Consonant uvular

Una consonant uvular és una consonant articulada en la part posterior de la llengua colocada contra o prop de la gallet, és dir, més arrere en la boca que les velares. Les consonant uvulares poden ser oclusivas, fricativas, nassals, róticas o aproximantes (encara que la carta del AFI carix d'un signe específic per a la aproximante, i s'usa el signe de la fricatiu afectat de diacrítics). Les africadas uvulares són possibles pero tipológicamente són escasses (apareixen en alguns dialectes meridionals d'alt alemà, aixina com en algunes llengües indígenes d'Amèrica, inclús és possible trobar africades uvulares eyectives en el idioma llooet i georgià).

Consonante uvulares del AFI

Les consonant uvulares que tenen signes específics en el AFI són:

AFI	Descripció	Eixemple
		Llengua	Ortografia	AFI	Significat
	nassal uvular	japonés	日本 Nihon	[ni. hoɴ]	'Japó'
	oclusiva uvular sorda	Kazakh	Қазақ Qazaq	[qɑzɑq]	'Kazakh'
	oclusiva uvular sonora	Inuktitut	utirama	[ʔutiɢama]	'perque he tornat'
	Fricativa uvular sorda	Espanyol	enjuto	[ẽ̞ɴˈχut̪o̞]	'sec, prim'
	Fricativa uvular sonora	Lakhota (ortografia LLC)	aǧúyapi	[ˌʔaˈʁʊjab̥ˑi]	'pa'
	Vibrant uvular	Francés (Dialecte parisenc estàndart)	Paris	[paˈʀi]	'París'
	Oclusiva uvular eyectiva	Quechua	q'allu	[ˈq̕aʎo]	'salsa de tomata'
	Implosiva uvular sonora	Mam	[ʛa]	'fòc'

En les llengües del món les consonant uvulares apareixen en moltes llengües africanes i d'Orient Mig (per eixemple, en àrap), en les llengües indígenes d'Amèrica i en algunes àrees del Caucas. No obstant, estan totalment absents en el Pacífic (llengües australianes, llengües papúes i llengües austronesias). En algunes parts del Caucas i el noroest de Norteamérica, pràcticament totes les llengües posseïxen oclusives i fricatives uvulares.

Vibrant uvular

Extensió de la pronunciació uvular de "r" en Europa occidental:
█ Inusual.
█ Solament en el parla formal d'algunes persones.
█ Osual en el parla formal.
█ General.

En Europa nort-occidental es troben dos variants de R uvular, estos sons es troben en francés i atres llengües germàniques, per lo que s'ha pensat que la presència de dits sons es deu al contacte llingüístic. La vibrant uvular [ʀ] s'usa en certes varietats dilaectals de llengües europees (especialment en la de les capitals de diversos països), entre les que estan el francés, alemà, neerlandés, portugués, danés, suec i noruec, ademés del hebreu (parlat per descendents de judeus centreeuropeus), com a alòfon principal de la vibrant d'estes llengües. En moltes d'estes àrees la fricativa uvular (tant la fricativa uvular sonora [ʁ] com la fricativa uvular sorda [χ]) apareixen com alòfons despuix d'oclusiva sorda /p/, /t/ o /k/ i al final de paraula, com en la paraula francesa maître [mɛtχ]. Com la major part de les vibrants múltiples, les vibrants uvulares es reduïxen a un únic contacte, especialment entre vocals. A diferència d'atres consonant uvulares, la vibrant uvular es pronuncia sense retracció de la llengua, i per tant no provoca la major obertura de les vocals adjacents de la mateixa manera que ho provoquen les oclusives uvulares. Moltes atres llengües, incloent el Inuktitut, Abkhaz i algunes varietats d'àrap, tenen una fricativa uvular sonora pero en el seu sistema fonològic no està relacionat en les vibrants uvulares. En lakota la vibrant uvular és un alòfon de la fricativa uvular que apareix davant vocal /i/.

Vore també

• Punt d'articulació
• R gutural

Enllaços externs

• Mostres sonores de consonant uvulares