Divisió administrativa

Divisió departamental de la Província de Riu Negre i la seua capital.

• Territorialmente Riu Negre es troba dividida en tretze departaments, i estos en districtes. Per a una llista completa dels departaments vejau Anex: Departaments de la Província de Riu Negre.

• Adolfo Alsina (Viedma)
• Avellaneda (Choele Choel)
• Bariloche (Sant Carlos de Bariloche)
• Conesa (General Conesa)
• El Cuy (El Cuy)
• General Roca (General Roca)
• Nou de Juliol (Serra Colorada)
• Ñorquincó (Ñorquincó)
• Pichi Mahuida (Riu Colorat)
• Pilcaniyeu (Pilcaniyeu)
• Sant Antonio (Sant Antonio Oest)

• Valcheta (Valcheta)
• Vinticinc de Maig (Maquinchao)

Els departaments inclouen a la seua volta àrees de govern local, denominades municipis o comissions de foment, segons el cas. Estes utilisen el sistema d'ejidos no confrontants, per lo que existixen territoris no organisats en els espais entre ells. Per a una llista completa dels mateixos vejau Anex: Municipis i comissions de foment de Riu Negre. Per a informació sobre l'organisació municipal de la província, vejau Organisació municipal de Riu Negre.

Regió Patagónica

Observe's que ademés de les províncies aludides, també comprén territoris en disputa com a part del Camp de Gèl Patagónico Sur, l'Antàrtida Argentina, Malvines i les Illes Georgias del Sur.

La Regió Patagónica va ser creada pel tractat firmat en la ciutat de Santa Rosa el 26 de juny de 1996, els seus fins són expressats en l'artícul 2 del tractat:

"La regió tindrà com a objectiu general proveir al desenroll humà i al progrés econòmic i social, enfortint les autonomies provincials en la determinació de les polítiques nacionals, en la disponibilitat dels seus recursos i el acrecentamiento del seu potencial productiu, conservant l'existència de beneficis diferencials que sostinguen l'equilibri regional". Les províncies que l'integren són:

"Província de la Pampa, Neuquén, Riu Negre, Chubut, Santa Creu i Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur, comprenent el subsol, la Mar Argentina adjacent i l'espai aéreu corresponent". Els òrguens de govern de la Regió són l'Assamblea de Governadors i el Parlament Patagónico, com a Orgue Eixecutiu la Comissió Administrativa i com a Orgue d'Assessorament i Consulta el Fòrum de Superiors Tribunals de Justícia de la Patagonia. Vore també: Regió Patagónica (Argentina)

Camine de la Costa. Mar Atlàntica

Transport

La província es troba comunicada per diversos mijos:

Ports: Entre els més importants es troben: Sant Antonio Este, Sant Antonio Oest i recentment Viedma. Rutes Nacionals: Les principals rutes que recorren la província cap a lo llarc són la Ruta Nacional 3 i la Ruta Nacional 40 completament asfaltades. Rutes Provincials: Les principals rutes són: Ruta Provincial 1, Ruta Provincial 5, Ruta Provincial 83 (Riu Negre) entre unes atres. Ferrocarril: la provincial va contar en ferrocarrils conectats a la ret nacional ferroviària: La Trochita (trocha 0.75, 407 km, ferrocarril en funcionament parcial turístic), Llínea Econòmica al Valle del Riu Negre (tancat en 1961), el ferrocarril Baïa Blanca - Zapala (des de 1993 no presta servicis de passagers de llarga distància i solament atenga càrregues en l'empresa Ferrosur Roca) i el Tren Patagónico (atén el tram Viedma - Bariloche i sense conexió nacional).

Economia

Els principals complexos productius que dinamisen l'economia de la província i expliquen el Producte Brut provincial són els vinculats a la fruticultura, el turisme, l'explotació d'hidrocarburs, la mineria, la peixca i la ganaderia, sent molt marcada l'especialisació d'estes activitats per regió.

