Anar al contingut

Consonant labiovelar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les consonante labiovelares són consonants de doble articulació en el vel i els llavis ([k͡p, g͡b, ŋ͡m, ʍ]). També s'aplica el nom a consonants velares labializades, com per eixemple l'aproximante [w] o la consonante articulada [kʷ].

Consonante pròpiament labiovelares

Les consonante pròpiament labiovelares són oclusivas i nassals que entre les llengües del món apareixen sobretot en Àfrica central i oriental, i són relativament comuns en l'est de Nova Guinea. Entre els sons labiovelares identificats en les llengües del món estan [k͡p, g͡b, ŋ͡m]. la llengua yélî dnye de l'illa Rossel, Papúa Nueva Guinea, té consonante labioalveolares, ademés de labiovelares. També en vietnamita apareixen oclusivas i nassals labiovelares, encara que només a final de paraula.

IPA Descripció Eixemple
Llengua Ortografia IPA Significat
[k͡p] oclusiva labiovelar sorda Logba ò-kpàyɔ̀ [ò-k͡pàyɔ̀] 'Deu'
[g͡b] oclusiva labiovelar sonora Ewe Ewegbi [ɛβɛg͡be] 'el (idioma) Ewe'
[ŋ͡m] nassalabiovelar vietnamita cung [kuŋ͡m] 'sector'

Per a pronunciar algun d'estos sons, es tracta de pronunciar [k, g, ŋ] acostant simultàneament els llavis com es faria pronunciar [p, b, m]. Encara que el 90% de l'oclusió labial i velar es solapan, l'inici velar ocorre ligerísimamente abans que elabial, i la relaixació de l'oclusió labial ocorre ligerísimamente despuix de la velar. Eixes chicotetes diferències de simultaneidad fa que la vocal precedent sona com si fora seguida d'una velar i la precedent com si fora precedida d'un labial i eixe detall fonètic justifica l'orde d'escritura [k͡p] i [g͡b]. No obstant, estos sons clarament són una única consonante les característiques fonètica de la qual són molt diferents de les seqüències dobles [kp] o [gb]. La llengua eggon, per eixemple distinguix fonémicamente entre les possibilitats /bg/, /gb/ i /g͡b/, ignorant el to, en eixa llengua tenim per eixemple:

Consonante aïllada Seqüència doble
pom pesar kba cavar
abu un gos bga colpejar, matar
aku una habitació ak͡pki un estòmec
gom trencar g͡bga moldre, triturar
k͡pu morir kpu agenollar-se
g͡bu aplegar gba dividir


Les oclusivas llavi-velares també apareixen com eyectives [k͡p’] i implosivas [ɠɓ] (el circunflejo de ligamiento no s'ha escrit per a facilitar la legibilidad). També apareixen en les llengües del món aproximantes labiovelares com en japonés

Consonants velares labializades

Les velares labializades són els sons [kʷ], [gʷ] i [gʷh] (també escrit [xʷ]) articulats com les velares [k], [g] i [gh]/[x] en un alvanç simultàneu dels llavis. Es parla d'el "redondeamiento labial".[1] Descendint del indoeuropeu, estos sons es tracten de diferents maneres en els grups de llengües. Dins de les llengües centum es mantenen en llatí o apareixen com dentals, consonante labialabials i velares en grec i osco (p. eix. kʷi- > lat. quis, gr. τίς, o. pis). En les llengües satem les velares labializades no es distinguixen de les velares senzilles.

Referències

  1. ↑ Palmer, L. R. (1984): Introducció allatí, p. 227.

Vore també