Persa antic

El persa antic és una llengua irania suroccidental parlada fa dos milenis i mig en l'antic Iran, sent l'antecessor directe del persa mig o persa sasánida (pahlavi). El persa antic reflectix arcaisme i estructures gramaticals típiques de l'antic iranio, també testimoniades en l'antic avéstico (iranio nort-oriental).

Aspectes històrics, socials i culturals

Fonts

El persa es coneix principalment per les inscripcions sobre tablillas de fanc i sagells reals del periodo aqueménida (entre el 600 a. C. i el 300 a. C.). S'han trobat eixe tipo d'inscripcions en Iran, Iraq, Turquia i Egipte. Un dels texts més importants és l'inscripció de Behistun, datada en l'any 525 a. C.

Use

El persa antic era la llengua coloquial usada en Persépolis, la capital de l'imperi aqueménida, i provablement una regió àmplia a la seua entorn, pero no era usada en totes les parts de l'imperi i per a tots els fins. Encara que recentment (2007) es varen trobar algunes tablillas oblidades, en els archius de l'Institut d'Orient (Oriental Institute) de l'Universitat de Chicago, que en ser estudiades varen sugerir que la llengua s'usava per a molts propòsits comuns molt més de lo que s'havia cregut.

Inscripció en l'escritura cuneïforme del persa antic - Persépolis

Orige i panorama

Com a llengua escrita, l'antic persa està testimoniat en les inscripcions reals de l'imperi aqueménida. L'estudi de dites fonts mostra que es tracta d'una llengua irania, i per tant una llengua indoeuropea la subfamília indoirania. El text més antic escrit en persa antiga és el text en persa contingut en l'inscripció plurilingüe de Behistun. La data d'eixe text situa a l'antic persa entre les llengües indoeuropeas antigues més tempranamente documentades en texts escrits.

D'acort a la tradició aqueménida el persa antic era oriunt de Fārs, en Iran suroccidental, la regió d'a on procedien els reis aqueménidas. El persa antic es va originar com a llengua ètnica dels parsuwaš que havien aplegat des del replanell iraní, a a on havien aplegat en l'I mileni a. C. Els registres assiris, que proporcionen les primeres referències de la presència dels antics iranios (perses i medos) en el replanell iraní, proporcionen una bona cronologia encara que són imprecisos sobre l'ubicació geogràfica dels antics perses. D'acort als registres assiris de el IX, els parsuwaš (junt en els matai i els medos) se situen en l'àrea del llac Urmia d'acort en les cròniques de Salmanasar III. L'identitat exacta dels parsuwaš encara no ha segut determinada en exactitut, encara que des del punt de vista llingüístic sembla encaixar en el terme pārsa usat en persa antic, este terme s'ha reconstruït com a pārćwa, en lo que sembla ser l'orige de parsuwaš. El fet de que l'antic persa tinga incorporats numerosos préstams del medo, sugerix d'acort en P. O. Skjærvø que ha s'haguera parlat en la part occidental abans de la formació de l'imperi aqueménida i durant la primera mitat del primer mileni a. C.

Referències

Bibliografia

• (1964).«Handbuch dones Altpersischen».O. Harrassowitz.Wiesbaden:
• (1966).«Altpersischer Wortschatz».Kraus.Nendeln, Liechtenstein:
• (1953).«Old Persian: Grammar, Texts, Lexicon».American Oriental Society.New Haven:
• (1996).«Encyclopedia Iranica».Mazda.Costa Taula:7: pp. 238-245
• (1989).«Compendium linguarum Iranicarum».Reichert.Wiesbaden:: pp. 56–85
• (2008).«The Ancient Languages of Àsia and the Americas».Cambridge University Press.

76–100.

• (2006).«Encyclopaedia Iranica».13
• (1908).«Ancient Persian Lexicon and the Texts of the Achaemenidan Inscriptions Transliterated and Translated with Special Reference to Their Recent Re-examination».American Book Company.New York/Cincinnati:

Llectures adicionals

• Edwin Lee Johnson (1917). Historical grammar of the ancient Persian language, American book company, pp. 251.
• Edwin Lee Johnson (1917). Historical grammar of the ancient Persian language, American book company, pp. 251.
• Herbert Cushing Tolman (1892). Grammar of the Old Persian language: with the inscriptions of the Achaemenian kings and vocabulary, Ginn, pp. 55.
• Herbert Cushing Tolman (1893). A guide to the Old Persian inscriptions, American book company, pp. 186.
• Edwin Lee Johnson (1910). Herbert Cushing Tolman (ed.). Cuneiform supplement (autographed) to the author's Ancient Persian lexicon and texts: with brief historical synopsis of the language, American Book Co., pp. 122.
• translated by Herbert Cushing Tolman (1908). Ancient Persian lexicon and the texts of the Achaemenidan inscriptions transliterated and translated with special reference to their recent re-examination, by Herbert Cushing Tolman ..., American Book Company, pp. 134.
• Darius I (King of Pèrsia) (1908). Translated by Herbert Cushing Tolman (ed.). The Behistan inscription of King Darius: translation and critical notes to the Persian text with special reference to recent re-examinations of the roc, reprint edició, Vanderbilt University, pp. 39.

• Darius I (King of Pèrsia) (1908). Herbert Cushing Tolman (ed.). The Behistan inscription of King Darius: translation and critical notes to the Persian text with special reference to recent re-examinations of the roc, Vanderbilt university, pp. 39.
• (2005).«An Introduction to Old Persian».Harvard.Cambridge:
• (2006).«Old Persian Texts».avesta.org.Herndon, VA:
• «Old Iranian Online».Consultat el 11 de maig de 2012.
• (1995).«Encyclopedia Iranica».Mazda.Costa Taula:5

25–37.Consultat el 11 de maig de 2012.

• (1995).«Arta».Achemenet.com.Paris:2007:1
• (2008).«The Ancient Languages of Àsia and the Americas».Cambridge University Press.

76–100.

• (Expected November 2010).«Etymological Dictionary of Persian».Brill Academic Publishers.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Persa antic.