• Fruticultura: concentrada en les zones de valls. Predominen els cultius de frutals (pomas i peras). També posseïxen cultius d'hortalices (tomata i ceba), i frutes fines (frambuesa, guinda i frutilla). Ganaderia: Desenrolla la ganaderia en forma intensiva, enviant vedells per a invernada en regions la Província de Buenos Aires i en la Província de la Pampa. La cabanya ovina constituïx el 13 % del total nacional i s'estén per tota la zona central i sur de la província. Indústria: Producció de sidra i sucs en l'Alta vall (des de Cipolletti fins a Vila Regina), ademés de llana fines, peixca en captura de lluç, calamar i llagostins. Mineria: Explotació de ferro en Serra Gran; bentonita i pedra laja en l'Ingenier Jacobacci i Els Menucos; sal en Sant Antonio; petròleu i gas en Catriel i el nort provincial.

Parcs industrials

Núcleu del reactor RA-6 en el Centre Atòmic Bariloche.

Aeroport de Bariloche.

• P. I. A. S. A.: pròxim a la localitat d'Allen (1,5 km del caixco urbà) en el Departament General Roca en el noroest de la Província
  • a 500 m de la Ruta Nacional 22
  • a 485 km del port de Sant Antonio Este
  • 24 km de l'Aeroport de General Roca. La ret ferroviària Ferrosur Roca està a 1,5 km del parc.
• Parc Industrial Catriel: en proximitats de la localitat de Catriel (a menys d'1 km del caixco urbà) en el Departament General Roca, a 500 m de la Ruta Nacional 151
  • a 630 km del port de Sant Antonio Este
  • a 70 km de l'Aeroport de General Roca
  • a 110 km del FF. CC Ferrosur Roca
• Parc Industrial Cipolletti: el parc està a 3,5 km al noreste del centre de la ciutat de Cipolletti
  • a 4 km de la Ruta Nacional 22
  • a 500 km del port de Sant Antonio Este
  • a 15 km de l'Aeroport de General Roca
  • a 2 km del FF. CC. Ferrosur Roca
• Parc Industrial General Roca: al noreste de General Roca, a 4 km del centre urbà

• • a 300 m de la Ruta Nacional 22
  • a 460 km del port de Sant Antonio Este
  • a 2 km de l'Aeroport de General Roca
  • a 2 km del FF. CC. Ferrosur Roca
• Parc Industrial Vila Regina: junt a la Ruta Nacional 22, en la ciutat de Vila Regina (2 km del caixco urbà) en el Departament General Roca
  • a 50 km de l'aeroport de General Roca
  • a 420 km del Port de Sant Antonio Este
  • 1 km del FF. CC. Ferrosur Roca
• Parc Industrial Viedma: al surest de la ciutat de Viedma en el, Departament Adolfo Alsina (a 2 km del centre urbà)
  • sobre la Ruta Provincial 1
  • A 187 km del Port de Sant Antonio Este
  • a 4 km de l'Aeroport de Viedma
  • a 2 km de l'Estació capçalera Viedma del FF. CC. Tren Patagónico

Turisme

Cerro Catedral, el centre d'esquí més desenrollat d'Amèrica Llatina.

Hotellao Llao.

Riu Limay.

En les últimes décades, el turisme es va convertir en una gran font d'ingressos en la província, especialment per a les zones andina i costera. Les principals ciutats turístiques són Les Grutas en la costa, i Sant Carlos de Bariloche en la Cordillera. Les zones turístiques més desenrollades de la província són:

• La zona cordillerana, a on destaca la localitat de Bariloche, de bells paisages i àmplia infraestructura turística, lindera en el parc nacional Nahuel Huapi (el primer de l'Argentina). Cap al sur es troba la localitat d'El Bolsón famosa pels seus verts boscs i montanyes i el seu clima benigno. Ademés dels visitants nacionals, esta regió atrau numerosos turistes estrangers, principalment provinents de Chile i Brasil, aixina com d'Europa, Àsia i els Estats Units.

