Consonant velar

Diagrama delloc d'articulació del sò velar.

Una consonant velar és un tipo de consonant el punt del qual d'articulació o pas més estret de la corrent de l'aire s'aproxima o toca la zona posterior del paladar també cridada vel. ya que la regió velar de la part superior de la boca és relativament extensa i els moviments de l'esquena de la llengua no són molt precisos, les velares fàcilment sofrixen assimilació fonètica, desplaçant el seu punt d'articulació arrere o alvance depenent del timbre dels sons adjacents, especialment les vocals. Freqüentment les velares sofrixen canvis fonètics alvançant-se parcial o totalment convertint-se en una palatalizada o palatal davant vocals anteriors o palatals. Les vocals posteriors tendixen a voltes a atrassar les velares. Moltes llengües presenten labialisació en l'articulació de les velares, tal com succeïx en la consonant coarticulada [kʷ], en la que l'articulació velar és acompanyada per un redondeamiento dels llavis, estes consonant són labiovelares. També existix consonant doblement articulades com les consonant labial-velares, que presenten una doble articulació com succeïx en el sò [k͡p] freqüent en moltes llengües d'Àfrica Occidental.

Eixemples

Els sons velares de l'espanyol són:

• [k] Com per eixemple en la /k/ de ctorra, quaixò o kilo.
• [g] Com en la /g/ de gnugue o guerra.
• [x] Com en la /x/ de gent o jirafa en molts dialectes (en uns atres és [h]).
• [ŋ] Com en la /n/ de franja (este sò no és fonémico en espanyol, solament és un alòfon de /n/).
• [ɣ̞] Com en la /g/ de lago (este sò no és fonémico en espanyol, solament és un alòfon de /g/)

Processos fonològics

Entre les llengües del món el canvi fonètic més freqüent que experimenten les consonant velares és la palatalisació davant vocal anterior o palatal. Eixe canvi és per eixemple l'orige de que en espanyol i atres idiomes romançades les lletres c i g no es pronuncien igual quan els seguixen les vocals i o i que en el restant de posicions. No obstant, el fonema /x/ de l'espanyol és en gran partix el resultat d'una despalatalización dels antics fonema /š, ž/ [ʃ, ʒ], que a la seua volta procedien de palatalisacions de diverses consonant llatines.