Anar al contingut

Satem

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa diacrònic que mostra les zones de llengües centum (blava) i satem (roig). Les que se suponen com a orige de la satemisació estan marcades en roig obscur.

Satem és un terme que denomina a un grup de llengües indoeuropeas les quals varen experimentar un canvi fonètic consistent en la palatalisació de certes consonant. La paraula s'ha pres del avéstico satem, ‘cent’, llengua que es posa com a eixemple de l'evolució de la raïl protoindoeuropea per a «cent» en les demés llengües filles que compartixen esta evolució fonètica.

Llengües satem i centum

La característica comuna de les llengües satem és la palatalisació del fonema indoeuropeu ḱ; (palatal), que quedaria en les noves llengües derivades de l'indoeuropeu com africada (č) o sibilant (š o s).

Açò ocorre perque les tres séries de dorsals indoeuropeas evolucionen de manera diferent en estes noves llengües derivades satem: kʷ (labiovelar) i k (velar) passen a ser velares i ḱ; (palatal) derivaria en una africada o sibilant.

Segons este criteri, va ser comú dividir les llengües indoeuropeas en dos grups cridats llengües satem i llengües centum, sent les primeres les que presenten palatalisació i les segones les que no. Aixina la paraula 'cent', que en llatí evolucionaria a centum i es pronuncia /kentum/ sense canvi en la palatal indoeuropea, mentres que en avéstico és satem, atestant el pas de k a s. Les llengües que conten en este element de diferenciació pertanyen a la branca oriental del Indoeuropeo.

Refutació

No obstant, molts llingüistes no accepten este criteri com un criteri filogenético fiable per a dividir la família en dos branques, per vàries raons. Entre elles està el fet de que la palatalisació o satemisació va poder produir-se independentment en vàries branques, despuix de la primera divisió de la família. Tampoc sembla ser que les llengües satem i centum donen lloc a un proto-satem i un proto-centum. Per eixemple, el grec i el indoario sembla que podrien remontar-se a una branca comuna de l'indoeuropeu, aun cuando el primer grup és centum i el segon satem. Ademés l'italià és hui dia una llengua satem, ya que la paraula cento ‘cent’ es pronuncia en una africada inicial (IPA /ʧɛnto/), a pesar de que procedix del llatí, llengua que pertany al grup centum.

Si be, com s'ha mencionat, es va considerar que les llengües del grup satem que compartien la palatalisació formaven un grup, l'evidència de la rodalia entre el grec i l'armeni sugerixen que els grups satem i centum són polifiléticos i no grups filogenético vàlits. Ademés, l'idea original de que la família indoeuropea es va dividir tempranamente en dos branques ha segut rebujada per l'evidència disponible. En general s'accepta que es va dividir en sèt branques com es mostra en el següent arbre filogenético:[1][2][3]


Ademés, encara sent un canvi fonètic de gran interés, no és l'únic element decisiu que diferencia en dos branques el grup indoeuropeu.

Llengües del grup satem

Els grups de llengües satem serien: l'indo-iranio, l'armeni, el bàltic, l'eslau, l'albánico i tal volta un número de llengües poc documentades i ya mortes, com el tracio i el dacio.

Grup Llengües antigues Llengües modernes
Albánico Mesapio, Ilirio Albanés
Armeni Armeni antic Armeni modern
Bàltic Prusiano antic, Sudovio, Curonio, Selonio Lituà, Letó
Eslau Antic eslau eclesiàstic, Antic eslau oriental Rus, Polac, Chec, Ucranià, Búlgar,

Serbocroata, Eslové, Eslovaco

Indo-iranio Védico, Sánscrito, Persa antic, Avéstico Hindi, Nepalí, Bengalí i dialectes de Pakistan,

Iran i Afganistan.

Daco-tracio Dacio, Tracio Extintes

Eixemples de satemisació

Les palato-velares protoindoeuropeas ḱ, ǵ, ǵʰ passen a africades i fricatives en les llengües filles.

En sánscrito, ḱ passa a ś [ ʃ ], en avéstico, rus i armeni a s, en lituà a š [ ʃ ] i en albano a th [ θ ].

Vore també

Referències