Anar al contingut

Idioma gününa këna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Puelche (desambiguación).


Erro al crear miniatura:
Principals llengües indígenes de la Patagonia al voltant de l'any 1550

El idioma dels gününa-küne (a voltes cridat puelche) (autoglotónimo: gününa yajïč pronunciat [gɨnɨn a jaxətʃ]/ o gününa iajëch) va ser parlat pels gününa-küne (a voltes cridats puelches), un poble nómada de l'actual Patagonia argentina i les valls cordilleranos del sur de Chile.

Des d'un punt de vista filogenético, no s'ha pogut establir un parentesc completament clar en cap atra família, per lo que freqüentment es considera com una llengua aïllada, encara que es conjectura que podria estar relacionada en les llengües chon parlades per grups veïns, com els tehuelches o patagones.

Història

[editar | editar còdic]

Els gününa-këna (gennaken, puelche, pampa, chewelche, tehuelhet, gününa küne, chulila küne) varen ocupar especialment les màrgens dels grans rius del nort patagónico, i es varen estendre pels territoris al nort del Chubut fins a la província de Riu Negre, incursionando contínuament lo que actualment és el sur i centre de l'interior de la Província de Buenos Aires i pel surest de la Província de la Pampa.

Pròxims a la seua extinció com grup ètnic, vivien en comunitats aïllades i disperses, principalment en la conca mija i superior del riu Negre i en la del Limay. El llímit sur ho constituiria el riu Senguerr, només ocasionalment alcançat pels gününa-këna. Cap a l'est, mai varen aplegar a el mar.

L'àrea geogràfica pròpia dels gününa-këna es va ser reduint constantment, despuix de l'época de les missions jesuíticas en que varen ser abandonant les zones situades al nort de la conca del riu Negre.

Els últims parlants varen desaparéixer cap a 1960. Alguns dels seus descendents viuen dedicats a la crío de cabres en el centre-nort de la província del Chubut. En la década de 1950 Rodolfo Casamiquela va arreplegar un vocabulari, junt a cançons i oracions en esta llengua, obtingut d'alguns vells puelches, que és una de les bases del coneiximent actual de l'idioma,[1] junt a diversos vocabularis breus recollits per viagers europeus en els sigles XVIII i XIX i al vocabulari arreplegat per l'investigador Roberto Lehmann-Nitsche a principis d'el XX.

El mapudungun que es parla en la replanell de Somuncurá (Riu Negre i Chubut) té substrat puelche, puix els seus parlants descendixen de gününa-këna mapuchizados. Este substrat es fa evident en la pronunciació d'algunes consonante i en uns pocs elements lèxics.[2]

Parentesc

[editar | editar còdic]

Encara que s'ha dit que el percentage de lèxic entre el modern puelche i el tehuelche no excedix el 11 %[3] existixen evidències gramaticals i lèxiques per a sostindre que el puelche és l'únic representant d'una branca septentrional associada al restant de llengües chon.[4] Casamiquela l'associa als idiomes tehuelches, pero atres autors (com Suárez) ho neguen. Viegas Fancs va aportar algunes evidències en favor del parentesc, pero l'evidència no és concloent.

Ademés d'en els grups chon, s'han propost relacions en les llengües dels supòsit hets ("pampes antics"). Per eixemple, de les llengües dels querandíes (que tal volta eren els taluhets de Thomas Falkner) es coneixen només dos oracions i unes poques paraules registrades per mariners francesos al voltant de 1555. Sobre la base d'eixes escasses senyes Viegas Fancs (1992) va demostrar que la llengua dels querandíes estava cercanamente emparentada en la dels gününa-këna, ya que va poder traduir abdós frases de forma casi completa utilisant el llenguage tehuelche. No obstant persistixen corrents d'opinió que seguixen les opinions escrites per investigadors anteriors, els qui afirmaven que poc es podia saber - i eren sincers des del seu punt de vista. Els propis gününa-këna són els "tehuelhet" de Falkner.

Fonologia

[editar | editar còdic]

El puelche posseïx sèt vocals:

Anterior Central Posterior
Tancada i i o
Mija i ə o
Oberta a |

En l'ortografia usada normalment per a la llengua /i/ s'escriu <ü>, mentres que /ə/ s'escriu <ë>.

Consonante

[editar | editar còdic]

L'inventari de consonante és el següent:

Labial Dental Alveolar Retrofleja Palatal Velar Uvular Glotal
Nassal m n
Obstruent
no contínua
sorda simple p t ts ʈʂ t͡ʃ k q ʔ
glotalizada tsʼ ʈʂʼ t͡ʃʼ
sorda simple b d g
Fricativa s ʂʼ, ɬ ʃ x
Sonante semivocal j w
Lateral l ʎ
Vibrant r

Els fonema /ts/ i /t͡ʃ/, junt en /tsʼ/ i /t͡ʃʼ/, són fonèticament africades, pero fonológicamente tenen un comportament i distribució equiparable a les oclusivas, per ser obstruents no continuantes.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]