• La costa atlàntica, a on abunden les plages de belles arenes en una oferta complexa i un factor adicional, el contar algunes de les aigües més càlides del país, pel calfament de l'aigua sobre l'extensa restinga, aplegant als 25 °C. Esta zona no conta en tants turistes estrangers com la zona cordillerana, pero és un destí turístic molt important a nivell nacional atraent a mils de turistes de tot el país tots els anys, principalment del restant de la Patagonia, que aprofiten el fet de ser l'únic lloc de la regió a on les aigües són aptes per a banyar-se. Destaquen les ciutats de Les Grutas, Plages Dorades, Costa Dorada, El Còndor, La Lobería, i Sant Antonio Este.

Principals llocs i ciutats turístiques en Riu Negre

• Sant Carlos de Bariloche
• Parc nacional Nahuel Huapi
• El Bolsón
• Plages Dorades
• El Manso
• El Foyel
• Vila Mascardi

Les Grutas.

• Cerro Catedral
• Cerro Tronador
• Dina Huapi
• Replanell de Somuncura
• Valle del Riu Negre
• Viedma

Balnearis

• Plages Dorades
• Urbanisació Costa Dorada
• Balneari El Còndor
• La Lobería
• Les Grutas
• Sant Antonio Este

Cerros Catedral, López i Capella, i els llac Moreno i Nahuel Huapi, vists des del cerro Campanar, en Bariloche. Eixemple de paisage montanyós.

Aigües de la baïa Sant Antonio des de les plages de Sant Antonio Este.

Museus provincials

Museu Provincial Eugenio Tello en la ciutat de Viedma.

Museu Provincial Carlos Ameghino (MPCA) en la ciutat de Cipolletti.

Museu Patagónico de Ciències Naturals Juan Carlos Salgado (MPCN) en la ciutat de General Roca.

Museu Provincial María Inés Koop en la ciutat de Valcheta

Mijos de comunicació

En la província, existix una nutrida oferta en matèria de mijos de comunicació. Distribuïts en les distintes ciutats i localitats, les empreses i organisacions mediàtiques duen alvance la seua activitat des de diferents soports. És aixina, que es conten en 2011 més de cinquanta mijos de comunicació privats i estatals en el territori rionegrino. En funció de les ferramentes i els propi soports, els mijos poden ser classificats com: radials, gràfics, audiovisuals, i digitals.

Ràdios

Encara que no existixen sifres oficials, es calcula que en Riu Negre emeten continguts unes 300 radis en freqüències estatals o privades, en format de FM i també d'AM. Algunes de les pioneres en l'eixercici mediàtic són LU 15 Radi Viedma, LU 18 Ràdio la Vall de General Roca, LU 16 Vila Regina, Ràdio Nacional Viedma, LU 19 de Cipolletti i la AM 1470 de Luis Beltrán. Com en atres llocs del país, les primeres empreses varen ser ràdios AM. Pero després, década despuix de década, varen seguir sumant-se unes atres, majorment radis de freqüència modulada que hui són majoria en tota la província. Entre elles, es conten La Super Ràdio FM 96.3 de General Roca, FM Líder d'Allen, FM Ales de Catriel, Radi Patagonia, FM Génesis, Fm Kaos 98.7 de General Roca, Estació Zero retransmetent els 40 Principals Argentina 88.5 de General Roca, FM Urbana de Lamarque, FM Visió, FM del Colorat en Riu Colorat, FM Ceferino en Chimpay, FM Equis en Luis Beltrán, FM Freqüència VyP, La Puntual, Notícies, Trobada, Del Sur i Nativa de Viedma, entre moltes atres. Sense ser la majoria, existixen numerosos casos en que les ràdios tradicionals també tenen llocs web des d'a on es transmet l'àudio en viu i en directe. La tendència mostra que, en 2011, l'estratègia d'estar en la web s'expandix. Aixina mateix, en moltes regions del territori es dona una situació particular en l'inserció de radis de províncies veïnes. Els casos més notoris es donen en la zona de Viedma, a on són molt escoltades les ràdios de la ciutat bonaerense de Carmen de Patagones, i en Cipolletti a on ocorre lo mateix en els mijos neuquinos. En menor mida en la zona Andina i Sur en radis de Chubut.

Diaris

El diari editat en paper més antic i de major circulació actual és el diari Riu Negre. La sèu central de l'empresa, creada per la Família Rajneri en 1912, està ubicada en general Roca, pero és acompanyada per una ret d'agències dispostes en tota la província i atres punts del país. En l'Alt Valle, hi ha atres publicacions com el periòdic La Comuna, de General Roca, recentment adquirit pels propietaris del Riu Negre. També apareix en molta inserció el diari El Matí de Cipolletti i La Comuna de Vila Regina. En la zona de la Vall Mija existix el diari Notícies de la Vall Mija, instalat en Chimpay. En Viedma, en 1996 es va fundar el diari Notícies de la Costa, en cobertura i arribada a la regió, i uns anys més tarde el diari Al Dia, que va començar sent un diari de bojaca i actualment té format tabloide. En la zona Andina els diaris barilochenses El Cordillerano, El Andino i El Ciutadà (els dos últims de distribució gratuïta), junt a Ruta 40 del Bolsón, informen els fets d'esta regió de la província. Existixen atres publicacions en la zona Sur.

Llocs de notícies digitals

En Riu Negre hi ha una trentena de diaris en versió digital, molts dels quals corresponen a versions impreses. No obstant els que major cabal de visites reben són mijos natius en versions en llínea. Entre els digitals més coneguts es pot mencionar a l'Agència Digital de Notícies (ADN), que es va convertir en la primera en el seu tipo radicada en Riu Negre. També figuren unes atres de Viedma com l'Agència Periodística Patagónica (APP), el Diari La Paraula, archive. org/web/20180223021243/http://www. actualidadrn. com. ar/ Actualitat RN (ARN), el Correu de la Comarca, Infomapuchito i Nexosur (del mateix grup empresarial) i RN24; de l'Alt Valle els portals lasuperdigital. com. arLa Super Digital, anroca. com. ar Agència de Notícies Roca (ANRoca), Roca Digital, 22 Notícies, Comunicació Chimpay i Catriel On-line de Riu Colorat el diari riocoloradoinforma. com. arRiu Colorat Informa; de Bariloche l'Agència de Notícies Bariloche (ANB), elcordillerano. com. arEl Cordillerano, Bariloche 2000 i Diari Digital de Barioloche (DDB); de la zona Atlàntica es poden mencionar noticiasnet. com. ar Notícies NET, Informatiu Hui i AN1; del Bolsón i la Comarca Andina com. ar Diari Ruta 40 Sur [2] archivat en Wayback Machine., entre molts uns atres.

La televisió en Riu Negre

Canal 10 de Riu Negre, ubicat en general Roca, és un mig estatal que té una grilla de programació conformada per variades propostes audiovisuals. Ademés, difon material del Canal Trobe, un canal estatal nacional. Canal 10 va iniciar les seues activitats en 1985. La seua senyal cobrix tota la província de Riu Negre, en alcanç a una zona de la província de Neuquén. En Viedma, transmeten dos canals de televisió: TVP -Televisió Viedma Patagones- va ser reactivat en 2010 i actualment solament funciona com a canal de séries i películes. És un canal obert, el propietari del qual és un empresari viedmense. Canal 3, en canvi, és el canal que l'empresa de televisió per cable dispon per a l'us local. Des de 2010 el canal és explotat per una empresa chubutense, que produïx alguns continguts locals, i després retransmet programació de la televisió per cable.

Vore també

• Organisació territorial d'Argentina

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Riu Negre.

Província de Riu Negre en el Viccionari.

• Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Província de Riu Negre.
• Wikisource contiene obras originales de o sobre [[s::Província de Riu Negre|]].
• gov. ar/ Sitie web oficial.
• com. ar/cyt-ar/index. php/Provincia_de_R%C3%ADo_Negro Província de Riu Negre en L'Enciclopèdia de Ciències i Tecnologies en Argentina.
• com. ar/cyt-ar/index. php/Miner%C3%ADa_en_la_provincia_de_R%C3%ADo_Negro Mineria en la província de Riu Negre.
• archive. org/web/20190929095857/http://www. rionegrotur. gob. ar/ Lloc oficial de Turisme